S’estima que cada any als països de la Unió Europea hi ha fins a 4 milions de persones que en algun moment de l’any es queden sense llar. Segons dades de la Federació Europea d’Organitzacions que treballen amb persones sense llar (FEANTSA), mig milió d’aquestes dormen al ras o en albergs temporals.

Davant d’aquest fet l’eurodiputada britànica Neena Gill, de l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates, va impulsar una declaració escrita en la qual es demanava el desenvolupament d’un pla d’acció per a les persones sense llar.

El passat 27 de juliol va acabar el termini de tres mesos previst per recollir les firmes d’eurodiputats i, finalment, la iniciativa s’ha quedat a 66 signatures de tirar endavant. Així doncs, no s’ha aconseguit el nombre d’eurodiputats necessaris -376 eurodiputats- perquè el Pla d’Acció s’enviés a la Comissió Europea per ser sotmès a debat.

Aquest projecte apostava per un pla amb mesures com la supervisió, el desenvolupament de coneixement, l’aprenentatge mutu i els intercanvis transnacionals fent ús dels instruments i fons pertinents de la UE. Un fet que ha comportat que gairebé el 80% dels eurodiputats espanyols, més que a cap altre país, votessin a favor de la proposta.

Probablement la dificultat de consens ha estat a causa de la necessitat d’una estratègia europea que implicaria una obligatorietat i la possibilitat de disposar de fons per estratègies nacionals i recursos destinats al fenomen concret del “sensellarisme”.

Finalment, cal tenir en compte que el Parlament Europeu ja havia sol·licitat en dues ocasions una estratègia comunitària per a les persones sense llar, a través d’una resolució al setembre de 2011 i una al gener de 2014.