RSC ambiental o sensibilitzar empreses a través de projectes de cura de la natura

L'augment de la sensibilització que ha experimentat la societat en els darrers anys al voltant de la cura del medi ambient, en ple context de crisi climàtica que posa en risc els ecosistemes i la biodiversitat i ens exposa a fenòmens meteorològics extrems, també ha arribat a les empreses. Sigui per fer la seva activitat més sostenible i menys agressiva per la natura, per sensibilitzar treballadors i treballadores o fer construcció d'equip, moltes d'elles col·laboren i participen en projectes de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) amb entitats del territori.

Des de la Xarxa de Conservació de la Natura (XCN), a través del portal Voluntariat Ambiental, es fa difusió de projectes d'RSC ambiental que les entitats ofereixen a les empreses interessades a posar la cura de la natura al centre i reforçar els seus valors ambientals. Així mateix, des del portal ofereixen la possibilitat a les entitats a compartir els seus projectes en els quals les empreses poden col·laborar, sigui a través d'aportacions econòmiques, oferint voluntaris i voluntàries, o ambdues.

L'XCN compta amb un recurs que permet a les empreses, interessades en fer projectes d'RSC ambiental, conèixer les diverses maneres que hi ha de col·laborar amb entitats ambientals. Es tracta del recurs 'Un pas endavant per la natura: 16 maneres de col·laborar empreses i entitats ambientals' que inclou exemples de col·laboracions puntuals, com els serveis pro bono; col·laboracions continuades, com l'abastiment de productes o serveis; i col·laboracions periòdiques, com la participació en la Setmana de la Natura o l'Ultra Clean Marathon.

Hem parlat amb diverses entitats del tercer sector ambiental de Catalunya perquè ens expliquin com és aquesta relació de les entitats amb les empreses, de quina manera s'impliquen, en quins projectes col·laboren i quins són els beneficis que n'extreuen ambdues parts.

Una sinergia que beneficia les entitats

La Fundació Emys és una entitat que va néixer amb l'objectiu de conservar l'amenaçada tortuga d'estany (Emys orbicularis), però la seva activitat s'ha anat ampliant amb el pas dels anys amb projectes de conservació de la natura, sobretot a la plana de la Selva i els seus voltants, a través de la custòdia del territori o l'educació ambiental. La fundació ofereix els projectes que ja duu a terme per fer accions amb empreses que estiguin interessades a realitzar RSC ambiental per assegurar-se que siguin accions que tinguin continuïtat.

"Per a nosaltres la RSC és una relació de col·laboració on hi guanyen les dues parts", explica la Ivette Casadevall, membre de l'entitat, que considera aquesta sinergia una relació positiva, sobretot la que es produeix amb empreses del territori immediat. A l'entitat, explica, els ajuda a tenir finançament en actuacions en les quals fa falta un impuls, i per a les empreses és una manera d'involucrar-les en la conservació de la natura. "És una manera que coneguin què fem, d'involucrar-les i de generar aquest vincle", considera Casadevall.

L'Estela Anglada, de l'Associació Hàbitats, també considera l'RSC ambiental una manera de donar a conèixer l'activitat de l'entitat. "Ens permet arribar a grups de gent que a priori no estan tan sensibilitzats", afirma. "Aquests voluntariats ens ajuden a crear sinergies molt boniques amb una gent que no està habituada a moure's pel medi natural, motiu pel qual viuen aquesta experiència de manera molt més especial", considera Anglada.

L'Associació Hàbitats treballa en l'àmbit fluvial i té com a objectiu apropar les persones a l'entorn natural per fomentar la conservació dels ecosistemes, la biodiversitat i el patrimoni. "Ens ajuda en la nostra missió de conscienciar al conjunt de la societat, de la mateixa manera que també ens permet donar un impuls econòmic per dur a terme projectes o accions en els quals costa molt d'aconseguir finançament", declara Anglada, que detalla que les empreses fan una aportació econòmica i ofereixen la seva capacitat de treball als projectes de l'entitat.

Jesús Ortíz, de l'Associació per a la Conservació dels Ecosistemes Naturals (CEN), una entitat que desenvolupa projectes per conservar els ecosistemes naturals mitjançant actuacions, la millora del seu coneixement i la conscienciació de la ciutadania, coincideix amb Casadevall i Anglada en els beneficis que aporta per a les entitats la col·laboració d'empreses en accions d'RSC ambiental. "Ens dona molt de suport per complir els nostres objectius, els nostres estatuts de conservació de la natura", resumeix Ortíz.

Els projectes d'RSC ambiental

Les tres entitats ambientals coincideixen en prioritzar projectes amb continuïtat i que no esdevinguin accions concretes i puntuals. Així ho afirmen des de l'Associació Cen, que desenvolupen diversos projectes de control d'espècies exòtiques invasores en els quals hi col·laboren les empreses. "Retirem Carpobrotus d'una zona de dunes a la costa i amb els anys hem anat veient els resultats, i com les espècies amenaçades es recuperen", explica Ortíz, que també destaca el projecte d'erradicació del cranc vermell al riu Glorieta.

