L’arrodoniment solidari: On van a parar els cèntims que es donen al supermercat?

Un total de 20.071.771 donacions solidàries al llarg del 2021, gairebé el doble que durant l’any anterior, ha gestionat Worldcoo, que és l’empresa que implementa i gestiona les eines per fer l’arrodoniment solidari en establiments comercials a Catalunya. L’arrodoniment solidari és quan en el moment d’anar a pagar amb targeta a la caixa d’un establiment qui compra té la possibilitat de donar a una causa solidària una petita quantitat de diners. És un canal de captació de fons molt benvingut en un moment de molta necessitat en el tercer sector social.

“Vam començar en el món de les compres virtuals afegint un botó que, en el moment de fer el pagament, permetia donar un euro a una entitat social i hem fet el salt al comerç de tota la vida”, explica la responsable de comunicació de Worldcoo, Anna Moragas. Aquest salt es va produir el 2019 i l’any passat aquesta empresa ha permès recaptar més de 4.000.0000 d’euros i finançar 116 projectes socials i medi ambientals diferents.

Una de les últimes associacions beneficiàries d’aquest canal de captació ha estat Plataforma per la Llengua. Acaben de rebre 54.223 euros recollits als supermercats Bonpreu i Esclat durant el mes de gener. En aquest cas, els diners contribuiran a finançar la feina de l’entitat que treballa en defensa de la llengua catalana per aconseguir més audiovisual en català.

“Ja tenim altres col·laboracions amb Bonpreu i Esclat i ens van oferir participar en l’arrodoniment solidari. Hi havia pocs mesos disponibles i, tot i saber que el gener no és un gran mes de compres, el vam triar perquè estem en plena campanya sobre la llei de l’audiovisual”, explica la cap de l’Àrea Social de Plataforma per la Llengua, Eulàlia Buch. Ara, valora que l’aposta els ha funcionat molt bé perquè han tingut més de 315.700 donacions i han superat els 50.000 euros.

Plataforma per la Llengua rep els 54.223 i Worldcoo cobra els seus serveis quedant-se un percentatge del total i de cada donació, que es situa entre un 6 i un 12%. L’establiment comercial no entra en el tema econòmic. La seva implicació és la cessió de l’espai, la col·locació de cartells i la informació sobre la campanya que fan els treballadors i treballadores.

Programes tancats i molt clars

Moragas destaca que una de les claus és que la clientela de l’establiment vegi molt clar on van a parar els seus diners. Per això sempre es financen projectes tancats. “No es dedica un mes al càncer, sinó a un programa concret d’una entitat concreta de suport a un grup de persones amb càncer”, especifica Moragas.

Aquesta visibilitat concretada en un programa i en una entitat que durant tot un mes estan presents en els cartells d’un establiment fa que, a més dels diners recollits, algunes persones s’hi interessin i se n’acabin fent sòcies, segons Moragas. “La implicació acaba anant més enllà de l’import econòmic del moment”, assegura.

Aquest canal de captació de fons en establiments comercials fa anys que funciona a França i al Regne Unit. A Catalunya està en creixement. Segons les dades de Worldcoo, l’any passat es van fer el doble de donacions (20.071.771) que el 2020 (que van ser 11.078.484). Pel que fa a l’import total recaptat es va passar de 2.662.325 euros a 4.060.600, l’any passat.

L’eina de captació gestionada per aquesta empresa és present en més de 4.300 establiments comercials, entre els quals hi ha el Grup Bon Preu, a través de Bonpreu i Esclat, Eroski, Caprabo, Condis, Muy Mucho, Establiments Viena, Correos, All We Wear Group o Wala, entre d’altres.

Els més de quatre milions de l’any passat s’han destinat a cent setze programes de quaranta entitats socials com ara la Fundació Ared, Save the Children, Fundació Jubert Figueras, Pallapupas, Càritas, Aldees Infantils SOS, Creu Roja, Arrels, Fundació Pasqual Maragall, Federació Salut Mental Catalunya i Nexe Fundació.

En el cas de Plataforma per la Llengua, Buch indica que des de l’entitat han reforçat la comunicació i publicitat de les microdonacions també entre les persones associades per treure’n un millor rendiment. Els més de 50.000 euros es destinaran a seguir treballant per ampliar l'oferta de pel·lícules i sèries en llengua catalana a les plataformes de vídeo a la carta com Netflix, Disney +,  HBO, Amazon Prime Video o Rakuten TV.

Pressionar els poders públics amb el català

L'entitat també es proposa assessorar les plataformes perquè afegeixin el català a les interfícies, contractes i comunicacions amb les usuàries i una altra línia d’actuació serà seguir pressionant els poders públics perquè adoptin mesures per incrementar-hi la presència del català, aprofitant la tramitació de la nova llei espanyola de comunicació audiovisual.

Plataforma per la Llengua recorda que els productes audiovisuals són estratègics per a la normalització del català, perquè són molt consumits pel públic jove, el grup social en el qual més es fa palès el retrocés en l'ús social de la llengua.