Quan va fundar-se la Federació Catalana de Donants de Sang i quina ha estat la seva evolució?

La Federació Catalana de Donants de Sang es va crear l’any 1988 i ha evolucionat de manera ascendent fins ara. En un primer moment tenia l’objectiu d’assolir l’autosuficiència en les donacions de sang a Catalunya i, quan es va aconseguir, des de llavors, la finalitat ha estat mantenir-la.

Quantes associacions estan adherides a la Federació?

Totes les associacions de donants de sang de Catalunya, que són 35, formen part de la Federació. Gairebé deu anys després de la creació de l’entitat, el 1999 la Federació va portar a terme, per encàrrec del Departament de Salut, l’establiment d’associacions de donants de sang per comarca. El projecte era necessari perquè hi havia regions de Catalunya, com les comarques gironines, on la donació era molt alta, mentre que en d’altres era molt baixa. Aquest projecte va acabar el 2010 amb la creació de l’última associació de donants de sang, que va ser la de l’Alt Penedès.

Amb quants voluntaris compten actualment?

Hi ha prop de 900 voluntaris, cadascun d’ells amb un carnet propi de la seva respectiva associació. Tots ells estan repartits arreu dels 600 municipis on es fan donacions de sang.

Com ajuden els voluntaris?

Quan el Banc de Sang programa les extraccions a un municipi, els voluntaris que hi ha a cada territori es posen en marxa: ho comuniquen a l’Ajuntament, van a les escoles per fer campanya amb els joves per tal de donar-los cartes per als pares i si hi ha mitjans de comunicació els atenen. També sol·liciten a l’Ajuntament una reunió amb les associacions locals per tal d’informar-los de la donació i també es comunica des de les xarxes socials que tenen totes les entitats. D’altra banda, també es demana als consistoris que ho publiquin a la seva pàgina web, que enviïn un correu electrònic a tot el seu personal i a totes les entitats registrades al municipi.

Des de la Federació com se sensibilitza a la població de la importància de donar sang de manera altruista?

Diem que la sang no es pot fabricar. De fet, sense sang els hospitals no tindrien raó de ser perquè totes les patologies necessiten el producte sanguini. La sang no la donem ni per l’hospital ni pel banc de sang, sinó per nosaltres mateixos, perquè som els consumidors d’aquest producte. La donació de sang és responsabilitat de tota la societat. Si algun dia no en tinguéssim, no podríem responsabilitzar ningú més que nosaltres mateixos.

Quantes campanyes de sensibilització porten a terme durant l’any?

Moltíssimes, milers. Cada vegada que es fa una extracció en un municipi hi ha una campanya, sigui més gran o més petita. Cada any es va entre dues i sis vegades als 600 municipis de Catalunya. D’altra banda, actualment també fem campanyes dins dels hospitals, als bancs fixes on es pot anar a donar sang cada dia. Quan els estocs del banc de sang són baixos, hi ha voluntaris que passen a repartir fulletons alertant de la necessitat de donar sang.

Des de la Federació col·laboren amb el Departament de Salut. Com ho fan?

El Departament de Salut és qui ens finança. Encara que la Federació sigui una entitat totalment altruista on ningú cobra res, tenim despeses de material per fer els tríptics, pancartes, trobades, assemblees, reunions, desplaçaments… Totes aquestes despeses estan cobertes amb un pressupost que el Departament de Salut dóna directament a la Federació i aquesta reparteix entre les seves associacions.

I amb el Banc de Sang?

La Federació i el Banc de Sang tenim els mateixos objectius. Mentre que el Banc de Sang fa la campanya institucional i és la part tècnica i professional de la donació, nosaltres fem la campanya social. Tot això s’ajunta perquè l’objectiu és comú i la donació també és comuna. D’alguna manera, és com si fóssim una sola cosa.

Com se celebra des de la Federació el Dia Mundial dels Donants de Sang?

Convoquem les 900 persones que treballen amb nosaltres a llocs diferents, aquest any a Lleida. Cada any fem un acte que consisteix en una jornada de treball, on presentem ponències de resultats, d'objectius i de futur. La segona part és l’acte institucional, que és d’agraïment als donants. Hi participa gairebé tot el Departament de Salut, el Banc de Sang i la Federació. Tots plegats escollim uns quants donants que representen tot Catalunya i els fem un reconeixement social.

En un futur, quins objectius es plantegen des de la Federació?

A nivell internacional tenim un objectiu important: crear una entitat estrictament europea de països per ajuntar les diferents maneres de promocionar la donació de sang. A nivell més proper, de Catalunya, volem seguir ajudant al Banc de Sang a complir els seus objectius, que és mantenir l’autosuficiència. D’altra banda, des de la Federació també volem millorar el funcionament de les associacions adherides, ja que unes treballen millor que d’altres i volem aconseguir un funcionament més homogeni. També ens plantegem un altre objectiu important que és la incorporació d'una o dues persones joves per tal d’encarregar-se de les xarxes socials de manera eficient.

Com destacaria la importància de donar sang en una frase?

Donar sang és un gest senzill que salva vides. Una cosa tan senzilla per un, que és una punxada, serveix perquè algú recuperi la salut o pugui sobreviure. Aquest algú podem ser nosaltres, germans, pares, amics, família… Pensant amb això, aquest pessic equival a no res. Si poguéssim tenir l’autosuficiència sense tantes campanyes de promoció i publicitat perquè la gent ho tingués més assumit, seria molt millor.

Què li diria a una persona que mai ha donat sang?

Donar sang és responsabilitat de tots. És una mica com els drets i els deures. Si volem tenir dret a què ens donin sang o productes sanguinis quan ho necessitem, tenim el deure de donar-ne quan puguem. Si no complim els nostres drets, difícilment podrem complir els nostres deures. Garantir això, però, és a base de molt d’esforç i moltes persones.

Vostè, com a president de la Federació va ser premiat amb el premi Ricard Vaccaro. Què va suposar això per a vostè i la Federació?

Quan un rep un reconeixement sempre és motiu de satisfacció. El premi se'm va atorgar a mi en primera persona com a president, però està clar que el premi és per la trajectòria de la Federació de Donants de Sang i tots els voluntaris que la fan possible a través de la feina que fan de manera altruista durant el seu temps lliure. Volem uns donants de sang informats, que sàpiguen perquè la donen i sàpiguen que se’n fa del seu producte i com s’utilitza. Això ho tenim i, quan la societat ho reconeix, és una gran satisfacció.