Jesús Ruiz: “Hem viscut la millor bonança econòmica del nostre país i no només no hem reduït la pobresa, sinó que l’hem fet augmentar”

Autor/a: 
Elena Albouy
Jesús Ruíz, a l'esuqerra de la fotografia, al MarketPlace 2014.
Taller AssísVerd, on les persones usuàries aprenen com crear i mantenir un hort ecològic
Un dels tallers de formació del Centre d'Acollida
Taller de configuració artesanal
Una de les voluntàries amb dos usuaris del Centre d'Acollida Assís

Jesús Ruiz: “Hem viscut la millor bonança econòmica del nostre país i no només no hem reduït la pobresa, sinó que l’hem fet augmentar”

Autor/a: 
Elena Albouy

Resum: 

El Centre d'Acollida Assís atén prop de 1.400 persones en situació de sense llar de Barcelona, prestant-los acompanyament i serveis bàsics. El seu Director, Jesús Ruiz, explica la realitat de l'entitat.

A les 09.00 h del matí d'un dimarts corrent, al Centre d'Acollida Assís hi ha un moviment i un ritme sorprenents de persones entrant-ne, sortint-ne i ja en plena jornada. Un cop dins, a l'esquerra de l'entrada, hi ha el menjador. Unes 20 persones esmorzen un entrepà cruixent, fet amb pa del dia, que els han donat les voluntàries. Continuant el passadís, un piano que va sonant de tant en tant. Pujant les escales, al pis de dalt, l'aula d'informàtica, amb 10 ordinadors, tots ocupats i l'aula on comença un taller ocupacional, on entren unes 15 persones. Al final, les oficines on ens rebrà Jesús Ruiz, el director del Centre d'Acollida.

El Centre Assís atén al voltant de 1.400 persones diferents l'any, una mitjana de 125 persones cada dia. Fàcilment, durant la nostra visita, hi havia vora aquest nombre de persones al centre. Persones en situació de sense llar. Jesús Ruiz ens ensenya totes les instal·lacions: les aules on fan els tallers de formació, ocupacionals o d'emocions. La cuina on voluntaris i voluntàries preparen el menjar, el menjador, el pati, el jardí fantàsticament cuidat on els usuaris aprenen a fer créixer un hort urbà i la zona de dutxes i facilitació de roba. És un espai ple de vida i activitat, on tothom sembla trobar-s'hi còmode i a gust. Després de viure un matí corrent al Centre Assís, Jesús Ruiz respon a les preguntes de xarxanet.org.

Quina és la missió de la vostra entitat?

Acompanyar les persones en situació de sense llar en el seu procés de vida i convertir-nos en oportunitat. Que les persones que vénen al centre tinguin l'oportunitat d'accedir a serveis bàsics, de tenir un espai de relació, de recuperar dignitat, identitat i de formar-se. Volem poder canalitzar demandes i que les persones usuàries puguin accedir al qualsevol servei i activitat que prestem.

Quina és la realitat amb què us trobeu en el vostre entorn immediat?

Arriben persones que dormen al Raval i a altres baris, a l'Estació de Sants, a l'aeroport, a la muntanya o a albergs municipals de l'ajuntament. Un 60% de les persones que vénen són nacionals i, en gran part, homes. Treballem amb persones en situació de sense llar. Diem "en situació" perquè és una realitat dinàmica i variable. Entenem que la problemàtica es viu de manera personal, però que les causes són estructurals. Aquí ens topem amb la conseqüència de la injustícia que viu i pateix la nostra societat. Les persones tenim un coixí social que ens envolta. Un context que fa de suport en situacions extremes, com perdre la feina, viure una malaltia, rebre una pensió inferior al llindar de la pobresa o altres situacions de dificultat. Hi ha molts mites sobre com arribar a aquesta situació, però en tots els casos, en algun moment no han rebut el suport necessari per tirar endavant, ja sigui a nivell de salut, d'habitatge o d'economia. Aquí vénen persones amb més estudis que tu i que jo junts.

"A Catalunya el llindar de risc de pobresa és de 680€ al mes, però donem rentes mínimes d'inserció de 460€ i pensions no contributives de 470"

Quantes persones fan voluntariat amb vosaltres i quin paper juguen en la vostra entitat?

