Laura Cardús: "Contribuïm a crear una xarxa que permet trencar estereotips i obrir finestres de possibilitats"

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
Autor/a: 
Anna Echeverria
Laura Cardús, tècnica de projectes de mentoria i de voluntariat
Un 'tàndem' del projecte format per un jove i un infant.
Un 'tàndem' format per una jove universitària i una noia adolescent a la platja de Barcelona
Un altre 'tàndem' format per una jove universitària i una noia adolescent
Un dels 'tàndems' format per una noia universitària i una jove, jugant a un joc de taula.
'Tàndem' d'una jove universitària i una adolescent a la bolera.

Laura Cardús: "Contribuïm a crear una xarxa que permet trencar estereotips i obrir finestres de possibilitats"

Autor/a: 
Anna Echeverria
Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Resum: 

Parlem amb la Laura Cardús, tècnica de projectes de mentoria i de voluntariat de l'entitat AFEV, sobre el projecte EnTàndem d'acompanyaments personals amb mentoria entre persones universitàries i infants i joves.

Què és EnTàndem?

EnTàndem és un projecte d’AFEV (Association de la Fondation Étudiante pour la Ville), una entitat d’origen francès que fa 10 anys que és a Catalunya i existeix amb l’objectiu de promoure activitats de compromís solidari entre estudiants universitaris. EnTàndem és el nostre projecte principal, que facilita acompanyaments individuals en mentoria amb infants i adolescents en situacions de vulnerabilitat de diferents territoris de la província de Barcelona. El projecte es presenta com un dels programes de la Coordinadora de Mentoria Social, de la qual l'entitat forma part juntament amb altres associacions que treballen amb aquesta metodologia.

Quina tasca feu a través del projecte?

Promovem relacions solidàries entre joves perquè passin un temps lliure de qualitat, perquè aprenguin a ser referents i, alhora, perquè tinguin referents adults que siguin models diferents al que ja coneixen, que els ajudin a fer-se grans en un món complex i, de vegades, ple de reptes.

En quines situacions es troben els infants i joves que són acompanyats en el marc del vostre projecte?

Aquests infants i adolescents són seleccionats pels seus educadors/es (de serveis socials o de centres educatius) perquè estan passant per algun moment de dificultat, sigui perquè han viscut un procés recent de migració o perquè, pel motiu que sigui, necessiten un suport extra d’una persona adulta que els escolti i passi temps lliure amb ells i elles. Potser són infants o adolescents que tenen dificultats a l’escola, però aquestes no tenen per què ser necessàriament dificultats acadèmiques, sinó que poden ser problemes de relació, idiomàtics, de motivació, entre d’altres.

En quins aspectes acompanyeu a aquests infants i joves?

L’acompanyament el fan joves mentors i mentores que se’ls assemblen en edat, és a dir, que no fa gaire anys que van passar per la infància o l’adolescència i que poden connectar amb ells i amb les situacions que estan vivint. Les parelles de mentoria passen una estona plegats cada setmana per agafar confiança i descobrir la ciutat i els seus recursos, alhora que es treballen aquells aspectes que permetin al menor millorar la situació de l’infant o adolescent, especialment en els eixos d’autonomia, autoestima i motivació pels estudis. Ho fan passejant, xerrant, jugant, fent manualitats, visitant museus i biblioteques, fent esport o activitats artístiques.

Quin perfil tenen les persones universitàries que fan aquest voluntariat?

Acollim voluntariat de qualsevol carrera, també persones menors de 30 anys que ja no estiguin estudiant. Han de ser joves actius que puguin dedicar dues hores a la setmana a la tarda (horari fix) i que es puguin comprometre al llarg de tot el curs escolar oferint temps i escolta a un nou amic/ga petit/a. Són persones que actuen com a voluntaris, no com a professionals, i aquesta és justament la gràcia de la relació que es crea entre els tàndems, que els nois i noies veuen els seus mentors/es com joves pròxims, no com a figures de control (pares, professors, terapeutes). Consideren al mentor/a com un igual que ha fet una mica més de recorregut en el camí de la vida escolar però que no és allà per avaluar-los sinó per fer camí junts durant una etapa de creixement.

