Jurídic

La inscripció en aquest nou cens és de caràcter voluntari i no és un requisit imprescindible per l’habitual funcionament dels espais i equipaments culturals, però és un factor a destacar que mostra la implicació del sector cultural amb principis bàsics de la societat com la salut, la inclusió, la pluralitat, el respecte i la llibertat.

Aquesta eina s’ha accelerat amb la intenció de pal·liar les dificultats del sector arran la crisi sanitària provocada per la pandèmia i mostra el compromís assumit voluntàriament per assolir un alt nivell d’excel·lència en consonància amb el caràcter essencial que té per a la societat la cultura.

Es podran declarar Espais de Cultura Responsable tots aquells llocs i equipaments que compleixin les condicions exigides en el Decret Llei i que, a més, han fet la tramitació de la sol·licitud corresponent.

D’altra banda, podran publicitar que han estat mereixedors del distintiu en les seves accions i productes de comunicació i informació al públic, així com mostrar-lo en els llocs que considerin adequats dels espais i equipaments declarats. El distintiu només serà concedit per resolució de la consellera de cultura.

En el cas d'inadmissió o denegació de la inclusió al Cens, el departament competent en matèria de cultura ha de donar audiència prèvia a la persona o entitat sol·licitant perquè pugui fer les al·legacions i aportar el que consideri pertinent en un termini de quinze dies hàbils.

L’acord de teletreball és un document que fixa les condicions del teletreball entre l’entitat i la persona treballadora. L'objectiu és millorar la productivitat i la competitivitat de les organitzacions i aconseguir l'equilibri necessari entre flexibilitat i seguretat.

A l’actualitat, ja existeixen diferents models d’acord al teletreball i es recomana optar per un que estigui personalitzat i adaptat a les necessitats de l’entitat i la seva plantilla. El més important és que s’estudiï cas per cas, per cobrir les necessitats d’ambdues parts.

A l’acord de teletreball ha de constar el lloc des d’on es treballarà, les hores que es faran de teletreball al llarg de la setmana i les despeses derivades del teletreball que ha d’abonar l’entitat.

Respecte l’horari laboral, el document també ha de garantir la desconnexió de la persona treballadora respectant la seva vida privada. Si s'instal·la un sistema de vigilància, aquest ha de ser proporcional a l'objectiu perseguit i introduït segons l'establert en la directiva 90/270 relativa a les pantalles de visualització.

Pel que fa als equipaments utilitzats i els costos derivats de la feina, s’hauran de definir prèviament al teletreball. Com a regla general, l'organització s’encarregarà de facilitar, instal·lar i mantenir els equipaments necessaris per al teletreball regular, excepte si la persona treballadora utilitza el seu propi equip. Si el teletreball es realitza regularment, l’entitat cobreix els costos directament originats per aquest treball, en particular els lligats a les comunicacions.

És recomanable que les entitats disposin de diferents assegurances, com l’assegurança de responsabilitat civil, l’assegurança d’accidents, la de responsabilitat de juntes directives i la de voluntariat, en el cas de comptar-hi amb persones voluntàries. S’ha de tenir en compte que aquestes assegurances es renoven per any natural, però això no vol dir que no es puguin contractar en qualsevol moment. A l’hora de contractar-les, s’ha de veure que no tinguin franquícies elevades i que cobreixi tota l’activitat de l’entitat.

L’assegurança de responsabilitat civil és la més important i ve marcada per la normativa sectorial. Per exemple, en el cas de ser una entitat del lleure, vindrà establerta pel decret del lleure. Si no es compta amb una normativa sectorial, serà l’administració la que la reguli. Tot i que no és una assegurança obligatòria per a tots els àmbits, s’aconsella tenir-la per preveure riscos, ja que cobreix qualsevol reclamació de responsabilitat que faci una tercera persona. D’altra banda, també inclou a l’assegurança les persones sòcies i voluntàries com a terceres persones.

Una altra assegurança habitual és la d’accidents per tenir coberta l’assistència sanitària, tot i que a vegades no és obligatòria. L’assegurança de voluntariat cobreix els riscos derivats de l’activitat que du a terme una persona voluntària i contempla cobertures de responsabilitat civil i d’accidents. Respecte l’assegurança de responsabilitat de juntes directives, cobreix les possibles despeses i indemnitzacions davant de reclamacions provocades per errades en la gestió. La pòlissa cobreix membres de la junta directiva i persones directives.

Els estatuts són la norma bàsica de funcionament d’una associació, a més de ser una eina de prevenció i de gestió de conflictes. També són l’expressió màxima de la lliure disposició de les persones associades i el tret identificatiu de l’entitat.

