A Europa, 20 milions d'infants es troben en risc de pobresa, una xifra preocupant que ha anat incrementant-se en els darrers anys a causa de les diverses crisis que han impactat en la garantia dels drets de la infància. Entre els països membres amb dades més altes, trobem que Espanya registra un 32,2% d'infants que es troben aquesta situació en l'àmbit nacional, només per darrere de Romania i Bulgària.

Amb motiu del Dia Mundial de la Infància, entrevistem la Mieke Schuurman, directora de drets de la infància i capacitació a Eurochild, una xarxa d'organitzacions i persones que treballen amb i per a nens i nenes a Europa. Eurochild ha estat una de les entitats col·laboradores en l'organització de la jornada 'Europa Social: Un nou impuls a l'acció local i europea en defensa dels drets de la infància', impulsat per la Plataforma d'Infància de Catalunya (PINCat), juntament amb Diplocat, i celebrat el passat dijous 16 de novembre. Amb motiu de la celebració.

En aquesta conversa, Schuurman fa un repàs a l'estat dels drets de la infància a Europa, així a les mesures que s'han desenvolupat des de la Unió Europea (UE) per tal de promoure els drets de la infància, entre altres aspectes.

Quina és la tasca de la vostra organització? Quins són els seus objectius principals?

Eurochild és una xarxa capdavantera d’organitzacions i persones que treballem a favor de la infància a Europa per una societat que respecti els drets de la infància. Incidim en les polítiques, fem capacitació entre els nostres membres, facilitem l’aprenentatge mutu i l’intercanvi d’experiències i fem recerca.

Essent la xarxa d’organitzacions de la societat civil més gran i important a Europa que treballa amb i per als infants, som 195 organitzacions i experts de 41 països europeus; això inclou 18 xarxes nacionals associades d’àmbit nacional. En total, la nostra organització representa a més de 4.000 organitzacions molt diverses, experts individuals i autoritats.

Parli’ns del vostre marc estratègic 2022-2023.

Les nostres activitats segueixen el marc estratègic de l’organització (2022-2025) amb quatre objectius principals: aconseguir que els drets de la infància siguin una prioritat en les polítiques públiques a Europa, enfortir la comunitat de persones que defensen els drets de la infància a Europa, donar veu a infants i joves, especialment aquelles veus més silenciades, i consolidar la xarxa perquè sigui més sostenible i tingui un major impacte.

En quins àmbits temàtics treballeu?

Els àmbits temàtics principals són la lluita contra la pobresa infantil i les desigualtats, la reforma dels sistemes de protecció dels infants, lluitar perquè els drets de la infància siguin una prioritat política pels drets humans i la democràcia, els drets de la infància en l'àmbit digital, incloent-hi la lluita contra l'abús infantil a internet, i la cura i el desenvolupament de la infància primerenca. Reconeixem que els infants i els joves han de participar activament en el canvi i que les persones adultes podem aprendre de les seves aportacions i experiències. És per això que posem la participació de la infància i de la joventut al centre de tot allò que fem.

Quina és la situació general dels drets de la infància a Europa?

Volem emfatitzar que un dels reptes per als infants és la xifra d’infants en risc de pobresa, que ha augmentat del 20,4% el 2021 al 24,7% el 2022, és a dir, en 20 milions d’infants, segons les dades més recents d’Eurostat pel 2022.

A nivell nacional, les xifres més altes les trobem a Romania (41,5%), Bulgària (33,9%) i Espanya (32,2%). Les xifres més baixes són a Eslovènia (10,3%), República Txeca (13,4%) i Dinamarca (13,8%). Hi ha vuit estats membres que dibuixen un mateix patró, on Eslovàquia i França van veure l’increment més gran (5% i 4,7% respectivament). D’altra banda, les reduccions més importants es van observar a Luxemburg (-5,4%), Hongria (-5,2%) i Grècia (-3,9%).

