Els moviments ambientals denuncien els impactes de la sequera en el delta de l'Ebre
Comparteix
Ecologistes en Acció, la Plataforma en Defensa de l'Ebre, l’Associació Sediments i Aigua és Vida lideren una acció reivindicativa per posar de manifest la urgent necessitat d'actuar per la preservació dels entorns fluvials.
Els espais fluvials són uns dels ecosistemes que pateixen més els efectes del canvi climàtic. La falta de pluges provoca la proliferació d'episodis de sequera com els que vivim en l'actualitat, un dels motius pels quals no es garanteixen els cabals ecològics essencials pel bon funcionament dels ecosistemes. Des de les entitats ambientals, però, consideren que l'actual context d'escassetat d'aigua no només es deu a la manca de pluges, sinó que també és conseqüència d'una mala gestió històrica de l'aigua.
Per tal de denunciar els impactes de la sequera en el delta de l'Ebre, diverses entitats ambientals, com Ecologistes en Acció, la Plataforma en Defensa de l'Ebre, l'Associació Sediments i Aigua és Vida, han dut a terme una acció reivindicativa conjunta amb joves ecologistes de l'Estat espanyol i veïnes del territori. A través d'aquesta acció, s'ha posat de manifest la situació d'escassetat hídrica que viu el delta de l'Ebre, així com la degradació que pateix, i s'ha fet una crida per afrontar les autèntiques causes d'aquesta situació i per actuar en la preservació d'aquests espais naturals.
Reclamem aigua i sediments pel Delta de l'Ebre i rebutgem el fantasma dels transvasaments que torna amb la #sequera. El que ens cal és voluntat política per a reduir la demanda d'aigua i reformular el model agrícola intensiu i d'exportació majoritari #SalvemLoDelta #SalvemLoRiu pic.twitter.com/cuM7nJ2CFY
— Aigua és Vida (@aiguaesvida) August 4, 2023
Gairebé un centenar de persones s'han reunit a la Torre de Sant Joan, Amposta, on s'han desplegat dues pancartes que resumeixen les reivindicacions principals: 'Lo riu és vida, salvem lo Delta' i 'Poca aigua per tant regadiu'. L'acció s'ha realitzat en el marc de l’Escola d’Estiu del col·lectiu Ecolojóvenes en Acción, que aquest any s'ha celebrat a Poblenou del Delta.
Per una millor gestió de l'aigua
L'indret on s'ha dut a terme l'acció reivindicativa, la Torre de Sant Joan, és un element arquitectònic emblemàtic que, segons les entitats, "mostra la decadència del patrimoni natural i cultural del Delta". Afirmen que es tracta d'un "clar exemple de la degradació" d'un paratge natural privilegiat que també esdevé refugi de biodiversitat, font d’aliments i motor econòmic del territori. Des dels moviments assenyalen directament les pràctiques extractivistes que impedeixen el flux normal del cabal del riu, així com dels seus sediments.
"A la zona de Tortosa, podem veure que l'aigua es troba dos pams per sota del senyal que marca el nivell de cabal ecològic que es requereix per al bon funcionament de la vida al riu", lamenta el Víctor Álvarez, membre d'Ecologistes en Acció que ha participat en l'acció reivindicativa. Actualment, a la conca de l'Ebre, el 92% del consum d'aigua es destina a usos agraris, la major part a regadius. Els moviments lamenten que s'estiguin alimentant cultius de regadiu en paratges on s'hauria de cultivar únicament secà, i que gran part de la producció es destina a l'exportació.
"No pot ser que diguin que s'ha de cuidar el riu Ebre, però que des de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i altres administracions ampliïn regadius, cosa que vol dir ampliar dotació d'aigua i que suposa treure més aigua a l'Ebre. Per tant, critiquem aquesta part il·lògica de les polítiques que s'estan generant, tant a escala autonòmica com pel que fa a l'Estat espanyol", assenyala Álvarez.
Així, des dels moviments ambientals demanen, tant a les administracions, com a les comunitats de regants, seny per transformar l'actual model de producció agroindustrial i transitar cap a un model orientat a garantir les necessitats de la població de Catalunya, amb perspectiva de sobirania alimentària, tot implementant els conreus que s’adeqüin a la realitat del territori. També s'ha demanat una millor gestió de la demanda, no només en l'àmbit de l'agricultura sinó també d’altres sectors com la indústria, el turisme i el reaprofitament de les aigües d'ús domèstic.
Sediments pel delta de l'Ebre
Una altra de les reivindicacions d'aquesta acció conjunta ha estat la necessitat que té el delta de l'Ebre de rebre els seus sediments i, per tant, del pas d'aquests a través de les preses i embassaments. Segons denuncien des dels moviments ambientals, els aproximadament seixanta-dos embassaments que tallen el curs del riu acumulen els sediments que haurien d'arribar al Mediterrani per garantir la subsistència del Delta i per transportar nutrients que nodreixin la flora i la fauna.
"S'han de buscar solucions ja, que arreglin els problemes d'arrel, que deixin de donar regadius i, en el cas de la regressió del delta de l'Ebre, que obrin les comportes i facin arribar els sediments", explica Álvarez.
Finalment, es va fer referència al model de gestió per conques, perquè les restriccions imposades a les conques internes també s'apliquin a la conca de l'Ebre en el territori català. Segons manifesten des dels moviments ambientals, existeix una manca de coordinació entre administracions important.
Després de mantenir-nos en un context de sequera extremadament proper a l'emergència durant mesos, recentment la situació ha portat a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), per primer cop, a elevar a l'estat d'emergència per sequera, amb noves restriccions a vint-i-quatre municipis de l'Alt Empordà i el Baix Camp. Davant d'aquest context, és absolutament necessari tenir cura dels espais fluvials, com el riu Ebre i el Delta, per tal de poder gaudir dels seus serveis ecosistèmics en el futur.
Afegeix un nou comentari