Normatives a tenir en compte a l’hora de publicar un sorteig a les xarxes socials

Imatge principal a portada: 
La normativa sobre sortejos a través d'Instagram estableix que l’únic/a responsable del correcte funcionament de la promoció és l'entitat que el realitza. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Autor/a: 
Júlia Hinojo
Resum: 

Les entitats que organitzen promocions a Instagram, Facebook o Twitter han de seguir les regles de participació de cada plataforma.

Aquest recurs explica els errors legals habituals a l’hora de promocionar un sorteig a través de les xarxes socials.

Imatges secundàries: 
La normativa sobre sortejos a través d'Instagram estableix que l’únic/a responsable del correcte funcionament de la promoció és l'entitat que el realitza. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Organitzar sortejos a través de les xarxes socials és un recurs habitual per guanyar seguidors/es a les plataformes. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Subtitols: 
Objectiu d’un sorteig a les xarxes socials
Elements d’un sorteig
Normativa de sortejos de Facebook
Normativa de sortejos a Instagram i Twitter
Exemple d'un sorteig
Continguts: 

Organitzar sortejos a través de les xarxes socials és un recurs habitual per guanyar seguidors/es a les plataformes com Instagram, Facebook o Twitter. Moltes entitats aposten per aquesta fórmula també per augmentar la interacció amb la comunitat, reforçar la seva imatge digital, fidelitzar la seva base i estendre la seva missió.

Les entitats que decideixen organitzar un sorteig a través de les xarxes socials han de tenir clar a través de quina plataforma ho volen difondre, quin objectiu té el sorteig per a l’entitat, quines seran les condicions de participació i quin serà el premi.

És habitual que un sorteig es publiqui, per exemple, a través d’un post a Instagram, amb una fotografia que il·lustri el premi del sorteig i inclogui un petit text dins la foto, com ara la paraula ‘sorteig’. D’aquesta manera, la foto publicada ressaltarà per sobre de la resta i només amb un ràpid cop d’ull es podrà saber que es tracta d’un sorteig i no d’una publicació estàndard.

Pel que fa al peu de foto, cal resumir les condicions de participació i afegir un enllaç que porti a les bases legals de la promoció, publicades al blog o web de l’entitat organitzadora. Tot i que hi ha diverses formes de fer sortejos, la més habitual és la que demana a les persones participants que segueixin el perfil de l’entitat, que donin un ‘m’agrada’ a la publicació i que deixin un comentari mencionant dos amics o amigues que tinguin compte d’Instagram.

Així, el post s’omple de comentaris amb múltiples perfils d’Instagram que veuran la publicació un cop rebin la notificació conforme els han etiquetat a un comentari. És una forma de guanyar visibilitat i arribar a persones que d’una altra manera seria més difícil de contactar-hi.

A banda d’escriure un comentari, molts sortejos també demanen que la persona participant comparteixi la publicació de l’entitat com a Instagram Story incloent una menció al perfil de l’entitat organitzadora. La menció dins la ‘story’ serveix perquè l’entitat rebi una notificació cada vegada que algú publica una story. D’aquesta manera poden saber qui està ajudant a la difusió de la publicació i, per tant, qui està participant al sorteig.

Tot i que la compartició ajuda a la difusió del sorteig i, per tant, de l’entitat, és una condició que ha de ser optativa per a les persones participants. Així ho estableixen les polítiques de les plataformes.

La normativa sobre sortejos a través de Facebook estableix que l’únic/a responsable del correcte funcionament de la promoció és la pàgina que el realitza, és a dir, l’entitat és qui s’ha d’encarregar de concretar les regles oficials i els requisits d’elegibilitat.

Les promocions han d’incloure l’exoneració de Facebook de tota responsabilitat i han de reconèixer que la promoció no compta amb el suport d’aquesta xarxa social.

A més, els sortejos no es poden administrar des de biografies personals i Facebook no proporciona ajuda a l’hora de gestionar el sorteig. Tot i que és una pràctica molt habitual, les polítiques de Facebook no permeten incentivar connexions socials, per tant, no es poden utilitzar frases com “comparteix-ho a la teva biografia o en la dels teus amics per participar-hi” ni “etiqueta els teus amics i amigues a aquesta publicació per participar”.

Per tant, el que es pot fer és demanar a les persones usuàries que per participar donin ‘m’agrada’ a la publicació i/o comentin la publicació del concurs. Per fomentar la viralització del sorteig es pot suggerir a les persones participants que segueixin el perfil de l’entitat organitzadora i animar-los a compartir la publicació del sorteig. En cap cas s’ha d’exigir ni ha de ser una condició obligatòria per participar al sorteig.

La normativa d’Instagram és semblant a la de Facebook. Una de les diferències és que a través d’Instagram sí que es pot demanar a les persones usuàries que mencionin un o diversos amics o amigues als comentaris.

També se’ls pot demanar com a condició de participació que utilitzin un hashtag, ja sigui als comentaris de la publicació o per identificar una foto que la persona usuària pugi al seu perfil.

Pel que fa a les normes de Twitter, s’estableix que l’entitat organitzadora del sorteig no ha d’incentivar la creació de diversos comptes perquè les persones usuàries participin diverses vegades. Tampoc s’ha de promoure la publicació d’un mateix tuit de forma repetida. Per tant, és recomanable establir regles clares que indiquin que no està permès participar al concurs diverses vegades en un mateix dia.

field_vote: 

Bases legals per fer sortejos i concursos a xarxes socials

Imatge principal a portada: 
A banda de comptar amb unes bases legals, l’entitat també ha de complir amb les polítiques d’ús de cada xarxa social en l’àmbit de les promocions. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Autor/a: 
Júlia Hinojo
Resum: 

Les entitats amb presència a plataformes com Instagram han de publicar a la seva pàgina web el llistat detallat de les condicions de participació a la promoció.

Les xarxes socials serveixen per donar a conèixer la missió i les activitats d’una entitat, reforçar la imatge de l’organització i generar sentiment de pertinença i comunitat. Una de les accions que se solen realitzar a través dels perfils oficials de les entitats és la de crear sortejos o concursos.

Imatges secundàries: 
A banda de comptar amb unes bases legals, l’entitat també ha de complir amb les polítiques d’ús de cada xarxa social en l’àmbit de les promocions. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Subtitols: 
Diferència entre sorteig i concurs
Què són les bases legals i on s’han d’ubicar?
Què cal incloure a les bases legals?
Normatives pròpies de cada plataforma
Continguts: 

Un sorteig ofereix un premi que es concedirà de forma aleatòria. En canvi, un concurs ofereix l’obsequi a qui guanyi una competició.

En el cas dels sortejos, és a dir, quan la persona guanyadora és escollida a l’atzar, caldrà pagar un impost que correspon al 10% del valor del premi. Aquest anomenat impost del joc es paga a través del model 685. Si supera els 300 euros caldrà també abonar el percentatge corresponent a l’IRPF. En el cas dels concursos, no cal pagar taxes ni retenció de l’IRPF.

