La contribució del Big Data als ODS
Comparteix
L’ús de la informació aporta múltiples oportunitats per millorar la societat, aportant un valor afegit a les entitats i a la consecució dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides.
Aquests últims anys les dades han esdevingut un avantatge competitiu de gran valor, ja que el seu aprofitament i interpretació les transforma en informació útil per ajudar a millorar la vida de les persones. En una societat cada vegada més digitalitzada, la informació dels dispositius dels usuaris genera quantitats ingents de dades que poden servir per canviar el món.
Aplicació de Big Data en presa de decisions
Les dades són un element bàsic per prendre millors decisions. El creixement exponencial de les xarxes de telefonia mòbil ha generat una infraestructura global que genera quantitats ingents de dades de gran importància pel desenvolupament social i econòmic. Per exemple, a Àfrica és més fàcil l'accés a un telèfon mòbil que a l'aigua potable.
Aquestes dades i la informació recollida són cabdals per prendre decisions. Per aquest motiu, organismes com l'ONU plantegen la recol·lecció de dades des d'un punt de vista analític i de les noves tecnologies per millorar tant la vida de les persones com del planeta, tot dirigint els recursos als col·lectius vulnerables. Tot això, tenint en compte que els col·lectius en situació de vulnerabilitat són els que menys empremta digital deixen, fet que condiciona l’anàlisi i iniciatives de dades pel bé comú. Per això és essencial extreure un valor social de les dades.
Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)
Els ODS van ser acordats a l’Assemblea General de les Nacions Unides en el 2015 amb la finalitat d’aconseguir un món millor i més sostenible abans de l’any 2030. Inclouen objectius socials per combatre problemes globals com la fam, la pobresa, la salut, la desigualtat, la crisi climàtica i la justícia entre d’altres.
Aquests són els ODS:
Això només es pot assolir des d’un ampli coneixement de la situació, a través dels diagnòstics adequats que ajudin a realitzar els canvis necessaris. Les dades estructurades, semiestructurades i no estructurades que s'extreuen en la cerca d’informació poden, posteriorment, ser de gran utilitat en multitud de projectes. D’aquí la utilitat del Big Data.
Contribució del big data en la consecució dels ODS:
- Fi de la pobresa: Actualment, hi ha més persones que tenen telèfon mòbil que a un compte bancari. S'està investigant com els telèfons mòbils i altres tecnologies digitals poden millorar la qualitat de vida de les persones tot garantint l'accés a serveis bàsics com l'habitatge, l'energia, l'assistència sanitària o les tecnologies i també fomentant la resiliència de les persones en situació de vulnerabilitat davant de situacions de crisi.
- Fam zero: La col·laboració col·lectiva o el seguiment de preus dels aliments a Internet contribueixen al control de la seguretat alimentària en temps real.
- Salut i benestar: El seguiment del moviment dels usuaris a través dels seus dispositius mòbils ajuda a predir la propagació de malalties infeccioses.
- Educació de qualitat: Les denúncies de ciutadans poden descobrir les raons de les taxes de l'abandó escolar.
- Igualtat de gènere: Les transaccions financeres que els usuaris realitzen a través dels seus dispositius pot mostrar patrons de despesa i el seu impacte en les crisis econòmiques en dones i homes.
- Aigua neta i sanejament: la instal·lació de sensors connectats a les bombes d'aigua poden detectar aigua neta.
- Energia assequible i no contaminant: Els comptadors intel·ligents permeten augmentar o restringir el flux d'electricitat, gas o aigua amb l'objectiu de minimitzar el malbaratament de recursos i garantir un subministrament adequat en moments crítics.
- Treball decent i creixement econòmic: L'anàlisi de tendències en el trànsit postal global aporten informació referent a factors com el comerç, el PIB, les remeses i el creixement econòmic.
- Indústria, innovació i infraestructura: Les dades recollides a través dels dispositius GPS i la geolocalització es poden aplicar per controlar el trànsit i millorar la xarxa de transport públic.
- Reducció de les desigualtats: L'anàlisi dels continguts de les ràdios locals pot posar en evidència problemes de discriminació i esdevenir una eina de suport en l'adopció de polítiques de resposta.
- Ciutats i comunitats sostenibles: La teleobservació a través de satèl·lits permet el rastrejament de la intrusió a terres o espais públics, com poden ser parcs, horts i boscos.
- Producció i consum responsable: Els patrons de cerca a Internet i les transaccions de comerç electrònic aporten informació sobre el ritme de la transició a productes energèticament eficients.
- Acció pel clima: Es pot fer un seguiment molt acurat de la desforestació gràcies a la combinació de les imatges de satèl·lit, dades de lliure accés i testimonis de persones.
- Vida submarina: Les dades de seguiment que recullen els vaixells marítims poden revelar activitats de pesca il·legal, no regulades i no declarades.
- Vida d'ecosistemes terrestres: Les xarxes socials són una eina de gran ajuda en la gestió de situacions de desastres naturals, ja que aporten informació instantània sobre la ubicació de les víctimes i sobre els efectes, a intensitat i la repercussió del desastre
- Pau, justícia i institucions sòlides: Els comentaris a xarxes socials permeten generar una anàlisi de les emocions i de l'opinió pública en temes com els drets humans, la governança i la prestació de serveis públics.
- Aliances per assolir els objectius: Les col·laboracions que permeten l'encreuament de dades i la combinació d'estadístiques, dades mòbils i d'Internet aporten en temps real una millor comprensió del món hiperconnectat en què vivim.
Afegeix un nou comentari