Sergi Garcia: "L'atenció de voluntàries al Telèfon de Prevenció del Suïcidi beneficia molt a qui truca"

La Fundació Ajuda i Esperança és una entitat sense ànim de lucre que va néixer l’any 1987 amb l’objectiu de continuar el llegat de Mn. Miquel Àngel Terribas. El 1969, Terribas va fundar el primer telèfon de l’Esperança de tot l’Estat Espanyol. El servei es basa en l’escolta activa i l’absolut anonimat, tant de la persona que truca com del voluntariat que l’atén. Aquest dispositiu, que atén 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, continua en funcionament des de llavors. L’any 2022 va atendre més de 34.000 trucades.

En els darrers anys, la Fundació ha viscut tot un seguit de canvis que han materialitzat noves maneres de funcionar i nous serveis. El 2020, l’atenció al Telèfon de l’Esperança (93 414 48 48) va passar a fer-se de manera remota gràcies a una plataforma virtual que, en aquells moments, va permetre que observessin el confinament per la pandèmia de covid-19 i que, ara, els permet tenir voluntariat arreu del territori.

Aquell mateix any va néixer el Telèfon de Prevenció del Suïcidi (900 925 555), projecte premiat amb el 2n Premi Voluntariat 2023. Es tracta d'un dispositiu especialitzat en l’atenció de trucades amb contingut suïcida. "Tot i la llarga història i els formats diversos, la nostra voluntat ha estat sempre oferir acompanyament emocional confidencial a persones en situació de malestar emocional mitjançant l’escolta activa" asseguren des de l'entitat.

Parlem amb el Sergi Garcia, director tècnic de la Fundació Ajuda i Esperança i responsable del servei del Telèfon de Prevenció del Suïcidi. Garcia ens explica les característiques d'aquest projecte guardonat amb el 2n Premi Voluntariat 2023 i del voluntariat que el fa possible.

Parli'ns del projecte premiat, el Telèfon de Prevenció del Suïcidi. A quines persones atén?

El Telèfon de Prevenció del Suïcidi és un dispositiu d'atenció específica a persones que tenen ideacions o conductes suïcides. És el primer d'aquestes característiques en funcionar 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, a tota Espanya. El nostre voluntariat atén tres perfils diferents de persones. Primerament, rebem trucades que afecten directament la persona que truca, que poden anar des de la ideació suïcida fins a situacions de risc de suïcidi imminent o suïcidi en curs. Però també atenem persones que truquen preocupades perquè algú del seu entorn més immediat ha expressat idees suïcides i volen saber com poden ajudar.

Finalment, ens truquen supervivents. Amb aquest terme ens referim a persones que han perdut algun ésser estimat per suïcidi. A vegades també rebem trucades que expressen malestar emocional, però no ideacions o conductes suïcides. En aquests casos s'orienta a la persona usuària a trucar al Telèfon de l'Esperança, que atén qualsevol tipus de crisi emocional sense risc suïcida.

El suïcidi és la primera causa de mort no natural, per sobre dels accidents de trànsit. Es tracta amb la rellevància que té o encara és una realitat tabú?

S’han fet passes molt importants per desestigmatitzar el suïcidi i els problemes de salut mental en general en els darrers 10 anys. Encara queda molt camí per recórrer, però tenim evidència d’aquest camí que s’està fent, com la posada en marxa del protocol de prevenció Codi Risc Suïcidi, que es va posar en marxa el 2014 per part del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. També el naixement del Telèfon de Prevenció del Suïcidi, el 2020, i més tard dels números 024, a nivell estatal, o del 061, a Catalunya, ens donen una idea de com s’han organitzat recursos de prevenció des de les administracions i la societat civil.

També els mitjans en parlen amb més naturalitat perquè s’ha entès que tractar-ho com un tabú no ajuda a la prevenció, al contrari. De fet, aquest premi n’és una prova més de la visibilitat i el valor que la societat atorga a totes les iniciatives que treballen en la prevenció del suïcidi. Encara queda molt camí per fer, però els canvis de la darrera dècada ens ajuda a veure l’avenç que s’ha fet i ens dona esperança per als pròxims anys. L’objectiu com a societat ha de ser arribar al suïcidi 0, perquè, al cap i a la fi, totes les morts per suïcidi són evitables. És possible que mai s’arribi a aquest objectiu, però ha de ser el nostre horitzó.

"Els mitjans en parlen amb més naturalitat perquè s’ha entès que tractar-ho com un tabú no ajuda a la prevenció".