Com a característiques en comú, si per participar en un concurs o un sorteig s’ha de pagar, llavors caldrà aplicar la Llei del joc, així que serà necessari comptar amb una llicència. També caldrà comptar amb unes bases legals redactades tant per un sorteig com per un concurs.

Tots els sortejos i concursos han de tenir unes bases legals. És a dir, una explicació detallada amb clàusules sobre les condicions i normes amb les quals es regirà la promoció.

L’obligació de comptar amb unes bases legals compleix amb l’establert a diverses normatives, com ara la Llei Orgànica de Protecció de Dades o la Llei 34/2002, de Serveis de la Societat de la Informació i comerç electrònic (LSSI).

Aquí es pot consultar un exemple de bases legals d’un concurs. També es poden veure altres exemples, com aquest de la Fira de Sant Ermengol o aquest altre de l’Ajuntament de Sitges.

És recomanable publicar les bases legals a la web o al blog de l’entitat organitzadora i publicar l’enllaç de l’entrada a la publicació de la xarxa social.

Situant-les a la pàgina oficial, se’ls dona el màxim de credibilitat. A més, s’evita haver de comunicar-ho a través de la publicació del sorteig. Els ‘posts’ tenen una limitació de caràcters, especialment a Twitter i Instagram, i sempre és recomanable escriure un text senzill, concís, atractiu i no gaire llarg que capti l’atenció de les persones usuàries.

Les bases legals han d’establir:

  • La identificació de l’entitat organitzadora: Cal facilitar el nom de l’organització, el CIF, l’adreça del domicili social i el correu electrònic.
  • El termini de participació: Cal deixar clar la data i hora d’inici i finalització de la promoció.
  • Mecànica de la promoció: S’ha de detallar en què consisteix el sorteig o el concurs i els requisits per poder participar.
  • Número de persones guanyadores i forma d’escollir-les: Cal definir quantes persones aconseguiran el premi i de quina forma ho aconseguiran. També s’ha de deixar constància de la manera com es comunicarà la notícia a la persona guanyadora.
  • Premi: Cal especificar si serà metàl·lic o en espècie.
  • Cessió de drets d’imatge i/o propietat intel·lectual de la persona guanyadora: Aquesta clàusula és molt necessària perquè és la que permet a l’entitat publicar el nom de la persona guanyadora en un lloc públic com una xarxa social.
  • Desqualificacions: Aquesta clàusula estableix les possibilitats de donar de baixa a les persones usuàries en cas d’incompliment de la normativa.
  • Comentaris: Si per participar a la promoció cal que les persones usuàries facin comentaris a les xarxes socials és bàsic que les bases legals incloguin aquesta clàusula, per advertir que no es pot publicar contingut inadequat.
  • Pròrrogues o suspensions: És convenient regular la pròrroga o cancel·lació del sorteig o concurs per casos de força major.
  • Acceptació: Es tracta d’una clàusula d’acceptació de les bases de dades a partir de la qual s’entén que totes les persones usuàries que participin en la promoció accepten les accepten.
  • Llei aplicable: Cal deixar clar quina llei és aplicable i on es pot acudir en el cas que hi hagi algun problema jurídic.
  • Protecció de dades: És fonamental afegir tota la informació sobre qui és la persona responsable del tractament de les dades, la finalitat d’aquest tractament i les formes amb les quals les persones usuàries poden exercir els seus drets. És bàsic, doncs, que l’entitat ja estigui aplicant mesures per complir amb la protecció de dades.

A banda de comptar amb unes bases legals, l’entitat també ha de complir amb les polítiques d’ús de cada xarxa social en l’àmbit de les promocions. Cada plataforma té unes limitacions i prohibicions que cal tenir en ment.

Per exemple, les normatives de Facebook referents a les promocions permeten que en un sorteig o concurs es pugui comentar o donar ‘m’agrada’ per participar en un sorteig. No obstant, està prohibit obligar la persona usuària a compartir la publicació del sorteig a la seva biografia o etiquetar amics o amigues a la publicació. L’entitat pot animar a fer-ho, però no pot ser una condició obligatòria per a la participació.

En el cas de sortejos a Instagram, la plataforma també inclou dins les seves polítiques d’ús que no està permès obligar les persones usuàries a etiquetar-se en fotos en las quals no apareixen. Tot i això, a Instagram sí que es pot demanar a les persones usuàries que mencionin un o diversos amics o amigues als comentaris.

També se’ls pot demanar com a condició de participació que utilitzin un hashtag, ja sigui als comentaris de la publicació o per identificar una foto que la persona usuària pugi al seu perfil.

Per a més informació sobre les polítiques de les plataformes en l’àmbit de les promocions, es pot consultar el recurs ‘Normatives a tenir en compte a l’hora de publicar un sorteig a les xarxes socials’.

field_vote: 

El nou decret sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública

Imatge principal a portada: 
La Llei de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern pretén regular la transparència en l’activitat pública. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Dani Gallart
Resum: 

La normativa aclareix quines entitats formen part del sector públic que han de facilitar la informació.

El passat 9 de febrer, el Govern de la Generalitat va aprovar el Decret 8/21 sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública. El seu objectiu és garantir una implementació més homogènia, efectiva i exhaustiva de la Llei 19/2014 de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern.

Imatges secundàries: 
La Llei de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern pretén regular la transparència en l’activitat pública. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
També pretén regular l’accés de la ciutadania a la informació pública. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Finalitats
Concrecions
A qui va dirigit i quin contingut s’ha de presentar
Novetats
Continguts: 

La Llei de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern té dos grans objectius.

Per un costat, es pretén regular la transparència en l’activitat pública i regular l’accés de la ciutadania a la informació pública. En aquest sentit, els deures de transparència activa imposen a les Administracions la necessitat de facilitar tota aquella informació de què disposen en raó de la seva activitat.

D’altra banda, la normativa pretén garantir el compliment de les obligacions de transparència i bon govern i l’exercici del dret d’accés per afavorir la millora de la qualitat democràtica en el funcionament de les administracions públiques en tot el territori català.

El document clarifica conceptes jurídics a la vegada que resol dubtes interpretatius aprofitant la valuosa experiència adquirida per les administracions públiques de Catalunya en l’aplicació de la llei al llarg dels últims sis anys.

Respecte a la petició d’informació per part de la ciutadania, la normativa especifica una novetat que permet agilitar la tramitació de resposta de l’Administració quan la sol·licitud de la ciutadania és estimada. Al ser una llei molt àmplia, el decret també aporta claredat, matisos i concrecions per tal de facilitar la seva aplicació.

En aquest sentit, concreta quins són els subjectes que d’una manera o altre resulten obligats per la Llei. D’altra banda, concreta els continguts que els subjectes obligats han de difondre proactivament, així com les condicions de la publicació. A més, es matisen els diferents tràmits que integren el procediment de resolució de les sol·licituds d’accés a la informació pública.

Una de les novetats de la normativa és que s’especifica quines entitats formen part del sector públic i, per tant, han de facilitar informació proactivament. El decret és aplicable a les administracions públiques i altres organismes i institucions públiques, així com a les societats amb participació majoritària d’una administració pública (suficient si supera el 50% del seu capital). Així mateix, es defineix quines són les encarregades de tramitar les sol·licituds.

