Jurídic

En el cas de les associacions, l'elecció dels membres de la Junta Directiva, han d’estar associats i ser majors d’edat, es fa per votació de l'Assemblea General. Les persones elegides entren en funcions després d'haver acceptat el càrrec.

El nomenament i el cessament dels càrrecs s’han de comunicar al Registre d’Associacions mitjançant un certificat, emès pel secretari sortint amb el vistiplau del president sortint, que ha d’incloure també l’acceptació de les persones que passen a ocupar aquests càrrecs.

A les Fundacions, són els Fundadors els que habitualment es reserven la facultat de designar la composició del seu òrgan de govern. El Patronat com a òrgan col·legiat també haurà d’estar format amb un mínim de tres persones que han d’acceptar expressament el càrrec i han de manifestar no estar incursos en cap causa d’incompatibilitat per l’exercici d’aquest.

En concret, la Secretaria dins d’una entitat s’encarregarà de:

· Custodiar la documentació de l'associació.

· Aixecar, redactar i signar les actes de les reunions de l'Assemblea General i la Junta Directiva, en el cas d’una Associació. I de les reunions de Patronat, en el cas de les Fundacions.

· Redactar i autoritzar els certificats que calgui lliurar.

· I Finalment, també portar el llibre de registre de socis.

Per tal de formar part de la Junta Directiva d’una associació cal ser soci de l’entitat. En el cas del Patronat els membres són escollits pels fundadors.

La Secretaria d’una entitat s’exerceix d’una manera lliure, voluntària i gratuïta, al igual que al resta de membres de l’òrgan de govern de l’entitat.

Per tal de dur a terme el càrrec de Secretari/ària dins d’una entitat cal una acceptació expressa del càrrec i manifestar el fet de no estar incurs en cap causa d’incompatibilitat per l’exercici del càrrec.

La Secretaria presideix les reunions dels òrgan col·legiats juntament amb la Presidència de l’entitat. En cap cas el càrrec de President/a i el de Secretari/ària, poden recaure en un mateixa persona ni tan sols en el cas de substitució per vacants. El secretari/ària haurà de ser substituir pel càrrec designat en estatuts o en els eu defecte pel vocal de menys edat.

Està obligat a presidir les reunions de Junta Directiva o de Patronat de l’entitat, així com a participar en la pressa d’acords i estar informat del dia a dia de l’entitat.

A més a més, el Secretar/ària durà el control i la custòdia dels llibres de l’entitat, i en concret del llibre d’actes, el llibre de socis i el llibre de voluntaris si l’entitat en té.

Serà l’encarregat de redactar els acords que es prenguin en reunió dels òrgans col·legiats i d’estendre les certificacions que s’hagin de comunicar a registre que en tot cas aniran signades per ell mateix i amb el vist i plau de la Presidència.

En tot cas els deures derivats del càrrec, es tradueixen en els seus principal drets dintre l’entitat i l’òrgan de govern en concret.

L'article 322-17 del Llibre III del Codi Civil estableix el règim de responsabilitat de les persones membres de les juntes directives i regula com responen personalment dels danys que causin a l'entitat, persones sòcies o tercers per incompliment de la llei, dels estatuts o per actes o omissions negligents en l'exercici de llurs funcions.

Els òrgans de les entitats poden delegar les funcions en alguns dels seus membres o en altres òrgans, amb els límits que estableixin la llei o els estatuts, sense que aquesta delegació els eximeixi de responsabilitat.

· Existència d'un dany: quan parlem de dany cal que aquest sigui real i efectiu, que es pugui quantificar econòmicament el perjudici que ha causat a l'Associació o a un tercer.

· Actuació negligent: Cal que es produeixi un incompliment de la llei o dels estatuts, i que aquest incompliment es faci bé per una acció o acte o bé per una omissió. En resum, que s'incompleixi l'obligació de fer o no fer una determinada cosa amb una actitud conscient de l'actor, sigui dolosa (amb voluntat) o negligent (amb falta de cura o diligència en l'exercici de les seves funcions).

És necessari, que existeix una relació directa entre el càrrec que una persona membre ocupa, les obligacions pròpies derivades d'aquest càrrec i la diligència que els resulta exigible.

