Quina és la missió de la vostra entitat?

A Arrels acompanyem les persones sense llar a la ciutat de Barcelona. Parlem de les persones més cronificades al carrer. Per a la gent que porta més temps vivint al carrer, les possibilitats de sortir-ne cada vegada són més complicades.

Quina és la realitat que tenim a la ciutat de Barcelona?

Aquesta nit dormiran unes 900 persones als carrers de Barcelona. Ens els últims 5 o 6 anys aquesta dada ha crescut un 50%. És una cosa que tothom la veu anant pel carrer i cal solucionar-ho. L’any passat vam atendre a 1.300 persones. L’Ajuntament està fent esforços en aquesta direcció, però a Barcelona estem absorbint la problemàtica de les persones sense llar de bona part de Catalunya! Molta gent ens arriba aquí perquè, a vegades, les polítiques municipals consisteixen en enviar gent a Barcelona.

Quants voluntaris teniu ara i quin paper juguen en el si de la vostra entitat?

Nosaltres som una entitat de voluntariat, a la nostra entitat els voluntaris són una peça clau. Al principi tot era voluntariat i ens vam adonar que per donar continuïtat i fer la feina amb més qualitat calia buscar personal contractat. En aquest moment som un 300 voluntaris i 50 treballadors. El voluntariat té un paper molt important perquè en l’equip directiu hi ha 3 voluntaris. Estem intentant que en la propera renovació de l’equip directiu passin a haver-hi també persones ateses, gent que estava al carrer. És un procés difícil, però molt important. La visió que ens donen és totalment diferent a la que podem tenir. I normalment ells tenen més raó que nosaltres.

Per què creieu que els voluntaris col·laboren amb vosaltres?

La gent ve perquè està molt sensibilitzada amb persones sense llar. La gent es queda també perquè els hi agrada la manera de fer, se senten molt implicats i creiem que la gent està a gust. L’equip de coordinadors facilita molt les coses. El voluntari no és un personatge secundari per a nosaltres. Tenim un voluntariat molt reivindicatiu i ens agrada que sigui així. Els voluntaris poden opinar molt i se’ls escolta i poden escollir la gent que forma part de l’equip directiu i en poden formar part.

Quina creieu que serà la vostra realitat d’aquí a 10 anys?

L’Ajuntament actual i també els anteriors aposten per treballar per resoldre aquest problema. Però el problema moltes vegades és que la màquina que avoca gent al carrer és més forta que la capacitat de resoldre i absorbir la situació. Malauradament crec que Arrels d’aquí a 10 anys seguirà existint. Normalment
atenem a la gent de per vida. I la seva autonomia és molt complexa. Per això nosaltres apostem pel Housing First (és una manera de fer en què la persona sense llar passa directament del carrer a un habitatge individual, permanent, digne i adequat a les seves necessitats). Tan de bo, no hagués de ser així, però la realitat és aquesta i avui en dia encara més.

Quin ha estat per tu el moment de més passió a l’entitat?

Jo crec que ara estem en un moment molt apassionant perquè estem desenvolupant el Housing First i és un canvi que havia de ser una muntanya i la facilitat que estem tenint a nivell humà per fer el canvi m’ha sorprès molt positivament. Jo ara estic com a director i abans estava com a voluntari, però tinc molts moments gravats, per exemple quan veus a una persona que està en un pis vivint molt bé i recordes la imatge d’aquesta persona quan vivia al carrer. Una altra cosa que em va impactar molt també era quan vaig conèixer al carrer, una persona que tenia la mateixa edat que jo, i jo tenia llavors 32 anys. Això impacta molt!

Col·labora amb Arrels Fundació