Àmbit de la notícia
Social

Tais Bastida: 'Si l'Administració no acosta el seu consum al comerç just i a l'economia solidària, difícilment la resta de la societat ho farà'

Entitat redactora
Suport Tercer Sector – Fundesplai
Autor/a
Luci Vega
  • Tais Bastida, coordinador de Som Comerç Just i Banca Ètica. Font: Tais Bastida
  • Cartell de l'Install Party d'alternatives. Font: Som Comerç Just i Banca Ètica
  • Install Party d'alternatives a Valls. Font: Som Comerç Just i Banca Ètica
  • Festa del Comerç Just i Banca Ètica 2014. Font: Som Comerç Just i Banca Ètica
  • Productes de comerç just. Font: Alternativa3

El coordinador de Som Comerç Just i Banca Ètica, Tais Bastida, ens apropa en aquesta entrevista a l’evolució de bona part del moviment de comerç just a Catalunya i a alguns dels reptes que afronta.

Després de 17 anys, la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica canvia de nom i format. Per què heu optat per aquesta transformació?
Durant el 2015, les diferents organitzacions que impulsaven la festa vam fer un procés de valoració i vam entendre que era necessari actualitzar-ne els objectius i el format. Per això, la Festa s’ha transformat en la campanya Som Comerç Just i Banca Ètica amb la idea de desestacionalitzar l’activitat (que fins ara es concentrava al mes de maig, coincidint amb el Dia Mundial del Comerç Just) i de treballar de manera més continuada durant tot l’any.

Això lliga amb l’objectiu que tenim d’arribar a coordinar i articular el moviment del comerç just a Catalunya, que ara mateix està molt desarticulat. No existeix una plataforma estable que reuneixi tots als agents de comerç just (ja siguin organitzacions, botigues, persones a títol individual, etc...). Vam pensar que aquest podia ser l’espai des del qual poder solucionar els problemes comuns que tinguem les diferents organitzacions i també plantejar-nos accions conjuntes com, per exemple, tenir presència com a sector a la Fira de Consum Responsable que organitza l'Ajuntament de Barcelona al Nadal.

Això no vol dir que el nom de Festa de Comerç Just i Banca Ètica desaparegui. Hi ha molts municipis on aquesta està molt consolidada i, per tant, continua havent-t'hi festa com una acció concreta i molt acotada en el temps. Però la campanya anual és Som Comerç Just i Banca Ètica.
 

En aquesta edició, 2016, quin és l’objectiu principal de la campanya?
Enguany, la temàtica que hem triat és 'Desconnecta't del Capitalisme, instal·lat les alternatives' per donar visibilitat a les diferents alternatives que existeixen en diversos àmbits del consum tan de productes com de serveis (energia verda, finances, telefonia, assegurances, banca ètica...). Amb aquest objectiu, hem organitzat el 14 de maig a Barcelona un Install Party. A través d’aquest esdeveniment, fem una crida a la població a què vingui aquest dia a instal·lar-se les alternatives de manera que, en menys d'una hora qualsevol pugui sortir del recinte on s'organitza aquesta activitat havent fet el canvi d'un gruix important dels serveis que consumim. Aquesta mateixa activitat es farà durant altres caps de setmana de maig i durant el mes de juny a diversos municipis catalans com Girona, Tarragona, Montcada i Reixac i Sant Celoni.


El comerç just a l’estat espanyol celebra 30 anys però el seu consum se situa per sota de la resta de països europeus. El fet que més del 70% de les vendes es realitzi a través de grans superfícies i hostaleria enlloc de fer-ho en botigues especialitzades, no pot explicar aquesta manca de sensibilització de la ciutadania?
La venda de productes de comerç just a les grans superfícies és un debat que, en el seu moment, va fracturar el moviment. Però ara ja s'ha superat i unes organitzacions han optat per aquesta opció i d'altres no. Del que ens hem adonat, però, és que un dels principals problemes a l'hora de sensibilitzar sobre el comerç just el tenim amb el paper de l'Administració Pública. Del global de vendes de productes de comerç just a l'Estat espanyol, les realitzades per les administracions representen un percentatge ínfim, només el 0,09% de la facturació, mentre que a la resta d'Europa no és així. Això esdevé clau perquè l'Administració és un dels consumidors principals i la seva actuació també té un impacte a nivell de referencialitat, ja que ha de donar exemple. Per tant, si no acosta el seu consum al comerç just i a l'economia solidària, difícilment la resta de la societat ho farà.

No existeix una plataforma estable que reuneixi tots als agents que treballen pel comerç just a Catalunya
 

El nombre de persones que aposten per opcions com les cooperatives de telefonia i energia verda o la banca ètica augmenta dia a dia. A què atribuïu aquest creixement?
Després de tots els escàndols que arrossega la banca tradicional com a principal agent i motor de la crisi, s'ha fet evident la necessitat de comptar amb propostes alternatives a aquests bancs. De fet, la banca ètica és qui registra el creixement més accelerat entre totes les opcions que ofereix l'economia solidària. Però, com també diem a la campanya, si la teva companyia d'energia explota els recursos naturals a països del sud, passa't a energies renovables. O si la teva companyia telefònica explota els seus treballadors, passa't a Eticom, que és una cooperativa de treball i no explota a ningú... Per tant, cada cop es fa més evident aquesta necessitat d'apostar per alternatives en els diferents àmbits del consum.


Tenint en compte aquest context actual, no té més sentit parlar avui d’economia social i solidària que utilitzar el concepte de ‘comerç just’?
Aquest ha estat també un debat dins del consorci d'entitats que promovem Som Comerç Just i Banca Ètica, però hem conclòs que no és així. L'economia solidària és un paraigües que engloba tant la banca ètica com el comerç just, però creiem que és necessari conservar algun espai organitzat perquè aquestes dues alternatives puguin mantenir la seva especificitat. L'economia solidària organitzada se centra sobretot en la relació comercial nord-nord, però el comerç just com a moviment centra la seva activitat en les relacions comercials nord-sud i en treballar per intentar superar les injustícies que aquestes comporten. Per això és important continuar apostant per algun tipus de plataforma que intenti organitzar aquesta visió.


Segons el darrer informe de La Confederació del Tercer Sector Social, només un 39% de les entitats socials catalanes que van externalitzar serveis van optar per iniciatives d'economia social. Tant important com adreçar-se a la ciutadania no és també arribar a aquestes organitzacions?
Sí, i per això hem convidat  a la Install Party totes les organitzacions i empreses que formen part de la Xarxa d’Economia Solidària i de Lafede perquè  vinguin i es passin a les alternatives. Creiem que és relativament fàcil fer el pas!

Notícies relacionades:

Vols ‘desconnectar’ del capitalisme i apostar per un model econòmic més just?
El nombre de persones que aposta per la banca ètica a l’Estat espanyol creix un 15% durant 2015

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari