Peculiaritats i formes jurídiques de les entitats juvenils

Imatge principal a portada: 
Les persones que formen part de la junta directiva han de tenir una edat mínima de 14 anys i una màxima de 30. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Dani Gallart
Resum: 

Aquest tipus d'organització es caracteritza, entre d'altres aspectes, per comptar amb una junta directiva formada per membres entre 14 i 30 anys.

Una entitat és un organisme social format per diverses persones membres que s’encarreguen de desenvolupar una funció associativa que justifica la seva formació. Aquest ens pot ser tant un col·lectiu de persones sòcies individuals, com un grup d’associacions que s'uneixen.

Imatges secundàries: 
Les persones que formen part de la junta directiva han de tenir una edat mínima de 14 anys i una màxima de 30. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
La persona que ocupa la presidència de l’entitat haurà de ser major d’edat. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Peculiaritats de les entitats juvenils
Formes jurídiques
CRAJ
Llistat d’entitats juvenils
Continguts: 

Segons l’Ordre BSF/12/2014, de 23 de gener, del Cens d'entitats juvenils, les persones que formen part de la junta directiva d’una entitat juvenil han de tenir una edat mínima de 14 anys i una màxima de 30. La persona que ocupa la presidència de l’entitat haurà de ser major d’edat.

En el cas que totes les persones que formen part de l’òrgan de govern siguin menors de 18 anys, s’haurà d’establir un òrgan adjunt constituït mínim per dues persones majors d’edat, escollides per l’assemblea.

La funció d’aquestes persones majors de 18 anys és poder realitzar tràmits i gestions que requereixin d’obrar, com la signatura d’un contracte, la contractació de persones o qüestions que tinguin a veure amb operar el tràfic mercantil, entre d’altres. En definitiva, serien tots aquells tràmits que requereixin una signatura d’una persona major d’edat.

Per tant, la principal diferència amb la resta d’entitats és que el seu òrgan de govern pot estar format per persones menors amb un mínim de 14 anys i una edat màxima de 30, tenint en compte que si totes són menors s’haurà de crear un òrgan adjunt. A més, en el seu nom ha de constar que és una entitat juvenil.

Pel que fa a la forma jurídica d’una entitat juvenil no hi ha cap limitació perquè adopti una forma o una altra, però les més habituals són les associacions i les cooperatives.

Trobar una fundació juvenil és complicat per diverses raons. Per començar, la dotació mínima per fundar-la és de 30.000€, mentre que per a una associació no hi ha una dotació mínima. A més, ja de per si una fundació té més obligacions i unes estructures més complexes. D’altra banda, darrere d’una fundació hi ha projectes més sòlids, estables i amb una projecció a llarg termini, aspectes que no són tan comuns amb la missió i les característiques pròpies de les entitats juvenils.

S’ha de tenir en compte que a una entitat juvenil hi ha molta més rotació, passa molta gent i no s'hi està tant de temps. Aquesta estructura en la qual hi ha més flux de persones i no hi ha tanta estabilitat s’adapta millor a una associació o cooperativa, motiu pel qual són les estructures més habituals.

El Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils (CRAJ) és un organisme adreçat a les entitats juvenils que neix amb l’objectiu d’oferir assessorament, formació i l’actualitat del sector.

El centre opera sobretot a Barcelona i disposa d’altres serveis com un cercador d’entitats juvenils de la ciutat comtal, el lloguer i la cessió de material, cercador de sales i espais, un servei de difusió i el lloguer i cessió de sales, entre d’altres.

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat compta amb un cens d’entitats juvenils per cobrir diverses necessitats. Totes les entitats que hi estiguin inscrites es tenen en compte perquè siguin interlocutores davant de l’administració i estiguin reconegudes com a tal.

D’aquesta manera, a més de disposar d’un cercador en el qual qualsevol persona pot trobar les entitats inscrites, aquestes poden realitzar qüestions d’interès per a la seva activitat, com presentar-se a una subvenció i preguntes freqüents del CRAJ, com els tràmits que requereixen i com constituir l’entitat.

field_vote: 

La Renda Bàsica i les seves principals diferències amb l’Ingrés Mínim Vital

Imatge principal a portada: 
A diferència de l’IMV, la Renda Bàsica no cal demanar-la, sinó que es rep directament. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Dani Gallart
Resum: 

La nova ajuda implantada en el marc de la crisi de la Covid només es concedeix a determinats col·lectius, fet que la diferencia d'altres ajudes que són universals i incondicionals.

Tot i que encara no existeix a l’Estat espanyol, les entitats del tercer sector ja fa temps que reclamen una Renda Bàsica (RB) amb l’objectiu d’eradicar la pobresa cronificada de la societat.

Imatges secundàries: 
A diferència de l’IMV, la Renda Bàsica no cal demanar-la, sinó que es rep directament. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
La renda bàsica és un ingrés pagat per l'estat, com a dret de ciutadania, a cada membre de ple dret o resident de la societat. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Què és la Renda Bàsica?
Diferències entre la Renda Bàsica i l’Ingrés Mínim Vital
Sense tràmits burocràtics
El 20% més ric perd, el 80% restant guanya
Renda bàsica i igualtat de gènere
Continguts: 

La Renda Bàsica és un ingrés pagat per l'Estat, com a dret de ciutadania, a cada membre de ple dret o resident de la societat fins i tot si no vol treballar de forma remunerada, sense prendre en consideració si és ric o pobre, independentment de les seves altres fonts de renta i sense importar amb qui conviu.

L’objectiu de la Renda Bàsica és que l’ingrés pugui cobrir les seves necessitats materials.

