La Xarxa Europea contra la Pobresa vol més inversió sanitària per abaixar el 20% de pobresa entre la gent gran

Un dels determinants de la salut més important és la pobresa, i a l’Estat espanyol un 20,5% de la població de gent gran està en risc de pobresa. De fet, hi ha més de dos milions de persones en tot l’Estat que no han cotitzat suficient perquè han treballat en l’economia submergida o per treballar amb contractes esporàdics. A banda, la invisibilització del treball de les cures fa que les dones tinguin pitjor salut i pensions més baixes, amb una bretxa de pensions de prop del 34%. Durant el 2020, la pensió mitjana de les dones va ser de 817 euros, mentre que per als homes era de 1.237 euros. En altres paraules: la pensió mitjana dels homes és un 51% més elevada que la de les dones.

L’informe ‘Desigualtats en matèria de salut per a gent gran durant la crisi de la Covid-19’, de l’EAPN, exposa les causes de les desigualtats que afecten la salut i benestar de la gent gran, incloent la solitud no desitjada, l’aïllament i les violències. Aquests factors s’han agreujat arran de la Covid-19 i han estat especialment durs per a les persones amb situacions de vulnerabilitat afegida, com ara les que pateixen algun tipus de discapacitat, tenen patologies prèvies o han estat institucionalitzades en residències.

Segons l’informe, davant de la pandèmia es va demostrar que els protocols no van complir amb el drets humans de les persones institucionalitzades, que la falta de previsió va generar moltes morts i que es va posar de manifest el tabú que existeix al voltant de l’elaboració psicològica i social de la mort i el dol.

L’esperança de vida saludable

L’esperança de vida és un dels principals indicadors sobre salut en un país. A l’Estat espanyol, abans de la pandèmia, l’esperança de vida al néixer era de 85,7 anys per a les dones i de 80,4 anys per als homes, unes de les xifres més altes del món. Aquest indicador, però no té en compte la qualitat dels anys viscuts, i és per això que està creixent la popularitat de l’esperança de vida saludable, que afegeix una nova dimensió de qualitat a la quantitat d’anys viscuts.

Segons l’Enquesta Europea de Salut de l’any 2020, un 82% de la població entre 65 i 74 anys assenyalava tenir una malaltia o problema de salut crònic, entre els quals es troben factors físics, mentals i emocionals, com ara la solitud no desitjada. A partir dels 85 anys, el percentatge augmenta al 92% i de forma més pronunciada en les dones.

Aquesta esperança de vida no saludable està fent triplicar la despesa mitjana per càpita de les persones grans en sanitat pública. L’informa aclareix que aquesta despesa no està tan relacionada amb l’edat com amb l’estat de salut de la persona. “Si les persones grans generen més despesa quan es compara amb les edats, es deu al fet que entre un 15% i un 20% d’aquestes persones pateixen pobresa i exclusió social de manera crònica i no han pogut accedir als beneficis d’hàbits més saludables, innovacions terapèutiques o diagnòstics precoços, que els haurien permès mantenir una millor salut durant aquesta etapa”, s’explica al document.

A més, per relativitzar el pes d’aquestes xifres, des de l’EAPN destaquen que el 2019, la despesa sanitària per càpita a l’Estat espanyol va ser inferior als 2.400 euros, per sota de la mitjana europea i molt lluny dels 4.900 euros d’Alemanya.

Recomanacions i propostes

El document formula algunes recomanacions i propostes per millorar la salut de la gent gran i el seu benestar. Les principals recomanacions de l’EAPN passen per incloure els drets de la gent gran al centre del debat polític, revisar i millorar el sistema d’atenció sociosanitari, revisar les condicions de les residències actuals, garantir l’equitat i la qualitat de l’atenció integral, implantar administracions accessibles i àgils, combatre la bretxa digital i apostar per la innovació en la lluita contra la discriminació.

En definitiva, l’EAPN critica el sistema públic sociosanitari per insuficient i fragmentat. Com a solució, proposen, entre d’altres, augmentar la inversió pública i passar del model residencial a un model d’atenció sociosanitària a domicili. D’aquesta forma, la gent gran podria participar més activament en les seves pròpies decisions.

Tertúlies digitals d’Amics de la Gent Gran, un exemple a seguir

El paper de les entitats del tercer sector és clau per a avançar cap a un sistema més just i ètic per a les persones grans. És per això que l’informe destaca diverses iniciatives exemplars que organitzen entitats d’arreu per ajudar a millorar la qualitat de vida del col·lectiu. Una de les iniciatives mencionades és la de les tertúlies digitals, de l’entitat Amics de la Gent Gran. Les tertúlies digitals volen combatre la solitud amb entorns digitals via Whatsapp.

El projecte té un any de vida i s’organitza per barris, per connectar totes les persones grans de cada barri amb una persona voluntària. D’aquesta forma es crea una xarxa de contactes. S’organitzen trucades grupals a través de l’aplicació mòbil amb grups de sis persones, amb l’objectiu de dinamitzar i combatre una soledat, que s’ha agreujat sobretot durant el confinament. El projecte, que ja compta amb 24 persones beneficiàries, fomenta la relació grupal a distància i, segons asseguren des de la fundació, ja està teixint grans amistats.