Les Planeses, és un projecte experimental d’agricultura en transició on busquen noves maneres de treballar basades en la recuperació de la vida i la fertilitat natural del sòl.

Per aconseguir-ho han apostat per una diversificació de la producció mitjançant un sistema agrícola, ramader i forestal integrats que els permet adaptar-se a la variació de condicions del terreny, tancant els cercles de producció dintre de l’explotació, i obtenint un aprofitament ambiental, social i econòmicament més sostenible.

El projecte neix de la mà de Edurne Bordas el 2011 i està situat a Sant Ferriol, la Garrotxa.

Els elements principals del projecte són: 1,7 ha d’hort sense llaurar amb pastura de gallines; 3 ha de fruiters amb pastura de pollastres, ànecs i conills; 7 ha de fruiters amb pastura de vaques, 10 ha de devesa d’alzines i roures per la pastura de vaques; 30 ha d’alzinar amb aclarides per a millorar l'estructura del bosc a l’hora que produeixen BRF i Biochar per a la millora del sòl de l’hort i els fruiters.

Tot i ser una finca petita en una zona agrícola pobra, el projecte pot arribar a alimentar entre 240 i 400 famílies.

Agricultura regenerativa: recuperar la salut del sòl per recuperar la nostra salut

A Les Planeses experimenten amb tècniques de l’agricultura regenerativa, un moviment força nou al nostre país però consolidat a altres parts del món com Sud-amèrica o Àsia amb grans resultats. Es tracta de regenerar la terra, buscar-li la fertilitat, utilitzant només els recursos del lloc. Una manera és fent Bocashi, una tècnica oriental per fer abonament orgànic fermentat. Hi intervenen set elements principals que són fems de gallina, terra de l’hort, la pellofa de l’arròs, una part important de carbó, cendra, farina de roca d’una cantera propera a la finca i microorganismes del terra del bosc. El resultat és un abonament amb molts nutrients que fan la terra molt fèrtil.

Marc Gràcia, investigador del CREAF i coordinador del projecte Polyfarming a Planeses ho té clar «Tothom parla de l’emergència climàtica. Però ens oblidem d’un element que encara té més importància i que pot arribar a ser inclús més crític, que és el problema de degradació i pèrdua dels nostres sòls, entenent-los com la base per garantir l’alimentació de tota la humanitat.» Tal com defensa en Marc, «Existeix una forma de produir aliments que, a la vegada que es produeixen aliments, es regenera el sòl. I quan més produïm, més regenerem». En Marc parla doncs de l’agricultura regenerativa.

Un dels seus referents és "La revolució d’un bri de palla" de Fukuoka que defensa que la gran revolució és retornar el bri de palla al sòl.

En l'agricultura regenerativa, l’element principal del sistema és la planta. Aquesta planta és l’única que és capaç de segrestar carboni. No obstant per a poder nodrir-se d’una forma eficient necessita l’ajuda de tot un sistema complex, de tota una xarxa tròfica que es troba en el sòl. Com la planta sap que necessita de tot aquest sistema, s’encarrega d’alimentar tota aquesta xarxa tròfica a través de les seves arrels. I no només això. La planta té també una altra part important, que produeix a nivell aeri i que retorna al sòl alimentant el sistema. Aquest retorn de la part aèria, aquest bri de palla del que parlava Fukuoka, és doncs un element important que també podem gestionar a nivell agrícola.

El sòl és un dels elements que poden emmagatzemar carboni. El sistema agrícola actual ha propiciat que el carboni fixat en el sòl s’hagi alliberat per l’atmosfera amb tots els efectes col·laterals adversos que se'n deriven. Són necessaris altres sistemes agrícoles com l’agricultura regenerativa per tornar a fixar el carboni al sòl. Un dels components principals és la integració del bosc com a gran fixador de carboni en aquest sistema agrícola. A Planeses fan carbó gràcies a l’aprofitament dels residus de la massa forestal que més tard acaben introduint al sòl. L’animal és una altra de les peces importantíssimes que ajuden a fer aquest retorn a través, per exemple, dels excrements. Després hi intervenen altres animals iguals d’important com l’escarabat piloter amb la seva funció descomponedora. No obstant, la relació planta-animal no funciona de manera natural. La paraula clau és el moviment. L’animal es mou contínuament i això permet donar un temps de regeneració molt llarg a cada parcel·la. D’aquesta manera, cada dia els i les integrants del projecte van movent els animals al tros de pastura que ho requereixi.

Felipe Toro, biòleg colombià i un dels voluntaris impulsors del projecte ens explica que l’objectiu principal d’aquesta tècnica agrícola és «recuperar la salut del sòl per a recuperar la qualitat dels aliments que s’hi planten i així recuperar la salut de les persones també. Felipe participa de moltes maneres al projecte, gestionant les cistelles ecològiques, entre d’altres.

Simbiosis naturals: pollastres, gallines, conills i pastures netes

Tal com explica el Marc, "els animals són acumuladors". Això vol dir que si aquests s'alimenten de toxines i coses dolentes, aquestes seran acumulades dins seu i després ingerides per nosaltres. A Planeses fan servir un sistema de caixes amb rodes que prové de la metodologia coneguda com a polyface farming. Es tracta d’uns rafals semicirculars amb el terra elevat sota els quals els pollastres, gallines i conills s’aixopluguen, alimentant-se de les pastures que es troben en aquest tros de terra.

Cada dia i de forma totalment manual, una persona de la finca desplaça aquests rafals, que tenen rodes, per obligar als pollastres, gallines i conills a moure’s una mica abans d’aixoplugar-se de nou sota els rafals i pasturar en una nova zona. Amb aquest sistema es garanteix d’una banda que els animals es moguin, essencial per al seu benestar i qualitat de la carn. I, d’altra banda, que tota la pastura de la finca sigui consumida, mantenint el seu cicle de vida i contribuint a la captació de C02 de l’atmosfera.

Agricultura regenerativa per una sobirania alimentària

L'agricultura regenerativa crea una proposta on el sistema no depèn d'unes porques agroquímiques sinó que torna a estar en mans de l'agricultor o agricultora. No obstant, sense l'ajuda del consumidor aquesta proposta és difícil de dur a terme. És important que vulguem recuperar el control sobre el que mengem, que lluitem per aconseguir la sobirania alimentària. Menjar és l'acte més important a través del qual ens relacionem amb la terra, per tant cal que mengem amb consciència.