L'actuació o la inactivitat s'ha de produir en qualitat de membre de l'òrgan de govern i dins de l'exercici de les seves funcions ja que, en cas contrari, estaríem parlant d'una responsabilitat individual dins del seu àmbit privat.
En tot cas, el dany ha d'estar ocasionat i produït a conseqüència de l'actuació o inactivitat dels membres de l'òrgan de govern.

· Relació de causalitat: és necessari que entre el dany produït i l'acció o l'omissió existeixi una relació de causalitat. És a dir, que l'actuació de la junta o d'un dels seus membres o bé l'omissió d'una actuació concreta sigui la que directament hagi produït aquest dany perquè sigui exigible l'acció de responsabilitat.

Els membres de la Junta Directiva responen dels danys que causin a l'associació per l'incompliment de la llei o dels estatuts o per actes o omissions negligents en l'exercici de llurs funcions.

L'exercici de l'acció de responsabilitat ha de ser acordat, per majoria simple, per assemblea general, que pot atorgar amb aquesta finalitat un mandat especial.

Per a l'exercici de l'acció de responsabilitat cal un nombre de persones associades que representi almenys el 10% dels vots socials o en el seu defecte, del percentatge que estableixin els seus estatuts.

La llei preveu que l'acció de responsabilitat es podrà exercir en els casos següents:

• Si no es convoca l'assemblea general sol·licitada per acordar l'exercici de l'acció de responsabilitat.
• Si l'acord adoptat és contrari a l'exigència de responsabilitat.
• Si la pretensió no es formula judicialment en el termini d'un mes a comptar de l'adopció de l'acord.

Els terminis de prescripció de l'acció de responsabilitat són els que segueixen:

• En el cas d'una acció de responsabilitat en interès de l'associació, prescriu al cap de tres anys de la data en què els responsables cessen del càrrec.
• En el cas de l'acció de responsabilitat per danys a l'associació, prescriu al cap de tres anys des que és exigible la pretensió, i la persona titular d'aquesta la coneix o pot conèixer. Aquesta acció, és independent de la que correspongui als associats/des o tercers, per actes o omissions, causades per les persones membres de l'òrgan de govern en l'exercici de les seves funcions.

Són diverses les normatives que estableixen l’obligatorietat de disposar d’un protocol d’aquest tipus. Aquest pot existir de forma autònoma o, de manera habitual, dins el Pla d’Igualtat o dins el Pla de Prevenció de Riscos Laborals de l’Entitat.

La Llei Orgànica 3/2007, del 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes publicada el 23 de març del 2017 estableix al seu article 48 que “les empreses han de promoure condicions de treball que evitin l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe i arbitrar procediments específics per prevenir-los i per donar curs a les denúncies o reclamacions que puguin formular els qui n’hagin estat objecte” desenvolupant de manera més concreta els articles 14 i 15 de la Constitució Espanyola. Aquest aspecte també es recull a la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes amb un redactat molt similar: “Les empreses han d’adoptar mesures específiques, negociades amb la representació legal dels treballadors/es, per prevenir l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe, i també promoure condicions de treball que evitin aquests tipus d’assetjament”.

Tot protocol per a la prevenció i abordatge de l’assetjament sexual i per raó de sexe ha d’incloure necessàriament els següents punts:

1. Identificació. Motius de declaració d’intencions.
2. Presentació i àmbit. Què és i a qui afecta.
3. Objectius. Què protegeix.
4. Principis i garanties. Com actuarem i com controlarem els processos.
5. Prevenció. Mesures per evitar les situacions de manera prèvia.
6. Procés d’intervenció i diagrama.
7. Seguiment i avaluació.
8. Informació a la plantilla. Procés de comunicació al personal de l’entitat.
9. Model de denúncia interna. Exemple de model per posar en marxa un procediment.

Tant si es tracta d’una fundació estatal com de les inscrites en el Registre de Fundacions de Catalunya, la llei preveu que poden constituir fundacions tant les persones físiques com les jurídiques (privades o públiques).

A més es pot fer per actes entre vius o “mortis causa”, és a dir, per testament en el cas de les persones físiques.

Cal destacar que és possible la constitució d’una fundació amb una única persona fundadora, a diferència de les associacions on la llei demana com a mínim 3 persones sòcies fundadores.

El que sí es destaca en la Llei 4/2008 de 24 d’abril és el fet que entre les fundacions es poden diferenciar les de tipus privat o les públiques. En concret l’article 331-2.3 estableix que perquè les persones jurídiques puguin constituir una fundació, cal que les normes que les regulen no els ho prohibeixin i que l'acord de constitució, on ha de constar la finalitat d'interès general que és el seu objecte, sigui adoptat per un òrgan competent.