Arran de la pandèmia les dades de suïcidis han augmentat de forma alarmant, sobretot en edats juvenils.

Les dades de conductes suïcides en joves també han augmentat i és una dada particularment alarmant. Una temptativa de suïcidi en el jovent es considera un factor de risc de per vida, ja que el suïcidi s'incorpora com a una resposta més a les que es poden donar a l'hora d'enfrontar-se a les dificultats i reptes de la vida. Per a elles, la prevenció és una eina molt important. Si senten que viuen un moment de dificultat, han de tenir recursos per a fer-ne front, i ens referim a recursos des d'un vessant interdisciplinari, no només des de la clínica.

Ens prenem molt seriosament les temptatives anteriors perquè esdevenen un factor de risc a qualsevol edat. Dit això, una temptativa de suïcidi, igual que qualsevol altra experiència traumàtica en la vida, es pot convertir en un factor de resiliència en el futur. Una manera de promoure aquesta resiliència és fomentar la participació d’aquestes persones en voluntariats, l’activisme o els moviments socials, com per exemple, la promoció de la salut emocional.

Ha augmentat també el nombre de persones ateses?

Malauradament, com que el servei del Telèfon de Prevenció del Suïcidi es va posar en marxa durant la pandèmia, no tenim possibilitat de comparar dades de la tendència anterior. Però sabem que hi ha tot d’estudis que semblen assenyalar un increment de les morts per suïcidi. 2022 va ser l’any amb més morts a l’estat espanyol respecte a tots els registres i el mateix va passar el 2021 i el 2020.

Creu que hi ha una infrautilització del servei que oferiu?

Hem pogut comprovar que existeix una correlació positiva entre el coneixement del servei i el seu ús. Sembla una obvietat, però quan més es coneix, més ús se’n fa. Per tant, és prioritari continuar treballant en la difusió i fer-la amb tota la intensitat que ens sigui possible. Com dèiem abans, aquest premi segurament també contribuirà al fet que més persones coneguin l’existència d’aquest servei i, si en tenen mai necessitat, el faran servir. 

"El premi contribuirà al fet que més persones coneguin el servei i, si en tenen mai necessitat, el faran servir".

Com heu viscut aquest fet els darrers anys i com ho heu afrontat?

Fins al 2019 ja s'havia identificat que hi havia un nombre considerable de trucades amb contingut suïcida al Telèfon de l'Esperança. Va ser llavors quan es va decidir desenvolupar una línia específica, prioritària i d'atenció immediata només per a trucades de contingut suïcida, tal com recomana l'OMS en les seves directrius per a la prevenció del suïcidi. En aquell moment vam comptar amb la col·laboració i el suport de l'Ajuntament de Barcelona, que encara continua, i al que més tard es va incorporar la Generalitat de Catalunya.

Cal recordar que, més recentment, l’estiu de 2022 vam posar en marxa un altre dispositiu pioner en tot l’estat, el Xat de Suport Emocional per a Joves, un xat adreçat a adolescents i joves d’entre 14 i 25 anys al que poden acudir només enviant un WhatsApp al 679 333 363. 

Quin és el perfil majoritari de persones que es posen en contacte amb vosaltres?

Les persones que truquen tenen perfils molt diversos perquè, malauradament, les ideacions i conductes suïcides poden aparèixer en tota mena de perfils. Si mirem els números, les dones truquen lleugerament més que els homes (un 53% respecte al 47%). En el cas de les dones, també trobem que truquen més expressant preocupació per terceres persones. Pel que fa a l’edat, el grup majoritari són les persones adultes d’entre 40 i 60 anys.

Com ha dit abans, també truquen les persones preocupades perquè algú del seu entorn més immediat expressen idees suïcides. Com afronteu aquestes trucades?

Aquest és el segon motiu de trucada – el trobem en un 14% dels casos - després de les persones que expressen ideacions o conductes suïcides. En aquests casos, es recomana que la persona per la qual pateixen s'adreci als serveis de salut mental. Però també tenim cura de qui ha trucat, oferint un espai d'escolta i contenció emocional, mirant d'atendre sentiments de culpa de la persona atesa. També els adrecem a altres recursos que ofereixen suport, com l'Associació Catalana de Prevenció del Suïcidi, una de les entitats amb qui col·laborem.

En definitiva, el Telèfon de Prevenció del Suïcidi dona suport a les persones amb ideacions i conductes suïcides, però també vol servir com un radar per a la detecció de persones en risc i una porta d'entrada als recursos de suport que ja existeixen.

