"La nostra societat té una actitud de rebuig, por i odi cap a les persones pobres"

  • La ciutadania està cada cop més sensibilitzada envers la situació de les persones sense sostre.

    La ciutadania està cada cop més sensibilitzada envers la situació de les persones sense sostre. - Font: Caritas Mataró

  • El document 'Diagnosi 20170 de la XAPSLL aporta coneixement sobre l’augment del sensellarisme.

    El document 'Diagnosi 20170 de la XAPSLL aporta coneixement sobre l’augment del sensellarisme. - Font: Fundació Arrels

  • La Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar de Barcelona-XAPSLL aplega més d'una trentena d'entitats.

    La Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar de Barcelona-XAPSLL aplega més d'una trentena d'entitats. - Font: XAPSLL

Representants de la Xarxa de Persones Sense Llar de Barcelona ens expliquen la urgència de conscienciar la ciutadania perquè es mobilitzi contra el sensellarisme i exigeixi polítiques a favor de l'habitatge assequible. 

La publicació aquest novembre de la Diagnosi 2017, fet per la Xarxa de Persones Sense Llar (XAPSLL), posa sobre la taula el problema de l’habitatge a Catalunya i, sobretot, a Barcelona, on cada vegada es detecten més persones que viuen al carrer.

Analitzem el com i el perquè amb Ana de Inés, corredactora de l’informe, i Maite Mauricio i Ricard Barrull, portaveus de la XAPSLL, formada per 36 entitats i nascuda el 2005.
 

De les 10 propostes que suggeriu al manifest de la XAPSLL, quines són les que estan sent més escoltades?

Des de la XAPSLL intentem treballar-les totes, perquè totes són imprescindibles. Ara com ara, considerem que la ciutadania està més sensibilitzada envers la situació de les persones sense sostre. Això es veu en l’augment de la participació de la ciutadania en el Recompte, els actes i activitats de les diferents entitats de la XAPSLL.

D’altra banda s’han ampliat els recursos d’atenció social per a les persones sense sostre. S’estan fent també passes en la coordinació entre les administracions, les entitats i la ciutadania. S’ha elaborat el Pla de lluita contra el sensellarisme que forma part de l’Estratègia d’Inclusió i Reducció de les desigualtats socials de Barcelona i s’està participant en els treballs per l’elaboració de l’Estratègia  Integral per a l’Abordatge del Sensellarisme a Catalunya.

També els serveis socials de Barcelona estan treballant per millorar la detecció de persones que poden perdre la Llar, en el marc de projecte Impulsem s’han establert objectius en relació a la prevenció al sensellarisme i l’abordatge comunitari.

Quines mesures urgents s’haurien d’aplicar per acabar amb una xacra que va en augment, segons l’anàlisi de la Diagnosi 2017 que heu elaborat amb la trentena d’entitats que formen part de la Xarxa?

La Diagnosi 2017 aporta coneixement sobre l’augment del sensellarisme. Sabem que a la Unió Europea també augmenta el sensellarisme pel darrer informe de la FEANTSA, la Federació europea d’organitzacions de sensellarisme, i sabem que l’únic país en el qual no augmenta és Finlàndia, que du un llarg recorregut en l’aplicació de polítiques centrades en l’habitatge, tant de prevenció com d’intervenció.

El 2016 i 2017 s’han obert a Barcelona 95 places a centres residencials per famílies vulnerables i per persones amb necessitats de salut mental. A més, des de l’última diagnosi del 2015, el nombre de persones allotjades a pisos de la XAPSLL ha crescut més d’un 5%, posant-se en marxa el programa Housing First que compta ja amb 126 pisos a la ciutat. Aquest any, a més, continuarà sent important l’operació fred que cada any posa en marxa places d’emergència per allotjar a persones que dormen al carrer quan les temperatures baixen dels 5ºC.

És urgent, conscienciar a la ciutadania perquè es mobilitzi i fer incidència política i posar en l’agenda de totes les administracions el problema de la manca estructural d’habitatge assequible que existeix a Barcelona.

Només com a exemple, la Llei d’Arrendaments Urbans que escurça els contractes de lloguer de 3 a 5 anys desprotegint a l’inquilí enfront de l’especulació immobiliària és una llei estatal, per tant, no s’aconseguirà un canvi important sense la col·laboració de les diferents administracions.

Hi ha més persones dormint al carrer a Barcelona, però alhora hi ha més centres i recursos d’atenció a persones sense llar. Què és el que falla, doncs?

