Mesures d’adaptació i mitigació per lluitar contra el canvi climàtic

Fenòmens climàtics extrems més forts i més freqüents: incendis, sequeres, inundacions, onades de calor, onades de fred, huracans, tempestes violentes i nevades extremes. En definitiva, tot el reguitzell d'esdeveniments intensos que provoca el canvi climàtic i que pot afectar a qualsevol racó del planeta. Aquest és el panorama que dibuixa el darrer informe del grup de treball II del Grup Intergovernamental d'experts sobre el canvi climàtic (IPCC) que s'encarrega d'estudiar els impactes del canvi climàtic a la natura i a les persones de tot el món.

El document conclou, entre altres coses, que la meitat de la població mundial ja pateix escassetat d'aigua, i alarma sobre la mortalitat que es produirà per l'augment de la freqüència dels fenòmens climàtics extrems que hem esmentat arreu del món. De fet, destaca que aquesta situació posaria en perill més de 3.000 milions de persones que viuen en zones vulnerables durant les pròximes dues dècades.

"Si continuem amb l'emissió de gasos d'efecte hivernacle la situació es pot agreujar de forma molt escandalosa, amb un seguit d'efectes que no només patirà el sud global, com estava passant fins ara injustament, perquè són els menys responsables d'aquesta situació; sinó que, si ens mirem el melic, veurem que ens afectarà en gran part del món, també a Catalunya", explica Miquel Vallmitjana, coordinador de Canvi Climàtic d'Ecologistes en Acció Catalunya.

A més, l'informe assenyala el risc de la degradació accelerada dels ecosistemes i l'extinció d'espècies."Es parla que pot acabar desapareixent, per exemple, les praderes de posidònia a les nostres costes, un espai on es crien i viuen gran part dels peixos, que acabaran ocupant el mar i que poden anar desapareixent: és un efecte en cadena. Per això, estem alerta, no només amb les coses tangibles, sinó qualsevol efecte que pugui fer caure tot com peces de dominó", denuncia. "Lamentablement, les primeres peces ja han caigut, i arribem tard", diu.

En definitiva, l'informe evidencia un risc al qual ens enfrontem en un futur no gaire llunyà, una situació que, tant des del món científic, com des de les entitats socioambientals, fa anys que alerten i en la qual demanen que es posi el focus per tal de mitigar l'afectació. Gil Hortal, portaveu de Fridays For Future Barcelona, destaca que l'informe mostra una "realitat molt dura i claríssima". "Ens confirma aquesta certesa que, si no es prenen accions urgents, ningú escaparà als efectes extrems del canvi climàtic, tant a nivell de territori com a nivell de classe", explica Hortal.

El portaveu de F4F conclou que la manera d'organitzar la societat, el model econòmic actual centrat en el capitalisme, que considera ha provocat aquesta situació, és incompatible amb el planeta on vivim. "Hem d'acceptar que tenim uns límits, que som interdependents, i que, per tant, hem de canviar aquest sistema", manifesta.

Implicació dels governs

Per tal de limitar les conseqüències d'aquesta crisi i no arribar a aquest escenari tan fosc que l'informe dibuixa, els científics i les científiques proposen algunes mesures de mitigació al canvi climàtic i tractar de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle. No obstant això, aquesta reducció d'emissions no aturarà els efectes del canvi climàtic en els propers anys, motiu pel qual l'informe també assenyala algunes mesures d'adaptació necessàries.

Tal com assenyala l'informe, l'adaptació, com a resposta de l'actual situació de canvi climàtic, redueix el risc climàtic i la vulnerabilitat a través d'ajustos de sistemes existents. Existeixen moltes opcions, però la seva implementació depèn de la capacitat i eficàcia dels governs. L'adaptació pot generar beneficis addicionals com ara la millora de la productivitat agrícola, la innovació, la salut i benestar, seguretat alimentària, mitjans de vida i conservació de la biodiversitat, així com reducció de riscos i danys.

Miquel Vallmitjana: "Esperem que informes com aquest converteixin els nostres governants en activistes climàtics".

Des de les entitats socioambientals consideren que aquest informe hauria d'ajudar als governs a fer el pas definitiu i prendre accions urgents per pal·liar els efectes del canvi climàtic, malgrat que consideren que ja haurien de ser conscients i estar implicats en la causa, seguint amb la feina feta en pactes com l'Acord de París. "Esperem que informes com aquest converteixin els nostres governants en activistes climàtics, igual que som ara mateix les entitats i moviments socials", explica Vallmitjana.

Accions urgents de mitigació i d'adaptació

Un dels paquets de mesures més importants que posa de manifest l'informe de l'IPCC està relacionat amb la conservació, protecció i restauració dels ecosistemes terrestres, d'aigua dolça, costaners i oceànics, així com de la biodiversitat. Per reduir la vulnerabilitat de la biodiversitat, cal una gestió dirigida a adaptar-se als impactes del canvi climàtic. I és que, tal com assenyala l'informe, menys del 15% del sòl, el 21% de l'aigua dolça i el 8% dels oceans són zones protegides.

A més, tots els ecosistemes ens serveixen d'escut a la intensitat de fenòmens climàtics extrems. La gestió sostenible dels boscos i intentar aconseguir una estructura més resilient, per exemple, permetria reduir la freqüència i virulència dels incendis que pateixen aquests espais naturals. L'informe assenyala la importància de cooperar i prendre decisions conjuntes amb comunitats locals i pobles indígenes.

Entre les mesures d'adaptació que assenyala l'informe, també destaquen les relacionades amb l'aigua, com sistemes d'alerta primerenca i construcció de dics per evitar les inundacions; o l'emmagatzematge d'aigua, la conservació de la humitat del sòl i el reg per adaptar-se a situacions de sequera. Per tal d'adaptar-se a altres fenòmens climàtics extrems, una opció és la construcció d'edificis resistents i resilients, així com el desenvolupament de plans de prevenció per reaccionar de forma més ràpida i eficient.

També destaca aquelles relacionades amb el sòl i el menjar, com les millores de conreus, diversificació agrícola i paisatgística, una agricultura més ecològica, i l'agricultura urbana. Una de les mesures d'adaptació necessàries donada la disminució de pluges i l'augment destacat de les temperatures és el trasllat dels cultius per garantir la seva supervivència, quelcom que permetria que la producció de les collites es veiés menys afectada pels canvis dels patrons climàtics.