En primer lloc, cal omplir una sol·licitud d’inscripció i aquesta anirà acompanyada de l’ Escriptura pública de la carta fundacional. Al registre s’ha de presentar còpia autèntica, que és retornada amb la validació corresponent un cop ha estat inscrita la Fundació amb caràcter definitiu.

El contingut mínim de l’Escriptura pública de constitució està regulat a l’article 331-4 de la Llei 4/2008, de 24 d’abril i és el que segueix:

1. La denominació, el domicili i la nacionalitat dels fundadors i fundadores i, si es tracta de fundacions ordenades per causa de mort, a més, aquestes mateixes dades referides a les persones que executen la voluntat del o de la causant.

2. La voluntat de constituir una fundació.

3. La dotació inicial, amb la indicació, si no és en diners, de la naturalesa dels béns, la pertinença, el títol d'aportació i la valoració. Si l'aportació és en béns o drets s'ha d'incorporar com a annex a la carta fundacional l’informe, emès per un pèrit o pèrita, de la valoració dels béns.

4. La designació de les persones que han de constituir el patronat inicial i també la seva acceptació si es fa en el moment d'atorgar l’Escriptura pública. A més, si es tracta de persones físiques, els i les membres del patronat han de declarar de manera expressa :

• Que tenen capacitat d'obrar plena.
• Que no han estat condemnats o condemnades per delictes contra el patrimoni o contra l'ordre socioeconòmic o per delictes de falsedat.
• Que no estan inhabilitats per a exercir càrrecs públics o per a administrar béns.

Es preveuen diferents formes d’acceptació del càrrec de patró o patrona quan aquesta no es fa en el moment de l’escriptura pública de constitució:

• Escriptura pública de carta fundacional.
• Una altra escriptura pública.
• Document privat, amb la signatura de la persona que accepta el càrrec, legitimada per notari o notària.
• Certificat de la persona secretària, amb la signatura legitimada, quan tingui lloc en una reunió del patronat.
• Compareixença davant el Protectorat de la persona secretària o de la persona física que accepta el càrrec.

5. Els estatuts de la fundació. És la part mes important de l’Escriptura pública. En els estatuts es regula la forma de gestió de la fundació i és en allò no previst en estatuts que la fundació anirà a veure que té previst la llei aplicable per a aquella situació. Els estatuts de les fundacions han d'incloure, almenys, les dades següents:

• La denominació, que ha de contenir el mot fundació.
• La durada, si no es constitueix per temps indefinit, i la data d'inici de les activitats, si no coincideix amb la d'atorgament de la carta fundacional.
• El domicili.
• Les finalitats fundacionals i les activitats que es proposa dur a terme, indicant-ne l'àmbit territorial principal.
• Les regles bàsiques per a l'aplicació dels recursos a les finalitats fundacionals i per a la determinació de les persones beneficiàries.
• Les regles sobre organització i funcionament del patronat, que han d'indicar la composició, la manera de designar i renovar les persones membres, la durada del mandat dels patrons i patrones, el règim de convocatòria de les reunions, la manera de deliberar i d'adoptar acords i el procediment d'aprovació de les actes. Cal tenir en compte que la durada dels patrons i patrones pot ésser indefinida si les persones fundadores així ho han establert en la carta fundacional.
• La regulació, si escau, dels altres òrgans que es poden constituir, inclosos els de control i supervisió interna. La regulació d'aquests òrgans ha d'incloure la composició i les funcions que han d'assumir.
• Les disposicions que es considerin pertinents per evitar conflictes entre l'interès de la fundació i els interessos personals o professionals dels patrons i patrones, les persones amb funcions de direcció o els empleats i empleades de la fundació.
• La destinació dels béns sobrants, en cas de dissolució, d'acord amb el que estableix l'article 335-6 de la llei 4/2008, de 24 d’abril.

6. Certificat de l'acord del patronat, signat pel secretari o secretària, amb el vistiplau del president o presidenta, pel qual s'aprova un projecte de la viabilitat econòmica dels dos primers anys de funcionament de la fundació i les activitats previstes (article 331-7.2 del Llibre III).