Un dels aspectes més importants pel qual s’han de modificar els estatuts és per a poder realitzar les assemblees de manera virtual mitjançant eines telemàtiques. Tot i que al 2021 es podran fer sense tenir aquesta disposició als estatuts, s’haurà de modificar perquè en un futur es pugui continuar fent d’aquesta manera.

El fet de no tenir regulats els estatuts pot derivar en diversos problemes. Per exemple, si es té previst fer assembles telemàtiques o reunions virtuals i enviar la convocatòria per correu electrònic, o es té regulat en els estatus, o si no, només es podrà enviar per correu postal, en el cas que estigui regulat així. Aquest fet no s’ajusta a la realitat, ja que avui en dia, gairebé ningú envia la convocatòria per aquest mitjà, però si no es realitza com s’esmenta en el estatuts, l’entitat es pot exposar a una possible causa d’impugnació.

La normativa estableix els principis i procediments que garanteixen el dret a la igualtat de tracte i a la no discriminació, el respecte a la dignitat humana i la protecció davant de qualsevol conducta de discriminació que pugui atemptar contra la dignitat de les persones.

El text pretén eliminar qualsevol discriminació que pugui donar-se per raó de naixement o lloc de naixement; procedència, nacionalitat o pertinença a una minoria nacional; raça, color de pell o ètnia; opinió política o d'una altra índole; religió, conviccions o ideologia; llengua; situació econòmica o administrativa, classe social o fortuna i origen cultural, nacional, ètnic o social.

També vol eliminar qualsevol discriminació per sexe, orientació, identitat sexual i de gènere o expressió de gènere; ascendència; edat; fenotip, sentit de pertinença a grup ètnic; malaltia, estat serològic; discapacitat o diversitat funcional o qualsevol altra circumstància de la condició humana, real o atribuïda. D’aquesta manera, la llei promou l'eradicació del racisme i la xenofòbia; de l’aporofobia i l'exclusió social; del sexisme; de l'homofòbia i la LGBTIfobia.

D’aquesta manera, la norma regula els drets i les obligacions de les persones físiques i de les persones jurídiques, tant públiques com privades, i estableix els principis d'actuació que han de regir les mesures dels poders públics destinades a prevenir, eliminar i corregir tota forma de discriminació, directa o indirecta, tant en el sector públic com en el privat.

En primer lloc, la normativa preveu l'aplicació per part de les administracions públiques de mètodes i instruments necessaris per a detectar les situacions discriminatòries i protegir les víctimes de discriminació, adoptant mesures preventives i aplicant-les adequadament per al cessament d'aquestes situacions.

Així mateix, hauran de prestar una atenció integral real i efectiva a les víctimes d'accions discriminatòries, d'intolerància i d'odi, que inclogui mesures específiques de suport amb assessorament, assistència sanitària i mesures socials que facilitin la seva recuperació integral.

D'altra banda, els poders públics, l'Administració de justícia, els cossos i forces de seguretat públics i privats i les autoritats públiques hauran d’adoptar mesures d'acció positiva i impulsar polítiques per fomentar la igualtat de tracte en l'àmbit privat i per aconseguir acords entre els diferents sectors socials i econòmics.

També hauran de promoure que organitzacions i empreses duguin a terme accions de responsabilitat social consistents en mesures econòmiques, comercials, laborals, assistencials o d'una altra naturalesa, destinades a promoure condicions d'igualtat de tracte i no discriminació.

En primer lloc, s’estableix l'aprovació per part del departament competent en matèria de polítiques socials d'un protocol específic d'atenció a les víctimes de la discriminació. La protecció comprèn l'adopció de les mesures necessàries pel cessament immediat en la conducta d'intolerància i discriminatòria, l'adopció de mesures cautelars, la prevenció de violacions imminents o ulteriors, la indemnització de danys i perjudicis i el ple restabliment de la persona perjudicada en el ple exercici dels seus drets.

En segon lloc, la llei preveu que les administracions públiques portin a terme campanyes de sensibilització i divulgació contra les agressions i els delictes d'odi per promoure la seva denúncia i garantir l'assistència a les víctimes tot i que no s'interposi denúncia. A més, han de dissenyar i posar en marxa en els centres escolars un protocol específic per a l'alerta, la identificació, l'assistència i la protecció en cas d'assetjament escolar amb relació a les actituds de discriminació, d'intolerància i les conductes d'odi.

La nova regulació s’aplica als nous contractes de lloguer de residència permanent de les persones llogateres, si l’habitatge està situat en una àrea declarada amb mercat d’habitatge tens.

