Un dia, moltes lluites

El 26 d’abril es va celebrar el Dia de la Visibilitat Lèsbica. Enguany han estat moltes les accions i des d’ILGA World (l’Associació Internacional de Lesbianes, Gays, Bisexuals, Trans i Intersexuals) han volgut reivindicar el paper de les lesbianes a nivell històric. La presidenta del comitè de dones d’ILGA, Cristina González Hurtado, va assenyalar que totes les lesbianes “que van expressar el seu amor i el seu erotisme per les dones, i que van lluitar pel seu desig, ho van fer pels drets de totes les que estem ara i les que vindran. La seva visibilitat ens va donar les ales per ser lliures i la força per continuar fent possible la utopia d'estimar-nos per fora de les normes”.

La visibilitat, o la seva manca, ha estat una lluita central de les dones i, en especial, de les lesbianes. Els referents han estat ocults o encoberts però també ignorats pel sistema durant molt de temps. Dones valentes que s’han destacat sovint han estat reprimides i, en última instància, invisibilitzades per la història. Així, és important fer una recuperació de la genealogia, d’aquí que Hurtado afegeixi: “dedicar un dia per reconèixer la importància de la visibilitat lèsbica és una acció mínima per reconèixer amb justícia i joia, la valentia i la generositat de totes les lesbianes que ens van precedir i de les que avui posem les nostres vides al servei d'aquesta lluita interminable”.

Dues de les protagonistes de l’homenatge d’ILGA provenen d’Irlanda i Alemanya, on van fer importants passes per la visibilitat. Frances Power Cobbe, nascuda a Donabate, al comtat de Dublin, el 1822, fou una escriptora, líder sufragista, activista contra la vivisecció (el que ara seria una activista animalista) que va advocar també per la reforma social. Power va ser fundadora de diversos grups de defensa dels animals, i formà part de la National Society for Women’s Sufrage, arribant a ser membre del seu consell executiu. De forma pública va conviure amb una dona durant 24 anys: el 1863 es va establir amb la seva parella, l’escultora gal·lesa Mary Lloyd, a Londres, on van ser reconegudes com a companyes per la societat i l’entorn.

Christa Winsloe és una altra de les referents lesbianes històriques que reivinica ILGA. Va ser una novel·lista, guionista i escultora nascuda a Viena el 1888. El 1930 es va traslladar a Berlín, durant la República de Weimar, i hi va ser membre del Partit Socialdemòcrata alemany. A Berlín va viure el seu lesbianisme de forma pública i oberta. Amb l'arribada de Hitler al poder, es va exiliar a França, on va formar part de la resistència contra al nazisme, pel que va acabar sent executada.

Una de les novel·les de Winsloe, 'Das Mädchen Manuela' ('La noia Manuela'), va ser adaptada al cinema el 1931 amb el títol de 'Mädchen in Uniform' ('Noies d’uniforme'), considerada avui la primera pel·lícula de temàtica lèsbica de la història. El film va ser dirigit per Leontine Sagan, una actriu de teatre i directora teatral i cinematogràfica austrohongaresa, nascuda l’any 1889 a Budapest. Sagan va ser una de les tres úniques dones que van dirigir un film a Alemanya abans de 1960.

Noies d’uniforme té un repartiment artístic únicament femení. Només va poder ser estrenada amb èxit en alguns països, i va ser prohibida pel nacionalsocialisme pel seu missatge antifeixista i el lesboerotisme. És un referent cinematogràfic que no es va recuperar fins als anys setanta a l’entorn dels festivals i cicles de cinema feminista que sorgiren en aquella època.

Frances Power Cobbe i Christa Winsloe són només dos exemples de com la visibilitat de les dones lesbianes ha estat una història de lluites diverses, personals i col·lectives, sempre amb l’objectiu d’obrir-se pas per ser tangibles en una societat que n’ha volgut ignorar la realitat. I per això cal fer-ne una reivindicació, del passat, el present i el futur.