Entitats ambientals demanen respectar les dinàmiques naturals de la barra del Trabucador
Comparteix
Aquesta zona del Delta de l’Ebre va quedar gairebé inundada després del temporal Gloria i les tasques de reparació artificial de la barra estarien debilitant-la encara més.
El temporal Gloria, el passat mes de gener, va deixar grans destrosses ambientals en diversos països del món. A Catalunya, una de les zones més afectades va ser el Delta de l’Ebre. Després de la borrasca va quedar inundat i la barra del Trabucador, que connecta la Punta de la Banya amb la resta del delta, va desaparèixer.
El Ministeri per a la Transició Ecològica va començar d'urgència les obres per portar 350.000 m3 de sorra cap a la barra per restaurar-la, però petites tempestes durant la primavera han tornat a desfer la feina feta.
Onze entitats ambientals de Catalunya han signat un manifest en contra d’aquestes obres reivindicant que s’ha de respectar la dinàmica natural del Delta per refer la barra del Trabucador. “Té uns moviments d’onatge i de marejada que desgasten la barra per la part de fora que toca al mar, i uns altres que dipositen sorra a la part interior de la Badia”, explica el vocal de Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC), Joaquim Estellé.
Onze entitats relacionats amb el món del medi ambient signem aquest manifest sobre el problema i les solucions pel Trabucador al Delta de l'Ebre https://t.co/gepeeAC3L7
— Defensa de l'Ebre (@PDE) August 12, 2020
Altres reparacions artificials
No és la primera vegada que s’intenta reparar artificialment el Trabucador. Ja els anys noranta va venir un temporal que també va fer mal bé la barra. “Van posar pedres per fixar la barra i encara l’aigua picava i gratava més fort a l’altra banda. Va quedar més feble encara”, recorda la portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), Matilde Font.
“El que va passar fa vint anys, i s’està repetint ara, és intentar posar sorra per sobre sense cap base”, afegeix Font. Aquesta solució no va funcionar al seu moment, ja que a la mínima tempesta la sorra tornava a desaparèixer i la barra no s'ha pogut recuperar-se per si mateixa. “No és que no vulguem fer res, és no tornar a caure en els mateixos errors”, expliquen des de GEPEC.
La solució requereix temps
La barra necessita mesos per anar refent les seves dinàmiques internes de funcionament i per anar perfilant-se. “La barra del Trabucador és pendular. No necessita un manteniment estàtic, sinó dinàmic i no es pot fixar una barra mòbil”, destaca Estellé.
La solució no dependria d'abocar sorra per damunt la barra sinó de transportar el que necessita el Trabucador: sediments i aigua. Fer un trasbalsament dels sediments dels pantans de la zona, com Riba-roja o Mequinensa, i augmentar el cabal de l’Ebre. “La possibilitat tècnica existeix, és qüestió de voluntat política”, sentencia Font.
En Ximo Estellé del GEPEC-EdC parlava a @canalte sobre les fallides actuacions per intentar fixar la barra del #Trabucador i la necessitat de respectar les dinàmiques naturals. https://t.co/g92oDRaU31 pic.twitter.com/725rttaBzb
— GEPEC-EdC (@gepecedc) August 14, 2020
L’empresa de Les Salines de la Trinitat
Segons assenyalen les entitats, la pressa per reparar la barra del Trabucador del Ministeri i dels agents socials vindria per l’empresa salinera d'Infosa, que necessita travessar la barra amb els camions per extreure la sal. Aquesta és l'única productora de sal marina de Catalunya, situada a la punta del Delta.
Les entitats demanen buscar una altra solució, sigui “terrestre o marítima” per evitar afeblir el Trabucador. “És una indústria interessant i compatible a la que se li ha de buscar una solució per l’evacuació de la sal”, reflexiona Joaquim Estellé. Destaquen que el manifest no va contra l’empresa sinó en defensa del Delta.
El futur del Delta
Tant la barra del Trabucador com el Delta de l’Ebre es poden refer dels desastres naturals. Tenen les seves dinàmiques internes que permeten que amb sediments, aigua i els moviments propis de la zona, es puguin recuperar. Però alerta amb el canvi climàtic. "Si a la llarga no hi ha una aportació de sediments que compensin l’augment del mar, el Delta no donarà pels seus propis mecanismes i acabarà patint”, destaca Estellé.
Les entitats demanen respectar el temps i el funcionament natural de la zona i plantejar solucions des d’un punt de vista global de tot el Delta. Es pot rehabilitar sol amb una actuació global i fent que l’equilibri dinàmic no passi a ser artificialment estàtic. "La solució artificial és la pitjor”, lamenten des de PDE.
El Delta de l'Ebre desapareix cada any una mitjana de quatre o cinc metres. Segons estudis de la zona, si no es fa res, en menys de cent anys haurà desaparegut i s’ha de començar a actuar ja.
Afegeix un nou comentari