Isabel Franc és una escriptora catalana nascuda l'any 1955 a Barcelona, especialitzada en literatura lèsbica. És l'autora de diverses novel·les que aborden temes relacionats amb la diversitat sexual i de gènere, amb un enfocament particular en el lesbianisme.

Una de les seves novel·les més exitoses és 'Con Pedigree', un relat publicat l'any 1997 amb el pseudònim de 'Lola Van Guardia' que explica amb un marcat to humorístic les peripècies d'un grup de noies lesbianes. La seva obra ha contribuït a donar visibilitat a aquesta temàtica en el món literari català. Actualment, és professora del Màster en Gènere i Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), imparteix cursos d'escriptura creativa i participa activament com a sòcia dins del col·lectiu d'acció feminista Ca la Dona i a les activitats ofertes pel Centre LGTBI de Barcelona.

Què t'inspira a explorar temes relacionats amb el lesbianisme a les teves novel·les?

La meva inspiració ve, en gran part, de la meva orientació sexual i de la necessitat de representar diverses realitats i oferir narratives autèntiques sobre ser lesbiana. És essencial que les històries reflecteixin la riquesa i la complexitat de les relacions lesbianes. També és important explicar les històries lèsbiques en clau humorística perquè molts cops se'ns ha representat des d'un vessant molt dramàtic.

Semblava que les històries de lesbianes no podien acabar mai bé o, en el pitjor dels casos, perquè el final fos feliç s'havien d'acabar casant amb un home. Amb la novel·la 'Con Pedigree', precisament, vaig trencar amb tot això i va ser tot un èxit.

Com va sorgir la idea d'escriure 'Con Pedigree'?

Uns anys abans, el 1992, havia guanyat el premi de narrativa eròtica La Sonrisa Vertical amb la novel·la 'Entre todas las mujeres'. Vaig escriure una història irreverent que va suscitar força debat perquè parodiava l'eròtica mística i el fanatisme religiós.

Arran d'aquí, l'editorial Egales em va contactar per escriure una altra novel·la i d'allà va sorgir 'Con Pedigree', un relat divertit que parteix de les històries d'un grup de dones lesbianes que freqüenten un bar d'ambient. Des de la seva publicació, ha comptat ja amb cinc edicions.

Quina creus que ha estat la teva contribució més important a la literatura lèsbica al llarg d'aquests anys?

La visibilitat i l'humor. Les dones lesbianes sempre hem estat sempre molt silenciades. El patriarcat s'ha dedicat a enviar un missatge molt clar: "Vosaltres, dones lesbianes, no existiu". Amb la meva literatura, a més, també he qüestionat missatges religiosos i polítics.

Ara que ja tens seixanta-vuit anys, creus que estan prou representades les dones grans lesbianes en la literatura?

Les dones grans estem invisibilitzades de per si, essent lesbianes o no. A partir dels cinquanta anys, de fet, ja estàs invisibilitzada. Sempre falta representació de les dones grans i de la vellesa. Trobo que és crucial continuar treballant per trencar amb aquesta dinàmica.

Quin impacte esperes que la teva obra tingui en les pròximes generacions?

Vull inspirar una nova generació a abraçar la diversitat en la literatura. Espero que la meva obra contribueixi a la creació d'un espai més inclusiu i acollidor per a les lesbianes, però també per a totes les persones, independentment de la seva orientació sexual.

En quins projectes estàs treballant actualment?

Juntament amb el Centre LGTBI de Barcelona i més persones, estem treballant en l'elaboració d'un còmic on les persones protagonistes són aquelles que, durant diversos segles, han contribuït en la defensa dels drets del col·lectiu LGTBIQ+ amb la seva lluita incansable. Hi podem trobar, per exemple, l'activista Empar Pineda, que recentment va rebre la Medalla a la Promoció dels Valors de la Igualtat del Ministeri d’Igualtat. A més, també estic escrivint una novel·la infantil-juvenil que explica la història d'una família formada per una parella de dues dones.

Per a mi, és una altra forma de normalitzar aquesta realitat i no ho tracto, en cap moment, de forma especial. Sentia que havia tocat totes les branques literàries i encara em quedava aquest gènere per explorar, així que estic molt contenta de poder-ho fer. També dono suport a les activitats del col·lectiu feminista Ca la Dona, que disposen d'un espai per al debat i la reflexió política i amb un centre de documentació molt interessant.