La pobresa energètica té nom de dona

L'Associació Catalana d' Enginyeria Sense Fronteres publica l'estudi Desigualtat de gènere i pobres energètica, un factor de risc oblidat, amb el que pretén analitzar els factors, causes i conseqüències de la pobresa energètica sobre les dones. Resumim i agrupem l'estudi en 5 punts!            

1. Dades poc clares

Habitualment, en l'anàlisi dels índexs de pobresa es fa servir la taxa de risc de pobresa desagregada per gènere, dada que sovint oculta realitats de desigualtat ja que es calcula partint de la premissa que els ingressos es reparteixen de manera equitativa entre els adults a la llar i implica també que a l’indicador final la percepció és que l’ingrés per persona és igualitari. Segons l'Enquesta de Condicions de Vida de l'INE, la taxa de risc de pobresa desagregada per gènere a Catalunya el 2015, és d'un 18,9% en els homes i d'un 19% en les dones. Així, es pot concloure que no existeix una pobresa real en clau de gènere.

Ara bé, quan s'extreuen conclusions a partir de la taxa de risc de pobres sota supòsit d'autonomia, tal com proposa la Càtedra d'Inclusió Social de la Universitat Rovira i Virgili, on es calcula d'acord amb els ingressos individuals, l'escenari canvia. Segons aquesta taxa, el risc de pobresa de les dones és de quasi el 50%, enfront del 25,7% dels homes. Una altra dada que contradiu també l'Enquesta de Condicions de Vida és la bretxa salarial: actualment tots els sous de les dones de totes les franges d'edat són més baixos que els dels homes. Cal mencionar que “un 21,67% de les dones treballa a temps parcial davant d’un 7,07% dels homes (IDESCAT, 2015) vivint per tant amb sous i condicions més precàries i inestables”.

L'Estratègia contra la Feminització de la Pobresa de l'Ajuntament de Barcelona, a més, recull la necessitat de creuar dades de diversos àmbits. La intereseccionalitat de dades és fonamental per tal d'evitar lectures esbiaixades. Cal tenir en compte multitud de factors i estadístiques per determinar com són els processos de feminització de la pobresa.

2. A casa, continua la desigualtat

La distribució de rols a la llar continua tenint una forta empremta patriarcal. I així ho demostren les dades: les dones dediquen setmanalment el doble d’hores, quasi dues diàries, a la llar i la família. El treball de cures continua sent un àmbit lligat al sexe femení, fet que suposa que totes les problemàtiques lligades a l’habitatge i  la pobresa energètica, siguin patides de més a prop per les dones.

3. Pobresa energètica, una lacra

La pobresa energètica es defineix com la incapacitat de mantenir la llar a una temperatura adequada o de disposar de serveis energètics essencials per a garantir unes condicions de vida dignes. Les conseqüències de la pobresa energètica es pateixen a tots els nivells: en la salut de les persones, en el desenvolupament psicosocial, i en l’àmbit econòmic. Un 11% de les llars espanyoles (que representen 5,1 milions d’habitants) no poden garantir una temperatura confortable a la llar durant els mesos d’hivern.

La pobresa energètica té tres causes principals: el nivell baix d’ingressos, la baixa eficiència energètica de molts habitatges (deteriorament i males condicions d’aïllament a les cases), i l’impacte de l’energia al pressupost familiar.

4. Elles i la pobresa energètica

En aquest marc, la pobresa energètica té un biaix de gènere? Són les dones, més vulnerables de patir pobresa energètica? Totes les dades així ho demostren. De fet, el 2015, les ajudes per a pobresa energètica atorgades a dones doblaven els beneficiaris homes. Cal mencionar, però, que  si en la majoria d’habitatges la dona dedica més hores a la llar que l’home, és lògic pensar que les demandants siguin majoritàriament elles.

Aquest estudi explica utilitza també un informe de l’Associació de Ciències Ambientals que recull que el risc de patir pobresa energètica és més elevat en famílies monoparentals, de les quals més d’un 80% estan formades per dones.

En l’estudi fet per Enginyeria sense Fronteres també s’apleguen entrevistes realitzades a afectades per la pobresa energètica, que coincideixen en què l’estigmatització de la pobresa és un dels punts més difícils de combatre. Primer de tot, per la dificultat de ‘demostrar’ la seva situació de vulnerabilitat a les administracions, i després per la lentitud i l’excés de burocràcia. En general el perfil de dona que pateix pobresa energètica és semblant: estan a l’atur des de la crisi i tenen moltes dificultats per accedir al mercat laboral, o reben sous que no cobreixen les necessitats. El col·lectiu de famílies monoparentals de dones i immigrants també pateixen més la pobresa energètica.  A més, cal destacar que les afectacions principals de la pobresa energètica la sofreixen els menors a diversos nivells: “de salut (malalties a l’hivern, alimentació inadequada), educatives (conseqüència de les anteriors i per manca de subministraments a la llar per a desenvolupar tasques escolars o estudiar) i psicològiques i socials (sentiments de diferència i exclusió, situacions crítiques a la llar que afecten el desenvolupament emocional dels menors)”.

5. Mesures i propostes

Una de les principals mesures a prendre és la transversalització de gènere, consistent en dotar de perspectiva feminista les lleis i programes institucionals, i  les polítiques públiques. D’altra banda, és indispensable la generació de dades i informacions que garanteixin la interseccionalitat de dades. A més, caldria que organitzacions feministes participessin de manera activa en el disseny dels plans d’actuació.

La Llei 24/2015, a partir de la Iniciativa Legislativa Popular, aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya, és una de les lleis més garantistes en matèria de pobresa habitacional i energètica i, per aquest motiu, cal la seva implementació total a curt termini. Si bé, aquesta mesura, acaba, per exemple, amb els talls de subministrament, cal també replantejar el model oligopòlic energètic imperant, que es lucra a partir de serveis públics.

Per últim, és fonamental acabar amb la desigualtat de gènere que existeix en totes les esferes de la societat, que té a veure amb les poques facilitats de conciliar vida laboral i personal, amb la necessitat de desconstruir una economia molt lligada a models androcèntrics, i millorar l’accés igualitari al mercat laboral.