'Projecte Lliures' cerca iniciatives emancipadores i transformadores per impulsar-les

L'aventura conjunta d'Òmnium Cultural, Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS) i Coop57 té en marxa la cinquena convocatòria per acompanyar projectes socials incipients. Acompanyar-los a desplegar-se i a créixer amb diners i amb assessorament. Aquestes són les dues potes bàsiques del 'Projecte Lliures' i per participar-hi -es pot presentar la sol·licitud fins al 30 d'abril- cal que siguin projectes "innovadors, emancipadors i transformadors".

"El 'Lliures' continua sent més necessari que mai. Neix amb les conseqüències de la crisi del 2008 i davant l'augment de les desigualtats i exclusió al país, però constatem que actualment no només no hem millorat, sinó que ens trobem amb màximes històriques de desigualtat", respon una portaveu del comitè de 'Lliures' a la pregunta de què han après amb aquests anys de rodatge.

Un altre dels aprenentatges que destaca és que "els projectes nascuts des de les mateixes persones afectades per la problemàtica que es vol resoldre, forjats des de baix, enxarxats amb el territori i amb perspectiva comunitària són els ingredients claus per fer créixer experiències amb un potencial transformador enorme". I en posa exemples coneguts, com Top Manta o Mujeres Pa'lante, i de menys coneguts que també funcionen, com l'Obrador Mancomunat de Sants, de la cooperativa Abarka, o l'Escola Popular de Balàfia a Lleida.

Des de sempre, la iniciativa ha donat molta importància a fer visibles els projectes que s'acompanyen, perquè puguin servir de mirall o d'inspiració per a d'altres.

Pel que fa al sistema de tria, destaquen que cal complir escrupolosament les bases. Tot i que les bases es mantenen, cada any es decideix a quin tipus de projectes es vol donar prioritat tenint en compte el context socioeconòmic. En aquesta ocasió, per exemple, es busquen propostes que donin resposta a les necessitats de treballadores de la llar, del camp o en situació administrativa irregular; a necessitats del jovent amb problemes de salut mental, assetjament escolar o violències sexuals, i també a persones sense llar.

Un altre element que es té en compte és que tinguin potencialitat per ser replicats en un altre barri o municipi. Així, des de 'Projecte Lliures' destaquen com a bones pràctiques 'Escudella Solidària', de Girona, perquè va anar seguida de les 'Estructures Populars', de Manresa i del Maresme.

Gràcies a les aportacions econòmiques rebudes per part de la societat civil, un total de 120.000 euros es repartiran entre més d'una desena de projectes. Han de ser iniciatives per actuar contra el creixement i la cronificació de la pobresa a Catalunya, transformadores, emancipadores i sorgides de l'autoorganització de les mateixes persones afectades. A més del finançament econòmic, s'ofereix acompanyament tècnic.

Pel que fa a futur, la portaveu defensa que el model de 'Projecte Lliures' encara és vigent, tot i que admet que consideren que "cal fer un salt qualitatiu que permeti, per una banda, millorar la capacitat d'enxarxament i acompanyament dels projectes i, d'altra banda, també ampliar la capacitat d'incidència política".