La Llei del ‘només sí és sí’, a la recta final
Comparteix
Després de molts mesos de tràmtis legislatius, només cal que el Senat doni llum verda. Font: Unsplash. 
Una de les últimes novetats de la llei fa referència als programes formatius per a menors agressors. Font: Unsplash.
La normativa, que ha patit diverses modificacions des que es va proposar per primera vegada, ha quedat aprovada al Congrés dels Diputats.
Sis anys després de l’agressió sexual que es va produir a Pamplona, la qual va marcar un punt d’inflexió en el debat sobre la regulació dels delictes sexuals a l’Estat espanyol, la Llei de Garantia Integral de Llibertat Sexual ha quedat aprovada al Congrés dels Diputats amb 201 vots a favor, 140 en contra i tres abstencions.
La versió inicial d’aquesta llei, popularment coneguda com a Llei del ‘només sí és sí’, va arribar al Consell de Ministres l’any 2018. Ara, després de molts mesos de tràmits legislatius, només cal que el Senat doni llum verda i la retorni al Congrés per a la seva aprovació definitiva.
Tot i els canvis que ha patit el text durant aquest temps, sobretot en relació amb la prostitució, no s’esperen masses modificacions a partir d’ara. El seu objectiu principal segueix sent, com ja es va apuntar anteriorment, la protecció integral del dret a la llibertat sexual i l’erradicació de les violències sexuals.
Què incorpora l’última versió?
Una de les últimes novetats que incorpora aquesta llei fa referència a la formació per a menors agressors. Es tracta d’una disposició que pretén regular la responsabilitat penal dels agressors que tinguin menys de 18 anys, obligant-los a realitzar programes formatius sobre educació sexual i igualtat de gènere –sigui quina sigui la sentència del delicte relatiu a la llibertat sexual.
D’altra banda, també s’ha inclòs en aquesta última fase la declaració de la publicitat sobre prostitució com a il·lícita, així com la previsió de campanyes per desincentivar la demanda de la prostitució i la pornografia. En canvi, s’ha eliminat finalment l’esmena sobre el proxenetisme i la tercera locativa –que s’havia afegit a l’any 2020–, és a dir, el càstig a aquells qui lloguen immobles per a l’exercici de la prostitució.
Aquest tema ha estat un dels més polèmics durant els últims mesos, ja que enfronta les postures abolicionistes amb les postures pro-drets, les quals defensen que la terceria locativa afegiria clandestinitat al treball sexual i augmentaria la criminalització i l’estigma vers les treballadores. Finalment, aquest tema es tornarà a debatre més endavant, amb una llei independent que ja s’està desenvolupant a l’Executiu.
Altrament, aquesta darrera versió ja no incorpora la creació d’un tipus penal específic per als delictes d’agressió sexual col·lectiva, una idea que sí estava en la proposició de llei de l’any 2018. Tot i així, es considerarà entre els possibles agreujants incorporats a la llei el fet que les agressions sexuals es realitzin de manera grupal.
Punts clau com el del canvi en el concepte de ‘consentiment’; l’eliminació en el Codi Penal de la distinció entre abús i agressió sexual; la garantia d’una atenció integral a les víctimes; el reconeixement del dret de residència i treball a les víctimes de violència sexual en situació administrativa irregular o l’obligació per als partits polítics i organitzacions socials de tenir protocols contra la violència sexual, entre altres, es mantenen en l’última redacció.
Afegeix un nou comentari