Avui col·laboren amb nosaltres 225 voluntaris i voluntàries. La nostra entitat és una entitat pròpiament de voluntariat. Els personal professional d'Assís tenim molt clar que no treballem directament pels usuaris, sinó pels voluntaris i voluntàries, a qui facilitem les eines i la coordinació perquè puguin gestionar serveis i activitats per als usuaris.

Perquè creus que col·laboren amb vosaltres?

Existim des de fa 15 anys i tenim la sort que moltes de les persones que encara avui són voluntàries van arribar a fa entre 5 i 10 anys. Creiem que col·laboren amb Assís, primer, perquè és un projecte local. Hi ha molta gent del districte vinculada a algun dels projectes. En segon, perquè el voluntariat a Assís és d'atenció molt directe i en contacte amb les persones i amb la realitat. Es creen unes relacions de confiança com a conseqüència de la proximitat. A més, el voluntari adquireix molt de protagonisme. És un perfil de voluntariat que ha variat en els últims anys. Abans eren majoritàriament dones jubilades, mentre que ara hi ha cada vegada més joves, també més homes i, especialment ara, arriben també nombroses persones d'entre 40 i 65 anys que han perdut la feina i que volen continuar actives. El voluntari o voluntària, per tant, dóna, però també rep.

On sereu d'aquí a 10 anys?

L'ideal seria desaparèixer. Que no hi hagués gent al carrer. Viure en una societat en què hi hagués justícia social, on les pensions estiguessin per sobre el llindar de la pobresa, on no hi haguessin pisos buits o que si n'hi hagués es posessin a disposició de qui no en té, que les polítiques econòmiques afavorissin les persones en situació de vulnerabilitat. M'agradaria viure en una societat amb una justícia social real i que entitats com la nostra no fossin necessàries. Que ens poguéssim convertir en un centre cívic que ofereix activitats. Tocant de peus a terra, la realitat és que volem poder continuar creant un espai on qui ve, s'hi senti bé. On els voluntaris vegin que estan col·laborant i ajudant, on les persones en situació de sense llar puguin continuar endavant i sentir-se persones.

Donar assistència és el camí per una societat justa?

Moltes vegades és cert que no treballem el fons, sinó la urgència. Davant d'una crisi brutal, com per exemple que un de cada quatre infants visqui en situació de pobresa, s'ha de respondre amb l'assistència de serveis bàsics (serveis energètics, alimentació, etc.). Però paral·lelament, s'ha de treballar pel veritable objectiu: que la persona tingui els recursos necessaris per ser autònoma i no arribar a situacions d'emergència. Entre el 2000 i el 2006, hem viscut la millor bonança econòmica del nostre país en tota la seva història, i no només no hem reduït la pobresa, sinó que ha augmentat. Per exemple, a Catalunya el llindar de risc de pobresa són 680€/mes aproximadament, però donem rentes mínimes d'inserció de 460€ i pensions no contributives de 470. L'Estat està generant pobresa. Calen canvis administratius, legislatius i estructurals per avançar cap a una societat justa.

Quin ha estat el moment amb més passió a l'entitat?

Hi ha moments que fan molt de mal. He vist morir gent molt propera. Gent jove, de la meva edat. Persones que després de tot el que han lluitat, han caigut. I és molt dur perdre gent durant el camí. D'això també se n'aprèn, a gaudir del dia a adia, de la teva família... En positiu, veure que hi ha persones que aconsegueixen els seus objectius. Em fascina la capacitat de moltes persones que vénen aquí, tant usuàries com voluntàries, per aconseguir els seus objectius. Aquest matí, en Jorge (un dels usuaris del taller d'ocupació) s'ha aixecat a les 5:45 per venir al curs. T'aixeques a un caixer o a un aeroport i tens les ganes de posar-te en peu i seguir caminant. El nostre voluntariat comença a les 07.30. La majoria de voluntaris i voluntàries es lleven cada dia a les 06.00 del matí per ser puntuals en el seu compromís. Em quedo amb l'esforç de les persones que vénen aquí per sortir endavant. Això em sorprèn i ho admiro. Força de l'ésser humà. M'impacten les pèrdues i també m'impacta la força de les persones per aixecar-se i tirar endavant o posar-se al teu costat i brindar-te la mà per caminar plegats.

Afegeix un comentari nou