El govern català doblarà el nombre de pisos destinats al lloguer social que té cedits per les entitats financeres. Es tracta d’un acord del president de la Generalitat, Carles Puigdemont; la consellera d’Habitatge, Meritxell Borràs i la directora general de BBVA a Espanya i Portugal, Cristina de Parias. Un gest que Puigdemont agraeix per part de l’entitat bancària, ja que “va més enllà de les seves obligacions legals”.

D’aquesta manera, el conveni especifica que l’entitat financera BBVA cedirà 1.800 habitatges durant un termini de vuit anys, els primers 300 dels quals es lliuraran el setembre d’aquest any. En la mateixa línia, el text també estableix que com a mínim la meitat dels pisos cedits han de ser habitatges buits, mentre que la resta estan ocupats de forma irregular o per famílies en processos de desnonament. En aquests casos s’analitzarà si els ocupants reuneixen les condicions de vulnerabilitat que estableix l'administració catalana en la normativa corresponent. D'aquesta manera es pretén garantir que les famílies amb dificultats econòmiques que ja siguin als pisos no els perdin.

Els contractes tindran una durada màxima de cinc anys i les quotes mensuals oscil·laran entre els 150 i els 300 euros, segons la gravetat de la situació de vulnerabilitat de la família. Els primers 300 pisos, d'acord amb la Generalitat, estan situats en zones amb una forta demanda, principalment a Barcelona, L'Hospitalet de Llobregat, Tarragona, Lleida, Girona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sabadell o Terrassa.

En els darrers dos anys el govern i diverses entitats financeres han signat convenis per la cessió de fins a 1.860 habitatges, 930 d’ells de la Sareb, 400 de Catalunya Caixa, 230 de Bankia, 100 de la Unió de Crèdits Immobiliaris i 200 de CaixaBank. Ara, amb l’acord de la Generalitat amb el banc BBVA, el nombre de pisos destinats al lloguer social incrementarà fins als 3.600.

No obstant això, el nombre d’habitatges encara no és suficient, ja que segons l’informe de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, 48.454 persones encara avui no tenen un immoble en condicions de viure-hi dignament.