Marina Sanahuja: “L’Ajuntament intenta fer veure que fa alguna cosa a Vallcarca, però només crea més degradació”

Fa una setmana, l’Ajuntament va notificar a diverses famílies de Vallcarca que havia iniciat els tràmits per declarar infrahabitatge les seves llars. D’aquesta forma, quan el procés acabi -encara es poden presentar al·legacions i falta una certificació oficial- els veïns hauran d’abandonar el lloc on viuen o, en cas contrari, en seran expulsats.

Són famílies que viuen en barraques en aquest barri de muntanya de Barcelona, però també veïns que resideixen en pisos propietat de l’Ajuntament que van quedar buits fa uns anys. Es tracta de persones en situació de vulnerabilitat, algunes gitano romaneses que es troben amb dificultats afegides per aconseguir feina i habitatge a causa dels prejudicis i l’estigma al voltant de la seva comunitat.

Des de l’Associació Veïnal Som Barri fa anys que lluiten perquè el consistori els doni una solució. En aquesta direcció, el juliol de l’any passat van presentar una proposta popular per a l'eradicació del barraquisme en què demanaven mesures estructurals per a les persones que viuen a l’assentament. Denuncien, però, que des de l’arribada de Jaume Collboni a l’alcaldia el diàleg amb l’ajuntament és pràcticament nul.

Conversem amb la Marina Sanahuja, membre de Som Barri.

Quin és l’origen de la situació actual de barraquisme al barri?

La història es remunta al 2002, quan es va aprovar un pla urbanístic que preveia enderrocar sobretot les cases de persones de classes baixes i populars per construir-hi una sèrie d’edificis de torres altes, amb habitatges de luxe, amb l’excusa d’enllaçar el barri de Gràcia i la Travessera de Dalt amb la Ronda de Dalt amb un vial que ho connectés tot més ràpid, que actualment és l’Avinguda Vallcarca. 

I com es va desenvolupar aquest pla urbanístic?

Es va començar a executar l’any 2008 amb els primers enderrocaments. Eren uns anys en què molts dies el barri es despertava amb un enderrocament més, però vam tenir la “sort”, per dir-ho així, que amb la crisi econòmica del 2008 en aquells solars on ja s’havien enderrocat els edificis no s’hi va construir cap de nou. I en alguns casos, cases que havien estat expropiades per l’Ajuntament o venudes a Núñez i Navarro van quedar buides, pendents de l'enderrocament.

"És mentida que on hi ha les barraques s'hi hagi de fer un parc. Són terrenys privats on s'hi construiran edificis"

Què va passar amb els solars buits?

Amb el teixit veïnal que existia i un nou teixit de gent mobilitzada socialment es va produir un caldo de cultiu que va començar a activar aquests solars que havien quedat buits. En un solar es va fer un hort comunitari, en un altre un espai per celebrar calçotades i barbacoes, en un altre es va fer la plaça de la Farigola amb mobiliari urbà… I en dos d’aquests solars, fa 10 anys hi van començar a proliferar les barraques.

Paral·lelament a aquesta recuperació popular dels solars, les associacions veïnals vam fer sessions de participació amb l’Ajuntament per transformar el pla urbanístic que estava aprovat. Vam aconseguir algunes fites com que els nous edificis respectin la fisonomia del barri, recuperar dos edificis icònics -Can Carol i La Fusteria- que s’havien destruït o més habitatge social i una cooperativa d’habitatge, però queden moltes millores per fer.

L’Ajuntament diu que vol fer fora les famílies de les barraques per desenvolupar el projecte sorgit del veïnat de crear un parc.

Sí, l’Ajuntament posa l’excusa que aquests assentaments impedeixen desenvolupar el pla del Parc Central de Vallcarca, fruit del diàleg de les associacions amb el consistori. És mentida perquè els terrenys són privats i s’hi han de construir edificis privats. Ara mateix les barraques estan ubicades en dos solars que són de propietaris privats que tenien petites propietats i que fruit dels enderrocaments encara estan pendents de construir els edificis que els hi pertoquen arran de les expropiacions.

⚠️ Comunicat urgent de l'AV Som Barri
🔴 En resposta a les recents declaracions i accions de l'Ajuntament de Barcelona al barri de Vallcarca
🔗 Format web https://t.co/0Rv9HCiGCq pic.twitter.com/mlVgOH0T0O

— Associació Veïnal Som Barri (@AVallcarca) March 21, 2025

Per què decidiu fer una proposta popular per a l'eradicació del barraquisme?

La idea de fer aquesta proposta és recollir el testimoni o l’experiència d’altres iniciatives que hi ha hagut al llarg de les darreres dècades per acabar amb situacions de barraquisme a diversos indrets de Barcelona, amb una planificació de treball, habitatge i escolarització, és a dir, donant una solució mínimament estructural a les famílies que vivien en aquests assentaments.

