L'associació tarragonina Quilòmetre Zero neix l'any 2013 com a resultat de la idea d’un grup de persones voluntàries que tenien la motivació de crear una resposta de qualitat davant de problemes i necessitats al territori que no estaven sent cobertes.

Com van ser els inicis?

Degut a la greu situació socioeconòmica patida des de 2008, l’any 2013 una quantitat considerable d’infants a Tarragona no podien portar l’esmorzar a l’escola. Mitjançant el voluntariat es va canalitzar una resposta ciutadana que Quilòmetre Zero va organitzar mitjançant el projecte ‘Esmorzar i al cole’ on fèiem entrepans diàriament i els deixàvem a l’escola per a que qualsevol infant hi pogués accedir.

A partir d’aquest projecte vam fer un estudi per localitzar altres iniciatives innovadores que permetessin als infants i joves del nostre territori descobrir nous horitzons. Així, l’any 2014, després d’una formació exhaustiva, posem en marxa el primer projecte de mentoria social inclusiva, basat en l’acompanyament per part de voluntariat a infants, adolescents i joves.

Quina és la realitat dels infants i joves en situació de vulnerabilitat a Tarragona?

Actualment donem servei anualment a entre 20 i 30 infants i uns 15 joves. Per tant, no ens atrevim a parlar de la realitat dels infants i joves tarragonins d’una manera global.

El que sí podem comentar és que trobem que les últimes dades que tenim respecte a la situació, tant de Catalunya com d’Espanya, es troben en consonància amb la realitat amb la que treballem en el desenvolupament dels nostres projectes.

Què diuen aquestes dades?

Tant les dades de Save the Children com d’Unicef corroboren que actualment un de cada tres nens/nenes a Espanya està en risc de pobresa o exclusió social. La infància del nostre país és el col·lectiu que més va patir la crisi econòmica i les retallades en les ajudes socials.

D'altra banda, la nostra visió es basa en altres anàlisis com el dels investigadors Àngel Belzunegui i l’Ignasi Brunet, que parlen de Tarragona com una ciutat que presenta desigualtats socials amb una clara distribució territorial, entre els tradicionals barris de classe treballadora i barris obrers industrials i els barris perifèrics formats per urbanitzacions on resideixen les classes socials professionals i patrimonials. Aquestes demarcacions físiques vénen acompanyades, lògicament, per altres delimitacions socials.

A més, s’està produint un agrupament ètnic coincidint amb la sortida de les generacions joves de classe treballadora estable dels barris tradicionalment obrers i l'arribada de població immigrant que presenta una major vulnerabilitat davant les situacions de crisi econòmica.

Per a fer front a aquestes desigualtats, desenvolupeu des de fa anys el projecte 'Rossinyol'. En què consisteix? Qui hi pot participar?

El projecte Rossinyol es un projecte de mentoria que facilita el vincle entre estudiants universitaris i de cicles formatius amb infants d’origen estranger i/o que es troben en un moment vulnerable.

Cada mentor/a (estudiant universitari/a) acompanya setmanalment i de forma voluntària durant un curs escolar a un nen/a (en risc d'exclusió, principalment d'origen migrant i escolaritzat/a d'entre 10 i 14 anys) perquè conegui diferents espais de la ciutat, llocs d'oci, de diversió, àmbits de producció cultura, esport, i realitzen diferents activitats junts.

Què es busca amb aquest projecte?

El reconeixement, la integració i la igualtat d’oportunitats de tots els infants. En específic el projecte vol incidir en el desenvolupament d’habilitats personals, millora de l’autoestima, en la integració social, cultural i lingüística i de les expectatives acadèmiques dels infants.

Pel que fa als mentors/es, es tradueix en donar formació i sensibilitzar en l’àmbit de la diversitat cultural als estudiants i la comunitat universitària en general.

Es tracta d’un projecte nascut a Israel als anys 70 i que s’ha anat implementant en diferents universitats de tota Europa. Però, quan decidiu desenvolupar el projecte des de la vostra entitat?

