La Plataforma d'Infància de Catalunya (PINCat) de la Taula del Tercer Sector és una entitat que actualment aglutina vint-i-cinc federacions compromeses amb la infància i l’adolescència, i que representa més de 800.000 infants de Catalunya. El seu objectiu principal és el de treballar per impulsar i garantir el compliment dels drets de la infància i adolescència, i fer visible la seva realitat, especialment d'aquelles infants i joves que es troben en situació de vulnerabilitat i risc d'exclusió.

A les portes del Dia Internacional dels Drets de la Infància, des de la PINCat, juntament amb el Diplocat, i la col·laboració d'Eurochild i la Fundació Pere Tarrés, organitzen la jornada 'Europa Social': 'Un nou impuls a l'acció local i europea en defensa dels drets de la infància' per reflexionar i debatre sobre l’estat dels drets de la infància a Catalunya i Europa. L'acte tindrà lloc el 16 de novembre, des de les 9.30 a les 13:30 h, a l'Aula Magna de l'URL Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés, al carrer Santaló 37, de Barcelona.

La jornada, vertebrada per dues taules rodones, comptarà amb agents clau en l’àmbit dels drets de la infància a Catalunya i Europa. Així mateix, durant l'acte es presentarà una actualització de l’informe PINCat sobre els drets de la infància a Catalunya i es donarà a conèixer la Càtedra de Lleure Educatiu i Acció Sociocultural de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés.

Per parlar sobre la PINCat, la situació de la infància a Catalunya i la jornada, comptem amb la veu del José Antonio Ruiz, coordinador de la Plataforma d'Infància de Catalunya. Ruiz participarà en la jornada durant la benvinguda institucional.

Quines són les tasques que dueu a terme des de la PINCat?

Actuem com una veu comuna de les entitats que treballen en infància i adolescència. Sempre dic que la PINCat té una mirada molt transversal del món de la infància, perquè hi ha entitats diverses: des de l'àmbit de la salut, passant per l'educació o la immigració, fins a la diversitat funcional. És a dir, quan hem de defensar la garantia de drets, es fa des d'una mirada molt transversal, i posant al centre l'infant.

Així, intentem vetllar per incorporar la perspectiva de la infància en les polítiques públiques i en la societat catalana mitjançant la incidència política, perquè cap govern deixi de banda la mirada d'infància en les polítiques de Catalunya. També generem xarxa entre les federacions, fent que sigui més fàcil l'intercanvi de bones pràctiques entre les diferents entitats que conformen la PINCat. Alhora, crec que la plataforma fa un paper molt important com a agent observatori pel que fa a l'atenció i el benestar de la infància i l'adolescència.

Parla'ns de l'acte Debat Europa Social, que se celebra el 16 de novembre. Per què és important que hi hagi espais per tractar els drets de la infància?

Crec que estem en un moment en què és molt necessari, i crec que obligatori, poder dedicar una jornada a parlar sobre els drets de la infància i l'adolescència, i veure en quines situacions es troben i quins són els punts forts i els punts més febles de totes les polítiques d'infància que s'estan desenvolupant, tant a la Unió Europea com a l'Estat espanyol i a Catalunya.

Donant un cop d'ull al programa, es pot advertir que es pretén comptar amb una mirada tant d’àmbit nacional com internacional que comentes.

La jornada comptarà amb una bona participació d'agents rellevants en l'àmbit dels drets de la infància de Catalunya i de la resta d'Europa. Estic segur que aquestes mirades diverses enriquiran el debat. Crec que és molt rellevant i significatiu, a més, que la PINCat, amb la Taula del Tercer sector, hagi fet possible organitzar aquesta jornada durant una setmana en què celebrem el Dia Internacional dels Drets de la Infància.

Què més ens oferirà aquesta jornada?

La jornada també proposarà una agenda paral·lela de reunions de treball i formació, que hem batejat amb el nom d'enxarxament. El que volem és que aquestes figures internacionals que ens acompanyaran aquests dies les puguem aprofitar perquè també, des dels interessos que les entitats poden tenir en matèria de drets de la infància, puguem fer xarxa i puguem ajudar-nos per avançar.

A més, la jornada ens permetrà generar un document de conclusions que podrem extreure d'aquesta jornada, així com en les reunions paral·leles que tindrem amb els experts. La finalitat és la de poder fer incidència en l'agenda social europea, dins el marc en el qual ens trobem. Recordem que Espanya té la presidència del Consell de la Unió Europea. Crec que pot ser molt ric i interessant per poder incidir a nivell europeu, sobretot pensant molt en l'any 2024.

Presentareu l’actualització de l'informe sobre els drets de la infància a Catalunya. Quines són les principals conclusions més destacades d’aquesta actualització?

Per posar en context, a Catalunya tenim un informe de drets de la infància molt important, que és l'informe anual de drets que emet la sindicatura de greuges. I no hi havia un altre informe de drets de Catalunya que incloés la mirada de totes les entitats que conformen la PINCat. Així, l'any 2021, des de la PINCat vam elaborar el primer informe de drets, des de la mirada de les entitats socials que treballem amb la infància. Ara, presentem una revisió d'aquest informe.

