Riu Besòs: set mesos després de l'incendi de la planta de residus de Montornès

Més de mig any després de l'incendi a una planta de tractament de residus a Montornès del Vallès, a la conca del riu Besòs, que va provocar el vessament de dissolvents en flames a l'aigua i que va causar la mort de part de la fauna de la zona, des de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) asseguren que la toxicitat i contaminació al medi pràcticament ha desaparegut. Així ho evidenciaria la darrera tanda de mostrejos que s'han dut a terme per avaluar la qualitat de l'aigua del riu.

Un cop es va produir el desastre a les instal·lacions de l'empresa Ditecsa a mitjans de desembre, l'ACA, en coordinació amb el Consorci Besòs Tordera, van iniciar un Pla de xoc per al seguiment de l’impacte ambiental al Besòs a partir de la declaració d’emergència l’endemà del vessament, que avalua l’impacte i l’afectació a mitjà i llarg termini, a través de tres campanyes de mostreig.

El mateix dia de l'incendi es va detectar al medi la presència d'alguns compostos orgànics emprats com a dissolvents que superaven en més de deu vegades les concentracions fixades en les normes de qualitat a medi.

Els resultats de les dues primeres campanyes ja van constatar, tal com assenyalen des del Consorci Besòs Tordera, la ràpida recuperació de la qualitat de l’aigua del riu, a més de confirmar que l’impacte més immediat del vessament va ser la mortaldat de fins al 70% de la fauna piscícola en el tram comprès entre Montornès i la desembocadura. 

Tot i que asseguren que la qualitat de l'aigua ha millorat ostensiblement, asseguren que encara hi ha un plomall d'aigua subterrània contaminada localitzada i situada en un radi d'uns aproximadament 300 metres al voltant de la zona sinistrada. Per tractar que no vagi a més, el plomall de contaminació està sent acotat i tractat amb sistemes de remediació per part de l'empresa responsable.

Des d'entitats ambientals, com ara Ecologistes en Acció, admeten que la situació ha evolucionat però que el vessament de dissolvents va ser tan important que encara queda molta feina a fer per assegurar que no existeix toxicitat. Quim Pérez, coordinador de l'Àrea d'Aigua de l'entitat, recorda que, principalment pels efectes del temporal Glòria del passat gener, gran part de la toxicitat del riu va acabar al mar, a més de la contaminació atmosfèrica que es va produir per l'incendi.

"S'han de prendre mesures, falta responsabilitat i ser conscients del grau del problema. Si el minimitzem no estem fent cap bé al medi natural i a la salut de les persones", considera Pérez.

Recuperació de la població de peixos

Tal i com s'assenyala des de l'ACA, els darrers mostrejos posen de manifest que les comunitats biològiques d’invertebrats bentònics i diatomees (algues que viuen sobre les pedres) s’han recuperat als mateixos nivells d’abans de l’incident, quelcom molt positiu. No obstant això, la població de peixos no ha assolit el nivell de densitat de població existent abans de l’incident, tot i que es recupera de manera lenta però progressiva. L’estrès fisiològic detectat en els peixos que van sobreviure també s'hauria superat.

Malauradament, en la zona més propera a l'incident, que coincideix amb el tram del riu més afectat, així com aigües avall, encara hi ha poca densitat de peixos, quelcom que lamenten des d'Ecologistes en Acció. "La manca d’hàbitat adequat, i la detecció d’alguns compostos orgànics de fons, dificulten la total recuperació de la població de peixos", afirmen des de l'ACA.

L'Agència Catalana de l'Aigua assegura que aquesta situació demostra que caldria dur a terme actuacions de millora hidromorfològica del tram de riu més afectat per millorar la capacitat de recuperació de la fauna ictícola i per poder evitar danys similars en cas que es produeixin, en el futur, incidents similars. Alhora, es treballa per retirar el plomall d’aigua subterrània i sòl contaminant per evitar que aquesta afecció s’estengui aigües avall.

Es preveu fer un seguiment de la població de peixos per avaluar el seu grau de recuperació en un o dos anys. A més, es mantindrà el control d’alguns dels punts d’aigua subterrània per valorar els nivells de base (baixes concentracions) d’alguns compostos organoclorats detectats i la seva evolució.

Les causes del desastre

Quim Pérez recorda que és important anar a la causa d'aquesta situació, "que són aquestes empreses que diuen que són de reciclatge, però tracten residus molt perillosos", considera. "No s'està actuant, i des de l'incendi de la planta de Montornès, hi han hagut diversos accidents d'aquests tipus, el darrer fa uns dies a Granollers. Un usuari de twitter ha recopil·lat en un fil alguns d'aquests accidents que hi ha hagut arreu de l'Estat durant els mes de julol: 

"Em sembla un escàndol que la planta de tractament de residus de Montornès tingués expedients oberts per tenir més volum de residus del compte, i que no coneixien la traçabilitat de tot el que tenien", manifesta Pérez.

Expedient sancionador

El Consorci Besòs Tordera, responsable del control del sanejament en aquest àmbit de la conca, van obrir un expedient sancionador el 16 de desembre pels danys ocasionats en el sistema de sanejament. En aquests moments l’expedient es troba en fase de proposta, i consisteix en una indemnització de 395.276,37 euros per al rescabalament dels danys ocasionats en el sistema de sanejament i una sanció per valor de 401.276,37 euros.

Una de les actuacions incloses a l'expedient sancionador es obres d’emergència realitzades per a la reposició del col·lector que discorre per la llera del riu Besòs en la zona de l’empresa sinistrada.

L’empresa, a instàncies de les administracions pertinents, tal com afirma el Consorci Besòs Tordera, treballa en la descontaminació de les aigües subterrànies afectades, que es troben en les inmediacions de l’empresada sinistrada.