Facilitar l’èxit escolar i la igualtat d’oportunitats a través de la millora de la lectura. Aquest és l’objectiu de la metodologia ‘glifing’, un entrenament lector creat per la psicòloga Montserrat García, fa més d’una dècada.

García, que vehicula la seva proposta formativa a través de l’associació Avesedari, amb seu a Sant Just Desvern, organitza cada dos anys el Congrés Cor Lector, una trobada de professionals de l’educació en què es comparteixen metodologies innovadores per facilitat l’aprenentatge de la lectura.

Per fer balanç del segon congrés de l’associació i per conèixer més sobre aquesta metodologia, hem parlat amb la seva creadora, Montserrat García.

Què hem d’entendre per ‘glifing’?

Bàsicament és un entrenament lector. Es va crear en principi pels nens que tenien dificultats per aprendre a llegir, com, per exemple, els infants que tenen dislèxia, però després hem vist que és una metodologia molt adequada per a tots els nens en edat d'aprendre a llegir. L'objectiu del 'glifing' és aconseguir tenir una lectura autònoma, és a dir, una lectura que sigui fluida i comprensiva.

Com sorgeix aquesta metodologia?

Va néixer perquè dels meus tres fills, el meu fill petit, quan ja tenia deu anys, el van diagnosticar de dislèxia i era una cosa que s'havia passat per alt. El meu fill anava a una bona escola, havia anat al psicopedagog, vull dir, que estava ben atès, però ningú l'havia diagnosticat fins als deu anys. I als deu anys, quan li van diagnosticar de dislèxia, el Mario ja estava molt rebotat de l'escola i era un nen que anava passant cursos amb moltes dificultats. Així i tot, a l'escola sempre m'havien dit que el Mario era molt intel·ligent, i aquest era una mica el parany, que com que era molt intel·ligent, el Mario en teoria havia de poder llegir bé. Però, clar, resulta que dislèxia i intel·ligència no tenen res a veure.

Llavors, el que vaig fer és vaig començar a llegir literatura sobre el tema, i com que estàvem en un moment, això era el 2009, en què es començava a parlar de plasticitat cerebral, és a dir, d'aquesta facilitat que té el cervell per canviar al llarg de la vida, també estàvem a l'època en què es començaven a posar els ordinadors a les escoles...i per tant, tot això em va donar la idea de fer un entrenament lector.

Per tant, tot parteix d’una experiència personal.

Sí. En el cas del meu fill Mario, ell estava molt cremat amb l'escola i jo no li podia donar tasques que fossin de paper i llapis, no li podia donar tasques tradicionals, perquè era el que havíem fet tota la vida. I llavors vaig pensar, ostres, aquí li hem de donar alguna cosa que sigui atractiva, i, per tant, ho haig de fer amb l'ordinador i ho haig de fer amb el format més lúdic que pugui fer.

I així va néixer el ‘glifing’, en col·laboració amb la Universitat de Barcelona, perquè quan vaig començar a llegir literatura científica, vaig veure que hi havia dues experiències, una al Canadà i una als Estats Units, que em semblaven molt interessants, però vaig pensar que, abans de marxar allà, podia passar per la Facultat de Psicologia de la UB, que és on jo vaig estudiar. En aquell moment no hi havia res fet al respecte, i ens hi vam posar. I així va sortir un primer pilot que va utilitzar el Mario, va ser el conillet d'Índies, i va anar molt bé.

Per acabar d’entendre aquesta metodologia, posa’ns un exemple d’activitat ‘glifing’.

La metodologia consisteix en una primera avaluació que ens indica quin és el nivell de lectura d'aquella personeta o persona gran i on situem la velocitat de lectura, la precisió de lectura i la comprensió lectora. I llavors, en funció d'aquestes tres variables, el mètode ja et diu quines són les activitats que ha de fer aquella persona.

Quan una persona treballa amb 'glifing' fa una sessió al dia, quatre dies a la setmana. Les sessions duren entre quinze i vint minuts. Es tracta d'una sèrie d'activitats que són de lectura, però que estan presentades amb aquestes pantalles en format joc. Llavors, a vegades llegeixes i has de relacionar dues taules, a vegades llegeixes i fas curses, o llegeixes mentre has de fer moure una mena d'auto de xocs o llegeixes mentre s'han de matar uns marcianets... És a dir, és tot una manera de provocar la lectura en funció d'allò que necessites, però sempre amb el format joc.

Com s’aplica aquesta metodologia?

Quan els nens són molt petits o quan les persones grans tenen molts impediments, es necessita tenir una persona al costat. Nosaltres parlem de la figura de l'entrenat i de l'entrenador. L’entrenat és el nen, la nena, la persona que ha de fer les activitats perquè ha de millorar la seva lectura. I l'entrenador és la persona que està al costat, per exemple, si ho fan a casa, normalment és el pare o la mare.

Una de les particularitats del ‘glifing’ és que les sessions comencen i acaben, és a dir, les sessions tenen com deu o quinze activitats i, quan tu entres en el joc, vas passant pantalles i, a mesura que ho vas fent, vas consumint la sessió fins que s'acaba. D’aquesta manera, és una feina que tu cada dia la tens acabada. No és allò que comences una cosa i dius ‘m’he d’esperar tres mesos per tenir-ho tot fet’, sinó que tu cada dia comences i acabes la teva feina i això també és una satisfacció.

Parla’ns del Congrés ‘Cor Lector’ que vau organitzar amb l’associació Avesedari.

El Congrés sorgeix d'una demanda molt generalitzada de la gent amb la qual hem treballat. El mètode 'glifing' s'utilitza ja a més d'una vintena de països, llavors tenim molta gent, un entorn molt gran i gent molt agraïda que ens demanava que féssim una trobada. La veritat és que jo no m'atrevia a fer-ho i, mira, amb el tema de la pandèmia, com que estàvem tots a casa i estàvem tots connectats, vaig pensar que sí que es podria organitzar un congrés en línia.

La primera trobada la vam fer l'any 2021 i va tenir molt d'èxit. Ens vam centrar molt a fer xarxa amb universitats, amb empreses, amb institucions... I en tot això entra també l'associació Avesedari, que és bàsicament la nostra branca social, a través de la qual oferim beques tant a nens, famílies, com a escoles, institucions, etc. que volen implementar aquesta metodologia. A través de l'associació també es vehicula tota la nostra part formativa, com ara el Congrés 'Cor Lector'.

Com ha anat el vostre segon Congrés que vau celebrar el mes passat?

Doncs molt bé!!! S'ha de dir que el congrés, encara que ja s'hagi acabat, encara està obert i, per tant, qui vulgui pot entrar i pot veure totes les gravacions. O sigui, vam tenir l’oportunitat de conversar amb professionals de molts àmbits, com ara la lectura i la neurociència.