Aquesta actualització ve a mostrar la situació en la qual estem ara en referència a les dades del 2020. Com a prèvia de la presentació de l'actualització, podem dir que en tots els eixos que defineix aquest informe no anem al millor. Per tant, estem en una situació millor? No, tot i alguns aspectes positius que poden haver-hi.

A l'informe del 2020 reclamàveu que la infància no tornés a quedar a la cua de les polítiques socials. Com s'ha evolucionat en aquest sentit?

Hem de dir que el govern actual té una sensibilitat especial en temes d'infància. I el dia 16 ho volem posar de manifest. Exemples d'aquesta sensibilitat? Des del govern actual s'acaba de posar en marxa un pla estratègic contra la pobresa infantil. Per a la PINCat això és un fet que demostra que aquest govern té sensibilitat pel tema de la infància. Un altre tema és la revisió del pacte per a la infància de l'any 2013. Per tant, podem dir que és un govern sensibilitzat.

Tot i això, és veritat que estem en una situació en què un de cada tres infants a Catalunya viu en el llindar de la pobresa, o amb dificultats per poder cobrir les necessitats bàsiques. Per tant, aquesta estratègia contra la pobresa és molt ben rebuda, però hem d'avançar. Tenim una sèrie de grans temes en els quals hem de poder avançar i que, des que la PINCat neix l'any 2011, anem repetint.

Quins són aquests grans temes?

Per exemple, com poder evitar la pobresa infantil, o com poder universalitzar certs àmbits de l'educació i que potser ara no estan universalitzats. O com podem millorar l'atenció a la salut mental dels infants. Aquí poden haver-hi diferents temes que són importants i que sempre anem situant. Són temes que al final, han de portar darrere un suport econòmic, és a dir, més pressupost. Cal destacar que estem per sota de la mitjana europea en la inversió en infància.

Sempre dic que és molt difícil que qualsevol govern, d'un any per l'altre, puguin millorar o puguin fer la inversió que pertocaria per solucionar certs temes. Com hi ha un pacte per a la infància, i sabem quins són els temes que hem de millorar, nosaltres insistim sempre en què cal fer estratègies contra la pobresa o per universalitzar l'educació en el lleure, per exemple. En definitiva, fer fulls de ruta a anys vista perquè, a poc a poc, puguem anar assumint aquests objectius.

Què permetria realitzar aquests fulls de ruta?

Si no fem un full de ruta dels grans temes, podem demanar-li al govern, d'un any per l'altre, que universalitzi el lleure, universalitzi els menjadors escolars o que erradiqui la pobresa infantil? Sí, els ho podem demanar, però això costaria molts milions. Només universalitzar els menjadors escolars, la qual cosa garantiria un àpat saludable per a tots els infants, suposaria fer una gran despesa.

A les darreres reunions insistim en què cal generar fulls de ruta dels grans temes en els quals hem d'avançar, amb uns pressupostos realistes que es puguin assolir a curt i llarg termini. Però posem-nos a caminar. Els temes els tenim detectats, però hem de veure com els podem fer viables.

La inversió és essencial.

Tenim clar que s'ha d'invertir, que s'han de fer aquests fulls de ruta i s'ha d'avançar, no perquè ho digui la PINCat i defensem que s'ha d'invertir més en el que representem, sinó que s'ha d'invertir perquè hi ha estudis que demostren que els països que inverteixen més en infància són països més saludables. Està demostrat que, si inverteixes més en la petita infància, per exemple, aquests infants, quan creixin, tindran un percentatge més alt de no necessitar els serveis socials. Per tant, la despesa es reduiria molt.

Què vol aconseguir al PINCat?

Ens encantaria que poguéssim arribar a una despesa en infància del 2,5% del PIB de Catalunya, que és la mitjana Europea. També que el desplegament de l'escola inclusiva es pogués fer, realment, com cal i acabar amb la xacra de la segregació escolar. Així mateix, voldríempoder atendre els infants i les seves famílies, des del servei de salut mental, amb més qualitat i continuïtat, perquè sovint costa accedir-hi, però després, un cop has accedit, hi ha molt temps d'espera entre les sessions. I ens agradaria molt, per exemple, avançar en el desplegament de la llei per a l'erradicació de les violències a la infància.

Us sentiu escoltats en la tasca d'incidència política que feu?

Crec que estem en el bon camí, però en queda molt. Per poder començar a caminar, el camí ha d'existir. Jo crec que estem en el punt de construir els diferents camins cap als objectius que necessitaria Catalunya per consolidar una societat que comptés plenament amb la infància. Actualment, estem construint una societat sense la veu i la participació d'aquests infants i adolescents, una veu que ara per ara no s'escolta.

Aquests fulls de ruta que demanem ens han de portar a millorar situacions que tenen a veure amb la infància, però també a fer-la partícips, a fer-la codissenyadora del seu dia a dia, en els seus àmbits d'intervenció. Perquè aquesta societat l'hem de poder construir també amb aquest percentatge de població que actualment no participa de forma activa. Durant molts anys, la manera de fer de moltes entitats ha estat la de tot per la infància, però sense la infància. Crec que cal passar a una societat que entengui que ho hem de fer tot per la infància, però amb la infància.