Jurídic

En aquest cas, cal distingir dos supòsits distints:

1. Associació ubicada en territori català (per exemple a Barcelona) que vol obrir delegacions a altres municipis catalans (per exemple a Castelldefels, a Vic, a Salt i a Torredembarra):

Cal tenir en compte que l’article 28.1.f) de la Llei orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d’associació, preveu que la inscripció de les associacions ha de contenir els assentaments relatius a l’obertura i el tancament de delegacions o establiments de l’entitat. Es tracta d’un precepte d’aplicació directa en tot l’Estat. Així mateix, el reglament d’organització i funcionament del Registre d’associacions estableix que és objecte d’assentament la inscripció del canvi de domicili o l’obertura de delegació o d’altres locals.

L’acord d’obertura de la delegació es pot inscriure quan l’òrgan competent de l’associació acorda obrir la delegació en una altra localitat perquè hi exercirà de forma regular les funcions de l’associació, i la inscripció és a efectes de publicitat. Aquest acord de l’obertura el pot prendre la Junta Directiva o l’assemblea general, i són els estatuts de l’associació els que han de preveure a quin òrgan correspon l’adopció de l’acord.

S’ha d’indicar la localitat en què s’ubica la delegació amb expressa menció del domicili de la delegació (carrer, núm. i localitat) i les persones que estaran al front de la delegació identificades pel seu nom i cognoms, núm. DNI o permís de residència.

A la web del Departament de Justícia, , apartat entitats jurídiques, associacions informació dels tràmits hi trobareu el tràmit corresponent, amb el model de sol·licitud i el model de certificat de l’acord d’obertura d’una delegació.

En aquests casos, cal tenir en compte que la inscripció és facultativa, segons estableix l’article 311-9.3 del Llibre III del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques.

2. Associació ubicada en territori català (per exemple a Barcelona) que vol obrir delegacions a altres territoris estatals (per exemple Extremadura, Astúries, Castella la Manxa, etc.):

L’article 311-9.5 del Codi Civil català preveu les delegacions d’associacions estrangeres i l’article 28.1.f) de la llei orgànica preveu que en el full de la inscripció han de constar els assentaments d’obertura i tancament de delegacions de l’entitat, això és, delegacions dins del territori nacional, i en relació amb aquestes l’òrgan competent és el Registre que hagi practicat la inscripció de l’associació –llevat del supòsit d’una inscripció de modificació d’estatuts que afecti a l’àmbit d’actuació territorial, fet que comportarà un canvi en el Registre competent.

En aquests casos, un cop fet l’assentament cal comunicar al Registre d’Associacions corresponent a la localitat on l’entitat ha obert la delegació, doncs cada comunitat autònoma té un registre autonòmic.

Contempla que persones vinculades a la persona que hagi mort, ja sigui el citat vincle per raons familiars o de fet o els seus hereus/ves, puguin exercir el dret de rectificació, accés i supressió en el seu nom, a no ser que la persona interessada a les seves últimes voluntats manifestés el contrari. Així doncs es probable que es creï un registre de voluntats digitals.

Les dades de contacte d’empresaris/àries individuals i de professionals liberals, o al seu cas, les relatives a la funció o llocs de treball desenvolupats per persones físiques que prestin serveis en una persona jurídica, estan sota l’empara d’aquesta regulació legal i la del Reglament General de Protecció de Dades Europeu (RGPD).

Es contempla la possibilitat d’imposar condicions especials al tractament, com ara l’adopció de mesures addicionals de seguretat o altres, quan el tractament de dades provingui de l’exercici de potestats públiques o del compliment d’una obligació legal basada en un interès públic.

També s’estableix com s’han d’exercir els drets que té qualsevol persona física en matèria de protecció de dades, especialment els relatius a accés, rectificació, supressió, limitació del tractament, portabilitat i oposició.