D’altra banda, també és aplicable a persones i entitats privades i s’especifiquen alguns aspectes que han de publicar amb l’objectiu de complir amb la Llei.

La normativa també destaca quins són els continguts a publicar per part de les administracions, tenint en compte la forma, el lloc o el mitjà de publicació, a més dels terminis per a publicar. D’aquesta manera, es concreten les dades de declaracions patrimonials i d’interessos dels alts càrrecs i personal directiu a l’Administració de la Generalitat que cal publicar, i es determina quina ha de ser la publicitat de les seves agendes públiques respecte als contactes i reunions mantinguts amb els grups d’interès.

Una de les novetats més importants amb un impacte directe i eminentment pràctic en la gestió de les sol·licituds ciutadanes d’informació pública és el fet que quan una sol·licitud és estimada per part de l’Administració, aquesta podrà emetre una comunicació simplificada de finalització del procés. Aquest fet agilitzarà el procediment per afavorir el tràmit, tant a la ciutadania com a l’Administració.

Una altra novetat és que es concretaran les causes legals per les quals una sol·licitud és admesa o no. Així mateix, la nova llei especifica els límits que cal tenir en compte a l’hora de facilitar la informació a la ciutadania.

D’altra banda, degut a la ràpida evolució que ha tingut la transparència en els darrers anys a Catalunya, per tal d’afavorir instruments que posin al dia l’exercici de la Llei, el decret dedica un capítol a regular la lliure reutilització de la informació a publicar per tal de permetre la seva explotació a la ciutadania mitjançant la seva reproducció i divulgació per qualsevol mitjà.

field_vote: 

Els aspectes que s’han de tenir en compte a l’hora de fer assemblees

Imatge principal a portada: 
L’òrgan sobirà de les associacions i fundacions és l’assemblea de persones sòcies. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Dani Gallart
Resum: 

L’obligatorietat de celebrar l’ordinària com a mínim un cop l’any i fer-la dins dels sis mesos següents al tancament comptable són alguns dels punts que tota entitat haurà de controlar.

Totes les entitats, tant estatals com d’àmbit català, estan obligades per llei a convocar una assemblea general ordinària a fi que les persones sòcies de l’entitat aprovin els comptes de l’associació i n’aprovin el pressupost. A l’hora de celebrar aquest tipus de reunions, hi ha un seguit de característiques que s’han de tenir en compte.

Imatges secundàries: 
L’òrgan sobirà de les associacions i fundacions és l’assemblea de persones sòcies. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
La llei imposa a les entitats la obligació de convocar-la, com a mínim, un cop l’any a fi de rendir comptes. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Preveure la celebració de l’assemblea ordinària
Llibre d’actes i altres llibres obligatoris
Eines que garanteixen el dret a vot de forma telemàtica
Altres aspectes a tenir en compte
Continguts: 

L’òrgan sobirà de les associacions i fundacions és l’assemblea de persones sòcies i la llei imposa a les entitats l'obligació de convocar-la, com a mínim, un cop l’any a fi de rendir comptes a les associades. Aquesta s’ha de convocar a tots els socis i sòcies de l’entitat, determinant el dia, lloc i hora. A més, la convocatòria s’ha d’enviar amb el termini establert als estatuts i s’ha d’incorporar a l’ordre del dia.

S’ha de tenir en compte que totes les entitats estan obligades a celebrar l’assemblea ordinària dins dels 6 mesos següents al tancament comptable. Els punts tractats a l’ordre del dia vindran determinats per la normativa, com l’aprovació de la junta directiva, l’aprovació dels comptes i del pressupost. A banda d’aquesta assemblea obligatòria, es podran celebrar tantes assemblees extraordinàries com es considerin per la junta directiva, o bé, per un mínim d’un 10% de persones sòcies que la sol·licitin

Les entitats hauran de portar de forma actualitzada un seguit de llibres amb diferent tipus d’informació. Els llibres obligatoris són el de persones sòcies, el d’actes, el de comptabilitat i el de voluntariat, si escau.

El document que s’haurà d’actualitzar a les assemblees és el llibre d’actes. En aquest cas, totes les actes han d’estar signades per un secretari o secretària amb el vist i plau de la presidència i han d’estar ordenades cronològicament, segons la data en que va tenir lloc l’assemblea.

Respecte els altres llibres, al de persones sòcies s’han de tenir presents totes les altes i baixes que s’han donat i les dades necessàries d’aquestes persones que en formen part de l’entitat.

En el cas del llibre de comptabilitat, aquest haurà d’estar adequat al funcionament real de la fundació o associació i variarà segons l’activitat que realitzi. Per exemple, una entitat potser amb uns fulls de càlcul Excel ja en tindrà prou, mentre que d’altres hauran de comptar amb un programari de comptabilitat més complex.

Pel que fa al llibre de voluntariat, aquest només serà necessari si l’entitat compta amb un equip de persones voluntàries i el llibre recollirà les dates identificades amb l’activitat que realitzen i les dades de contacte corresponents.

Degut al canvi de paradigma que ha causat la Covid-19, les assemblees en línia estan a l’ordre del dia de qualsevol entitat. Al ser una metodologia relativament nova, alguns aspectes importants es poden quedar en segon pla i a l’hora d’executar l’assemblea es pot caure en l’error de no disposar de totes les condicions necessàries que es requereixen per celebrar-les.

Per aquest motiu, hi ha un seguit d’eines digitals que garanteixen el dret a vot de les persones assistents, amb un seguit de característiques perquè l’acte es dugui a terme de forma adequada. Els aspectes que una entitat haurà de tenir en compte a l’hora d’utilitzar una aplicació o una altre seran si aquest programa és gratuït, segur i es pot utilitzar de forma senzilla i intuïtiva.

També és important que hi hagi l'opció de vot ponderat i vot secret, així com que les votacions siguin verificades i inalterables. És important que el programa deixi exportar les dades d’Excel a PDF i hi hagi l'opció de contractar paquets, perquè el preu s’ajusti a les característiques i necessitats de l’entitat i l’assemblea.

Entre les aplicacions millor valorades es troben ADoodle, Doodle, Evoting, Appsamblea, Civiciti i Demokratian.

Tot i que no sigui estrictament obligatori, també serà important tenir la data fixada en el calendari anual de forma estable, convocar l’assemblea amb temps i aprofitar les xarxes socials per fer recordatoris.

A més, si els estatuts no diuen el contrari, s’haurà de procurar no fer sempre l’assemblea a la seu de l’entitat (en cas que es realitzi de forma presencial) i buscar d’altres espais que afavoreixin i estimulin la participació, així com pensar en una distribució diferent de les persones assistents o obrir i facilitar espais d’acollida per a infants o acompanyants, si és el cas.

A més, es pot comptar amb un eix o lema dinamitzador que, a la vegada, faci de fil conductor en les presentacions dels diferents punts, així com garantir l’assistència i la participació de les persones més involucrades en l’entitat, com membres de la junta directiva, grups de treball o de comissions existents i persones voluntàries, entre d’altres.

