El Grup de Maria Auxiliadora de Santa Coloma de Gramenet és una associació vinculada a la família salesiana que desenvolupa diferents accions de suport a les persones amb situacions de vulnerabilitat, entre les quals destaca el fet de donar roba a qui en necessita.

La Dolores Ávalos, fundadora de l’entitat, explica que les portes de l’associació i del rober estan obertes a tothom: “No els hi demanem papers perquè no ens importa d’on vinguin ni d’on siguin. Això està fet per donar roba a qui en necessiti”.

Una voluntària s’encarrega de fer un registre informal de les persones que s’hi apropen, i que poden anar-hi cada setmana a recollir el que necessitin. De fet, cada dia hi ha roba nova, ja que reben moltes donacions. “El rober és molt famós i ve molta gent, fins i tot, amb maletes plenes de roba. Te la donen amb alegria perquè saben que la donem a qui la necessita”, explica.

Dolores Ávalos: "El rober és molt famós i ve molta gent".

Això els permet poder donar part del que reben a altres entitats com ara Càritas o Formació i Treball, per reciclar: “La setmana passada vam donar seixanta sacs de roba”, comenta la Dolores. De fet, al local hi ha molt de moviment entre les persones usuàries -aproximadament unes trenta cada tarda-, les voluntàries d’aquest projecte i d'altres, i les donants.

La majoria de voluntàries -dones, principalment, jubilades- dedica unes hores a la setmana a organitzar la roba, però, gairebé totes també fan voluntariat hospitalari o a menjadors socials. Durant les hores que comparteixen allà parlen, riuen i fan bromes, mentre distribueixen les donacions. S'encarreguen de destriar la roba que es pot donar i la que no, separar-la per talles i temporada, col·locar les mantes i els sacs en llocs concrets...

Suport a les persones hospitalitzades

Malgrat el gran volum i la feina del rober, la principal acció del Grup de Maria Auxiliadora és el voluntariat hospitalari i residencial. Abans de la pandèmia eren unes dues-centes persones voluntàries a diferents hospitals com el de Terrassa, Can Ruti o el Vall d’Hebron, així com al recinte de Torribera de Santa Coloma, “un gran centre assistencial, docent i d’investigació de les malalties mentals”, tal com indica la Diputació de Barcelona.

Si fas un voluntariat en un àmbit hospitalari o sociosanitari tenim el teu curs

Curs: 'El voluntariat sanitari: fonaments, límits i bones pràctiques'
23/11/22
15.30h
#FCVS #Barcelona#FormacióFCVS @fundspereclaver @HospitalSantPau https://t.co/66iKvkYl2d

— voluntaris.cat (@voluntaris_cat) November 18, 2022

La Dolores Ávalos fa molts anys que és voluntària amb persones malaltes: “La funció de la persona voluntària a l’hospital és entrar d’habitació en habitació”. Remarca, però, que abans de fer aquest voluntariat la persona ha d’aprendre moltes coses: “Per exemple, no es pot tocar ni moreu el pacient, ni se li pot donar aigua. El voluntariat hospitalari requereix molt de tacte. Només amb la mirada has de saber si el pacient vol que li parlis o que t’hi acostis”.

El local on hi ha el rober també serveix de punt de trobada per als voluntaris i voluntàries dels hospitals -en aquest sí que n’hi ha, d’homes. L’Alberto Navarro, per exemple, es va fer voluntari després de la seva dona: “Al principi, només l'acompanyava a l’hospital. Però amb el temps, la Dolores em va dir que l’acompanyés a la residència d’avis i, fins ara. Estic encantat d’anar-hi”.

L’Antonia Sánchez és la seva dona i hi va començar quan encara treballava. “Vaig fer voluntariat al Vall d’Hebron durant deu anys. Quan em vaig jubilar vaig continuar i vaig anar-hi a dos hospitals més de Barcelona”, explica. Se sorprèn del seu canvi: “Jo no m’imaginava que podria estar còmoda a un hospital, passant per les habitacions i xerrant amb la gent. Amb el temps em vaig espavilar i estic molt contenta”.

Maria Teresa Vázquez: "El voluntariat hospitalari és molt gratificant".

Coincideixen que fer voluntariat hospitalari suposa un gran aprenentatge i un benefici: “El voluntariat hospitalari és molt gratificant. Et dona coses que només trobes i vius quan treballes així pels altres”, resumeix Maria Teresa Vázquez, una voluntària amb ceguesa.

La Dolores Ávalos, la persona que cohesiona les persones voluntàries del Grup de Maria Auxiliadora, també destaca tot el que ha après fent voluntariat, sobretot amb l’hospitalari. Amb les seves ganes i energia -tot i els vuitanta-tres anys- i el suport de la resta de l’equip de voluntariat fa palès que l’associació té molt de recorregut per endavant.