Es potencia la figura del delegat o la delegada de protecció de dades (DPD):

• Ha d’acreditar coneixements a través d’una titulació universitària, especialitzats en dret i en la pràctica de protecció de dades.
• En el cas que el DPD sigui una persona física que formi part de la organització/entitat del responsable de tractament (RT) o de l’encarregat/da de tractament (ET), no podrà ser remogut ni sancionat pel RT o ET per desenvolupar les seves funcions, a excepció que ho faci amb dolo o negligència greu en el seu exercici.
• S’ha de garantir la seva independència dins la organització, per tant s’ha d’evitar qualsevol conflicte d’interessos.
• S’estableix la necessitat de la seva designació en determinats sectors. Per exemple:
  • Col·legis professionals (Col·legi d’Advocats, Col·legi de Metges, Col·legi d’Arquitectes, etc.).
  • Universitats públiques i privades.
  • Entitats que explotin xarxes socials i prestin serveis de comunicacions electròniques.
  • Entitats que desenvolupin activitats de publicitat i prospecció comercial .
  • Centres sanitaris.
  • Empreses de seguretat privada.
  • Establiments financers de crèdit.
  • Entitats asseguradores i reasseguradores.
  • Empreses de serveis d’inversió regulades per la legislació vigent i aplicable en Mercat de Valors.

Una marca és un signe que distingeix en el mercat els productes o serveis d’una entitat, ja sigui de caràcter mercantil (SA, SL, etc.) o sense ànim de lucre (associacions, fundacions, etc.). La raó de ser de la marca és permetre diferenciar i individualitzar dins del mercat els productes o serveis d’altres productes o serveis idèntics i/o similars i produïts per una altra entitat. La marca també serveix per identificar l’origen d’aquests productes. En ocasions, la marca pot inclús constituir un indicador de la qualitat del producte o esdevenir un mitjà de promoció.

Una patent és un títol de propietat industrial que dona a la persona que n’és titular el dret d’actuar davant de tercers quan copiïn, falsifiquin, fabriquin, importin o venguin els productes o procediments protegits per la patent que correspongui, sense el seu consentiment. En cas d’infracció per part de terceres persones, el/la titular de la patent pot emprendre accions legals contra aquestes persones.

Els denominats models d’utilitat són un altre títol de propietat industrial que, de la mateixa manera que ho fan les patents, també protegeixen solucions tecnològiques, però amb la particularitat que són només solucions menors i que no poden protegir procediments sinó només aparells i dispositius.

La marca pot protegir productes i serveis. El signe adoptat com marca ha d’estar disponible. No podrà registrar-se com a marca un signe que sigui idèntic o semblant a una marca anteriorment sol·licitada o registrada, si se sol·licita per productes, serveis o activitats idèntiques o similars i pugui comportar un risc de confusió al públic.

Passa el mateix si es tracta d’una marca notòria o de renom, ja que un intent de registre de marca en aquest context pot comportar un aprofitament indegut de la marca i inclús es podria interpretar com un aprofitament de reputació aliena.

Per últim, les patents i els models d’utilitat podran protegir tot allò que reuneixi les següents característiques: novetat, activitat inventiva i aplicació industrial. Per tant, no es podran protegir:

• els descobriments.
• les teories científiques i els mètodes matemàtics.
• les obres literàries, artístiques i científiques que es protegeixen a través dels drets de propietat intel·lectual.
• els plans, regles o mètodes:
  • per l’exercici d’activitats intel·lectuals.
  • per a jocs.
• els mètodes econòmic-comercials.
• els programes d’ordinador.
• les formes de presentació d’informació.
• les races animals i les varietats vegetals.
• les invencions quina explotació comercial sigui contrària a l’ordre públic o als bons costums.
• el cos humà en tots els estadis de la seva constitució i desenvolupament, així com el simple descobriment d’un dels seus elements, inclosa la seqüència o seqüència parcial d’un gen. Ara bé, en canvi, un element aïllat del cos humà o obtingut d’una altra manera mitjançant un procediment tècnic, inclosa la seqüència total o parcial d’un gen, si podria ser patentable.
• els procediments essencialment biològics d’obtenció de plantes i animals.
• els mètodes de tractament quirúrgic, terapèutic o de diagnosi, ni tan sols la simple seqüència d’ADN sense indicació de funció biològica.
• tampoc es poden protegir les invencions de procediments com a models d’utilitat.