Per tal d’assegurar el bon funcionament de l’assemblea, també es pot elaborar un manual de participació que recopili qüestions bàsiques com el lloc de realització, els horaris, els serveis o el funcionament de l’assemblea, amb els punts destacats dels estatuts, la normativa interna de votació i les formes d’intervenció, respecte i comportament.

field_vote: 

Preguntes freqüents sobre el teletreball

Imatge principal a portada: 
Les entitats han disposar d’una política de protecció de dades específica per al teletreball. Font: Unsplash Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Dani Gallart/Júlia Hinojo
Resum: 

Com repercuteix la protecció de dades, com afecta als plans d’igualtat o quant haurà de pagar l’entitat per implantar aquest model, són alguns dels dubtes que es plantegen les organitzacions a l’hora d’implantar el treball a distància.

Tot i que és un sistema força instaurat en el tercer sector, encara hi ha moltes entitats que es plantegen com funciona exactament el teletreball i les seves característiques concretes. A continuació, s’aclareixen alguns dels dubtes més freqüents.

Imatges secundàries: 
Les entitats han disposar d’una política de protecció de dades específica per al teletreball. Font: Unsplash Font: Font: Unsplash.
A l’acord de teletreball s’ha d’indicar l’horari de les persones treballadores, que hauria de garantir una flexibilitat màxima. Font: Unsplash Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Afavoreix la conciliació familiar?
Com repercuteix en la protecció de dades?
Quant haurà de pagar l’entitat?
Les entitats estan preparades per teletreballar? I en aquest cas, com afecta els plans d'igualtat?
Quins horaris hi ha en el teletreball?
Quins beneficis té?
Continguts: 

El teletreball pot perpetuar estereotips de gènere. No tota la plantilla podrà fer teletreball i hi ha circumstàncies que poden dificultar la conciliació. Per aquest motiu, s’ha d’oferir la màxima flexibilitat horària possible i que es garanteixi el dret a la desconnexió digital. Això es pot dur a terme pactant les hores en les quals no es poden rebre trucades de feina.

D’altra banda, caldrà adaptar aquests horaris en funció de la situació de cada persona treballadora. Per exemple, hi haurà pares o mares que prefereixen dedicar-se als fills/es durant el matí i que optaran per treballar al vespre o la nit. Sempre que es pugui, s’ha de donar aquesta opció per garantir una conciliació familiar real.

Les entitats han de disposar d’una política de protecció de dades específica per al teletreball. Per exemple, cal calcular les necessitats i riscos de l’entitat en relació al teletreball, definir quines fórmules d’accés remot estan permeses o quins dispositius són vàlids per accedir a la informació.

Respecte les mesures de seguretat, caldrà establir perfils d’accés a la informació adequats, comptar amb una configuració periòdica dels equips i dispositius des dels quals s’accedeix i una revisió i actualització dels servidors d’accés remot per garantir el compliment de la política de protecció de dades. També s’haurà de disposar d’una configuració amb els mateixos privilegis fixats pels serveis TIC, una instal·lació de les aplicacions autoritzades per l’organització i disposar d’un software antivirus o tallafocs.

La quantitat exacta no està concretada a la normativa, però la llei menciona que s’han d’enumerar les despeses, s'han de quantificar i s'ha d'abonar l’import a la persona treballadora per part de l’entitat. El que l’organització pagui a les persones en concepte de despeses per teletreball cotitzarà i tindrà retenció a l’IRPF. Per tant, estarà considerat com un rendiment del treball.

Tot i que al principi pugui semblar un augment de despesa per a l’entitat, a la llarga, el treball a distància pot representar beneficis econòmics. Però per assolir-ho és fonamental formar en aquest aspecte a les persones treballadores i directives.

Amb la formació adequada i la garantia de que es disposa de les eines i els recursos suficients per teletreballar les organitzacions estan totalment preparades. Les persones treballadores han de conèixer les eines necessàries per teletreballar. Molts cops, es tracta de les mateixes eines que utilitzem presencialment, però de vegades no.

Per exemple, el teletreball obliga a utilitzar aplicacions per derivar les trucades de l’oficina al mòbil o programes d’edició col·laborativa. En aquests casos, la formació és imprescindible i haurà d’anar a càrrec de l’entitat.

En el cas que es realitzi el teletreball, s’haurà d’adaptar el pla d’igualtat de l’organització. La normativa estableix que és necessari adaptar-lo a la llei del teletreball, al igual que els protocols contra l’assetjament sexual que hagi elaborat. Algunes entitats com Fundesplai compten amb serveis específics que poden adaptar els plans d’igualtat a les noves característiques del treball a distància.

A l’acord de teletreball s’ha d’indicar l’horari de les persones treballadores, que hauria de garantir una flexibilitat màxima. Hi ha l’obligació de registrar la jornada, així que s’ha de fer ús d’aplicacions o eines per registrar els horaris a distància. S’ha de tenir en compte que cal establir límits i hores en les quals no es faran reunions ni trucades i que, per tant, hi hagi una desconnexió de la jornada laboral.

La normativa diu que s’ha d’intentar flexibilitzar els horaris i s’ha d’aclarir el percentatge de feina que serà presencial i quina serà a distància. De fet, només estaran sotmeses a la nova llei de teletreball les jornades que es facin a distància en un 30% com a mínim, és a dir, quan es faci teletreball com a mínim un dia i mig a la setmana.

En el cas que ja s’estigui teletreballant, s’apliquen les normes i condicions recollides als convenis o acords col·lectius que regulin la prestació de serveis a distància fins que perdin la seva vigència. L’acord de treball a distància amb la persona treballadora s’haurà de signar en un termini de tres mesos des que el decret llei resulti d’aplicació.

Normalment, es tendeix a veure els aspectes negatius de les noves situacions, però està demostrat que el teletreball suposa més eficiència per a l’entitat i més qualitat de vida per a la persona treballadora.

Pel que fa a la persona que teletreballa, es millora la seva conciliació familiar, disposa de més flexibilitat horària i una millor eficiència en el temps, per evitar els desplaçaments. D’altra banda, ofereix més facilitats per a les persones amb discapacitat, la persona treballadora s’exposa a menys riscos laborals i es redueix el seu estrès per poder autogestionar la feina amb un horari més flexible.

Respecte l’organització, es redueixen els costos d’infraestructura i la despesa energètica, s’augmenta la productivitat, ja que es treballa amb menys distraccions i permet escollir el personal idoni, ja que el fet que la persona treballadora no visqui en la mateixa ciutat on es troba l’entitat, no es un impediment per ser contractada. A més, tot plegat redueix la contaminació al reduir els desplaçaments de les persones treballadores.

field_vote: 

El nou Cens d’Espais de Cultura Responsable

Imatge principal a portada: 
La inscripció en aquest nou cens és de caràcter voluntari i no és un requisit imprescindible per l’habitual funcionament dels espais i equipaments culturals. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Dani Gallart
Resum: 

Els equipaments inscrits mostraran la implicació del sector cultural amb principis bàsics de la societat com la salut, la inclusió, la pluralitat, el respecte i la llibertat.

