Les cooperatives agràries han estat un dels tants sectors afectats per les diverses mesures aplicades durant l'estat d'alarma. Tot i això, han sabut reinventar-se a través de diferents iniciatives solidàries i col·laboratives a la xarxa.

Des de Xarxanet, ens preguntem si aquesta situació pot ser el tret de sortida d'un nou model de consum i de producció de proximitat i sense intermediaris. Parlem amb Ramon Sarroca, president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, per a trobar la resposta.

A causa del confinament, com han hagut d'adaptar-se les cooperatives a les noves circumstàncies?

Per sobre de tot ens hem adaptat a les noves mesures sanitàries, les quals respectem enormement. Pel que fa a altres mesures, s'ha de diferenciar molt bé entre les cooperatives que treballen en un sector més industrialitzat, com l'arròs, o en un altre basat en la mà d'obra, com la fruita. En aquest últim cas s'han hagut d'aplicar les mesures de distanciament i això ha afectat la relació laboral i a la contractació de temporers o personal.

Per altra banda, moltes cooperatives han tingut una ràpida resposta d'adaptació.

La xarxa de solidaritat de les cooperatives es fa molt més palpable arran de la Covid-19. En molts pobles l'única empresa que dona cobertura és la cooperativa i els valors del cooperativisme eren bons fa 150 anys i continuen estant molt compromesos amb la societat, el poble, l'entorn i el territori.

Com han sorgit les diferents iniciatives?

Les iniciatives que tenen com a objectiu ajudar a fer millor aquesta situació a escala municipal, per la gent gran o per la societat en general, no han suposat un gran esforç per a nosaltres. I això ja ve de lluny, ja fa molts anys que estem en contacte amb el Banc d'Aliments i ONGs per facilitar aliments i fer tasques solidàries però que, en temps com aquests, encara es posen més de relleu.

Com ha canviat la tasca de la federació des de l'esclat de la pandèmia?

Des de la federació fa temps que vèiem venir aquesta crisi i ja ens estàvem preparant. Per això, des del primer dia el 100% de la plantilla de la federació està teletreballant. Això ens ha donat la capacitat de poder monitorar les cooperatives en el seu dia a dia, atendre les seves iniciatives i fer un seguiment del sector.

Es mantindrà aquesta forma de treball en remot en el temps?

Som gent del cara a cara, de fer-nos una abraçada i un petó. Però jo crec que sí que es mantindrà en el temps, tot i que potser no en el mateix percentatge. A la Federació des de fa anys ens preocupa molt la relació laboral i la conciliació, pel que molta gent ja teletreballava alguns dies a la setmana. El món agrari, fins no fa massa, considerava les noves tecnologies com una àrea relativa a altres sectors, però des que ho vam instaurar ha estat un èxit. Ara mateix ha sigut una gran oportunitat per a no perdre ni un segon per seguir treballant.

Parlant del món digital, moltes cooperatives han llançat projectes per Internet. Com ha canviat la seva relació amb la tecnologia i la xarxa?

Des de fa uns dos anys tenim un projecte molt agosarat que estem consolidant, agrobotigues.cat, perquè creiem que a la xarxa tenim un potencial molt important. Som defensors i productors del producte de km 0 i de proximitat, i també ens hem volgut involucrar molt en tota la situació del canvi climàtic i el que ens ve al damunt com a territori.

El projecte està tenint bona rebuda?

Amb la situació generada pel coronavirus el projecte s'ha accelerat i ho hem volgut fer extensiu a la resta de famílies cooperatives de Catalunya, pel que estem desenvolupant un projecte d'intercooperació perquè creiem que arran d'aquesta situació podem traslladar a la societat el missatge d'adquirir hàbits diferents. No podem treballar per la sostenibilitat si mengem un préssec el mes de febrer o una maduixa el mes de desembre.

Què suposarà aquest nou projecte?

Això ens permetrà arribar molt més al consumidor i ens aportarà més visibilitat, mostrant els nostres productes d'alta qualitat i respectuosos amb el medi ambient. No podem parar de prescriure aquest nou model. El món rural no és res sense el món urbà i el món urbà serà més important amb un món rural cuidat i endreçat.

Aquestes tecnologies propicien un nou model de consum, que és la venda directa al consumidor. Pot suposar això la fi dels intermediaris?

Les xarxes ens permeten portar el producte a casa del consumidor, i en aquest sentit sí que es retallen els intermediaris però no s'acabaran en el sentit d'acaparar el comerç. Al comerç hi ha espai per a tots. El que pot canviar és que es potenciï més el consum de proximitat. L'objectiu final és que el producte que es fa a Catalunya i que es destina - en gran part - a l'exportació, pugui acabar en mans de consumidors molt més propers.

I ja que parlem de canvis i de futur, centrem-nos ara en la sostenibilitat. Amb quin escenari de futur esteu treballant?

A Catalunya hi ha actualment el sistema de producció integrada que garanteix, amb unes certificacions europees, que aquell producte està cultivat amb la màxima dedicació de control de l'aigua, de terreny, d'adob i de productes emprats, entre d'altres, per fomentar la sostenibilitat mediambiental i climàtica.

S'ha avançat en aquest aspecte en els darrers anys.

Es diu que un 12-13% dels efectes del canvi climàtic provenen de l'activitat de la pagesia i la ramaderia. Nosaltres, però, volem demostrar que amb la nostra actitud podem col·laborar a mitigar aquests efectes. Per això, estem treballant actualment amb la conselleria d'agricultura per canviar tot el model actual de producció integrada i ecològica per un concepte que s'anomenaria producció sostenible de Catalunya i que comportaria certificacions més exhaustives i de qualitat i que protegirien la nostra terra i tipus d'agricultura minifundista.

De tota aquesta situació, les cooperatives en podran treure un balanç més positiu o negatiu en general?

Si només parlem econòmicament, moltes cooperatives en trauran un balanç molt negatiu, però no em vull centrar en aquest àmbit perquè sempre ens hem sortit i crec que ens en sortirem més aviat que tard, tant el sector agrari com la societat en general.

Sou optimistes.

Jo penso que n'hem de treure un balanç positiu perquè hem sigut capaços de seguir produint, volem seguir fent-ho i a més, cada vegada millor. També hem pogut seguir estant presents, tant per la gent que pot adquirir els aliments com la que no, estant als supermercats i proveint a diverses entitats solidàries. I tot això ens està donant una nova manera de veure la vida. L'agricultura és cosa de tots i totes i en el futur tota aquesta experiència serà finalment positiva perquè n'haurem après molt.