És molt habitual trobar-nos amb formes dobles, amb l’objectiu d’intentar no fer distincions de gènere. El problema d’utilitzar aquestes expressions (treballadors i treballadores, monitors i monitores, jugadors i jugadores....), o fins i tot les seves versions reduïdes (treballadors/es, monitors/es, jugadors/es...) és que es dificulta la fluïdesa tant de la comunicació oral com dels textos.

Per aquest motiu, el sentit comú, però també alguns manuals de llenguatge inclusiu com el de la Universitat Autònoma de Barcelona recomanen la seva utilització però amb cura de no caure a l’excés, oferint la possibilitat de combinar-lo amb altres fórmules, com la següent.

Aquestes són expressions que també es coneixen amb el nom de neutres i que, evidentment, garanteixen la igualtat de tracte.

És evident que hi ha expressions més complicades de despersonalitzar, però només amb una mica d’enginy podem aconseguir que les nostres comunicacions tinguin un caràcter totalment inclusiu. La clau estarà en no pensar de forma individualitzada, sinó fer-ho en col·lectius, de manera més genèrica.

Així, en lloc de dir “col·laboradors” direm “amb la col·laboració de”, en comptes de “benvinguts”, “us donem la benvinguda” o en comptes de “sol·licitant”, sol·licitat per”.

Els estereotips estan construïts a partir d’idees, prejudicis, creences o opinions preconcebudes que no es basen en l’objectivitat. La seva utilització és un dels errors més habituals que es produeixen en el llenguatge. No és infreqüent, per exemple, que a un club de futbol es parli de jugadors, exclusivament, i s’oblidin que al mateix club hi ha jugadores, simplement pel fet que aquest és un esport molt masculinitzat.

D’altra banda, tampoc podem oblidar aquelles paraules que tenen un significat molt diferent si s’associen a un home o a una dona. En català, per exemple, un fresc no té el mateix sentit que una fresca, o un qualsevol que una qualsevol. Tenir cura amb aquest tipus d’expressió més que un consell és una obligació.

Una d’aquestes mesures és l’Avaluació d’Impacte, eina de caràcter preventiu que servirà per a identificar, avaluar i gestionar les activitats de tractament. A la pràctica, l’Avaluació d’Impacte permetrà determinar el nivell de risc que comporta un tractament amb la finalitat d’establir aquelles mesures de control més adients per a reduir els riscos a un nivell acceptable.

El primer pas per a realitzar un Avaluació d’Impacte és definir una metodologia, la qual haurà de contenir, com a mínim, següents punts:

• Descripció de les dades personals que tracta l’entitat, detallant el seu cicle de vida, el flux de les mateixes en el tractament i aquelles persones o elements que intervenen durant les activitats de tractament.
• Avaluació de la necessitat i proporcionalitat del tractament, per la qual cosa l’entitat haurà de plantejar-se les següents qüestions: Què es farà amb les dades i amb quina finalitat? Quines dades es tractaran? Són necessàries totes les dades? De qui són les dades a tractar?
• Identificació i avaluació dels riscos. Les amenaces principals per al tractament de dades personals és poden resumir en l’accés il·legítim a dades confidencials, modificació no autoritzada de dades i eliminació de les dades.
• Adopció de les mesures de control per a minimitzar els riscos. Aquestes mesures es poden dividir en:
• Organitzatives: mesures associades a l’organització i processos dins de l’entitat, com per exemple els procediments per a exercir els drets dels interessats o els protocols per a gestionar incidents.
• Legals: Mesures associades al compliment de la RGPD, com la incorporació de clàusules als contractes i altra documentació de l’entitat.
• Tècniques: Mesures que garanteixin la seguretat de les dades, tals com controls d’accés o xifrats.

L’últim pas per a la realització d’una Avaluació d’Impacte és l’elaboració d’un pla d’acció on es descriguin aquelles mesures de control definides per a mitigar i combatre els riscos identificats.

Les persones que d’acord amb el nou règim sancionador poden ser sancionades són entre d’altres, les que tinguin la condició de responsables dels tractaments de dades, les encarregades dels tractaments, les entitats de certificació i les entitats acreditades de supervisió dels codis de conducta.