El nou Cens d’Espais de Cultura Responsable està emmarcat en les accions per acompanyar el sector de la cultura i les arts per facilitar la seva represa de l'activitat. L’objectiu principal és donar seguretat al públic i prestigi als espais i als equipaments culturals. El cens està aprovat per mitjà del Decret Llei 44/2020, de 17 de novembre.

Imatges secundàries: 
La inscripció en aquest nou cens és de caràcter voluntari i no és un requisit imprescindible per l’habitual funcionament dels espais i equipaments culturals. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
L’objectiu principal és donar seguretat al públic i prestigi als espais i als equipaments culturals. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Característiques principals
Qui es pot inscriure?
Distintiu d’Espai Cultural Responsable
Sol·licitud al cens
Continguts: 

La inscripció en aquest nou cens és de caràcter voluntari i no és un requisit imprescindible per l’habitual funcionament dels espais i equipaments culturals, però és un factor a destacar que mostra la implicació del sector cultural amb principis bàsics de la societat com la salut, la inclusió, la pluralitat, el respecte i la llibertat.

Aquesta eina s’ha accelerat amb la intenció de pal·liar les dificultats del sector arran la crisi sanitària provocada per la pandèmia i mostra el compromís assumit voluntàriament per assolir un alt nivell d’excel·lència en consonància amb el caràcter essencial que té per a la societat la cultura.

Es pot inscriure al registre qualsevol espai en el qual es desenvolupin majoritàriament activitats culturals i que s'ubiquin al territori català.

Els espais culturals que vulguin aspirar a assolir el distintiu han d’oferir seguretat davant la pandèmia provocada per la Covid-19. D’altra banda, han de complir totes les condicions que les autoritats competents els exigeixin en el marc del pla d'actuació del PROCICAT per emergències associades a malalties transmissibles emergents amb potencial alt risc. D’aquesta manera, hauran d’aprovar un protocol sanitari propi per a l’espai.

Així mateix, els espais culturals que es vulguin inscriure, a través del seu art i de la seva activitat cultural, es fan corresponsables de minimitzar els efectes nocius que pot provocar l'aïllament social i es comprometen a treballar per la inclusió social des de l'àmbit cultural.

Per finalitzar, els espais han de poder continuar treballant per oferir a la societat el producte de la seva creativitat i aplicar programes d'inclusió social, sempre que la situació epidemiològica ho permeti.

Es podran declarar Espais de Cultura Responsable tots aquells llocs i equipaments que compleixin les condicions exigides en el Decret Llei i que, a més, han fet la tramitació de la sol·licitud corresponent.

D’altra banda, podran publicitar que han estat mereixedors del distintiu en les seves accions i productes de comunicació i informació al públic, així com mostrar-lo en els llocs que considerin adequats dels espais i equipaments declarats. El distintiu només serà concedit per resolució de la consellera de cultura.

En el cas d'inadmissió o denegació de la inclusió al Cens, el departament competent en matèria de cultura ha de donar audiència prèvia a la persona o entitat sol·licitant perquè pugui fer les al·legacions i aportar el que consideri pertinent en un termini de quinze dies hàbils.

Les persones físiques o jurídiques titulars o gestores dels espais culturals que es vulguin presentar hauran d’enviar una sol·licitud d'acord amb el formulari establert pel Departament de Cultura i que s’obrirà a partir del dia 23 de novembre a través del portal. Per tramitar-ho, caldrà utilitzar els sistemes d'identificació i signatura electrònica que admet la seu electrònica.

Totes les persones interessades hauran de fer constar a la sol·licitud, com a mínim, les dades generals de la persona titular o gestora de l'espai cultural, la ubicació, l'aforament màxim del local i les dades de qui en fa la declaració com a representant.

field_vote: 

Com redactar l’acord del teletreball

Imatge principal a portada: 
L’acord de teletreball és un document que fixa les condicions del teletreball entre l’entitat i la persona treballadora. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Dani Gallart
Resum: 

L'objectiu del document és millorar la productivitat i la competitivitat de les organitzacions i aconseguir l'equilibri necessari entre flexibilitat i seguretat per a les persones treballadores.

El teletreball cobreix un ampli ventall de situacions i de pràctiques subjectes a ràpides evolucions. Per aquest motiu és important definir les seves condicions i característiques en un document que s’adapti a les necessitats de l’entitat i les persones treballadores.

Imatges secundàries: 
L’acord de teletreball és un document que fixa les condicions del teletreball entre l’entitat i la persona treballadora. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
L'objectiu és millorar la productivitat i la competitivitat de les organitzacions i aconseguir l'equilibri necessari entre flexibilitat i seguretat. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Què és l’acord del teletreball?
Consideracions generals
Què ha de constar al document?
Altres aspectes a tenir en compte
Continguts: 

L’acord de teletreball és un document que fixa les condicions del teletreball entre l’entitat i la persona treballadora. L'objectiu és millorar la productivitat i la competitivitat de les organitzacions i aconseguir l'equilibri necessari entre flexibilitat i seguretat.

A l’actualitat, ja existeixen diferents models d’acord al teletreball i es recomana optar per un que estigui personalitzat i adaptat a les necessitats de l’entitat i la seva plantilla. El més important és que s’estudiï cas per cas, per cobrir les necessitats d’ambdues parts.

El teletreball és un mitjà que permet modernitzar l'organització del treball per a les entitats i organitzacions sense ànim de lucre. Pel que fa a les persones treballadores, permet reconciliar vida professional i vida social i dona més autonomia en la realització de les seves tasques.

Per treure el màxim rendiment a aquest sistema, s’ha d'abordar aquesta nova forma d'organització de forma que la flexibilitat i la seguretat vagin a l'una, que sigui millorada la qualitat de l'ocupació i que les persones amb discapacitats tinguin un millor accés al mercat de treball.

És important que aquest acord sigui de caràcter voluntari, tant per l’entitat com per les persones treballadores. Per aquest motiu, s'ha de signar un acord entre la persona treballadora i l’entitat. Ambdues parts es poden negar a treballar des de casa i, per tant, s’hauria de garantir el poder treballar a l’oficina. A més, és reversible, així que en qualsevol moment es pot tornar a treballar de forma presencial.

A l’acord de teletreball ha de constar el lloc des d’on es treballarà, les hores que es faran de teletreball al llarg de la setmana i les despeses derivades del teletreball que ha d’abonar l’entitat.

Respecte l’horari laboral, el document també ha de garantir la desconnexió de la persona treballadora respectant la seva vida privada. Si s'instal·la un sistema de vigilància, aquest ha de ser proporcional a l'objectiu perseguit i introduït segons l'establert en la directiva 90/270 relativa a les pantalles de visualització.

Pel que fa als equipaments utilitzats i els costos derivats de la feina, s’hauran de definir prèviament al teletreball. Com a regla general, l'organització s’encarregarà de facilitar, instal·lar i mantenir els equipaments necessaris per al teletreball regular, excepte si la persona treballadora utilitza el seu propi equip. Si el teletreball es realitza regularment, l’entitat cobreix els costos directament originats per aquest treball, en particular els lligats a les comunicacions.