En cap cas s’aplica a arrendaments anteriors a l’1 de gener de 1995, ni als habitatges que ja tenen un règim específic de determinació de rendes, com els habitatges de protecció oficial, lloguer social obligatori, d’inserció o mediació per al lloguer social o d’arrendament de caràcter assistencial.

En el cas dels municipis no inclosos, però que conformin l’índex de referència de preus de lloguer, poden ser declarats com una àrea de mercat d’habitatge tens si representa un creixement del preu dels lloguers clarament superior a la mitjana catalana.

També es podrà declarar àrea de mercat d’habitatge tens si el lloguer mitjà és superior al 30% dels ingressos habituals de les llars o la renda mitjana de persones menors de 35 anys o si existeix un creixement interanual acumulat de 3 punts per sobre de l’IPC, en els darrers 5 anys.

Es podrà pactar un increment o disminució d'un 5% del preu de l’índex en funció de l’estat i característiques de l’habitatge. Només es podrà incrementar si reuneix un mínim de tres de les següents característiques: ascensor, aparcament, està moblat, calefacció o refrigeració, piscina comunitària o equipaments similars, jardí o terrat comunitari, consergeria i vistes especials.

En el cas que al darrer any s’hagin fet obres de millora d’habitabilitat, seguretat, confortabilitat o eficiència energètica, es pot incrementar el preu i aquest serà equivalent com a màxim a l’interès legal incrementat en tres punts sobre el capital invertit en la millora, el que representa un 6% en total. Per molt gran que sigui la inversió en millores, l’increment total mai superarà el 20% de la renda, sense comptar les subvencions públiques com a part del capital invertit.

D’altra banda, si es fan obres de millora un cop superats els 5 primers anys de contracte, es poden incloure els increments previstos per aquests casos en la legislació vigent. S’ha de tenir en compte que aquestes obres han de ser de millora i mai de manteniment i hauran d’estar justificades mitjançant factures.

En el cas que amb el contracte anterior hi hagués una relació de parentiu entre persona arrendadora i arrendatària, el preu del nou contracte sí que pot superar el de l’anterior, però no pot superar el preu de l’índex.

Respecte els habitatges nous en els darrers 5 anys i els que hagin tingut una gran rehabilitació, el nou preu no podrà superar l’àrea superior de l’índex de referència, tot i que durant els primers tres anys no se’ls aplicarà aquesta llei.

La normativa contempla dos tipus d’infraccions, les lleus i les greus, per tal que els contractes d’arrendament compleixin amb tots els requisits.

Les infraccions lleus van dels 3.000 als 9.000 € i contemplen les següents situacions:

• No fer constar l’índex i/o la renda de l’anterior contracte en la publicitat d’habitatges de lloguer.
• No adjuntar al contracte o no facilitar la documentació sobre l’índex de preus i/o la informació sobre el contracte anterior, o bé falsejar aquesta informació.
• Establir una renda que superi l’import màxim establert en menys d’un 20%.

Les infraccions greus van dels 9.000 als 90.000 € i contemplen les següents situacions:

• Llogar un habitatge incomplint els criteris de determinació de les rendes que dicta aquesta llei.
• Establir una renda que superi l’import màxim establert en un 20% o més.
• Amagar al llogater que l’habitatge es troba subjecte al règim de contenció de rendes.
• Ometre la informació relativa a l’índex de referència de preus de lloguer d’habitatges, així com l’import de la renda del contracte d’arrendament anterior.

En el moment en què s’anomena una cosa, una persona o un col·lectiu, s’està fent visible i es reconeix la seva existència. D’aquesta manera, el llenguatge condiciona la imatge de la realitat i la perspectiva d’aquesta.

Si a l’hora de comunicar-se s’utilitza un llenguatge androcèntric i estereotipat sobre les dones i els homes, es nega l'evidència dels canvis socials que s’estan duent a terme per assolir una igualtat de gènere real.

Per aquest motiu, si s’utilitza la forma masculina com a genèric no s’està donant visibilitat a les dones i tot el que això representa. Tot i que estiguin presents a la feina, la cultura, l'educació, la política, l’esport o el Tercer Sector, si no apareixen en el llenguatge, queda totalment minvada la seva repercussió i presència, generant una discriminació perpetuada cap al gènere femení.

Per tant, per reflectir la situació real de les dones, el llenguatge i la seva utilització hauran de canviar per a la igualtat efectiva de dones i homes amb la implantació d’un llenguatge no sexista, tal i com diu la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març.