Respecte a quines són les conductes que es consideraran susceptibles de ser sancionades, el Reial decret-llei es limita a fer referència al que ja estableix el RGPD, i quina conseqüència jurídica és el pagament de multes. Alguns exemples de l’anterior són: multes amb un màxim de 10.000 euros per a conductes considerades menys greus i multes de fins a 20.000 euros per a conductes considerades molt greus.

El RDL estableix que l'activitat d’inspecció de l’AEPD es durà a terme per part dels funcionaris i funcionàries propis d’aquest organisme o aliens i habilitats expressament a fi de que realitzin inspeccions.

Els inspectors i inspectores tindran la consideració d'agents de l'autoritat en l'exercici de les seves funcions i estaran obligats/des a guardar secret sobre les informacions que coneguin amb ocasió de l’esmentat exercici, inclús després d’haver finalitzat la inspecció.

Els/les inspectors/es, en la seva activitat de recerca podran:

• Demanar la informació necessària per al compliment de les seves funcions.
• Realitzar inspeccions.
• Requerir l'exhibició o l'enviament de documents o dades necessàries.
• Examinar-los, obtenir còpia i inspeccionar els equips tant físics com logístics (documentació impresa, ordinadors,...).
• Requerir l'execució de tractaments i programes o procediments de gestió i suport del tractament subjectes a investigació.

En el cas que la inspecció es realitzés dins el domicili social de les entitats sense ànim de lucre (oficines, local de reunions, indret on es troba la documentació d’aquestes, etc.), l’entrada només es podrà exercir de conformitat amb les normes processals, i en concret, un cop obtinguda l’autorització prèvia d’un jutge.

El Reglament afecta organitzacions, tant públiques com privades, i persones físiques professionals que tractin amb dades de caràcter personal, sempre que actuïn dins de la Unió Europea (UE), a fi de proporcionar un marc normatiu harmonitzat per a tots els estats membres i oferir més garanties a la ciutadania europea.

En relació a les organitzacions, no és important el fet que la seva seu estigui ubicada físicament o no al territori de la Unió Europea, sempre i quan:

• Ofereixin béns i serveis (inclosos els gratuïts) a Europa.
• Disposin de fitxers de ciutadans/es europeus/es. En aquest cas, si no tenen un establiment permanent a la Unió Europea, hauran de nomenar un representant a la UE, que actuarà com a punt de contacte amb les autoritats de supervisió i amb les persones ciutadanes.

La validesa del tractament de les dades implica que les persones titulars han de prestar el seu consentiment de forma expressa i inequívoca. Per tant, no es considera vàlid cap tipus de consentiment tàcit.

D’altra banda, els tractaments basats en el consentiment que s’hagin iniciat abans de l’aplicació de la nova normativa europea continuaran sent legítims, sempre que aquest consentiment s'hagi prestat de la manera que preveu la citada norma, és a dir, mitjançant una manifestació explícita.

Pel que fa a les persones menors d’edat, el tractament de les seves dades es considerarà vàlid quan tinguin, com a mínim, 16 anys.

Tot i així, els estats membres podran establir que el consentiment es pugui prestar per una persona amb una edat inferior, que podrà ser fins a 13 anys. En cas de ser menor de 13 anys, el consentiment l’ha de prestar la persona representant legal del menor.

Quan una entitat responsable del tractament d’unes dades cedeix una part d'aquestes a un tercer com, per exemple, a través d’una relació contractual de prestació de serveis, aquest tercer passa a denominar-se encarregat del tractament de dades.

La relació entre el responsable i l’encarregat de les dades s’ha de formalitzar mitjançant un contracte que ha de recollir els següents aspectes: l'objecte i la durada de l'encàrrec, la naturalesa del tractament, el tipus de dades personals que han de tractar, les categories d'interessats, les obligacions i els drets del responsable, el compromís de confidencialitat, la disponibilitat per atendre les sol·licituds d'exercici de drets i la supressió o la devolució de les dades en finalitzar l'encàrrec, entre d’altres.

L’encarregat té la obligació de posar a disposició del responsable tota la informació necessària per demostrar que compleix les seves obligacions respecte a la protecció de dades, i permetre que el responsable o un altre auditor autoritzat efectuï auditories i inspeccions.