Nosaltres vam fer el pla d’erradicació del barraquisme per demanar solucions en aquest sentit. Estem veient que fruit de la crisi de l’habitatge el barraquisme està incrementant a l’àrea de Barcelona. De fet, fa pocs dies s’ha celebrat la segona assemblea de barraquistes de Barcelona. Ara mateix, però, el que fa l’Ajuntament de Barcelona és desplaçar el barraquisme, expulsant qui hi viu de Barcelona ciutat però sense donar-los una solució. I ens trobem en un moment en què ja no és només problema de Barcelona, sinó també de l’ajuntament de Montcada, de Rubí, etc.

Cal una solució estructural, perquè el problema és estructural.

Exacte. El que demanem és que les institucions han d’atendre les necessitats concretes d'aquest segment de població, tant pel que respecta a les seves condicions de treball com a l’accés a un habitatge digne, tenint en compte la dificultat afegida que pel fet de ser famílies gitanes i racialitzades tenen una dificultat extra a nivell d’idioma i estigma a l’hora de trobar feina i casa.

Davant la inacció de l’Administració, des de Som Barri, @HeuraNegraVKK i el Sindicat d’@HabitatgeVKK s’ha elaborat un Pla Integral d’Erradicació del Barraquisme amb la intenció que sigui assumit pel govern municipal.

🔴 Text complet a: https://t.co/NZQ4sXKruS pic.twitter.com/KgEXFcY3BX

— Associació Veïnal Som Barri (@AVallcarca) July 23, 2024

Quina solució s’hauria d’oferir?

Reallotjar les famílies en pisos d’emergència social, amb un lloguer garantit per sota dels preus de mercat i fins i tot dels Habitatges de Protecció Oficial. Quan plantegem això, l’Ajuntament diu que estan sobrepassats i que no arriben, però és la seva feina i responsabilitat com a institució, i més tenint en compte que parlem d’una de les parts més vulnerables de la societat i d’una cosa tan bàsica com un habitatge.

Mentre l’Ajuntament no posa aquesta solució, som nosaltres, veïns i veïnes a través del Sindicat d’Habitatge de Vallcarca (SHV), els que busquem solucions. Per exemple, hi va haver algun episodi fa un temps en què la DGAIA feia un seguiment amenaçador a les famílies que viuen en barraques per treure’ls els fills. Llavors, les famílies es van organitzar amb el SHV per trobar llocs on viure amb menors amb un sostre més sòlid i unes condicions una mica millors per evitar que la DGAIA s’emportés els infants. Però és una feina que no ens toca fer; és l’Ajuntament qui ha de posar garanties.

Més enllà de les barraques, l’Ajuntament també ha iniciat els tràmits per recuperar edificis ocupats de la seva titularitat al·legant situacions d’infrahabitatge.

Sí. Són dos edificis que estan projectats a la Rambla Verda del pla urbanístic del 2002, que suposa carregar-se un centenar de cases per construir-hi una Rambla. Un altre edifici està situat en una illa del casc antic, i és un taller mecànic. En total són 4 emplaçaments que tenen en comú que hi viuen famílies gitano-romaneses. Per tant, el biaix racista d’aquesta operació és clar. L’Ajuntament està fent unes polítiques que són més pròpies de Vox i del PP que no pas del PSC, un partit que intenta amagar el seu racisme, tot i que cada dia ho faci menys.

És una cosa absurda, perquè estan seleccionant blocs concrets (no són un seguit de blocs que estan de costat). Hi ha més edificis que segons el pla urbanístic haurien de ser enderrocats però no els ha arribat la notificació, i dona la casualitat que en aquests no hi viuen famílies gitano-romaneses.

Amb el PSC a l'alcaldia no hi ha hagut diàleg amb l'Ajuntament. Per molt que ho diguin, és mentida

I què faran amb els edificis?

És que ara mateix no poden fer res. Encara no hi ha data per a la segona fase del projecte de la Rambla Verda i, per tant, si enderroquen els edificis, quedaran els solars buits, sense cap activitat. Per això insistim en què considerem que es tracta d’una operació racista del PSC, que intenta fer veure que fa alguna cosa per desencallar la situació del pla urbanístic, però l’únic que fa és crear encara més degradació.

Tot i això, des de l’Ajuntament es diu que s’està en diàleg amb les associacions del barri.

Es diu, però no és veritat. Per molt que la tinenta d’alcaldia Laia Bonet digui que hi ha hagut diàleg, no és així. En els dos anys que portem, només ens hem trobat amb el consistori als consells de barri, que no han estat especialment fluids ni tranquils. Hem demanat seure a parlar amb l’Ajuntament molts cops, però no ens han fet cas.

Tota la proposta del Parc Central neix del barri, de les associacions, que vam estar en diàleg amb els ajuntaments de Xavier Trias i d’Ada Colau. Recuperar ara el pla urbanístic del 2002, amb uns plantejaments caducs, no té cap sentit. Ens sembla una espècie de desafiament i forma de carregar-se la feina que havien fet els veïns durant aquests anys. Per això els col·lectius de Vallcarca estem molt emprenyats amb l’Ajuntament, i advertim que no ho tindrà fàcil per tirar endavant els plans que té.