Per emprar un llenguatge inclusiu correcte, primer de tot, es prioritzaran les formes genèriques i impersonals abans que les formes dobles, sempre que sigui possible. És important que no es redueixi el llenguatge no sexista als desdoblaments, ja que moltes de les solucions són precisament més sintètiques.

Exemples:

• Incorrecte: ‘La directora, el subdirector, la cap d’estudis, professors i alumnes estan convidats a la castanyada, que enguany es realitzarà al pati interior de l’escola’.
• Correcte: ‘Tota la comunitat educativa està convidada a la castanyada, que enguany es realitzarà al pati interior de l’escola’.
• Incorrecte: ‘Els mestres i les mestres de secundària han donat la benvinguda als alumnes i les alumnes de primer curs’.
• Correcte: ‘El professorat de secundària ha donat la benvinguda a l’alumnat de primer curs’.

D’altra banda, sempre que sigui possible, s’hauran d’utilitzar adjectius en comptes de substantius.

Exemple:

• Incorrecte: ‘Vaig recollir l’informe del metge’.
• Correcte: ‘Vaig recollir l’informe mèdic’.

Una altra alternativa, en cas de no poder utilitzar formes genèriques, ni personals, ni adjectius, serà l’ús de noms epicens com estudiant, nadó, periodista, infant, adolescent o persona. D’altra banda, també es pot adjuntar la terminació femenina a la forma masculina després d'una barra inclinada. Sobretot pot ser pràctic en textos breus i esquemàtics, com ara formularis, llistes, taules i gràfics.

Amb la creació de la nova ordre es pretén disposar d'una informació actualitzada de les persones professionals de l'educació en el lleure que tenen la titulació adequada per exercir com a tals, així com facilitar el disseny i la implementació de polítiques orientades a la formació dels i les professionals de l'educació en el lleure a Catalunya.

D’altra banda, també es pretén permetre un accés fiable, tant a la ciutadania com a l'administració responsable del seguiment de les activitats d'educació en el lleure, per saber si una persona té una titulació que l'habilita professionalment per exercir d'educadora en el lleure.

Per formalitzar el registre dels i les monitores ha de constar el número d’inscripció, la data de la inscripció i les dades identificatives de la persona interessada com el nom i cognoms, DNI, data de naixement i gènere.

També és demana la secció o seccions en les quals està inscrita la persona interessada, el títol que faculta per exercir la professió o, quan no se'n tingui, document d'habilitació, acreditació, validació o reconeixement. En el cas de les titulacions expedides per l'organisme competent en matèria de joventut, s’haurà d’esmentar el centre on s'ha cursat la formació oficial corresponent.

Per formalitzar el registre s’ha de tenir un mínim de 18 anys, tenir alguna de les titulacions esmentades en l’anterior apartat i haver fet un mínim de 160 hores de pràctiques com a monitor/a en un centre d'educació en el lleure infantil i juvenil. En el cas de les persones directores de lleure, se’ls demanarà un mínim de 120 hores de pràctiques com a director/a en un centre d'educació en el lleure infantil i juvenil.

A més, s’haurà d’aportar una còpia digitalitzada de la titulació corresponent, una còpia digitalitzada de la certificació de les hores de pràctiques i la declaració responsable en què es confirmi que les còpies digitalitzades corresponen amb l'original i que la persona sol·licitant compleix els requisits per poder inscriure's en el registre. En qualsevol cas, l'Administració pot verificar la conformitat de les dades entregades.

Les persones que obtinguin el diploma de monitor/a o director/a d'activitats de lleure infantil i juvenil en alguna de les escoles reconegudes per l'òrgan competent en matèria de joventut s’inscriuran d’ofici i de forma automàtica.

També ho faran les persones que tenen el diploma de monitor/a o director/a que expedeix la Direcció General de Joventut amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta ordre.

En aquests casos, el número d'inscripció en el registre correspondrà amb el que consta al carnet de monitor/a i de director/a d'activitats d'educació en el lleure infantil i juvenil, i el carnet tindrà les funcions de certificat d'inscripció.

Quan una fundació o associació treballa sense una contrapart i ho fa directament amb les persones beneficiàries, la identificació de la qual no és possible, totes aquestes persones s’hauran d’identificar com a col·lectiu.

En canvi, quan hi ha una contrapart i no es treballa directament amb les persones beneficiàries, s’hauran d’identificar les contraparts i les persones col·laboradores.

Les entitats financeres no subministren a les seves ESFL clientes les dades de les persones donants inferiors a 1.000€, ja que si ho fessin incomplirien la LOPD. Tenint en compte que la mitjana de les donacions a l’Estat espanyol és d’entre 160 i 170€, es queda molt lluny del mínim exigit.