Quins són el principals reptes a la regió i quines diferències s’observen entre països pel que fa a la garantia dels drets de la infància?

Els països amb reptes pel que fa a la pobresa infantil haurien d’assignar un 5% addicional dels Fons Socials Europeus per lluitar contra la pobresa infantil, això inclou també Espanya. En l’actualitat hi ha diversos països que han assignat més del 5% dels Fons Socials Europeus. Fins ara, entre 23 estats membres, s’han dedicat 8.900 milions d’euros dels FSE per lluitar contra la pobresa infantil. A Eurochild creiem que és responsabilitat dels estats membres arribar a reduir la pobresa infantil en un mínim de 5 milions d’infants d’aquí a 2030.

Quines eines ha desenvolupat la Unió Europea (UE) als darrers anys per promoure els drets de la infància? S’ha fet en un marc enfocat en els drets humans?

L’any 2021 la UE va aprovar l’Estratègia sobre els Drets de la Infància, que inclou sis pilars temàtics entre els quals trobem la participació dels infants, la inclusió socioeconòmica, la lluita contra la violència contra els infants, la justícia accessible per als infants, l’entorn digital i la dimensió global. Aquell mateix any, la UE va aprovar un instrument específic per lluitar contra la pobresa infantil, la Garantia Infantil Europea. Aquest instrument vol prevenir i lluitar contra l’exclusió social garantint l’accés per a tots els infants a una educació i sanitat gratuïtes, a una nutrició saludable, habitatge digne i a serveis educatius i d’atenció primaris.

El desenvolupament d’aquestes dues eines ha comptat amb la participació de més de 10.000 infants per tal d’aplicar de manera eficaç el dret de participació dels infants en aquelles decisions que els afecten. Eurochild ha contribuït tant a l’Estratègia de la UE sobre els Drets de la Infància i també a la Garantia Infantil i ha donat suport a les consultes amb infants d’arreu d’Europa.

Quin efecte tenen aquestes mesures en les decisions sobre polítiques dels estats membres i, el que és necessari, ajuden a millorar les vides dels infants a Europa?

Eurochild segueix de prop l'aplicació de la Garantia Infantil als estats membres de la UE i dels Plans d'Acció Nacionals (NAPs, en anglès) que han de publicar. De moment falten per publicar tres NAPs, els d'Àustria, Letònia i Romania. Demanem que es publiquin com abans millor, atès que al novembre ja farà 20 mesos des del termini establert per a la publicació d'aquests plans.

Eurochild ha publicat fulls informatius dels NAPs on oferim una visió general clara dels continguts d'aquells NAPs que sí que s'han publicat. Tindrem una actualització sobre l'estat d'aplicació de la Garantia Infantil dels membres de la nostra organització a l'informe anual que publicarem el 20 de novembre de 2023, que és el Dia Mundial de la Infància.

Quin paper han jugat les xarxes de la societat civil europea com Eurochild en la publicació i contribució a l’aplicació d’aquestes polítiques?

Eurochild ha defensat activament juntament amb altres organitzacions de la societat civil l’aprovació d’una eina específica per fer front a la pobresa infantil des del 2015. Alhora hem defensat la necessitat de comptar amb l’Estratègia Europea sobre els Drets de la Infància per garantir el compromís de les institucions de la UE amb l’aplicació dels drets de la infància basada en la Convenció sobre els Drets de l’Infant de Nacions Unides.

Pel que fa a l’aplicació de la Garantia Infantil, molts dels nostres membres i infants no han participat en el desenvolupament i l’aplicació dels Plans d’Acció Nacionals. Quan els van convidar a reunions sovint es feia per donar bona imatge. La Comissió Europea defineix aquests documents com “documents vius” que s’hauran d’ajustar en la seva realització. En l’actualització d’aquests plans, d’acord amb les necessitats dels infants en situació de risc i, per arribar a bons resultats, cal una participació real de les organitzacions de la societat civil i dels infants, i això passa bé per la creació d’un nou mecanisme, amb un mandat i un calendari clars.