Quina metodologia seguiu per assignar les parelles d’infants i joves i universitaris?

El voluntariat és seleccionat i passa per un procés de formació prèvia obligatori d’11 hores. Es tracta d’una formació certificada oficialment que ens assegura que faran la seva tasca de forma adequada, segura i amb els recursos que necessitin. Després els assignem en funció de les seves característiques i disponibilitat a un noi o noia amb qui pensem que es poden entendre bé i, si pot ser, que tinguin alguna afició o característica en comú (o que hagin passat per experiències semblants). Cada setmana es van veient durant dues hores i creant el seu propi itinerari, en base als aspectes que creuen que poden treballar perquè el noi o noia millori, de forma lúdica i informal però sobretot assegurant que la persona mentorada és protagonista del seu propi procés.

Hi ha algun professional que motivi i tutoritzi les mentories?

Els professionals del projecte els fem un seguiment personal cada setmana i ens reunim amb ells/es i l’educador/a de referència del menor un cop al trimestre (si no hi ha cap incidència abans) per poder saber com va i orientar la seva activitat, però sempre estem disponibles per resoldre dubtes, donar idees i ajudar en cas de conflictes. Al final de curs es fa una avaluació del funcionament de la parella de mentoria, on participen tots dos membres del tàndem, així com l’educador/a que ha fet la selecció de l’infant i que, per tant, pot conèixer-ne millor la situació i també el pare o mare o tutor/a del menor.

Quant sol durar el vincle entre un infant o jove i la persona voluntària que l’acompanya? S’allarga més enllà de la vida universitària?

Com a mínim el compromís ha de ser fins final del curs escolar i, si ho desitgen i estan disponibles, poden repetir un altre curs plegats. Si decideixen seguir-se veient fora del projecte (per exemple durant les vacances d’estiu) nosaltres no els ho impedim però no els oferim seguiment professional, per tant no podem assegurar que la relació que s’estableix llavors sigui de mentoria, sinó que és simplement una relació d’amistat no supervisada. El cert, però, és que de mica en mica els tàndems van agafant confiança i es vinculen i és gràcies a això que es pot operar algun canvi positiu en l’infant o adolescent.

Quina és la clau de la plena integració social d’aquests i aquestes joves?

La integració no és possible en situacions de desigualtat de condicions, si bé projectes com el nostre (i tants d’altres) pal·lien una mica les diferències intentant oferir unes millors oportunitats educatives per a l’èxit escolar. Nosaltres ho fem sense incidir directament en allò acadèmic (no fem classes de reforç) però sí en aspectes de la vida dels joves que tenen una relació directa en com estan a l’escola o l’institut. Si tu vas a classe més content/a, amb una major motivació perquè trobes sentit a passar curs, si tens més clar en què ets bo o què t’agradaria fer, si tens estones de temps lliure enriquidores i de qualitat, és molt més probable que finalment tinguis millors resultats escolars. Tanmateix, tenim clar que accions com la nostra són una petita gota dins un mar de desigualtats i que hi ha moltíssims aspectes de la vida d’aquests infants i adolescents sobre els quals no podem incidir directament.

I aquesta petita gota que aporteu per pal·liar les desigualtats, què creieu que aporta a la societat?

El nostre és un projecte de solidaritat entre joves que potser no s’haurien conegut mai però que comparteixen un marc generacional, encara que les seves històries de vida siguin molt diverses. Posant-los en contacte contribuïm a crear una xarxa que permet trencar estereotips i obrir finestres de possibilitats, donant lloc a una societat on la gent es trobi i s’ajudi. A més, està demostrat que els nois i noies que han comptat amb un mentor o mentora quan eren petits són més capaços de detectar quins adults els poden fer de mentors a la seva vida quotidiana (el que anomenem “mentors naturals”) i, a més, tenen ganes de fer de mentors/es d’altres quan són adults.

Afegeix un comentari nou
0