Per què us truquen les persones que tenen conductes suïcides? 

A la Fundació Ajuda i Esperança partim de la premissa que la persona que es vol suïcidar, no vol morir sinó que vol deixar de sentir un patiment que els resulta insuportable, incapacitant, que els desborda emocionalment. Si truquen, doncs, és buscant una ajuda per deixar de patir durant aquells moments. L'acompanyament que reben al telèfon els ajuda a regular-se emocionalment i se sentin més alleugerits.

Amb la conversa també s'estableix un vincle positiu amb un altre. Així que la persona atesa se sent una mica menys sola, menys aïllada. Aquest vincle pot suposar el que anomenem una experiència relacional correctiva, és a dir, els ajuda a veure que hi ha algú que es preocupa per ells i que pot estar present en moment de gran dolor. És un vincle protector, que els vincula a la vida una altra vegada. D’aquesta manera, la persona esdevé més permeable a les orientacions que se li puguin donar. En definitiva la persona rep l’ajuda que necessita i la que mereix.

Què cerquen amb aquest contacte?

Hi ha una mica de tot... Però podríem dir que el que més cerquen és una mica d’esperança. Al cap i a la fi, la sensació de desesperança és un dels indicadors de risc de suïcidi. Encara que en aquell moment no ho vegin així. Se’ls ha 'd’inocular' la idea que alguna cosa millor és possible. 

Com d’important és el voluntariat en aquest projecte?

El voluntariat és fonamental. No només perquè és un servei que atenen persones voluntàries, com la resta de dispositius de la nostra entitat, sinó perquè el fet que siguin persones voluntàries les que responen beneficia a qui truca. Les persones ateses parlen amb un igual, que no es percep en el marc d’una relació jeràrquica. Això les ajuda a parlar amb més llibertat sobre què els està passant, a obrir-se emocionalment de manera genuïna.

Per tant, aquesta relació entre iguals afavoreix l’expressió i la regulació emocional. Amb això no volem dir que substitueixi l’atenció professional. Al contrari! La nostra missió és vincular a qui truca amb un recurs professional. Són formes d’atenció totalment complementàries. Però sabem que en un moment de crisi aguda aquestes persones els ajuda més l’atenció d’un igual. 

"Vinculem a qui truca amb un recurs professional, són formes d’atenció totalment complementàries".

Quin és el procés de rebuda de les persones voluntàries? Quin tipus de formació reben?

Es fa una entrevista de selecció en profunditat i, si la persona supera aquesta entrevista, entra en el procés de formació. Aquí els hi donem eines d'acompanyament emocional i d'escolta activa i tècniques de desescalada. Més endavant fan una formació específica de prevenció del suïcidi i atenció a situacions de crisi. Tothom ha de passar durant un període de temps pel Telèfon de l'Esperança, que també considerem que forma part del procés de formació, ja que perden la por al telèfon i poden començar a enfrontar-se a situació de malestar emocional de certa complexitat, però que no tenen un component de risc de suïcidi.

Un cop que ja es forma part de l’equip de persones orientadores, es realitzen sessions de formació contínua i supervisions de manera periòdica, que porten a terme l’equip de professionals de la salut mental de la Fundació.

Quines característiques o aptituds considera que han de tenir les persones voluntàries per participar en el projecte?

No demanem cap mena de requisit acadèmic o professional. De fet, entre el nostre voluntariat es poden trobar tota mena de professions i ocupacions. El que sí que és fonamental per a nosaltres és que la persona es trobi en moment de certa estabilitat emocional i que sigui madura. També busquem un mínim de competències emocionals i comunicatives, que després poden desenvolupar en tot el seu potencial mitjançant la formació, la supervisió i el voluntariat mateix. Tot això es valora mitjançant una entrevista en profunditat amb les persones candidates.

Què suposa per a l’equip que formeu part del projecte ser guardonats amb aquest reconeixement?

És un reconeixement – merescudíssim- a la feina desinteressada d’un munt de persones que donen la seva energia i el seu temps de manera completament altruista. Gràcies a la seva generositat, s’ha pogut posar en marxa un servei que salva vides. I si ho fa, precisament, és gràcies a aquesta qualitat del treball voluntari que és tan efectiu a l’hora de fer front a aquestes situacions tan delicades. Com ja hem esmentat, a més, qualsevol passa que fem com a societat – petita o gran – parlant del suïcidi i de la seva prevenció és una notícia positiva per a tothom.