Radiografia de les violències sexuals en contextos d’oci juvenil
Comparteix
L'estudi situa el consum d'alcohol i altres drogues com un element que exculpa els homes i culpa les dones de la violència sexual. Font: Pexels. 
Un 82% de les dones entrevistades per la Fundació Salut i Comunitat han patit tocaments no desitjats quan han sortit de festa. Font: Pexels.
Un estudi de la Federación de Mujeres Jóvenes (FMJ) explica com es produeixen les agressions masclistes als espais de festa per ajudar les institucions i la societat civil a erradicar-les.
Encara avui dia, la violència de gènere és entesa per gran part de la societat com aquella que els homes exerceixen físicament sobre les dones en l’àmbit de la parella o ex parella. D’aquesta manera, queden fora de l’imaginari col·lectiu molts altres tipus de violència, com pot ser aquella que s’exerceix en els contextos d’oci juvenil.
De les dones entrevistades al 5è informe Noctámbul@s (2019), de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), el 97% han patit comentaris incòmodes quan han sortit de festa, el 86% han rebut insistències davant les seves negatives, el 82% han patit tocaments no desitjats, el 44% s’han vist acorralades, el 42% han patit tocaments i forcejaments, el 17% han estat violades amb penetració sense ús de força i el 5% han estat violades amb penetració i amb ús de força.
Les joves i els joves parlen
Aquestes dades, entre altres, s’esmenten també al projecte d’investigació-acció feminista Noches seguras para todas (2019), de la Federación de Mujeres Jóvenes (FMJ), el qual té com a objectiu no només abordar les violències sexuals que pateixen les dones joves en contextos d’oci nocturn, sinó també ajudar a que les institucions i la societat civil puguin enfrontar-les i erradicar-les.
Per realitzar aquest projecte, primera part d’un estudi que pretén ampliar-se, la FMJ ha comptat amb les experiències, mirades i perspectives de dones i homes d’entre 18 i 25 anys, algunes d’elles racialitzades, amb diferents nivells formatius, de diferents comunitats autònomes de l’Estat espanyol (tot i que la majoria d’àmbit urbà) i amb diferents graus de consciència de gènere o feminista.
La metodologia s’ha basat en la recollida d’informació a través de tècniques participatives per dur a terme una reflexió col·lectiva sobre les violències sexuals, tot i que també s’ha realitzat l’anàlisi de producció científica feminista en relació amb aquest tema.
Com es comporten els joves en contextos d’oci nocturn?
A l’estudi s’assenyala, en primer lloc, la importància de posar el focus en la socialització dels homes i en la construcció de la masculinitat hegemònica per poder entendre com això genera relacions de poder i violència sobre les dones en espais d’oci.
Quant al desig sexual masculí, per exemple, es recorda que aquest es troba emmarcat en un sistema patriarcal i que, per tant, els joves creixen pensant que són subjectes amb un desig sexual irrefrenable, considerant les dones com l’objecte que està a la seva disposició per satisfer-los.
La recerca conclou que els homes joves acostumen a apropiar-se del temps de l’oci nocturn de les dones joves, interpel·lant-les sexualment de manera constant. Aquesta i altres violències, a més a més, poden ser exercides per diferents homes a la vegada o per un sol, que les pot exercir repetidament.
D’altra banda, el consum d’alcohol i altres drogues es situa a l’estudi com un element que exculpa els homes i que, pel contrari, culpa les dones de les violències sexuals. En aquest sentit, els homes acostumen a eludir la seva responsabilitat en l’exercici de la violència sexual, associant l’acte a un problema individual de salut mental —la qual cosa invisibilitza el caràcter estructural de les violències patriarcals.
Finalment, l’estudi enumera les diferents estratègies que els homes joves activen conscientment per exercir violències sexuals en aquests contextos: submissió química oportunista; submissió química proactiva; assetjament grupal; esperar a que les dones es quedin soles; trobar un lloc a les fosques i utilitzar la camaraderia amb altres homes pel seu benefici.
Com ho viuen les joves?
Segons l’estudi, hi ha certes dificultats perquè les noies puguin identificar tot el ventall de les violències sexuals existents, sobretot quan no tenen consciència feminista. En aquests casos, les formes de violència sexual són interpretades com a comportaments molestos propis dels homes cisheterosexuals, amb la qual cosa s’acaben naturalitzant i normalitzant.
De la mateixa manera, esdevé difícil per a les joves reconèixer la violència sexual quan aquesta és exercida per persones conegudes i properes a elles. A més, s’arriba a la conclusió que un dels elements clau perquè les noies considerin certs comportaments com a violències sexuals és la por. Això, malauradament, dificulta la identificació d’altres violències sexuals que no la provoquen.
De tot això, les dones racialitzades s’emporten la pitjor part, ja que són elles les qui pateixen una violència específica derivada de la intersecció entre el sexisme i el racisme. Les seves vivències, a més, estan marcades pels estereotips i prejudicis que les identifiquen amb la fogositat i amb una major disponibilitat sexual.
Per últim, s’exposen les diferents tàctiques de defensa que utilitzen les joves per fer front a les violències sexuals que pateixen. Aquestes es divideixen, segons l’estudi, en les tàctiques d’evitació i les d’enfrontament —tot i que aquestes últimes acostumen a utilitzar-les només aquelles dones que no tenen una situació administrativa irregular.
Els espais i la cultura del terror sexual
Socialment, la violència sexual s’entén únicament com aquella que té lloc a la nit o de matinada i que és perpetrada per part d’un desconegut a un carreró fosc sense sortida. Així, les dones han estat educades en la cultura del terror sexual, que fa que se sentin insegures i atemorides quan arriba el moment de tornar a casa després d’una festa.
Aquesta és desencadenada, d’una banda, per la sensació de desprotecció quan no es troben acompanyades i, d’altra banda, per la percepció d’inseguretat durant el recorregut de tornada a casa -que augmenta per la configuració actual de l’espai públic i la manca d’alternatives de transport.
En aquest sentit, si bé és cert que hi ha espais i horaris que afavoreixen l’exercici de la violència sexual, a l’estudi es recorda que caldria començar a treballar per eliminar els estereotips dels agressors i les víctimes, ja que això impedeix que les violències sexuals s’entenguin com allò que en realitat són: un producte de les relacions de poder que estructuren les dinàmiques entre homes i dones en el sistema heteropatriarcal.
Afegeix un nou comentari