Teixir xarxes, clau per la inserció laboral de persones amb trastorns de salut mental

  • Diverses organitzacions van exposar les seves experiències  sobre la inserció laboral

    Diverses organitzacions van exposar les seves experiències sobre la inserció laboral - Font: Fundació Autònoma Solidària

  • L'acte va ser obert a tota la comunitat universitària.

    L'acte va ser obert a tota la comunitat universitària. - Font: Fundació Autònoma Solidària

Diferents representants de l’àmbit de l’empresa, el Tercer Sector i l’administració assenyalen reptes i debaten sobre bones pràctiques en relació a la salut mental. 

La FAS va organitzar el passat 7 de maig la taula rodona ‘Salut mental i món laboral: reptes de futur’ on van participar diferents representants de l’àmbit de l’empresa, el Tercer Sector i l’administració. Jordi Prat, el director de la FAS, va ressaltar la importància de realitzar jornades d’aquest tipus, “intentant promoure el debat entre la investigació acadèmica i l’experiència quotidiana de les persones implicades”.

La taula rodona va ser conduïda per Pilar Hilarión, sotsdirectora de l’Institut Universitari Avedis Donabedian – UAB,  que va reclamar fer més visible aquest tema, ja que “la salut mental ens acompanya tota la vida”. El debat va comptar amb Núria Rota i Hernán Sampietro, que van explicar el projecte impulsat per l’entitat Obertament i dut a terme per l’associació Activament i l’Institut Municipal d’Educació i Treball, una experiència de sensibilització i inserció al Decathlon de Sant Pere de Ribes. En aquest cas, Rota va destacar el repte que suposa que “l’administració, les entitats i l’empresa treballin conjuntament”, una sinergia que produeix un gran impacte positiu. D’altra banda, també va aprofitar per recordar que “hem de deixar de veure casos clínics i començar a veure persones expertes a partir de la seva experiència vital”.

Després, va ser el torn de Rosa Coscolla, coordinadora de l'Oficina Tècnica de la línia de Salut Mental del Programa INCORPORA de l’Obra Social La Caixa. Gràcies a aquest programa, l’any 2017 es van facilitar 29.000 llocs de treball per a persones en risc de vulnerabilitat social. Així doncs, Coscolla va explicar que actualment un dels reptes d’aquest programa és aconseguir “que totes les persones treballadores d’Incorpora adquireixin perspectiva i se sensibilitzin respecte de les malalties mentals”.

De fet, el trastorn mental és una realitat molt pròxima. Tal com va explicar la Maria Antònia López, en representació  del secretari general del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, una de cada quatre persones patiran algun tipus de trastorn mental al llarg de la vida. Per aquest motiu, des de l’administració, un dels principals reptes que es detecten és construir “un model d’atenció a la salut mental enfocat a la comunitat i que lluiti contra l’estigma”.

Sovint, les condicions de treball també influeixen i tant poden propiciar com poden prevenir l’aparició de trastorns mentals. La metgessa i cap de la Unitat de Medicina del Treball del Centre Nacional de Condicions de Treball del INSSBT, Dolors Solé, va recalcar que “si les condicions laborals no són decents ni saludables és fàcil que apareguin trastorns mentals entre el personal”. Segons Solé, el principal repte de les empreses és la seva humanització: “necessitem empreses que vulguin tenir els treballadors satisfets i sans, passar d’una cultura empresarial extractiva a una cultura humanista”.

Els reptes de futur són diversos i involucren a múltiples agents però, per a Hilarión, que va tancar la taula rodona, revertir l’exclusió “sobretot passa per cadascun de nosaltres” i va aprofitar per citar l’exconsellera Dolors Bassa amb la seva afirmació que “el treball és la millor política social que podem fer”.

Al final de l’acte es va poder veure el vídeo resum de l’experiència d’inserció laboral al Decathlon del Garraf i, després, les persones assistents van poder compartir opinions i formular preguntes.

 

Afegeix un comentari nou