Si el primer pas per comptar amb un sistema universitari accessible és disposar d'una àrea que se n'ocupi, les universitats públiques catalanes poden estar tranquil·les. Les 7 principals compten amb un departament, un programa o un servei al que un estudiant amb alguna discapacitat es pot adreçar per rebre assessorament i recursos. Superat el primer graó, però, com fan la universitat igualitària i accessible per a persones amb discapacitat?

El punt de partida corre a càrrec de les l'accessibilitat arquitectònica dels Campus, definida al Codi d'accessibilitat de Catalunya. Sempre ha d'existir com a mínim un itinerari a través del qual una persona en cadira de rodes pugui accedir a tot arreu sense topar-se amb barreres (escales, rampes massa inclinades o passos massa estrets). Tenir en compte també les senyalitzacions visuals i auditives, comprensibles per a tothom, o les diferències de relleu al terra per a les persones invidents.

Tota universitat té el deure d'assegurar que tothom pugui cursar uns estudis superiors amb total normalitat i, per tant, que una discapacitat, ja sigui física o intel·lectual, no sigui cap barrera per a l'estudiant. És un deure recollit a la legislació de l'Estat espanyol i d'Europa, a la Llei per a la igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de persones amb discapacitat (LIONDAu). D'acord amb les fites, doncs, les universitats han d'oferir tot un seguit de serveis i instruments per traslladar a la pràctica aquests objectius.

El PIUNE és el Servei d'atenció a la discapacitat de la UAB i atén aquest curs 157 estudiants. La seva màxima és aconseguir que tothom pugui accedir als estudis superior amb igualtat d'oportunitats. I com ho fan?

El pilar és l'assessorament i seguiment pedagògic de cadascun dels estudiants als que atenen a través dels Plans individuals d'atenció (PIA), amb els que orienten, recomanen i actuen d'acord amb les necessitats individuals de cada estudiant.

A més de personalitzar l'atenció, treballa per garantir que el campus sigui accessible i ofereix un servei de mobilitat interna. S'encarrega també de gestionar les adaptacions d'exàmens, les adaptacions curriculars, transcripcions de llibres, softwares per als ordinadors, responsables de facultat que tutoritzaran els estudiants amb discapacitat o cessió d'instruments i material. Un exemple és l'ús de les Pissarres Mimio, un sistema de captura de tinta que permet que els estudiants amb baixa visió puguin seguir les classes. Gravadores, teclats adaptats per a persones amb mobilitat reduïda o impressions en braille.

Aida Hernández: "Gràcies a la companya de suport pots conèixer gent nova, trobar amics amb qui fer activitats més enllà de la universitat i ajuda a obrir-te a persones noves; cosa que al principi és molt i molt difícil".

L’Elsa Martínez és una estudiant de Criminologia de 22 anys amb mobilitat reduïda. Explica que procura no dependre del PIUNE i ser una persona independent, però que "el que t'ofereixen des del PIUNE fa la vida molt més fàcil".

Un altre recurs possible a la UAB és la possibilitat de crear una parella entre un estudiant amb discapacitat i un o una estudiant de suport. L’Aida Hernández i la Núria Díaz són una d'aquests parelles. L'Aida té una discapacitat auditiva i des del curs passat rep un cop de mà de la Núria. Aquest any han decidit formalitzar-ho i la Núria podrà rebre crèdits i un certificat.

L'Aida i la Núria expliquen que la seva relació, com la de qualsevol parella d'amigues, va més enllà de l’àmbit exclusivament acadèmic. Segons l'Aida, "gràcies a la companya de suport pots conèixer gent nova i trobar amics amb qui fer activitats més enllà de la universitat". Ajuda, diu, "a obrir-te a persones noves, cosa que al principi és molt i molt difícil".

Les oficines d'inclusió assessoren i acompanyen també l'estudiantat amb discapacitat que vol marxar d'intercanvi internacional. El testimoni de la Birggit Niggeman, una noia invident alemanya que va venir a viure a Barcelona el curs passat, posa de manifest la utilitat de les oficines. Segons ella, "El PIUNE t'ajuda amb tot el procés de coneixement del Campus, t'ofereix classes d'entrenament de mobilitat amb tècnics de la ONCE i els voluntaris també t'ajuden".

L'Elsa, per la seva banda, es mou en cadira de rodes i és una de les noies que va marxar a Suïssa a estudiar-hi i viure-hi. Explica que a la universitat de Lausan no hi havia un servei homòleg al PIUNE. Sí es va adonar, però, que "no és una universitat acostumada a rebre persones amb discapacitat". Ella era, continua, "la primera estudiant internacional que s'unia al grup d'internacionals".

Les experiències de l'Elsa, la Birggit i dos estudiants més, l'Oriol Gómez i la Melani Asolas sobre què significa un intercanvi internacional per a una persona amb alguna discapacitat es poden consultar al web del PIUNE.

La igualtat als campus universitaris, tant en termes de discapacitat com en molts d'altres, no és encara un objectiu assolit plenament, queda encara camí a recórrer. Segons les experiències dels estudiants entrevistats, però, si a la voluntat de l'estudiant s'hi afegeix l'empenta de la universitat; la igualtat és una mica més a prop.

UPF Inclusió

PIUNE, Servei d'Atenció a la Discapacitat de la UAB

UB Integració

Atenció a la Discapacitat URV

Programa d'Atenció a la Discapacitat de la UPC

Servei d'Assessorament per a Estudiants amb discapacitat de la UVic

Programa de Suport a Persones amb discapacitat de la UdG