El document també contempla altres factors, com la formació a través del teletreball. Les persones que teletreballin tenen el mateix accés a la formació i a les oportunitats de desenvolupament de la carrera professional que els i les treballadores comparables que treballen en els locals de l'organització i estan subjectes a les mateixes polítiques d'avaluació que la resta de l’equip.

Les persones que teletreballin hauran de rebre una formació adequada per utilitzar l'equip tècnic a la seva disposició i sobre les característiques d'aquesta forma d'organització del treball.

D’altra banda, els teletreballadors també comptaran amb els mateixos drets col·lectius que la resta de plantilla, ja que estan sotmesos a les mateixes condicions de participació i elegibilitat en les eleccions per a les instàncies representatives dels i les treballadores. D’aquesta manera, els i les representants de les persones treballadores són informades i consultades sobre la introducció del teletreball conforme a les legislacions europea i nacionals, així com els convenis col·lectius i pràctiques nacionals.

field_vote: 

Les obligacions legals i responsabilitats que han de complir les entitats aquest 2021

Imatge principal a portada: 
Els estatuts són la norma bàsica de funcionament d’una associació, a més de ser una eina de prevenció i de gestió de conflictes. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Dani Gallart
Resum: 

Disposar de les assegurances necessàries, tenir el certificat digital o comptar amb uns estatuts adequats al funcionament real de l’entitat són només alguns dels requisits.

Amb l’entrada d’un nou any, totes les entitats han de seguir complint amb un seguit d’obligacions legals i responsabilitats per tal d’assegurar el seu correcte funcionament i evitar possibles multes o altres incidències, com el bloqueig de tràmits i sol·licituds d’ajudes i subvencions.

Imatges secundàries: 
Els estatuts són la norma bàsica de funcionament d’una associació, a més de ser una eina de prevenció i de gestió de conflictes. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
La junta directiva és l’òrgan de representació i de gestió diària de qualsevol fundació o associació. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Disposar de les assegurances necessàries i/o renovar-les
Tenir el certificat digital o renovar-lo
Tenir els estatuts adequats al funcionament real de l’entitat
Tenir la junta directiva actualitzada
Continguts: 

És recomanable que les entitats disposin de diferents assegurances, com l’assegurança de responsabilitat civil, l’assegurança d’accidents, la de responsabilitat de juntes directives i la de voluntariat, en el cas de comptar-hi amb persones voluntàries. S’ha de tenir en compte que aquestes assegurances es renoven per any natural, però això no vol dir que no es puguin contractar en qualsevol moment. A l’hora de contractar-les, s’ha de veure que no tinguin franquícies elevades i que cobreixi tota l’activitat de l’entitat.

L’assegurança de responsabilitat civil és la més important i ve marcada per la normativa sectorial. Per exemple, en el cas de ser una entitat del lleure, vindrà establerta pel decret del lleure. Si no es compta amb una normativa sectorial, serà l’administració la que la reguli. Tot i que no és una assegurança obligatòria per a tots els àmbits, s’aconsella tenir-la per preveure riscos, ja que cobreix qualsevol reclamació de responsabilitat que faci una tercera persona. D’altra banda, també inclou a l’assegurança les persones sòcies i voluntàries com a terceres persones.

Una altra assegurança habitual és la d’accidents per tenir coberta l’assistència sanitària, tot i que a vegades no és obligatòria. L’assegurança de voluntariat cobreix els riscos derivats de l’activitat que du a terme una persona voluntària i contempla cobertures de responsabilitat civil i d’accidents. Respecte l’assegurança de responsabilitat de juntes directives, cobreix les possibles despeses i indemnitzacions davant de reclamacions provocades per errades en la gestió. La pòlissa cobreix membres de la junta directiva i persones directives.

El certificat o signatura digital és un mitjà d'identificació electrònic que permet que les persones que emeten un missatge i les que ho reben puguin identificar-se mútuament amb la certesa que són elles. D’aquesta manera, es garanteix que cap tercera persona intercepti el contingut del missatge i evita que pugui ser alterat.

Avui en dia, tenir el certificat digital és fonamental per qualsevol entitat que vulgui fer un tràmit amb una administració publica, ja que tots els tràmits es realitzen per via telemàtica. Això inclou gestions amb l’Agència Tributària, l’obtenció de certificats tributaris i de Seguretat Social, sol·licituds i justificacions de subvencions i tràmits al Registre d'Associacions o al Protectorat de Fundacions, entre d’altres.

Aquest certificat s’ha de demanar en concepte de persona física en representació de persona jurídica. Un dels certificats més recomanables és el de la Fàbrica de Moneda i Timbre, ja que avala tots els tràmits i té una validesa de dos anys. A banda de la seva validesa, aquest certificat també s’haurà d’actualitzar en determinats casos, com per exemple, amb una renovació de la junta directiva. Si hi ha hagut algun canvi, s’haurà de tornar a demanar.

Els estatuts són la norma bàsica de funcionament d’una associació, a més de ser una eina de prevenció i de gestió de conflictes. També són l’expressió màxima de la lliure disposició de les persones associades i el tret identificatiu de l’entitat.

Un dels aspectes més importants pel qual s’han de modificar els estatuts és per a poder realitzar les assemblees de manera virtual mitjançant eines telemàtiques. Tot i que al 2021 es podran fer sense tenir aquesta disposició als estatuts, s’haurà de modificar perquè en un futur es pugui continuar fent d’aquesta manera.

El fet de no tenir regulats els estatuts pot derivar en diversos problemes. Per exemple, si es té previst fer assembles telemàtiques o reunions virtuals i enviar la convocatòria per correu electrònic, o es té regulat en els estatus, o si no, només es podrà enviar per correu postal, en el cas que estigui regulat així. Aquest fet no s’ajusta a la realitat, ja que avui en dia, gairebé ningú envia la convocatòria per aquest mitjà, però si no es realitza com s’esmenta en el estatuts, l’entitat es pot exposar a una possible causa d’impugnació.

La junta directiva és l’òrgan de representació i de gestió diària de qualsevol fundació o associació. La seva funció principal és vetllar pel compliment dels acords establerts per l’assemblea. Així mateix, les seves facultats s’estendran, amb caràcter general, a totes les accions de l’entitat que responguin a les seves finalitats.

Les entitats han de tenir la junta directiva actualitzada perquè és una obligació. D’altra banda, s’ha de tenir actualitzada perquè les persones inscrites en aquesta junta tenen un seguit de responsabilitats, com la responsabilitat penal en la participació del fet delictiu, la possibilitat d’imputació formal de l’associació o els protocols interns d’actuació.

A més, en molts dels tràmits que realitza una entitat poden demanar una composició de la junta actualitzada i si no es té es poden bloquejar. Això implica que si l’associació s’ha presentat a una subvenció, ha sol·licitat una ajuda o s’està inscrivint en algun registre, el tràmit es paralitzaria fins que no es tingui la junta directiva actualitzada.

field_vote: 

La nova llei d’igualtat de tracte i no discriminació

Imatge principal a portada: 
La normativa estableix els principis i procediments que garanteixen el dret a la igualtat de tracte i a la no discriminació. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Dani Gallart
Resum: 

El decret compta amb instruments per a la defensa i promoció d’aquest dret per a detectar les situacions injustes i adoptar mesures preventives.

