Màrius Cabre és voluntari d’acompanyament telefònic i a domicili de persones grans del col·lectiu LGBTI+. Aquest voluntariat el fa a l’Associació Encara En Acció i a la Fundació Enllaç, organitzacions dedicades a donar suport i acompanyament a persones del col·lectiu LGBTI+ i les seves famílies i amics i amigues.

Com et sents amb la teva identitat LGBTI en aquesta etapa de la teva vida?

Bé, perquè ja fa molts anys que vaig sortir de l'armari (tenia vint-i-un anys) i ni a l’àmbit familiar ni amb els amics ni tampoc a la feina vaig tenir cap problema. Actualment, que estic per complir 61 anys, assumeixo l’edat que tinc i que, per tant, el que feia fa 30 o 35 anys, ara no ho faig, però faig altres activitats.

El nostre #OrgullMésGran com a país és no fer tornar ningú a l'armari. Mai més!

Sempre endavant per la igualtat i els drets de les persones #LGBTI#28J #orgull pic.twitter.com/dstyp1tmy0

— Igualtat i Feminismes (@igualtatcat) June 21, 2023

Quins canvis has experimentat en la manera com la societat i la comunitat LGBTI et perceben des de quan eres jove fins ara?

Quan vaig sortir de l’armari era un moment complicat per al col·lectiu, havia aparegut la SIDA i hi havia una gran estigmatització, el missatge era que només afectava les persones gais i/o drogodependents. A poc a poc ens va anar arribant més informació, però és veritat que no érem prou conscients del risc als quals ens exposàvem.

Per sort, ara com ara, tenim moltíssima informació i els tractaments han canviat i són molt més eficaços.

Què ha significat per a tu aconseguir drets com el matrimoni igualitari o les famílies homoparentals?

Jo crec que són avanços molt importants, com ara també la llei trans, però és important que no perdrem de vista que aquests drets es veuen amenaçats per l’extrema dreta. És crucial defensar els nostres drets i continuar avançant cap a la igualtat.

Què va significar per a tu la xarxa de suport i comunitat LGBTI?

El primer voluntariat que vaig fer va ser l’any 1987 a l’entitat StopSIDA que treballava per a la prevenció d’aquesta malaltia dins del col·lectiu i acompanyant a les persones que tenien VIH o ja havien desenvolupat la malaltia. Aquesta experiència em va ajudar molt a prendre consciència sobre la seguretat sexual. Aquesta experiència va durar anys i va ser molt gratificant.

Després d’un temps, vaig tornar a fer voluntariat, però tenia ganes de centrar-me en les persones grans i del col·lectiu. Per aquesta raó, vaig començar amb la Fundació Enllaç.

En què es basa la teva feina de voluntari en l’associació? Per què és important?

Tinc un grup d'usuaris que els truco un cop a la setmana. Aquesta iniciativa es tracta de poder fer seguiment per saber com es troben, si necessiten alguna cosa i també per xerrar una mica. Així mateix, cada quinze dies també faig una visita a domicili, quedo amb un senyor per xarrar una mica i fer-li companyia.

Crec que aquest tipus d’iniciatives són rellevants perquè una cosa que pateixen molt les persones grans és la soledat imposada. Amb les trucades i les visites volem lluitar contra aquesta realitat i que tinguin una estona per poder compartir.

Ahir va tenir lloc la presentació de la “Guia pràctica per incorporar la perspectiva LGTBI a les residències i altres centres i recursos per a les persones grans”, que ha comptat amb la col·laboració de la nostra patrona-fundadora Paulina Blanco.

https://t.co/E0wihoREsj pic.twitter.com/iMobvzvUSx

— Fundació Enllaç (@fundacio_enllac) February 17, 2023