Com teniu previst seguir influint en aquests debats polítics i en l’aplicació de la Garantia Infantil els propers anys?

Continuarem treballant per donar suport als estats membre en l’aplicació de la Garantia Infantil i garantir que s’identifiquin els infants que creixen en situacions de marginalització per tal que tinguin accés als serveis bàsics. Seguirem treballant amb la Comissió Europea, les Coordinacions Nacionals, el Parlament Europeu i les Presidències de la UE. Vam participar en la reunió de les Coordinacions Nacionals de la Garantia Europea, que tenia la finalitat l’adopció de la Declaració de València per garantir el compromís continuat dels estats membres amb la lluita contra la pobresa i l’exclusió infantil.

Eurochild ha contribuït al projecte de moció del Parlament Europeu per a la resolució 'La infància primer: més enllà de la Garantia Infantil dos anys després de la seva aprovació' (2023/2811(RSP) de la Comissió d’Ocupació i Assumptes Socials del 25 d’octubre, que es preveu s’aprovi a la plenària del dia 20 de novembre. Aquesta moció sorgeix de la sol·licitud d’ampliar la Garantia Infantil Europea en 20 milions d’euros per al període 2021-2027 i també d’altres suggeriments que vàrem fer com ara la necessitat d’Educació i Cures Primerenques.

Què més contempla aquesta moció?

Aquesta moció també demana a la Comissió Europea la creació d’una autoritat europea per a la infància amb el mandat d’establir un sistema permanent de seguiment, suport i cooperació entre la Comissió, els estats membres i altres actors pertinents i ONG. Així mateix, demana que s’ampliï la Garantia Infantil als països candidats a l’adhesió i a animar-los en la seva aplicació.

Què opinen sobre la necessitat que les veus de la infància s’incloguin en els debats sobre la pobresa infantil?

En el darrer any, Eurochild ha consultat amb més de 200 infants de quatre estats membres de la UE: Bulgària, Croàcia, Estònia i Malta, per escoltar la seva percepció sobre la pobresa infantil i per incloure les seves veus en les converses. A Eurochild creiem que és important incloure les opinions dels infants en les converses sobre pobresa perquè ningú entén les experiències viscudes dels infants millor que els infants mateixos. Com va esmentar un dels infants: “La pobresa porta a l’opressió i la preocupació. Té un reflex negatiu en l’autoconfiança dels joves i pot deixar una marca indeleble en la psique humana.”

En l’informe d’Eurochild “La pobresa nega els drets a la infància”, els infants van compartir opinions sobre l’impacte que té la pobresa infantil en les seves vides, com afecta el seu rendiment escolar, la vida a casa, la interacció amb l’entorn i com pot portar a casos d’assetjament. També van aportar recomanacions per als decisors polítics sobre allò que cal canviar.

Per què creieu que és important que les organitzacions locals del tercer sector participin en debats com 'Europa Social' i com poden contribuir a millorar la seva tasca?

A Eurochild creiem que és essencial involucrar a les organitzacions locals del tercer sector en l’aplicació de la Garantia Infantil per tal de garantir que es pugui identificar als infants que creixen en entorns marginalitzats i puguin tenir accés a l’educació, cures i educació primerenques, habitatge, serveis sanitaris i una bona nutrició. Juguen un paper clau en la tasca de conscienciació sobre la Garantia Infantil i en exigir responsabilitat als governs locals i nacionals en l’aplicació d’aquesta. També poden treballar perquè les autoritats encarregades de l’aplicació de la Garantia assegurin una participació dels infants.

Les organitzacions locals del tercer sector juguen un paper important en la realització dels drets de la infància i aporten la seva experiència fruit del treball directe amb els infants que creixen en situacions de vulnerabilitat.