Segons el darrer informe de l'Observatori de l'Emancipació del Consell de la Joventut d'Espanya (CJE) només el 23,9% dels catalans entre 16 i 29 anys s’havien emancipat el primer semestre de 2015. D’aquest, un 29,3% de dones havia deixat la llar familiar, mentre que en els homes tan sols un 18,6%. No obstant, Catalunya és la segona comunitat autònoma amb més taxa d'emancipació juvenil després de les Illes Balears (27,5%).

El segon trimestre del 2015 on només el 9,5% van ser contractes indefinits a joves menors de 29 anys, mentre que el 90,5% van ser temporals

Així mateix, Catalunya té la segona taxa d'ocupació de joves menors de 30 anys més alta de l'Estat (61,1%), i la taxa d'atur és la cinquena més baixa (31,1%,). Però, tot i que la taxa d'ocupació sigui una de les mes altes d’Espanya, continua sent un índex molt baix, i acostuma a ser un tipus de feina que no garanteix una estabilitat econòmica ni laboral. Així es veu en els contractes efectuats a Catalunya el segon trimestre del 2015 on només el 9,5% van ser contractes indefinits a joves menors de 29 anys, mentre que el 90,5% van ser temporals.

Nivell d’estudis

Segons el nivell d'estudis, els joves amb estudis superiors són els que tenen la taxa d’emancipació més alta, mentre que els menors de 30 anys que no cursen estudis però treballen, gairebé un 37% continua en la llar familiar. D'altra banda, si fins l'any 2013 es registrava una pèrdua de la població juvenil per la seva migració a altres països en busca de feina, la tendència ha començat a minvar, essent actualment de 8,7 persones de cada 1.000 menors de 30 anys.

L'abandonament prematur dels estudis a Catalunya, i arreu de l'Estat espanyol (un 34,3% l'any 2003 mentre que a Europa era del 16,6%) és una de les problemàtiques que ha generat més alarma social i preocupació institucional.

Tot i això, la crisi econòmica ha tingut un impacte positiu en els plans d'estudis de persones joves. Així, molts, davant les dificultats d’accés al mercat de treball i l’evidència que la formació facilita la inserció laboral, han apostat per continuar la seva etapa formativa quan segurament en el passat haurien optat per deixar els estudis. D’altres joves que havien deixat d’estudiar han tornat a fer-ho, per la qual cosa el percentatge d'abandonament d'estudis ha caigut fins un 24,7%, tot i que continua sent molt elevat.

Habitatge

El panorama continua sent molt complex i no facilita l'emancipació dels joves. A efectes pràctics, els baixos salaris dificulten en gran mesura l'emancipació. Es calcula que una persona jove hauria de destinar gairebé el 75,4% del seu salari per poder adquirir un habitatge de lloguer i el 63,1% en cas de compra.

La disminució de la construcció d’habitatge de protecció oficial (HPO) resulta negativa per a la població jove, i s’ha agreujat per un canvi de criteri en l’adjudicació de les ajudes directes a l’adquisició d’habitatges protegits i de segona mà que dóna la Generalitat de Catalunya. Així, ha passat a prioritzar la situació de necessitat per sobre de l’edat. Una decisió comprensible però que ha provocat que les persones joves passin de rebre el 83,3% de les ajudes concedides el 2002 a rebre’n el 42,4% el 2013.

Sexe

Cal destacar que la desigualtat per sexe en termes de pobresa s’ha accentuat intensament des de l’inici de la crisi: l’any 2004, el risc de pobresa dels nois era del 15,9%, i el de les noies, del 14,6%. L’any 2012, el risc era del 23,2% i del 30,4%, respectivament. Així doncs, del col•lectiu de persones joves, el més perjudicat és el de les noies.

Descens de població jove

Des de l’any 2000 el descens de població jove ha estat constant. L’any 2013, el total de joves en edats compreses entre 15 i 29 anys era de 1.121.298 persones, el 15,6% de la població. En qüestió de 14 anys, la proporció de joves d’entre 15 i 29 anys ha caigut gairebé 7 punts, passant d’un 22,5% del total de la població l’any 2000 a un 15,6% l’any 2013.