En el Manifest les entitats fan palesa la necessitat de posar en valor la política pública de cooperació descentralitzada catalana, de generar i mantenir recursos estables i previsibles de finançament per al desenvolupament humà, de redoblar esforços per la millora de la qualitat i l’eficiència de les ajudes, o de millorar la qualitat i l’eficiència de l’ajuda garantint els compromisos a llarg termini amb les poblacions beneficiàries.

També es fan ressò de la necessitat de reduir dràsticament la despesa militar espanyola, de crear taxes a les transaccions financeres especulatives, d’eliminar els paradisos fiscals, de reforçar els mecanismes de coordinació de les administracions, la transparència i la rendició de comptes o de lluitar contra el frau fiscal i la corrupció per tal que s’asseguri la fiscalitat necessària per invertir en els serveis i drets socials bàsics.

Però no només es fan reclamacions en el manifest, també és una declaració de principis i de compromís per mantenir l’esforç perquè la solidaritat i la cooperació amb les persones més desafavorides sigui un principi rector i per seguir defensant els drets humans i la construcció de pau. Les federacions subscriptores del manifest assumeixen la seva responsabilitat en la defensa del dret a la pau, dels drets humans i del desenvolupament dels pobles i mostren la seva ferma decisió d’aportar els seus mitjans a aquesta finalitat.

Per tots aquests motius han redactat el manifest, per demanar que Catalunya tingui una política pública de cooperació, pau i drets humans que eduqui en valors, que sensibilitzi, mobilitzi i doni a conèixer les causes de la pobresa arreu del món.