7. Autoliquidació de l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. (S'ha de tramitar als serveis territorials del Departament d'Economia i Finances). Les fundacions n'estan exemptes, però tot i així s’ha de presentar aquest impost (es tracta d’omplir el model 600).

8. Finalment es presentarà, juntament amb la sol·licitud d’inscripció i l’Escriptura pública de constitució, la justificació documental del pagament de la taxa corresponent.

En el cas de les fundacions estatals la documentació que es demana és similar, si bé hi ha algunes diferències. En primer lloc, les Fundacions estatals han de sol·licitar un certificat de denominació que té una durada màxima de tres mesos, renovables per un únic període més de la mateixa durada. En segon lloc, no es necessari presentar el pla de viabilitat dels dos anys posterior a la constitució. Per contra, es demana un informe previ del Protectorat corresponent.

Per tal de constituir una fundació calen una o més persones fundadores, entenent per persona fundadora aquella persona física o jurídica que ha fet l’aportació en concepte de dotació, tant sigui de béns com de drets avaluables econòmicament i que s’han fet constar prèviament en la carta fundacional. Cal que aquestes tinguin la lliure disposició dels béns o drets que aporten com a dotació.

En tot cas, pot ser fundador/a tota persona física (per actes 'intervius' o 'mortis causa'), així com les persones jurídiques privades o públiques, tot i que les públiques només ho poden fer si es constitueixen juntament amb d’altres de privades.

Cal que la fundació que es vol constituir actuï amb criteris d’imparcialitat i no discriminació a l’hora de determinar qui es beneficia de la seva activitat. Per això la llei 4/2008 estableix en el seu article 331-1.3 que en cap cas es podran constituir fundacions amb la finalitat principal de destinar les prestacions als fundadors o fundadores, als patrons o patrones o llurs cònjuges o persones lligades per una relació d’afectivitat anàloga, a llurs parents fins els quart grau, ni a persones jurídiques singularitzades que no persegueixin fins d’interès general.

Per tal que una fundació quedi degudament constituïda i inscrita en el corresponent Registre de Fundacions cal presentar:

La Carta Fundacional.

Segons, l'article 331-4, es formalitzarà en escriptura pública i ha de contenir com a mínim:

• Denominació, domicili i nacionalitat de les persones fundadores i, si són fundacions 'mortis causa' (ordenades a causa de la mort del fundador/a), les dades de les persones que executen la voluntat de la persona causant.
• La voluntat de constituir una Fundació als seus estatuts.
• La dotació inicial: ha de consistir en una quantitat suficient per dur a terme els fins fundacionals. Actualment la llei estableix que és necessari un mínim de 30.000€.
• La designació de les persones que han de constituir el patronat inicial, on caldrà un mínim de tres persones físiques o jurídiques. Les persones físiques, a més, cal que acreditin que no estan en cap causa d’incompatibilitat per a l’exercici del càrrec
  

Garantir l’aportació de la dotació inicial.

Aquesta ha de consistir en una quantitat suficient per dur a terme els fins fundacionals. Actualment la llei estableix que és necessari un mínim de 30.000€. Només si l’aportació és en diners és possible fer una aportació successiva, per a la qual caldrà aportar, com a mínim, el 25% coincidint amb la data de constitució i la resta en els cinc anys següents. Si la dotació consisteix en béns o drets, cal valoració econòmica feta per una persona experta.

Projecte de la viabilitat econòmica dels dos primers anys

A fi d’acreditar la suficiència i viabilitat econòmica de la fundació en relació amb les finalitats i activitats previstes cal que aquesta aporti, per fer efectiva la inscripció al registre, un projecte de la viabilitat econòmica dels dos primers anys de funcionament de la fundació així com de les activitats previstes.

Els estatuts de la fundació

Segons l'article 331-9 de la llei cal que s'incloguin almenys les dades que segueixen:

• La denominació, que ha de contenir el mot Fundació.
• La durada.
• El domicili.
• Les finalitats i les activitats fundacionals.
• Les regles d’organització i funcionament del patronat.
• La regulació d’altres òrgans.
• La regulació dels conflictes.
• La destinació dels béns sobrants.

Qualsevol acte de disposició de béns i drets que integrin el patrimoni de la fundació s’haurà de fer a títol onerós i respectant en tot moment les disposicions del fundador o fundadora. Cal destacar, però, que per realitzar determinats actes de disposició, el patronat haurà de sol·licitar prèvia autorització al protectorat com és el cas de:

• Si els béns o drets objecte de disposició s’havien adquirit amb diners provinents de fons públics.
• Si el o la donant ho ha exigit prèviament.
• Si així s’ha establert en els estatuts.
• Si el producte de l’operació no torna a ser reinvertit totalment en el patrimoni de la fundació.