Però és cert que l’article 42 de la llei obliga la identificació i la comprovació de la identitat de totes les persones que aportin a títol gratuït fons o recursos per import igual o superior a 100€. En el cas que la donació pretengui ser anònima, aquesta haurà de ser rebutjada per l’entitat.

Pel que fa a persones físiques com a donants individuals, no és necessari comptar amb fotocòpies del DNI, ja que podria desincentivar les donacions i representaria una burocràcia important. Tot i així, seria desitjable. Igualment, es preveu la identificació i comprovació de la identitat de la persona donant que es farà mitjançant un document fefaent.

Respecte les persones jurídiques, empreses donants o col·laboradores i altres ESFL finançadores, les exigències en la comprovació s’incrementen. Es demana fotocòpia dels documents que acreditin denominació, forma jurídica, domicili, identitat de les administradores, estatuts i número d’identificació fiscal, a més d’una declaració responsable.

Els òrgans de govern de les entitats esportives de Catalunya es poden reunir i adoptar acords a distància. Això sí, sempre que els estatuts de l’entitat en qüestió no ho prohibeixi de forma expressa.

Aquesta mesura deixa de ser provisional i, per tant, ja no s’aplica només en context de pandèmia amb terminis concrets sinó que passa a ser permanent. Això vol dir que les entitats esportives no cal que afegeixin als seus estatuts l’opció de fer assemblees per videoconferències. Ja podran gaudir d’aquesta possibilitat sense necessitat de fer-ho constar enlloc.

De totes maneres, la llei aclareix que la reunió s’haurà de fer de forma presencial si la complexitat tècnica que requereix l’organització i desenvolupament de la videoconferència dificulta el dret a la participació i el dret a vot de les persones que assisteixen a les assemblees.

Pel que fa a les assemblees generals, les entitats esportives catalanes les poden celebrar per via telemàtica si tenen per objectiu deliberar o aprovar aspectes necessaris per al funcionament ordinari de l’entitat esportiva. En cap cas es poden convocar o celebrar assemblees generals a distància si tenen com a objectiu:

• Modificar els estatuts i reglaments de l’entitat.
• Dissoldre l’entitat.
• Acordar la transformació, fusió o escissió de l’entitat.
• Aprovar el vot de censura.
• Escollir els i les membres de la junta directiva.

El món de les assegurances és molt tècnic i ampli, així que és una bona idea contactar amb alguna entitat especialitzada en assegurances que assessori sobre la matèria. Hi ha entitats del tercer sector que comercialitzen assegurances per a organitzacions del tercer sector.

Comptar amb un assessorament personalitzat per part d’una altra entitat del sector dona un valor afegit al servei ja que l’entitat assessora és experta en associacionisme i gestió de fundacions i voluntariat, així que té una visió més concreta de les necessitats i particularitats de les entitats. Una empresa, en canvi, al no estar centrada en el tercer sector, possiblement desconeix el dia a dia d’una organització no lucrativa i està més allunyada de les seves singularitats.

A més, contractar una assegurança a través d’una altra entitat no lucrativa és més coherent, ja que dona un impuls al treball en xarxa i enforteix el tercer sector.

L’altra gran recomanació és la d’evitar franquícies. La franquícia consisteix en una quantitat fixa o en un percentatge que l’asseguradora pacta amb l’assegurat/da al contracte i que obliga la persona o entitat assegurada a pagar un mínim de diners en cas de dany o accident.

Per exemple, si una entitat té un accident i els costos són de 300 euros, si i la seva assegurança té una franquícia de 200 euros, la companyia haurà de pagar només 100 euros.

Si l’entitat opta per una assegurança sense franquícia, en cas d’accident, la companyia assumirà el 100% del cost; és a dir, cobrirà l’import des del primer euro.

Hi ha assegurances de molts tipus (d’accidents, de responsabilitat civil, de juntes directives, de voluntariat...) i molt sovint és necessari contractar-ne més d’una. Per simplificar la feina de les entitats, és recomanable contractar una pòlissa que englobi tota l’activitat de l’organització.

En comptes de contractar una assegurança de responsabilitat civil d’una banda i d’accidents per una altra, és més còmode optar per una que tingui en compte totes les necessitats legals de l’entitat.

Finalment, però no menys important, és recomanable que la pòlissa de responsabilitat civil consideri a totes les persones de l’entitat com a tercers/es. És important que s’hi incloguin els diferents col·lectius amb qui l’entitat tingui una relació habitual.

Les assegurances del sector acostumen a comptar amb clàusules que interpreten el concepte de “tercers/es” de manera més àmplia i global que en altres assegurances més convencionals.