Laura Alonso: “Enfortir el teixit associatiu és imprescindible per trencar amb l’aïllament social”

Què és Comunitats contra l’aïllament?

És una prova pilot d’un projecte del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat que pretén detectar les comunitats en aïllament i soledat no volguda, amb persones que es troben soles i que es senten soles. A partir de la guia metodològica que s’ha elaborat, la idea és combatre el sentiment de soledat no volguda i d’aïllament involucrant els equipaments cívics, institucions i serveis per crear comunitats i enfortir el teixit associatiu del territori.

A quins territoris esteu duent a terme aquesta prova pilot?

Ara s’està impulsant al barri de Campclar, a Tarragona i al barri de Montserrat, a Igualada.

Només us centreu en aquests barris?

No. No només ens centrem en aquests barris, sinó que l’obrim al districte perquè hi ha molt flux entre barris i potser hi ha serveis bàsics que necessiten que estan situats fora, i delimitar-ho a una zona en concret no ens permetria desenvolupar el projecte com cal. També hi ha col·lectius que formen part del districte, però no del barri i encaixen amb el perfil de persones a les que va adreçada la iniciativa i, òbviament, no les deixem enrere.

A qui va dirigit?

Està pensat per abastar a tota la població. Si que és cert que ara, sobretot amb la pandèmia, s’està veient que les persones més afectades en aquest aspecte són les persones grans, que s’han vist desemparades i en una situació major de vulnerabilitat, però en aquest cas es vol tenir present a tot tipus de col·lectius.

En quin context ho esteu desenvolupant?

En el cas d'Igualada, s’està detectant que al barri de Montserrat, situat a la perifèria, hi ha una segregació urbana i social concentrada en un perfil de persona que està en situacions de vulnerabilitat per ser persones migrades, per qüestions de gènere, gent gran o per un baix nivell educatiu... És un perfil complex que troba més dificultats per arrelar-se al territori.

Una persona amb un nucli familiar estable i una feina estable té més facilitats per combatre l’aïllament, però amb aquestes persones és més difícil. A Campclar, ens estem centrant en aquests tipus de comunitats amb més persones grans en situacions d’aïllament, però també amb persones migrades que no tenen la documentació reglada, aïllades i amb d’altres problemàtiques com la drogodependència.

Com és el procés d’acollida i acompanyament que porteu a terme?

Ara encara s’està delimitant, però l’estem fent a partir d’entitats de voluntariat. Actualment, estem fent cerca d’entitats de voluntariat del territori perquè coneixen les problemàtiques i és més fàcil que facin aquest acompanyament.

Com actualment la situació sanitària no ho permet, es prioritza l’acompanyament telefònic i l’acompanyament individual o amb petits grups, però la idea és també fer un acompanyament grupal, comunitari i social. Amb aquests acompanyaments en grup es pretén enfortir el teixit associatiu i que totes les accions es desenvolupin a través del casal cívic.

Com abordeu la sensibilització, difusió i detecció de l’aïllament social?

Estem acabant de fer les reunions amb les institucions per explicar els rols que haurien de tenir al projecte. Per exemple, els serveis socials fan filtratge per detectar quines persones s’adeqüen al perfil del projecte. Ells s’encarreguen de fer la derivació cap als equipaments. Llavors el que s’està fent és que les entitats i serveis fan la difusió als seus usuaris i si detecten possibles participants del projecte se’ls passa a l’equipament cívic.

Un cop amb el llistat, el passem a serveis socials i serveis socials deriven aquesta gent a un projecte o un altre. Amb el filtratge fet, ja començarem amb l’acompanyament amb les persones voluntàries.

Quines són les claus de la iniciativa?

Per començar, que va dirigit a tota la població. D’altra banda, ens hem trobat que hi ha altres projectes que amb la pandèmia s’han paralitzat o es limiten a l’acompanyament telefònic, quan aquesta gent necessita que l’acompanyin al metge, que l’ajudin a fer una gestió o simplement parlar amb algú de forma física, cosa que nosaltres seguim fent. També, amb altres col·lectius com els joves extutelats que a l’arribar als 18 es queden desemparats, podem seguir al seu costat i si no necessiten ajuda, poden participar com a voluntaris.

Un altre punt que trobo molt important és el fet que es tingui en compte el teixit associatiu del territori. Amb aquest projecte es crea aquest teixit associatiu, involucrant a tota la comunitat. D’aquesta manera, arribem a molta més població i és molt més enriquidor, ja que potser el que tu penses que està bé, un altre diu que no i t’aporta una nova visió que no havies tingut present.

Teniu pensat ampliar el projecte?

Sí. A través de la prova pilot s’està estudiant si la metodologia de la guia és la correcte o s’hauria de modificar. Si el mètode funciona, un cop s’acabin les proves pilot ho estendrem per tota Catalunya a tots els territoris possibles.