Informació relacionada:

Les 10 claus sobre el nou Reglament de Protecció de Dades (II)

El Reglament Europeu de Protecció de Dades aposta per la responsabilitat proactiva per part de les organitzacions a l’hora d’implementar les mesures de seguretat adients per a la correcta protecció de les dades de l’entitat.

En base a aquest principi, estableix la necessitat de dur registres d’activitat del tractament de dades amb la finalitat de poder demostrar l’efectiu compliment de la normativa. A més, la legislació recull que, pel que fa a aquests registres, cada entitat els haurà de mantenir sota la seva responsabilitat.

Les principals informacions, entre d’altres, que han de contenir aquests registres d’activitat són les següents:

• Identificació de les dades de contacte de la persona responsable del tractament i del delegat/da de protecció de dades.
• Finalitat del tractament.
• Descripció de les categories dels interessats/des i de les dades que disposa l’entitat.
• Categories de destinataris/es de les dades.
• Transferències internacionals de dades, en cas que n’hi hagi.

Relacionat amb aquest registre d’activitat, s’ha de tenir en compte que desapareix l’actual obligació d’inscriure els fitxers a l’Agència de Protecció de Dades, prevista a la Llei 15/1999.

Una altra novetat del Reglament és la notificació a l’Agència de Protecció de Dades de totes aquelles fallades de seguretat que puguin esdevenir.

Fins ara, la normativa només requeria portar un control incidències a nivell intern, a fi de poder dur un registre de les escletxes de seguretat que s’haguessin produït i les seves conseqüències.

Actualment, tot i que s’han de seguir establint els procediments interns necessaris per canalitzar les possibles violacions o escletxes de seguretat i establir les mesures adients per a la seva reparació, el Reglament Europeu estableix l'obligació per al responsable del tractament de notificar totes les fallades de seguretat a l’AEPD en un termini màxim de 72 hores.

S’ha de tenir en compte que, en el cas que la violació de seguretat fecti o impliqui un risc per a les persones interessades, també se’ls hi haurà de notificar.

Aquesta funció l’haurà d’assumir la figura del Delegat/da de Protecció de Dades i, en el seu defecte, la persona encarregada de coordinar el compliment de la normativa de protecció de dades dins de l’entitat.

La nova legislació preveu diferents tipus de sancions que poden ser: advertències, sol·licituds d’atenció a l’exercici dels drets dels interessats/des, limitacions en el tractament i multes administratives.

Una de les qüestions més rellevants en la regulació europea és la quantia de les sancions econòmiques.

Fins ara, amb l'LOPD 15/1999, les sancions en matèria de protecció de dades podien anar des de 900€ fins a 600.000€.

A partir del 25 de maig, quan s'apliqui el Reglament Europeu, la quantia de les sancions s’eleva substancialment, poden arribar aquestes a 20 milions d’euros o al 4% del volum total de negoci de l'organització que ha incomplert amb la normativa.

Informació relacionada:

Les 10 claus sobre el nou Reglament de Protecció de Dades (I)

A la normativa que regula les associacions catalanes, la Llei 4/2008 es preveu la possibilitat que hi hagi persones sòcies menors d’edat.

La legislació dona la possibilitat a les entitats, dins de la seva autonomia organitzativa, a decidir si els seus associats i associades menors d’edat gaudeixen dels mateixos drets que els associats/es majors d’edat – sobretot pel que fa al dret de vot i de formar part de la junta directiva- o tenen alguna limitació.

Habitualment, les associacions, als seus estatuts, regulen que els menors d’edat que tinguin entre 14 i 18 anys i no estiguin emancipats necessiten el consentiment dels pares o tutors per ser socis i sòcies de ple dret amb dret de vot a les assemblees. Una de les qüestions que sovint es limita és la possibilitat de ser membres de la junta directiva.

Quant als menors de 14 anys, normalment adquireixen i exerciten els drets que es deriven de la seva condició d’associats per mitjà dels seus representants legals.