L’objectiu de la Llei 19/2020, de 30 de desembre, és garantir el dret a la igualtat de tracte en diversos àmbits de la vida social, així com eradicar tota discriminació per raó de naixement, nacionalitat, raça, opinió política, religió, ideologia, llengua, situació econòmica o administrativa, classe social, fortuna, sexe, orientació o identitat sexual, expressió de gènere, edat, fenotip, m

Imatges secundàries: 
La normativa estableix els principis i procediments que garanteixen el dret a la igualtat de tracte i a la no discriminació. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
La norma regula els drets i les obligacions de les persones físiques i de les persones jurídiques, tant públiques com privades. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Les bases de la nova llei
Àmbits d'actuació
Defensa i promoció del dret
Eines i recursos per a la protecció i la promoció del dret
Eines de suport a les víctimes
Continguts: 

La normativa estableix els principis i procediments que garanteixen el dret a la igualtat de tracte i a la no discriminació, el respecte a la dignitat humana i la protecció davant de qualsevol conducta de discriminació que pugui atemptar contra la dignitat de les persones.

El text pretén eliminar qualsevol discriminació que pugui donar-se per raó de naixement o lloc de naixement; procedència, nacionalitat o pertinença a una minoria nacional; raça, color de pell o ètnia; opinió política o d'una altra índole; religió, conviccions o ideologia; llengua; situació econòmica o administrativa, classe social o fortuna i origen cultural, nacional, ètnic o social.

També vol eliminar qualsevol discriminació per sexe, orientació, identitat sexual i de gènere o expressió de gènere; ascendència; edat; fenotip, sentit de pertinença a grup ètnic; malaltia, estat serològic; discapacitat o diversitat funcional o qualsevol altra circumstància de la condició humana, real o atribuïda. D’aquesta manera, la llei promou l'eradicació del racisme i la xenofòbia; de l’aporofobia i l'exclusió social; del sexisme; de l'homofòbia i la LGBTIfobia.

D’aquesta manera, la norma regula els drets i les obligacions de les persones físiques i de les persones jurídiques, tant públiques com privades, i estableix els principis d'actuació que han de regir les mesures dels poders públics destinades a prevenir, eliminar i corregir tota forma de discriminació, directa o indirecta, tant en el sector públic com en el privat.

La norma insereix en setze àmbits on aplicar-la i les mesures a complir en cada un d'ells:

  • Ocupació i funció pública.
  • Negociació col·lectiva.
  • Organitzacions polítiques, sindicals, empresarials, professionals i d'interès social o econòmic.
  • Espais de participació política, cívica i social.
  • Educació.
  • Salut.
  • Serveis socials.
  • Atenció a infants, adolescents, joves, gent gran i persones amb discapacitat.
  • Habitatge.
  • Establiments i espais oberts al públic.
  • Mitjans de comunicació social i societat de la informació.
  • Cultura.
  • Esport.
  • Llibertat religiosa.
  • Administració de Justícia,
  • Cossos i forces de seguretat.

En primer lloc, la normativa preveu l'aplicació per part de les administracions públiques de mètodes i instruments necessaris per a detectar les situacions discriminatòries i protegir les víctimes de discriminació, adoptant mesures preventives i aplicant-les adequadament per al cessament d'aquestes situacions.

Així mateix, hauran de prestar una atenció integral real i efectiva a les víctimes d'accions discriminatòries, d'intolerància i d'odi, que inclogui mesures específiques de suport amb assessorament, assistència sanitària i mesures socials que facilitin la seva recuperació integral.

D'altra banda, els poders públics, l'Administració de justícia, els cossos i forces de seguretat públics i privats i les autoritats públiques hauran d’adoptar mesures d'acció positiva i impulsar polítiques per fomentar la igualtat de tracte en l'àmbit privat i per aconseguir acords entre els diferents sectors socials i econòmics.

També hauran de promoure que organitzacions i empreses duguin a terme accions de responsabilitat social consistents en mesures econòmiques, comercials, laborals, assistencials o d'una altra naturalesa, destinades a promoure condicions d'igualtat de tracte i no discriminació.

La llei compta amb diversos centres per garantir que es faci efectiva i arribi a tots els àmbits:

  • Organisme de Protecció i Promoció de la Igualtat de Tracte i la No Discriminació: vetlla pel compliment de la nova llei i evita tota forma de discriminació, directa o indirecta, tant en el sector públic com en l'àmbit privat. Està integrat per un comitè d'experts/es que pot intervenir en procediments d'instrucció i sanció i elaborar informes, i per una comissió, de caràcter independent, de seguiment de l'acompliment de la norma.
  • Centre de Memòria Històrica i Documentació de la Discriminació: custòdia els arxius, registres i documents de les entitats que lluiten contra la discriminació en l'àmbit social, polític i cultural.
  • Observatori de la Discriminació: elabora anàlisis i proporciona informacions objectives i comparables sobre els fets esdevinguts en l'àmbit territorial de Catalunya que puguin suposar una forma de discriminació, d'intolerància o de conductes d'odi amb l'objectiu d’adoptar mesures i accions específiques.
  • Comissió per a la Protecció i la Promoció de la Igualtat de Tracte i la No Discriminació: és un espai de participació ciutadana i òrgan consultiu de les administracions que incideixen en aquest àmbit, sense perjudici de les funcions i les competències d'altres òrgans o ens.

En primer lloc, s’estableix l'aprovació per part del departament competent en matèria de polítiques socials d'un protocol específic d'atenció a les víctimes de la discriminació. La protecció comprèn l'adopció de les mesures necessàries pel cessament immediat en la conducta d'intolerància i discriminatòria, l'adopció de mesures cautelars, la prevenció de violacions imminents o ulteriors, la indemnització de danys i perjudicis i el ple restabliment de la persona perjudicada en el ple exercici dels seus drets.

En segon lloc, la llei preveu que les administracions públiques portin a terme campanyes de sensibilització i divulgació contra les agressions i els delictes d'odi per promoure la seva denúncia i garantir l'assistència a les víctimes tot i que no s'interposi denúncia. A més, han de dissenyar i posar en marxa en els centres escolars un protocol específic per a l'alerta, la identificació, l'assistència i la protecció en cas d'assetjament escolar amb relació a les actituds de discriminació, d'intolerància i les conductes d'odi.

field_vote: 

Les claus de la nova regulació dels lloguers

Imatge principal a portada: 
La normativa contempla dos tipus d’infraccions, les lleus i les greus, per tal que els contractes d’arrendament compleixin amb tots els requisits. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Dani Gallart
Resum: 

La guia elaborada pel Sindicat de Llogateres recull punt per punt els aspectes més importants de la Llei 11/2020 als nous contractes d’arrendament.

El Sindicat de Llogateres ha publicat l’informe ‘La regulació dels lloguers, punt per punt’, un document que aborda les mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge estipulades a la Llei 11/2020, del 18 de setembre.