El projecte s’inspira en el 'Perach Project' nascut a Israel, però té les seves arrels a Malmö, a Suècia. És allà on comença el projecte 'Rossinyol' tal i com el concebem a l’actualitat, on voluntariat universitari, és a dir, estudiants, acompanyen a infants que també estan estudiant però que es troben en una etapa vulnerable. El projecte “Nightingale” de Malmö es va implantar per establir ponts de diàleg i de relació entre estudiants de la Universitat i alumnes de primària en situacions econòmiques o socials desafavorides (majoritàriament immigrants).

A Tarragona el projecte s'inicia l’any 2014, de forma pilot, amb 12 parelles de mentoria. Amb la col·laboració directa de la Universitat de Girona, primera institució que el posa en marxa a Catalunya l’any 2006. Inspirats per el que estaven fent i per les poblacions gironines en les que s’havia replicat el projecte, ens vam posar en contacte amb l’equip que ho gestiona i vam encoratjar-nos a tirar-ho endavant.

Va ser un procés fàcil?

Va ser un procés que va comportar reptes per una entitat tan petita com la nostra, i formada per persones voluntàries. Vam haver de créixer i augmentar els nostres coneixements i expertesa per descobrir la mentoria, de la mà d’una persona tècnica que va començar a treballar a la nostra entitat per gestionar el projecte.

També vam rebre el suport d’altres entitats expertes en mentoria social d’arreu de Catalunya, amb les que hem anat sumant esforços per donar visibilitat a l’impacte dels projectes de mentoria social.

Què aporta el projecte als infants que hi participen? I als i les estudiants universitàries?

En quan als infants el projecte incideix directament en millorar l’autoconeixement i autoestima dels infants, desenvolupament emocional i personal; millorar el seu coneixement de l’entorn social i cultural del territori on viuen; millorar en les seves habilitats comunicatives i en la comprensió de l’idioma, augmentar les seves perspectives acadèmiques i tenir un referent positiu diferent en qui confiar.

En quan als estudiants universitaris/es i també als que cursen cicles formatius, els permet representar un model positiu per als seus mentorats/es incidint en el seu desenvolupament personal i social; millorar les seves competencies interculturals , habilitats interpersonals i capacitats comunicatives, Desenvolupar el coneixement, comprensió i empatía envers persones que viuen realitats i situacions diferents i sensibilitzar-se envers la diversitat.

També teniu actiu el projecte 'Grow Up'. En què es diferencia?

El Projecte 'Grow Up' està dirigit a adolescents, concretament, a joves d’entre 14 i 16 anys que estan cursant els seus estudis secundaris obligatoris.

Aquest projecte de mentoria busca motivar a adolescents que volen aprofundir en el desenvolupament d'interessos i talents específics en els camps artístics (pintura, música, dansa, teatre, etc) i que es troben en una situació socioeconòmica vulnerable.

Com funciona?

Als participants se’ls vincula amb un mentor/a expert en la matèria que durant 6 mesos acompanya a l’adolescent en la recerca, aprofundiment i desenvolupament d’aquest interès mitjançant activitats específiques (tallers, visites a exposicions, obres, etc).

Es diferencia del projecte Rossinyol per diferents qüestions, la principal és l’edat dels participants, que en aquest cas són adolescents, també en el fet de que el voluntariat es més específic i per tant la seva formació també ha de ser-ho. Però principalment es el fet de que es fan activitats específiques dirigides a un objectiu molt concret que és el de desenvolupament d’interessos.

Quin paper juga el voluntariat en els vostres projectes de mentoria?

El voluntariat en la nostra entitat és imprescindible. Des dels membres de la junta fins als mentors/es el voluntariat vertebra la nostra tasca i assumeix un paper clau, que amb la formació i la supervisió de les persones tècniques que gestionen els projectes formen el tàndem adient per garantir la qualitat de la feina que portem a terme.

Podeu acabar la frase: en 10 anys ens agradaria que la infància i el jovent tarragoní...

Segueixi inspirant la nostra tasca i pugui créixer amb igualtat d’ oportunitats sense patir discriminacions ni un grau de desigualtats tan elevat com el que viuen a l’actualitat alguns infants i joves del nostre territori.