En molts casos, al tractar-se d’una qüestió que pot decidir lliurement l’entitat, les associacions no preveuen que a la seva organització hi hagi persones associades menors d’edat. En aquest cas, cal fer constar expressament en els estatuts que un dels requisits per adquirir la condició de persona sòcia és disposar de la majoria d’edat legal.

Les persones menors d’edat poden incorporar-se com a voluntàries en una entitat sempre i quan ho facin en programes de voluntariat que s’adaptin a la seva edat i característiques.

L’associació pot decidir si incorpora o no voluntariat menor d’edat, però en cas que decideixi fer-ho, l'única limitació és que l’activitat sigui adequada a la persona que la duu a terme, és a dir, que tingui la maduresa suficient per poder desenvolupar-la.

L’entitat que tingui voluntaris i voluntàries menors d’edat ha de complir amb les obligacions que la Llei del Voluntariat preveu per a totes les persones voluntàries. Una d’elles és la signatura del Compromís del Voluntariat.

Aquest document estableix la relació que s’estableix entre ambdues parts, quina és l’acció voluntària a desenvolupar i en quins termes es durà a terme. Una de les característiques del document quan la relació voluntària s’estableix amb un menor,és que el Compromís del Voluntariat s’haurà de signar per part pels pares o tutors legals.

Les entitats poden tenir usuaris/es de les seves activitats que siguin menors d’edat, sempre i quan les activitats que es duguin a terme siguin adequades a l’edat de les persones usuàries.

El que s’ha de tenir en compte en aquests casos és que la inscripció del menor a l’activitat sempre ha d’anar signada pels seus pares o representants legals.

També s’ha de tenir en compte que al full d’inscripció s’ha d’incorporar l’autorització per poder captar, reproduir i publicar la imatge. Aquesta autorització és totalment obligatòria per poder incorporar les imatges a la difusió de l’activitat pròpia de l’associació.

Una altra qüestió a considerar és la necessitat de disposar del certificat negatiu del Registre de delinqüents sexuals de totes aquelles persones de l’entitat que tenen contacte amb els menors d’edat.

L’òrgan de govern de l’entitat, com a òrgan col·legiat, ha de disposar, com a mínim, de tres persones i ha de tenir dos càrrecs obligatoris: el de presidència i secretaria.

Per tant, l’associació pot decidir si el càrrec de tresoreria forma part de la junta directiva, i en cas que així sigui, ha de constar en el article dels estatuts on es descriu la composició de la mateixa.

Així doncs, és possible que la persona que fa les funcions de tresorer no formi part l’òrgan de govern de l’entitat, tot i desenvolupar les tasques pròpies del càrrec, entre les quals destaca la presentació dels comptes a l’assemblea general per a la seva aprovació.

En cas que la junta directiva si disposi del càrrec de tresoreria, la persona que l’ocupa, igual que la resta de membres de la junta directiva, ha de tenir la condició d’associada i ha de tenir capacitat per exercir llurs drets socials.

També, de la mateixa manera que succeeix amb la resta de membres de la junta, caldrà que sigui escollit per l’assemblea general de l’entitat, ha d’acceptar el càrrec i, amb posterioritat, s’ha d’inscriure al Registre d’Associacions de Catalunya per a la seva publicitat.

El càrrec de tresoreria té la vigència que determinin els estatuts, la qual no pot ser inferior a un any ni superior a cinc, sens perjudici del dret a reelecció sempre i quan no s’exclogui expressament als estatuts de l’entitat.

En cas que la persona que ocupa el càrrec de tresorer formi part de la junta directiva, de la mateixa manera que la resta de membres de l’òrgan de govern, respon dels danys que pugui produir a l’entitat per l’incompliment de la llei o dels estatuts, així com per actes negligents en l’exercici de llurs funcions.

En cas que la responsabilitat d’un fet no es pugui imputar a una o més persones en concret, tots els membres de la junta directiva responen de manera solidària davant d’una acció de responsabilitat excepte els que s’han oposat a l’acord que ha produït el dany o bé no han intervingut en la seva execució. També queden excloses d’aquesta responsabilitat aquelles persones de la junta que no han intervingut en l’adopció ni en l’execució de l’acord, sempre i quan hagin fet tot el possible per evitar el dany i s’hi hagin oposat formalment.