Quin paper juga l’economia social i solidària en el desenvolupament econòmic de Catalunya?

En aquests moments no hi ha dades homogènies que ens permetin quantificar l’aportació del conjunt de l’economia social a nivell de PIB o d’ocupació, però sí que podem parlar dels 42.000 llocs de treball a cooperatives o el 90.000 llocs de treball del Tercer Sector com a indicadors que l’economia social té una important incidència tant en la creació d’activitat econòmica com, especialment, d’ocupació i, el que és més important, ocupació amb un nivell més alt d’estabilitat i de qualitat que en el conjunt de l’economia.

Més enllà de les xifres, però, cal destacar l’aportació qualitativa que fa l’economia social apostant per un desenvolupament econòmic sostenible, més compromès amb els llocs de treball, amb el territori i amb el medi ambient. En aquest sentit, moltes iniciatives de l’economia social, i particularment el Tercer Sector, s’orienten a cobrir necessitats socials no satisfetes o satisfetes insuficientment pels mercats i atenen problemàtiques socials fins i tot abans que la pròpia administració.

També és remarcable el pes del cooperativisme en el sector ambiental o en àmbits relacionats amb l’Estat del Benestar, així com el paper de Centres Especials de Treball i Empreses d’Inserció en la generació d’oportunitats laborals per als sectors de la població més desfavorits. Per tot això són un actor imprescindible per a la construcció d’un país més democràtic i equitatiu.

Com es planteja el govern català enfortir l’economia social?

Tenim un mandat parlamentari per impulsar la creació de llocs de treball a través de cooperatives que va acompanyat, a més, d’importants recursos addicionals -dels quals esperem poder disposar tot i la no aprovació dels pressupostos. Vehicularem aquest mandat amb l’enfortiment del programa aracoop que contempla un seguit d’accions en l’àmbit de la creació de noves cooperatives, la difusió del model a escoles i universitats, l’acompanyament per a l’enfortiment i creixement d’empreses d’economia social, o la visualització i comunicació del model entre els agents territorials, socials, econòmics i la població en general.

Així posarem en marxa dos nous programes en els quals estem treballant encara, amb els quals pretenem incidir amb més intensitat en el conjunt del territori i en aquells sectors amb un potencial més elevat de generació d’ocupació.

La compra pública responsable també és una eina per promoure l’economia social i donar suport a polítiques socials. Quines mesures s’estan prenent en aquest àmbit?

El Govern ha aprovat recentment un decret de mesures urgents en matèria de contractació pública que, entre d’altres mesures, introdueix la figura del concert social com a fórmula no contractual de gestió dels serveis de la Cartera de Serveis Socials (aquells que és obligatori prestar per llei). Aquesta mesura permetrà donar estabilitat i prioritzar aquelles entitats que ja estan prestant serveis socials en els seus propis centres. També permet prioritzar, a igualtat de condicions, les entitats sense ànim de lucre.

D’altra banda treballem en dues direccions més. D’una banda, s’està treballant en un Avantprojecte de Llei de Contractes de Serveis d’Atenció a les Persones que transposi dues directives europees que no han estat adaptades per l’Estat i que permeten establir normes específiques per a aquest tipus de serveis que poden ser beneficioses per a l’economia social, ja que es pot limitar el pes de la variable preu o incloure criteris d’expertesa professional o de qualitat de l’ocupació. Per a l’elaboració d’aquesta norma tindrem en compte el Codi de bones pràctiques subscrit el mes de desembre passat per la Generalitat i diverses entitats de l’àmbit d’atenció a les persones, entre les quals La Confederació.

Finalment, volem aprovar una definició d’empresa social que pugui ser àmpliament compartida per tots els operadors i que es pugui traduir en un valor afegit en els criteris d’adjudicació de contractes en qualsevol sector.

El desembre del 2015, el Consell europeu va aprovar un informe on situa l’economia social com una prioritat en la construcció europea. Què pot aportar a la UE aquesta altra manera de fer economia?

Els principals protagonistes han de ser les persones que impulsin des del territori projectes que resolguin necessitats reals de la ciutadania i així puguin tenir èxit. No obstant això, certament la Unió Europea pot facilitar o, al contrari, dificultar aquests projectes. Un bon exemple són les directives esmentades abans. Si durant un temps l’estricta defensa de la lliure concurrència per part de les directives europees era un impediment per prioritzar la contractació pública amb criteris socials, aquestes directives obren la possibilitat a adaptar la contractació pública a les necessitats de les persones beneficiàries i també de les entitats que ja estan oferint aquests serveis al territori.

És bo que la Unió Europea conegui i reconegui l’aportació de l’economia social a la construcció europea i entengui que existeix una manera de fer economia que respon a un criteri diferent al purament econòmic. Una economia al servei de les persones i que aporta valors, a més de valor, al desenvolupament econòmic. Com més ho interioritzin les pròpies institucions europees, més beneficioses seran les seves actuacions per a l’economia social.

L’accés al finançament per part de les empreses i cooperatives de l’economia social és una de les principals demandes i un dels reptes a millorar. S’hi està treballant?

En aquests moments ja disposem d’un important catàleg de productes financers per a l’economia social: línies de finançament i d’avals, i estem treballant en la millora del programa Capitalcoop per enfortir el capital de les cooperatives. Probablement però, aquestes línies no són prou conegudes fora de l’àmbit del cooperativisme –que és per a qui es van dissenyar inicialment tot i que ara estan obertes al conjunt de l’economia social- i per tant calgui millorar-ne la comunicació i difusió.