Les institucions locals, clau en les polítiques públiques per al jovent

De les 4 milions de persones aturades comptabilitzades a l’Estat espanyol a finals del 2016, més del 14% són joves menors de 25 anys. Davant una taxa d’atur juvenil que supera el 40%, el paper de les institucions públiques i, sobretot, de les municipals, és clau.

La importància dels ajuntaments en la millora de les condicions de vida de la joventut va centrar algun dels debats del VIII Foro Iberoamericano, unes jornades coorganitzades per Fundesplai que van aplegar, entre el 3 i el 4 de maig, més de 500 representants de l’Estat espanyol, Portugal i de diversos països d’Amèrica Llatina al CosmoCaixa de Barcelona per aprofundir en els reptes dels i les joves més vulnerables de la regió iberoamericana.

“Hi ha una gran llunyania entre el jovent i les institucions dels estats i les autonomies. Qui escolta aquest col·lectiu en el dia a dia són els municipis”, va afirmar Rocío Garcia, regidora de l’Ajuntament de Cornellà (PSC). Garcia va aprofitar per demanar més autocrítica cap a l’administració. “Hem de ser més valents i no conformar-nos amb els projectes que ja estan en marxa. Hem d’anar més enllà i treballar per la implicació d’entitats, empreses i famílies”, va apuntar.

Josep Francí, director territorial de la Cambra de Comerç de Barcelona, opinava, en canvi, que s’haurien de complementar els programes que ja existeixen adaptant-los constantment a les necessitats del col·lectiu i apostant també per les col·laboracions amb empreses que fomentin la inserció laboral.

L’educació al carrer

L’adaptació dels serveis que s’ofereixen al jovent és un dels principals objectius que tenen les ciutats i municipis amb la figura de l’educador/a de carrer. El Prat, per exemple, amb un 19% de població jove, compta amb quatre persones educadores de carrer, encarregades d’acompanyar els joves en el seu itinerari acadèmic i laboral.  

“Vam donar una volta a les polítiques municipals i vam deixar de fer accions i activitats contínuament per parar i escoltar el jovent, per saber què volen i en funció de les seves necessitats, crear projectes”, va explicar Anna Martin, regidora de Joventut de l’Ajuntament del Prat (ICV-V).

La política, de 29 anys, va assegurar, com la resta de ponents als debats sobre “Polítiques públiques per a la joventut” i sobre “Joventut, diversitat, participació i ciutadania”, que s’ha de deixar de banda el “paternalisme” dels programes per a joves i s’han de impulsar els fets amb els joves.

Els ‘ninis’, concepte polèmic

Martin també va ser crítica amb el terme de “nini”. A Espanya, una de cada cinc persones entre 15 i 29 anys és “nini”, un concepte que fa referència als i les joves que ni treballen ni estudien.

“És una paraula despectiva que dona la responsabilitat als i les joves de no estar estudiant ni treballant, quan en realitat la culpa és d’un sistema sociopolític que no ha prioritzat ni les polítiques ocupacionals, ni formatives ni participatives de la gent jove”, va afirmar Martin, contrària a utilitzar aquesta terme, que “etiqueta i limita”.

Francis Valverde, directora executiva de l’Associación Chilena Pro Naciones Unidas (ACHNU), va deixar-ho clar: “Els joves no són només educació i formació. El valor d’una persona no es calcula sabent si estudia o treballa. Hi ha molt més: cultura, política, participació...”. Valverde també va tirar per terra el valor de la frase “la joventut és el futur”: “La joventut serà el futur, però, ara mateix, són el present”.