Resiliència dels sistemes agroecològics durant el confinament

En el marc del projecte Abastiment Agroecològic, Pam a Pam juntament amb Arran de Terra, L’Aresta, l’Escola de Pastors de Catalunya i la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris per a la Transformació Social de la Universitat de Vic han presentat l'informe 'Xarxes alimentàries locals en temps de Covid-19. Impactes i reptes en un escenari de postconfinament'. 

Aquest informe ha detectat, entre altres coses, que durant els mesos de confinament han aparegut nous agents en l’àmbit dels circuits curts de comercialització: projectes productius d’exportació han redirigit les seves vendes cap a canals locals, ha augmentat el nombre de consumidors i consumidores que han apostat pel producte local i ecològic i s’ha mobilitzat tota una sèrie d’agents socials per donar suport a les xarxes alimentàries locals. 

Això ha fet que un dels grans reptes del sector agroecològic sigui ara el d’enfortir aquests elements que contribueixen a avançar cap a sistemes alimentaris territorialitzats més justos i sostenibles, aprofitant que ha quedat palès que la pagesia i una alimentació local, sana i saludable són essencials.

Els circuits curts de comercialització ja estaven en un procés de canvi d’escala com apunta l’informe i, amb la COVID-19, s’ha constatat la necessitat de fer realitat aquest salt i assolir la professionalització d’aquest sector. En aquest sentit, Pam a Pam apunta al seu web fent valoració de l’informe que “la resiliència dels sistemes alimentaris agroecològics durant el confinament ha accelerat aquest camí cap a un canvi d’escala de l’agroecologia”. 

Els reptes en aquest sentit són consolidar l’augment del consum agroecològic i assolir la sostenibilitat d’aquests tipus de projectes. Promovent que l’augment de volums de facturació que s’ha donat durant la crisi sanitària vagi associat a la generació d’estructures més sòlides, per tal que repercuteixin en una millora de les condicions de vida i treball i en l’accés a una alimentació de qualitat a tota la població, justa i sostenible, basada en la sobirania alimentària dels pobles.

La millora de la distribució i dels canals de venda són altres dels reptes de futur. Així com la intercooperació per preparar els petits projectes agroecològics per a l’escalabilitat de l’agroecologia.

Podeu consultar l’informe complet en aquest enllaç.