Què s’amaga rere la xifra del 2’21% de bretxa salarial de gènere al tercer sector?

‘La bretxa salarial de gènere al Tercer Sector Social de Catalunya: mites i realitats’ ha estat el nom de la jornada organitzada per La Confederació, emmarcada en el conjunt d’accions de sensibilització que està realitzant l’entitat pel foment de la igualtat de gènere al tercer sector.

L’acte, que forma part d’un programa elaborat amb el suport de la Xarxa de Dones Directives i Professionals de l’Acció Social (DDIPAS) i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, ha comptat amb diverses ponents i ha estat presentat per Laia Grabulosa i Descals, directora de La Confederació.

La primera intervenció ha estat la d’Helena Fontanet, presidenta de La Confederació, que ha apuntat a l’alta feminització del tercer sector social i ha expressat que, tot i estar millor que altres sectors quant a bretxa salarial i paritat als òrgans de govern, cal seguir treballant.

Núria Vergés, directora general de Cures, Organització del Temps i Equitat en els Treballs de la Generalitat de Catalunya, ha ressaltat que les causes de la bretxa salarial de gènere al sector són diverses. Una d’elles és el fet que les feines feminitzades no estan prou valorades i, per tant, tenen pitjor remuneració. Vergés ha aprofitat per enumerar algunes de les polítiques que s’estan duent a terme en aquesta línia, com ara la recent convocatòria de subvencions del Departament d’Igualtat i Feminismes.

Isabel García i Hernández: “Tres de cada quatre persones amb contractes temporals són dones”.

Per una altra part, la subdirectora general de Treball en la Diversitat i el Tercer Sector, Isabel García i Hernández, ha posat sobre la taula el fet que les dones continuen sent les més afectades per la temporalitat i la parcialitat: “Tres de cada quatre persones amb contractes temporals són dones, la qual cosa té conseqüències en la cotització i en l’accés a prestacions”, ha afirmat.

Més enllà dels números

La segona part de la jornada ha estat protagonitzada per dues de les autores de l’estudi Els factors determinants de la bretxa salarial de gènere al Tercer Sector Social de Catalunya, Gemma Altell i Mercè Martí -membres de G360 Cartografies Humanes i Socials. Ambdues estaven d’acord en que cal analitzar més i millor la bretxa salarial de gènere al tercer sector, ja que la dada del 2'21% amaga moltes desigualtats.

Precisament, el motiu central de l’estudi ha estat la necessitat de confrontar els mites i creences que envolten aquest tema i que operen en el dia a dia de les entitats. En aquest sentit, Mercè Martí ha explicat que les organitzacions s’emmarquen també en un sistema patriarcal: “No som a una bombolla. Potser estem més sensibilitzades, però això no vol dir que no haguem de treballar per incorporar la perspectiva de gènere a les entitats”.

Gemma Altell: “Nosaltres estem més incòmodes posant en valor la nostra feina i parlant de diners”.

A continuació, Gemma Altell ha recordat que el tercer sector és un sector menys valorat que altres: “Per la qual cosa caldrà veure també quina bretxa existeix entre les dones que treballen a altres sectors i al nostre”. Ha volgut afegir, altrament, que al tercer sector hi predomina la idea que “la feina no és feina, i que el compromís i la dedicació han de ser infinites”. Una visió que ha relacionat amb la socialització de les dones: “Nosaltres estem més incòmodes posant en valor la nostra feina i parlant de diners per una qüestió apresa i interioritzada”.

El conformisme al sector: una marca de gènere?

L’última part de la jornada ha estat una taula rodona composada per Lluís Puigdemont, director de la Fundació SER.GI; Montserrat Falguera, presidenta de FEATE; i Elisenda Xifré, presidenta de FEDAIA. Xifré ha obert el torn de paraula assegurant que se sentia incòmoda d’estar davant d’un micròfon: “I això també té marca de gènere”, comentava. D’altra banda, ha volgut apuntar al conformisme en el qual també s’han socialitzat les dones: “Estem acceptant condicions vergonyoses de negociació amb el tema del conveni”, ha manifestat. Finalment, ha conclòs que és necessària una professionalització del sector.

Elisenda Xifré: “Estem acceptant condicions vergonyoses de negociació amb el tema del conveni”.

Falguera, d’altra banda, ha recordat que la malaltia, la mort, l’envelliment i la diferència continuen sent tabú a la nostra societat: “Fins que no ens arriba, ens resulten coses alienes”. Així mateix, ha denunciat el fet que les cures encara no es posin al centre: “Les administracions distribueixen els recursos per una qüestió d’influència i pressió social, per tant es reflecteix que la societat encara no posa en valor aquests temes”, denunciava. Per això, ha decidit apel·lar a la conscienciació i a l’educació, així com a l’autoconsciència i a l’autoestima del sector, ja que, segons Falguera, “hem de reconèixer i valorar més la nostra feina”.

Representants de @FundacioSERGI @Feate2 @FEDAIA debatint sobre la bretxa salarial de gènere, fet que va més enllà d'una simple xifra. pic.twitter.com/Onizisi9LM

— La Confederació Tercer Sector Social (@LaConfederacio) September 21, 2022