Xavier Montagut: 'Es pot lluitar contra la pobresa alimentària sense caure en pràctiques assistencialistes que la cronifiquen'

Xavier Montagut, coautor del llibre 'Banco de Alimentos ¿combatir el hambre con las sobras?', analitza en aquest llibre el paper del model de producció agroindustrial en el malbaratament d'aliments i ens apropa una visió crítica sobre les solucions assistencialistes utilitzades per fer front a la pobresa alimentària. El president de la Xarxa de Consum Solidari (XCS) també dóna a conèixer altres propostes alternatives per combatre aquestes problemàtiques.
 

Quins són els principals responsables del malbaratament alimentari?

L'arrel del malbaratament l'hem de buscar, d'una banda, en la Política Agrària Comuna de la Unió Europea (PAC), que està potenciant un tipus d'agricultura que afavoreix i subvenciona la producció de quantitats molt superiors a les que són necessàries i, per tant, contribueix a la generació d'excedents. Però també la trobem en les grans cadenes de supermercats que, amb les seves pràctiques, obliguen a enviar molts productes a les escombraries.

Aquestes grans companyies de distribució han esdevingut l'agent principal de la cadena agroalimentària i estan provocant malbaratament per dues bandes: pel model de consum que promouen entre els clients i clientes i per les condicions de compra que imposen als productors i productores.

Quin tipus de pràctiques promogudes per les grans cadenes ens porten cap a aquesta situació?

Quan parlem de malbaratament estem pensant en el que es llença en el cubell d’escombraries, però la majoria del malbaratament es produeix abans. Els supermercats imposen a la pagesia uns requisits que afavoreixen aquest problema. Exigeixen que els productes tinguin determinats tamanys, formes, colors, però una part substancial de la producció no compleix aquests estàndards estètics i això fa que, per exemple, es rebutgi al camp molta fruita que pot ser petita però és bona. També, quan el distribuïdor té un error de planificació, pot negar-se a adquirir els productes que ja no necessita adduint, per exemple, que no compleixen la qualitat exigida. D'altra banda, les formes de lliurar les entregues són tan dures que els pagesos i pageses no se la juguen i produeixen més per no tenir sancions.

A part d’això, les grans cadenes utilitzen mecanismes per incrementar les vendes entre les persones que vénen a comprar: empaquetament dels productes en pacs, estratègies per promoure el consum compulsiu, etc... de manera que al final es compra més del que es necessita i aquest excedent s'acaba, molts cops, malbaratant.

Es pot alhora reduir el malbaratament d'aliments i fer front a la pobresa alimentària a través d'iniciatives com les de la Fundació del Banc d'Aliments?

Aprofitar les sobres per acabar amb la fam és una solució falsa que no combat el malbaratament ni tampoc soluciona el problema de la fam. La Fundació de Banc d’Aliments s’ha especialitzat en vendre aquest missatge (m'estic referint al Banc d’Aliments com a marca, no a altres experiències de bancs organitzats per veïns i veïnes de barris com, per exemple, Ciutat Meridiana). El seu discurs és que amb les sobres alimentem les persones pobres, però no és cert. La Unió Europea dóna molts milions per comprar els excedents alimentaris i així els subvenciona en lloc d’evitar-los. La major part dels aliments distribuïts s'han comprat amb fons públics a grans empreses que ofereixen importants quantitats de productes fàcils d’emmagatzemar i transportar, calories barates.

Però aquestes pràctiques són eficaces per combatre la malnutrició i generar canvis?

En aquest país tenim essencialment un problema de malnutrició per dietes amb excés de calories, amb molt hidrats de carboni i poc producte fresc. El problema és la qualitat de l'alimentació. El Banc d’aliments el que dóna és això, calories. És cert que ara comença a distribuir verdures fruit dels excedents agraris, però el que una persona necessita en un moment concret no té perquè coincidir amb l’excés d'un producte determinat. Les necessitats alimentàries són concretes i locals i no se solucionen amb excedents. Per tant, aquesta pràctica no té cap eficiència des del punt de vista de combatre la malnutrició.

I encara menys des del punt de vista de transformar les estructures perquè, en situació de pobresa, cal apoderar la gent. Però en canvi, la pràctica del Banc d'Aliments reprodueix lògiques assistencialistes que afavoreixen el desapoderament, l'estigmatització de les persones usuàries i cronifica l'empobriment i l'exclusió social.

En aquest context, quines alternatives s'estan promovent sense caure en l'assistencialisme?

Es pot lluitar contra la pobresa alimentària sense caure en pràctiques assistencialites que la cronifiquen. Una alternativa que està creixent molt és la dels horts socials i comunitaris, que promouen l'apoderament de les persones cedint-los espais perquè cultivin les seves verdures i participin activament en la gestió i desenvolupament dels projectes de la seva comunitat. Així aquestes milloren l'autoestima i l'autonomia, aprenen a autoorganitzar-se i s'autoabasteixen de part dels seus aliments. Calen polítiques de suport  i aquí es poden donar ajudes perquè això avanci. Hi ha bastantes experiències que demostren que és un camí més sensat que regalar aliments.

Fins i tot, quan la situació de marginació és molt gran i l'administració ha de proporcionar una ajuda de caire assistencial, sempre és millor donar diners o vals que no pas aliments. D'aquesta manera, les persones poden comprar el que realment necessiten i, a més, no s'estigmatitza. Hi ha municipis, com per exemple Barberà del Vallès, on l'Ajuntament ja ho està posant en pràctica i es lliuren vals per adquirir aliments al mercat.

Cada cop trobem més propostes que no diferencien entre activistes i persones usuàries i que proporcionen aliments i mitjans per aconseguir-los amb el treball de les persones afectades, com els horts esmentats o la distribució d'aliments reivindicativa i autogestionada.

Informació relacionada:

El llibre deriva de la investigació 'Alimentos desperdiciados. Un análisis del derroche alimentario desde la soberanía alimentaria', realitzada per Xavier Montagut i Jordi Gascón. Us la podeu baixar gratuïtament en pdf.