Imatges secundàries: 
La normativa contempla dos tipus d’infraccions, les lleus i les greus, per tal que els contractes d’arrendament compleixin amb tots els requisits. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Les infraccions lleus van del 3.000 als 9.000 € i les greus dels 9.000 als 90.000 €. Fonr: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
A quins casos afecta la llei?
A quins municipis s’aplica?
I pel que fa a la resta de municipis?
Com es determina el preu del lloguer?
Excepcions
Garanties
Si no es complex la llei?
Continguts: 

La nova regulació s’aplica als nous contractes de lloguer de residència permanent de les persones llogateres, si l’habitatge està situat en una àrea declarada amb mercat d’habitatge tens.

En cap cas s’aplica a arrendaments anteriors a l’1 de gener de 1995, ni als habitatges que ja tenen un règim específic de determinació de rendes, com els habitatges de protecció oficial, lloguer social obligatori, d’inserció o mediació per al lloguer social o d’arrendament de caràcter assistencial.

Hi ha un total de 60 municipis declarats àrees de mercat d’habitatge tens, en els quals la regulació s’aplicarà un mínim d’1 any des de l’entrada en vigor a la llei.

Els municipis són Badalona, Barberà del Vallès, Barcelona, Blanes, Calafell, Castellar del Vallès, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Figueres, Gavà, Girona, Granollers, l’Hospitalet de Llobregat, Igualada, Lleida, Manlleu, Manresa, Martorell, El Masnou, Mataró, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montgat, Olesa de Montserrat, Olot, Palafrugell, Pallejà, Pineda, El Prat de Llobregat, Premià de Mar i Reus.

També es troben a la llista Ripollet, Rubí, Sabadell, Salou, Salt, Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Guíxols, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Pere de Ribes, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Gramenet, Santa Perpètua de la Mogoda, Sitges, Tarragona, Terrassa, Tortosa, el Vendrell, Vic, Viladecans, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Vilassar de Mar.

En el cas dels municipis no inclosos, però que conformin l’índex de referència de preus de lloguer, poden ser declarats com una àrea de mercat d’habitatge tens si representa un creixement del preu dels lloguers clarament superior a la mitjana catalana.

També es podrà declarar àrea de mercat d’habitatge tens si el lloguer mitjà és superior al 30% dels ingressos habituals de les llars o la renda mitjana de persones menors de 35 anys o si existeix un creixement interanual acumulat de 3 punts per sobre de l’IPC, en els darrers 5 anys.

Pels habitatges llogats en els darrers cinc anys, si el preu de l’anterior contracte estava per sota de l’índex de referència, la renda del nou contracte no podrà superar el preu acordat en el darrer contracte. En el cas que el preu de l’anterior contracte estigués per sobre de l’índex de referència, amb el nou contracte el preu ha de baixar com a mínim fins al valor l’índex.

En el cas que l’habitatge no hagi estat llogat en els darrers cinc anys, la renda no podrà superar l’índex de referència. Els preus màxims es mantindran tot i que es canviï de persona llogatera.

D’altra banda, mentre duri el contracte, la renda només es podrà actualitzar si està previst al mateix contracte. I, en qualsevol cas, l’increment podrà ser superior al de l’IPC interanual.

En els cas que falti molt per acabar el contracte i el preu màxim que marca la regulació sigui inferior al que es paga, es pot negociar un nou contracte amb una reducció de la renda.

A més, no es podran afegir al nou contracte despeses generals assimilades a la renda en l’anterior contracte. Si el pis no estava arrendat prèviament o en l’anterior contracte les despeses estiguessin detallades, les parts poden pactar que la persona llogatera assumeixi despeses generals i serveis individuals, però caldrà fer constar cada pagament de forma desglossada.

Es podrà pactar un increment o disminució d'un 5% del preu de l’índex en funció de l’estat i característiques de l’habitatge. Només es podrà incrementar si reuneix un mínim de tres de les següents característiques: ascensor, aparcament, està moblat, calefacció o refrigeració, piscina comunitària o equipaments similars, jardí o terrat comunitari, consergeria i vistes especials.

En el cas que al darrer any s’hagin fet obres de millora d’habitabilitat, seguretat, confortabilitat o eficiència energètica, es pot incrementar el preu i aquest serà equivalent com a màxim a l’interès legal incrementat en tres punts sobre el capital invertit en la millora, el que representa un 6% en total. Per molt gran que sigui la inversió en millores, l’increment total mai superarà el 20% de la renda, sense comptar les subvencions públiques com a part del capital invertit.

D’altra banda, si es fan obres de millora un cop superats els 5 primers anys de contracte, es poden incloure els increments previstos per aquests casos en la legislació vigent. S’ha de tenir en compte que aquestes obres han de ser de millora i mai de manteniment i hauran d’estar justificades mitjançant factures.

En el cas que amb el contracte anterior hi hagués una relació de parentiu entre persona arrendadora i arrendatària, el preu del nou contracte sí que pot superar el de l’anterior, però no pot superar el preu de l’índex.

Respecte els habitatges nous en els darrers 5 anys i els que hagin tingut una gran rehabilitació, el nou preu no podrà superar l’àrea superior de l’índex de referència, tot i que durant els primers tres anys no se’ls aplicarà aquesta llei.

Per comptar amb unes garanties, l’anunci del lloguer ha d’incloure el valor de l’índex de referència que correspongui i l’import de la renda del darrer contracte d’arrendament en aquell mateix habitatge.

Pel que fa al nou contracte, ha de constar el valor de l’índex de referència (€/m2), acompanyat del document que genera el sistema d’indexació dels preus de lloguer. En el cas de l’increment del 5% de la renda, s’ha d’explicar com s’ha calculat la nova renda i els motius de l’increment. Si la renda inicial ve determinada per la renda d’un contracte anterior, ha de constar el preu inicial de l’anterior contracte.

En el cas que es cobri una renda superior a la que estableix la llei, s’haurà de tornar amb els interessos que legalment pertoquin, tenint en compte que hi ha un règim sancionador per la gent que infringeixi la llei, amb multes que van dels 3.000 fins al 90.000 €.

La normativa contempla dos tipus d’infraccions, les lleus i les greus, per tal que els contractes d’arrendament compleixin amb tots els requisits.

Les infraccions lleus van dels 3.000 als 9.000 € i contemplen les següents situacions:

  • No fer constar l’índex i/o la renda de l’anterior contracte en la publicitat d’habitatges de lloguer.
  • No adjuntar al contracte o no facilitar la documentació sobre l’índex de preus i/o la informació sobre el contracte anterior, o bé falsejar aquesta informació.
  • Establir una renda que superi l’import màxim establert en menys d’un 20%.

Les infraccions greus van dels 9.000 als 90.000 € i contemplen les següents situacions:

  • Llogar un habitatge incomplint els criteris de determinació de les rendes que dicta aquesta llei.
  • Establir una renda que superi l’import màxim establert en un 20% o més.
  • Amagar al llogater que l’habitatge es troba subjecte al règim de contenció de rendes.
  • Ometre la informació relativa a l’índex de referència de preus de lloguer d’habitatges, així com l’import de la renda del contracte d’arrendament anterior.
field_vote: