Les accions de la campanya #ResSer ja són en marxa a la UdG i la UAB

Prop de 60 estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) van participar el dimarts 11 a la jornada sobre els trastorns de la conducta alimentària organitzada per l'equip de voluntariat de Salut de la Fundació Autònoma Solidària (FAS)  iAcció UAB. La Facultat de Medicina de la Universitat de Girona (UdG), per la seva banda, va donar el tret de sortida a la campanya abans d'acabar l'any 2013.

La campanya #ResSer, amb el lema "Una ampolla d'aigua és tot el teu dinar? Quan no menges RES deixes de SER tu", pretén conscienciar i prevenir els trastorns de la conducta alimentària i treballar per a la seva detecció primària. El punt de partida el va marcar la Taula de Diàleg per la prevenció dels trastorns alimentaris, formada per 14 entitats (entre les quals, L'Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia (ACAB), la Generalitat de Catalunya i la UAB), amb la primera difusió del vídeo de la campanya.

El percentatge de seguidors de dietes per aprimar-se sense recomanació mèdica entre estudiants universitaris i universitàries és per sobre del 25%

En el cas de la UAB, la campanya #ResSer arriba de la mà del grup de voluntariat de Salut de la FAS, que va dur a terme el passat dimarts, la primera activitat relacionada. La jornada per donar a conèixer la situació i conscienciar l'estudiantat va començar a les 12.00 del migdia i es va allargar fins les 16.00 de la tarda. Al voltant de 60 estudiants van participar-hi, tot  i que com expliquen algunes voluntàries, "hi havia la sensació que la gent estava centrada en les classes i al principi costava que s'acostessin a les activitats". No obstant això, poc a poc la participació va anar en augment. Les persones que s'hi acostaven s'interessaven especialment per les activitats del Fotomatón, de dibuixar la pròpia silueta del cos sobre paper d'embalar i en les discussions sorgides arran de imatges col·locades a la paradeta amb diferents models estètics i cànons de bellesa actuals (extretes de revistes, de publicitat i d'internet). Paral·lelament, les voluntàries expliquen també que els qui s'hi apropaven mostraven interès en conèixer més informació sobre els trastorns alimentaris. 

Totes les universitats que formen part de la Xarxa Catalana d'Universitats Saludables incorporaran la campanya #ResSer, com la UdG i la UAB, però també la URV, la UdL o la UB, entre d’altres.

A dia d'avui, el percentatge de seguidors de dietes per aprimar-se sense recomanació mèdica entre estudiants universitaris i universitàries és per sobre del 25%. Prop de 26.000 noies i 2.000 nois a tot Catalunya pateixen algun tipus de trastorn de la conducta alimentària.
 

La pressió cap a un cos perfecte i els trastorns alimentaris

La coordinadora del grup de voluntariat de Salut de la FAS, Elisabet Tasa, va poder entrevistar la catedràtica de Psicologia Clínica i de la Salut i experta en conducta alimentària, la Dra. Rosa Maria Raich Escursell. Una trobada en que la Doctora va aprofundir en els trastorns alimentaris, les seves causes i com prevenir-los i afrontar-los. 

"La preocupació pel cos i la insatisfacció corporal arriba, en dones, al 80%". La voluntat, doncs, de modificar el propi aspecte físic en dones és estesa i molt elevada. Canviar el cos, però, en quina direcció? La Doctora explica que és precisament la fita a la qual les dones poden voler arribar que fa créixer els trastorns alimentaris, ja que, diu, creix la insatisfacció corporal per "la pressió existent en la nostra societat cap a un cos no només prim, sinó perfecte". És a dir, es dóna no només una pressió social, sinó que es dóna cap a un model inassolible que, per ser aconseguit, requereix de mesures dràstiques i totalment contràries a uns hàbits saludables.
 
És un model, explica, inaccessible: "La base de les fortunes que s'acumulen en el negoci de la bellesa rau en crear aquesta insatisfacció, en que et presentin un model que és perfecte i, a més, irreal". És aleshores, continua, "quan creen insatisfacció, perquè et compares amb aquest model i, evidentment, n'estàs molt lluny".
 

"La preocupació pel cos i la insatisfacció corporal arriba, en dones, al 80%"

La preocupació excessiva per l'aspecte físic sovint es més relacionada amb dones que no pas amb homes. Relació no mancada de fonament, ja que, per exemple, als anys 80, la proporció entre dones i homes afectes d'un trastorn alimentari era aproximadament de 9 a 1. La realitat però canvia. "En aquests moment i tenint en compte tots els trastorns, podem parlar d'una proporció de 6 a 1".
 
Raich explica que mentre fa anys les característiques que havia de posseir idealment un home eren de caràcter psicològic (ser fort, valent, vigorós...), actualment s'hi està afegint l'aspecte físic. La doctora afirma en aquest sentit que "s'està aproximant la situació dels homes a la de les dones, ja que se'ls està començant a exigir a ells també l'excel·lència en tots els àmbits, tant en les característiques físiques com psicològiques".
 
De l'expansió entre diferents sectors d'homes i dones i del creixement de la pressió per un model estètic inaccessible se'n desprèn, d'una banda, el manteniment (i per tant no decreixement) dels trastorns tradicionals (anorèxia i bulímia nerviosa). D'altra, l'aparició i creixement d'altres tipus de trastorns, com la vigorèxia (obsessió per alimentar-se només pensant en la musculació), l'ortorèxia (amb una necessitat d'alimentar-se amb una perfecció extraordinària, amb aliments de cultiu biològic, preferentment vegetarians) o trastorns del comportament alimentari no especificat.