Les fundacions tenen l’obligació d’aplicar el 70% de les rendes i ingressosnets anuals al compliment de les finalitats fundacionals. Aquesta aplicació es farà en el termini de quatre exercicis a comptar del següent al de l’acreditació comptable.

Es permet que les fundacions puguin a la vegada constituir societats i participar-hi, tot i que si aquest fet comporta risc o assumpció de responsabilitat personal pels deutes per a la fundació caldrà autorització prèvia del protectorat.

També es permet gestionar explotacions econòmiques si l’activitat suposa el compliment de les finalitats fundacionals o bé es tracta d’una activitat accessòria o subordinada a l’activitat fundacional. A la vegada, es permet que els fundadors i fundadores puguin percebre remuneració econòmica per les finalitats que duen a terme sempre i quan no quedin desvirtuades les finalitats fundacionals.

Dintre de les obligacions comptables a què es troben sotmeses les fundacions cal destacar l’obligació del patronat de presentar inventari i comptes anuals a data del tancament de l’exercici econòmic. Els comptes han de reflectir el patrimoni, la situació financera i els resultats de la fundació. L’article 333-8 estableix el contingut obligatori dels comptes anuals:

• Balanç de situació.
• Compte de resultats.
• Estat de canvis del patrimoni net.
• Estat de fluxos d’efectiu.
• La memòria.

Cal que l’aprovació dels comptes es faci pel patronat en els sis mesos següents al tancament de l’exercici i s’han de presentar al protectorat en els 30 dies següents a la seva aprovació. A més, cal sotmetre els comptes a auditoria externa sempre que es donin durant dos anys consecutius dos dels requisits següents:

• Total actiu superior a sis milions d’euros.
• Volum d’ingressos superior a 3 milions d’euros.
• Nombre de persones treballadores durant l’exercici superior a 50.
• 40% dels ingressos provinents d'administracions públiques a través de subvencions, convenis o contractes de prestació de serveis.
• Ingressos d'administracions públiques superiors a 60.000€ durant l'exercici.

Un dels àmbits en el qual es manifesta la diversitat cultural i social és en el fet religiós. La Constitució espanyola estableix que Espanya és un Estat aconfessional, és a dir, que està desvinculat d’una religió determinada i manté relacions de cooperació amb totes les creences religioses que s'hi puguin donar.

Una entitat o associació religiosa és aquella entitat sense ànim de lucre formada per persones que tenen en comú una mateixa identitat religiosa.

Entre les finalitats principals d’una associació religiosa es troba el foment i la pràctica d’algun tipus de religió o creença. Existeixen religions amb les quals l’Estat manté pactes o acords de cooperació com ara la Catòlica, amb qui l’Estat té signats diferents acords des de l’any 1976 mitjançant la Santa Seu, i d’altres pactes o acords amb religions més minoritàries.

Tot i això, tal com anirem veient, es podran inscriure al Registre d’entitats religioses tant les entitats constituïdes sota la regulació i els convenis d’aquestes confessions amb qui l’Estat té acords, com aquelles altres amb qui no hi ha pacte de cooperació, com ara la religió budista.

A l'Estat espanyol, la categoria d'entitat de caràcter religiós la concedeix el Ministeri de Justícia.

A Catalunya, la Direcció General d'Afers Religiosos informa i assessora sobre els passos que cal fer per formalitzar una entitat religiosa i atén les entitats amb seu a Catalunya.

Igualment, és recomanable que abans de l'obertura d'un centre de culte consultem a l'Ajuntament la normativa vigent al municipi.

Les entitats religioses estan regulades per la llei de Llibertat religiosa, la Llei Orgànica 7/1980, de 5 de juliol. En concret és en el seu article 2.1c). on es regula el dret d’associar-se per tal desenvolupar comunitàriament activitats religioses de conformitat amb l’Ordenament Jurídic General i allò establert en la Llei Orgànica de Llibertat religiosa.

Al registre d’entitats religioses s’inscriuen totes aquelles entitats religioses que vulguin adquirir personalitat jurídica civil.