Ortíz assenyala que és veritat que també es fan accions puntuals, com les recollides de residus, però es prioritzen els projectes amb continuïtat que es desenvolupen en zones on actua l'entitat. Una filosofia semblant a la que exposa Anglada, de l'Associació Hàbitats, que ofereix a les empreses un projecte de restauració d'un espai fluvial a les Franqueses del Vallès, en el qual es fan millores per recuperar un bosc de ribera autòcton. "Les empreses s'han d'adaptar a les tasques que en aquell moment l'espai requereix", explica

Des de l'Associació Hàbitats també expliquen que moltes empreses participen en altres activitats d'educació ambiental, com el seguiment ecològic de rius i rieres. "Els convidem que escullin un espai fluvial i, aleshores, mentre fem una passejada els anem explicant les seves característiques i entre tots valorem en quin estat de conservació es troba seguint una metodologia científica", afirma Anglada.

Quant a la Fundació Emys, la major part d'actuacions que fan en RSC solen ser de restauracions d'espais naturals on l'entitat ja hi treballa. "Un dels llocs on hem fet molta RSC, i en el qual hem dedicat més esforços, és l'estany de Sils, un espai que necessitava moltes actuacions pel seu estat i que anys enrere va arribar a alts nivells de degradació", explica Casadevall, que afirma que s'han arribat a fer accions de 150 o 200 persones en aquest projecte.

Les empreses i el perill del greenwashing

En aquesta sinergia entre tercer sector ambiental i món empresarial les empreses també extreuen aspectes beneficiosos per a la seva activitat comercial: és una gran experiència per a treballadors i treballadores, que fins i tot pot ajudar a fer construcció d'equip; sensibilitza a les empreses, els ensenya com funciona el seu entorn natural i els consciència per tal que la seva activitat sigui més sostenible; i, per últim, els pot aportar reputació, que comuniquen a través de les xarxes socials, destacant la seva implicació en una causa d'aquestes característiques.

Aquest últim punt, encara que no sigui molt valorat per les entitats, existeix. Per aquest motiu, és important que, si aquest és l'objectiu, no vagi més enllà i es caigui en el greenwashing. Cal analitzar les empreses que s'interessen a col·laborar amb projectes ambientals per evitar que s'aprofitin per amagar la seva activitat, agressiva amb el medi natural. Així, en casos molt extrems, les entitats duen a terme un cribratge d'empreses que, per la seva activitat comercial, no encaixa amb els valors ambientals que les entitats defensen.

Casadevall, des de la Fundació Emys, explica que en algun moment s'han trobat en una situació similar, en la qual una empresa que ha dut a terme actuacions en contra de la natura ha volgut fer alguna acció d'RSC ambiental. "La línia és molt prima, i si ens poséssim a filar prim trobaríem que algunes fan actuacions que no són correctes, però no sempre ho podem saber", afirma. "Per a nosaltres, la línia vermella són les empreses que fan accions que directament van en contra de la conservació de la natura. Amb aquesta empresa no s'hi col·labora", afegeix.

L'Associació Hàbitats, en alguna ocasió, també ha vetat alguna empresa, com a denúncia social. Però Anglada afirma, alhora, que de vegades, com pitjor reputació pugui tenir una empresa, és més necessari poder conscienciar, treballar i actuar amb ella perquè pugui dur a terme els canvis necessaris per deixar enrere actuacions que van en contra del medi ambient. Ortíz, de l'Associació Cen, hi està d'acord. "Tenim la filosofia de poder donar l'oportunitat a tota mena d'empreses a ser convençudes per fer les coses d'una altra manera", explica.

Resposta i continuïtat

En general la resposta de les empreses que participen és molt bona i, fins i tot, aposten per continuar col·laborant amb projectes, tal com desitgen des de les entitats, sigui a nivell individual dels treballadors i les treballadores, o a nivell corporatiu de la mateixa empresa. Ortíz explica que la majoria de vegades les persones que hi col·laboren es queden impressionades per tot el que veuen i els ensenyen. "Els acostem a la natura d'una manera que no l'havien viscut mai", manifesta.

"Estem molt contentes perquè marxen havent après alguna cosa que no sabien, i això és sempre és interessant i molt positiu", manifesta Casadevall, que explica que, des de la Fundació Emys, s'està explorant l'RSC integral per tal que les empreses participin en l'execució de tot un projecte, com si l'apadrinés, per evitar que es quedin només amb una acció puntual. "Volem potenciar aquesta branca per aportar el valor afegit de veure néixer, créixer i finalitzar un projecte", afegeix.

Anglada exposa que a la gent li agrada tant el que aprèn i les feines que han fet, que s'interessen per l'entitat. "A títol particular hi ha treballadors que decideixen vincular-se al projecte, des d'un primer nivell, com seguir-nos a xarxes socials, com fent altres passes com participar en el voluntariat", valora. "La gent ens demana si necessitem qualsevol cosa, més enllà dels projectes, donar-nos un cop de mà. Hem tingut casos així i, la veritat, és una mica el que li dona sentit a tot", apunta Anglada. "Veus que la feina feta ha quallat", sentència.