Leilani Farha, relatora especial de les Nacions Unides pel dret a l’habitatge, alerta sobre un fenomen que té lloc a escala mundial i que s’ha denominat financiarització de l’habitatge. L’habitatge s’està convertint en el producte d’inversió preferit per les grans corporacions -els bancs, els segurs i els fons de pensió o les empreses de capital risc- i això està fent augmentar l’especulació immobiliària i els preus de l’habitatge per sobre del que poden pagar les persones, convertint l’habitatge en un producte de mercat per sobre de la seua funció social.

La resposta assistencial és només una part de la resposta necessària. Cal fer front als problemes estructurals, és necessari evitar que les persones continuïn sent desnonades, que els preus del lloguer continuen augmentant, que les grans corporacions financeres, com Blackstone, continuïn comprant gran part del parc d’habitatge disponible i que acumulen poder per marcar els preus de mercat, uns preus molt per sobre del que poden pagar les persones que habiten Barcelona. I això només s’aconseguirà amb la complicitat i la mobilització ciutadana.

Com es podrien tenir en compte en les estadístiques les dones sense llar que, sobretot per amenaça de violència masclista, viuen a casa d’amics o familiars?

La Diagnosi 2017 es basa en una tipologia de categories per recollir dades sobre sensellarisme que es denomina ETHOS (European Tipology of Homelessness and Housing Exclusion). Aquest sistema de categories amplia el focus del que normalment s’ha considerat sensellarisme –persones dormint al carrer i persones dormint a albergs– per incloure situacions d’habitatge insegur e inadequat que moltes voltes són la porta d’entrada al sensellarisme. Viure amb amics i familiars és una d’aquestes situacions d’habitatge insegur i, a més, pel que indiquen algunes investigacions europees, sembla que podríem trobar més dones en aquestes situacions d’habitatge insegur de les que trobem pernoctant a albergs i al carrer, perquè és més probable que les dones eviten al màxim possible aquestes situacions.

L’Ajuntament de Barcelona va fer una estimació del nombre de persones que es troben excloses de l’habitatge, com les que viuen amb amics i familiars, i sabem que al voltant de 12.000 persones es troben en aquestes situacions. Les dones que viuen violència masclista són ateses per sistemes especialitzats i, per tant, no són enregistrades com a persones sense llar, encara que no tinguin accés a un habitatge adequat el que no significa que no siguin enregistrades com a víctimes de violència masclista.

Com es pot col·laborar amb la Xarxa? Què es pot fer per donar suport a les persones sense llar i defensar els seus drets?

Per donar suport a les persones en situació de sensellarisme i defensar els seus drets és important fer-ho d’un forma organitzada i estructurada, que tingui en compte la seva heterogeneïtat. La participació a través d’alguna de les entitats que conformen la  Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar és la forma de sumar esforços i donar una resposta adequada a les necessitats de les persones per assolir l’autonomia i el seu apoderament. Des de la Xarxa es parteix de la idea que tota persona pot arribar a superar aquesta situació i per tant cal potenciar les seves capacitats per tal d’aconseguir la màxima autonomia possible en el marc dels serveis adequats a la seva situació. A la web sensellarisme.cat hi consta un apartat “Com hi pots col·laborar?” que indica les formes possibles de col·laboració amb les entitats de la xarxa, on hi ha una classificació segons el tipus de servei i les possibles formes de col·laboració (aliments, voluntariat, aportació econòmica, higiene i neteja…). Altres formes de participar és sumant-se als actes organitzats per la XAPSLL com són el Recompte, la Flash Mob i altres actes puntuals que es realitzen durant l’any, així com seguint-nos a #sensellarisme.

Cada vegada es visibilitzen més les agressions a les persones sense llar?

Malauradament aquesta és una realitat molt poc visible. La violència contra les persones sense llar es produeix  perquè la nostra societat té una actitud de rebuig, por, odi cap als pobres: l’aporofobia. Aquesta violència té diferents intensitats des de la indiferència a la violència física.

Les víctimes estan en una situació d’alta vulnerabilitat, i fins i tot acaben normalitzant ser objecte de la violència com un fet ineludible i davant del qual no poden fer res, com si el fet d’estar en situació de sense llar impliqui una pèrdua total del seus drets. És difícil que arribin a denunciar aquestes agressions perquè no tenen cap esperança envers la justícia.

És important que la ciutadania en tingui consciència i tingui un paper actiu en la denúncia de qualsevol acte de violència cap a les persones sense llar i no ens quedem indiferents davant qualsevol incident  que vulneri la integritat física i/o moral d’una persona en situació d’exclusió social. Diferents entitats de la XAPSLL estan treballant per augmentar la sensibilització, un dels projectes és la web aporofobia.info, que el centre Assís  va presentar a la tardor.

Afegeix un comentari nou