La Federació d'Associacions Catalanes de Pares i Persones Sordes (ACAPPS) porta més de trenta anys d'activitat, dels quals vint-i-cinc han estat dedicats, entre altres coses, a la inserció laboral de les persones que pateixen sordesa i que, segons asseguren des de la Federació, pateixen una angoixa extra en el procés de recerca de feina a causa de la seva sordesa.

A través d'un itinerari personalitzat i d'una estreta relació amb diverses empreses, ACAPPS busca facilitar al màxim la integració de les persones amb sordesa en el mercat laboral. A més, la Federació també té ofertes pròpies, que es generen a través d'un procés de prospecció intern basat en els perfils de les persones que s'adrecen a l'entitat, i proporciona formació específica per a la sensibilització de les empreses.

Per saber més sobre els processos d'integració laboral de les persones amb sordesa, hem parlat amb Xavier Font, responsable del servei laboral d'ACAPPS.

El procés de cerca de feina és tremendament angoixant. Com s’agreuja aquest procés en les persones que pateixen sordesa?

S'agreuja bastant, bàsicament perquè hi ha una desconnexió molt gran a nivell de tot el funcionament que hi ha al mercat laboral. Quan busques feina i vas trobant ofertes, tot va molt ràpidament, gairebé tot va amb trucades i la majoria de les persones amb sordesa no poden atendre aquestes trucades, per tant, acaben perdent moltes ofertes de feina.

És per això que en el procés inicial d'apuntar-se a ofertes o fer-se un perfil a un portal web, recomanem que s'indiqui que es tracta d'una persona amb sordesa que no pot atendre trucades. Però, així i tot, per molt que demanis que millor que la comunicació sigui per WhatsApp o un correu electrònic, això no passa mai.

Us trobeu que moltes empreses descarten candidates per aquesta discapacitat auditiva?

Sí, precisament per aquesta immediatesa de funcionament que comentava. Normalment, quan les empreses busquen gent, necessiten resoldre les coses immediatament o en el menor temps possible. Llavors, clar, les persones amb sordesa acaben perdent moltes ofertes de feina i moltes possibilitats d'inserció precisament per la discapacitat auditiva. I això encara els hi provoca més angoixa.

El vostre projecte d’acompanyament laboral per a persones amb sordesa sorgeix d’aquesta angoixa que vau detectar?

En gran part sí. El servei laboral ja fa vint-i-cinc anys que està en marxa i l’entitat fa trenta anys que funciona. Tot plegat va iniciar-se com un projecte familiar i per atendre els infants amb sordesa, però clar, es va anar ampliant i va sorgir el servei laboral, per intentar cobrir una altra faceta de la vida.

Llavors, com l'associació se centra en les persones amb sordesa, arran d’aquesta detecció vam començar a acompanyar totes aquestes persones, sobretot en processos tant formatius com laborals, perquè amb la formació també ens trobem una mica amb el mateix problema, ja que no acostuma a haver-hi formacions que siguin completament accessibles.

Quin és el procés d'acompanyament que feu amb les persones amb sordesa que busquen feina?

En un inici, les persones s'adrecen per iniciativa pròpia al servei i el primer que fem és una acollida amb la persona per situar-nos en el seu moment i conèixer la seva situació. En aquesta fase, ens trobem moltes coses: gent que busca en una millora de feina, que vol canviar de feina, altres volen fer un canvi de perfil, gent que porta molt de temps a l'atur, gent que busca la primera feina.

És per això que diem que són acompanyaments individualitzats, perquè cadascú, depenent de la seva situació inicial, té una necessitat o una altra. Una vegada coneixem la situació, conjuntament amb la persona, creem l'itinerari per posar-nos una mica al dia de tot. I ens fem preguntes com ara, quines competències es tenen? Si hem de fer una formació, on i com la farem? Si es tracta d'una persona que porta molt de temps sense treballar, com l'actualitzem en tot el tema de currículums, tècniques de recerca de feina, etc.

Com és el procés d’adaptació a les empreses o els llocs de feina de les persones amb sordesa?

El primer que cal aprendre és que la sordesa és una cosa molt àmplia i hi ha persones que, per exemple, no es comuniquen en llengua de signes, sinó que es comuniquen oralment. Això no vol dir que la seva audició sigui del 100%, ni de bon tros, ni que aquestes persones puguin atendre un telèfon.

Davant d'aquesta multiplicitat de situacions, nosaltres treballem amb la metodologia del treball amb suport, el que vol dir que quan una persona o una empresa està interessada en un perfil concret, el que nosaltres fem és una adaptació progressiva al lloc de feina. I, com ja coneixem quins seran els punts més conflictius, per dir-ho d'alguna manera, que es poden trobar les empreses pel desconeixement de la discapacitat, intentem incidir en això, amb quatre pautes de comunicació, amb donar consignes molt visuals, amb donar facilitats, etc.

En el cas de les persones que es comuniquen oralment, quines adaptacions poden haver-hi?

Doncs, per exemple, ens hem trobat amb els casos d'informàtics que arriben a una empresa i no sbaen on està el problema. És a dir, no saben per què no els contracten. Perquè la formació que tenen aquestes persones és d'informàtics. En aquests casos el que fem és una formació de sensibilització als companys i als caps, sobretot per conèixer la discapacitat auditiva, per trencar molts tòpics que existeixen que no són vàlids i per donar possibles solucions.

Possibles solucions poden ser des de saber que si algú porta un implant coclear o un audiòfon li caldrà un micròfon i una emissora per fer les reunions, fins que hi hagi subtitulació en directe durant una videotrucada, per exemple. Totes aquestes millores són mesures d'accessibilitat que també valorem en els llocs de feina.

Teniu en marxa també una altra iniciativa, el Club de Feina, per complementar aquest acompanyament. En què consisteix?

Es tracta d'un espai dedicat a treballar com fer anar els portals de recerca de feina d'una manera més activa, amb un tècnic al teu costat, perquè, a vegades, a les persones amb sordesa els hi costa acceptar que, tot i tenir tots els requisits per una feina, no les truquin.

Amb el Club de Feina, fem una mica una anàlisi de les ofertes que estan enviant, sigui individualment o en grup, repassem tot el tema del perfil, les competències, etc. És un espai que serveix per començar aquesta recerca que després ells mateixos continuen a casa, però donem unes pautes molt concretes alineades amb el que estan buscant, perquè, si no, la frustració també és el més gran.