Olga Serrats: "Les institucions públiques no inverteixen els diners necessaris en salut"

Vilafant és un municipi de l'Alt Empordà d'uns 5.500 habitants amb un important teixit associatiu. L’Associació Contra el Càncer Vilafant treballa en coordinació amb l'Associació Contra el Càncer a Girona. Olga Serrats n'és la presidenta amb una junta que hi va entrar fa set anys. Des de la posició que li dona conèixer el dia a dia d'una entitat que organitza serveis i acompanyament per a persones amb alguna malaltia oncològica i també per a les famílies, reclama una mica més de suport, sobretot de les administracions, però també de la ciutadania.

Què significa estar al capdavant d’una entitat contra el càncer en un municipi d’uns 5.500 habitants?

Com que es tracta d’una associació de voluntariat, no crec que la diferència estigui en el nombre d’habitants, sinó en la sensibilització de la població. És molt gratificant a nivell personal. Té un punt de satisfacció personal, perquè fas una tasca en benefici dels altres, estàs contribuint a fer que la investigació avanci, a ajudar a tots nivells a persones malaltes i  acompanyants.

A nivell social et permet estar en contacte amb molta gent i això m’agrada. També té un punt de realitat quan veus la poca col·laboració de la gent i de les institucions en un tema com la salut. Les institucions públiques no inverteixen els diners necessaris en salut i els malgasten en temes que no interessen a la població.

Associació Contra el Càncer Vilafant ja existia, dius, quan eres petita... Com t’hi involucres fins a ser-ne presidenta des de fa set anys?

Vilafant està molt sensibilitzada amb la lluita contra el càncer des de fa molts anys. Tot i ser un municipi petit, es feia la recaptació anual que tots recordem, la de les guardioles i cintes verdes. Amb els anys, la forma de recaptar fons ha anat evolucionant i es va constituir una junta. La nostra antecessora, Dolors Teixidor, va engegar moltes activitats: espectacles i sopars per generar ingressos i destinar-los íntegrament a la investigació i al suport de persones malaltes i les seves famílies.

Aquesta primera junta es va envellir i volien renovar-se íntegrament No trobaven ningú que es volgués posar al capdavant. Aquest és un dels problemes de les associacions, siguin del caire que sigui: hi ha poca gent que altruistament dediqui el seu temps als altres. M’hi vaig comprometre juntament amb quatre persones més, ara fa set anys, i hem continuat la seva feina.

Haver passat per la malaltia serveix a l’hora de fer l’acompanyament a les persones que s’acosten a l’entitat? Com?

Evidentment que sí. Haver-la patit o haver estat familiar o acompanyant d’una persona malalta et permet parlar en propietat d’una experiència molt vital i, a vegades, cruel.

Encara hi ha tabús sobre el càncer?

Cada cop menys, perquè ha deixat de ser, en molts casos, una malaltia mortal. Cada cop se’n coneixen més coses i, per desgràcia, també hi ha més persones diagnosticades i deixes de ser una persona estranya, amb mala sort i desnonada. Abans la gent es moria d’un mal lleig, per no anomenar el càncer, no fos que s’encomanés. Avui dia, hi ha molta informació i ha deixat de fer tanta por. Hi ha esperança per a moltes persones malaltes. I molts supervivents.

"Abans la gent es moria d’un mal lleig, per no anomenar el càncer, no fos que s’encomanés"

En un municipi on segurament la majoria de veïns i veïnes us coneixeu, us sentiu acompanyades l’associació?

A nivell institucional, sí pel que fa al suport material, no en l’econòmic. La subvenció que rebem és molt petita: tres-cents euros a l’any. Per part de les entitats, ens sentim molt acompanyades i sabem que hi podem comptar.

Pel que fa a l’àmbit social, la resposta també és positiva, però en un municipi de cinc-mil habitants, podria ser superior.

Què vols dir?

El nivell de participació en les activitats que organitzem se situa entre el deu i el quinze per cent. Els veïns i veïnes sempre estan disposats a ajudar-nos quan organitzem activitats, però sempre falten mans i col·laboracions econòmiques.

Treballeu sota el paraigües de l’Associació Catalunya Contra el Càncer a Girona. Hi heu d’anar sovint?

Fem moltes activitats, però tot es fa en línia.

Quins serveis oferiu?

Oferim des d’atenció i orientació social i psicològica, fins a voluntariat d’acompanyament, fisioteràpia, logopèdia i teràpia per deixar de fumar.

I amb les entitats de Figueres, la capital de comarca que teniu a tocar, hi teniu relació?

Amb les companyes de l’Associació Contra el Càncer de Figueres sí, però amb les del Grup Iris, que són afectades per càncer de mama, no. Ens coneixem, però com a entitat no hi col·laborem. Sí que participem a la seva cursa i reconeixem molt la gran tasca que fan.

Al final, totes les entitats contra el càncer treballem pel mateix objectiu, no som competència les unes de les altres. Som diferent fonts d’aportacions en la lluita contra el càncer.

"Totes les entitats contra el càncer treballem pel mateix objectiu, no som competència les unes de les altres"

Cada febrer feu una cursa. És quan veieu la resposta de la gent?

La marxa s’ha convertit en l’acte més mediàtic que organitzem, però en tenim d’altres igual de populars a nivell local, com les rutes saludables, on intentem que la gent agafi l’hàbit de sortir a caminar per fer salut. Es fan un cop a la setmana. També tenim un espai a Ràdio Vilafant, on informem sobre temes de salut i sabem que molta gent el segueix.

A més, muntem sortides culturals i col·laborem amb l’Ajuntament de Vilafant en l’organització de la Festa Major d’estiu, amb una festa de l’escuma i berenar per a tothom, i també estem presents a la Fira del Conill. No tot es demanar, també donem!