Al registre es fa constar el nom oficial de l’entitat, la data i el número d’inscripció, el domicili social, una descripció de les seves finalitats, el seu règim de funcionament, els òrgans de govern i, en alguns casos, també es fan constar les dades dels seus representants legals i els llocs de culte.

L’article 2, del Reial Decret 594/2015, de 3 de juliol, estableix que hi poden estar inscrites:

• les esglésies, confessions i comunitats religioses, així com les seves federacions.
• les seves circumscripcions territorials.
• congregacions, seccions i comunitats locals.
• entitats de caràcter institucionals que formen part de la seva estructura.
• associacions amb finalitat religiosa, així com les seves federacions.
• seminaris o centres de formació dels seus ministres de culte.
• centres superiors d'ensenyament teològic o religiós propis de l'esglèsia, confessió o comunitat religiosa inscrita.
• comunitats monàstiques o religioses i les ordres o federacions on s'integren.
• instituts de vida consagrada i societats de vida apostòlica, províncies, cases i federacions.
• totes les altres entitats susceptibles d'inscripció conforme els Acords entre l'Estat espanyol i les confessions religioses. ​

A més, el registre es troba dividit en tres seccions:

a) Secció General, on s'inscriuran les esglésies, confessions i comunitats religioses, així com les entitats instituïdes per les mateixes.

b) Secció Especial, on s'inscriuran les esglésies, confessions i comunitats religioses que hagin signat o estiguin subjectes a l'aplicació d'un acord o conveni de cooperació amb l'estat així com la resta d'entitats instituïdes per les mateixes.

Les confessions que tenen signat acord de cooperació amb l’estat són:

• La Santa Seu
• Federació d’Entitats Religioses Evangèliques d’Espanya (FEREDE)
• Federació de Comunitats Israelites d’Espanya (FCIE)
• I la Comissió Islàmica d’Espanya (CIE)

c) Secció Històrica, on es traslladaran els assentaments de les entitats que hagin estat cancel·lats així com les sol·licituts denegades.

Les causes de dissolució les podem distingir segons es refereixin a una fundació de caràcter temporal o indefinit:

1. Les fundacions temporals s’han de dissoldre quan acaba el període de durada, que compta a partir de la data d’inscripció en el Registre de Fundacions, a menys que es decideixi prorrogar la durada o fer-la indefinida, segons l’article 335.4 i 331.8.
   
2. Les fundacions que tenen una durada indefinida poden dissoldre’s per diferents motius. Uns són voluntaris, com:

1.- compliment de la finalitat per a la qual es va constituir, a menys que el patronat acordi modificar-la;

2.- impossibilitat d’aconseguir la finalitat si no es pren l’acord del patronat per modificar-la.

3.- altres causes establertes als estatuts.

O poden ser motius obligatoris:

1.- per sentència judicial ferma, per il·lícit civil o penal;

2.- per obertura de la liquidació prèvia declaració de concurs;

3.- per altres causes legals, com la prevista a l’article 332.6: en cas que el nombre de membres del patronat sigui inferior al mínim, el protectorat pot instar la dissolució de la fundació si en trenta dies després del requeriment no s’han fet els nomenaments necessaris.

La dissolució de la persona jurídica obre el període de liquidació i l'entitat conserva la personalitat jurídica fins a la dissolució. Durant aquest període, s'identifica l’entitat com "en liquidació" (article 314-4.1).

La liquidació pot dur-se a terme per mitjà de la realització dels béns de l'entitat o de la cessió global d'actius i passius (article 314.4.2). En aquest últim cas, l'acord de cessió s'ha de publicar en els termes que s'estableixin per reglament.

Actualment, sense reglament que el desenvolupi, l'acord de dissolució amb liquidació per cessió global d'actius i passius es publica al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i a dos diaris de màxima difusió a la província o la comarca on la fundació en liquidació tingui el seu domicili. Ha d'expressar el dret dels creditors de l'entitat a obtenir el text íntegre de l'acord i a oposar-s'hi.

La publicació s'ha d'acreditar davant el protectorat.

El Codi Civil no preveu cap publicació per a la dissolució amb liquidació mitjançant la realització dels béns de la fundació en liquidació.

Com a passa prèvia a la dissolució, la fundació ha d'haver complert totes les obligacions legals respecte del protectorat. Per exemple, la presentació dels comptes anuals o la inscripció de les modificacions del patronat en el Registre de Fundacions.