La principal diferència és que la Renda Bàsica es pot rebre de forma incondicional, mentre que l’Ingrés Mínim Vital requereix complir amb un seguit de condicions, al igual que altres ajudes com la Renda Garantida de Ciutadania (RGC).

L’economista Daniel Raventós assegura que complir els requisits per obtenir l’IMV són extremadament condicionants. “Pots estar molt per sota del llindar de pobresa amb un perfil que s’ajusta perfectament a rebre l’ajuda i per un sol requisit sense complir quedar-te fora”.

L’altra gran diferència és la universalitat de la Renda Bàsica respecte la focalització a determinats col·lectius de l’IMV. Mentre que la primera va dirigida a tota la ciutadania, la segona només arriba a col·lectius molt específics.

“L’IMV no va dirigit a persones pobres, va dirigit a persones extremadament pobres. D’aquesta manera, tot i una correcta tramitació de l’ajuda, no sortirà ningú del llindar de pobresa”, alerta Raventós.

A diferència de l’IMV, la Renda Bàsica no cal demanar-la, sinó que es rep directament. D’aquesta manera, s’eliminarien tots els tràmits burocràtics que en moltes ocasions dificulten l’accés a l’ajuda per part de la ciutadania.

“La majoria d’aquests tràmits utilitzen un llenguatge molt tècnic que la persona demandant no està acostumada a veure. A més, sesolen fer de forma telemàtica quan la majoria de les demandants no té accés a dispositius electrònics ni connexió a Internet”, remarca Raventós.

“Amb els tràmits de l’IMV s’ha posat en evidència que aquest sistema no funciona i té uns problemes tècnics impressionants”, afegeix l’economista.

El fet que la RB la rebi tota la ciutadania pot fer pensar que no seria just que una persona amb situació benestant o amb un alt poder adquisitiu rebi la mateixa quantitat que una persona en el llindar de pobresa.

Però la qüestió és que les persones amb més poder adquisitiu, aportarien més diners per establir l’ajuda a tota la població i, d’aquesta manera només sortiria perdent el 20% més ric, enfront un 80% de la ciutadania que sortiria guanyant.

En l’actualitat, moltes feines mal pagades, amb sous molt baixos o que es troben dins d’una economia submergida són ocupades per dones. La seva precarietat les obliga a acceptar unes condicions que en moltes ocasions vulneren els seus drets, però que accepten per pagar el lloguer o portar menjar a la seva llar i amb la crisi de la Covid-19, la situació encara s’ha agreujat més.

D’altra banda, moltes dones víctimes de violència de gènere no es separen del seu agressor o tenen por a denunciar-lo perquè poden dependre econòmicament d’aquesta persona i prefereixen exposar-se a la violència que quedar-se sense res.

Amb una renda bàsica es podria acabar la precarietat laboral d’aquestes dones, sense que haguessin d'acceptar qualsevol feina, i les que són maltractades es podrien atrevir a denunciar el seu agressor o deixar-lo, un cop empoderades econòmicament i conscients que poden tenir una nova oportunitat per començar.

field_vote: 

Què són la bretxa i els drets digitals?

Imatge principal a portada: 
La bretxa digital afecta els àmbits d'accés, ús i qualitat d'ús. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Autor/a: 
Júlia Hinojo
Resum: 

L’auge d’Internet i els canvis constants del món tecnològic dificulten la protecció de llibertats vinculades a l’ús de les TIC per part de les persones usuàries.

Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) ofereixen oportunitats i millores al dia a dia de les persones, però també intensifiquen i perpetuen desigualtats socials preexistents. Mentre hi hagi una part de la societat que estigui al marge de les TIC per factors socioeconòmics, continuarà havent-hi desigualtats digitals i, per tant, socials.

Imatges secundàries: 
La bretxa digital afecta els àmbits d'accés, ús i qualitat d'ús. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Els drets digitals són els drets humans que permeten a les persones accedir, fer servir, crear i publicar continguts digitals, així com fer servir dispositius electrònics i xarxes de comunicació. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Subtitols: 
Què són els drets digitals?
Tipologia de drets digitals
Què és la bretxa digital?
Bretxa d’accés
Bretxa d'ús
Bretxa de qualitat d'ús
Primers debats sobre la bretxa digital
Evolució del concepte de bretxa digital
Continguts: 

Els drets digitals són els drets humans dins del terreny d’Internet i les tecnologies digitals. El creixement continu de les TIC i l’actualització constant de noves eines fan cada vegada més difícil garantir la protecció dels drets de les persones en l’àmbit digital. És per aquest motiu que en els últims anys han anat creixent les iniciatives polítiques per protegir i promoure els drets digitals a escala global.

Entre els drets digitals podem trobar el dret a la llibertat d’expressió, a la privadesa en línia, el dret a associar-se en comunitats virtuals i el dret d’accés a Internet. Vinculat amb la legislació europea sobre protecció de dades, queda regulat el dret a l’oblit i el dret de rectificació a Internet, el dret a la desconnexió digital de la feina, i el dret a la intimitat davant l’ús de sistemes de geolocalització i videovigilància.

Segons l’organització Computer Professionals for Social Responsibility, a més, la xarxa ha de reflectir la diversitat humana en comptes d’homogeneitzar-la, les persones som les administradores de la xarxa, tenim dret a comunicar-nos i la xarxa ha de ser oberta i inclusiva.

Els drets digitals s’han de garantir independentment del nivell d’ingressos de les persones, la seva ubicació geogràfica o les discapacitats de cadascú. La realitat, però, mostra que l’accés a les noves tecnologies és desigual en funció de factors com el nivell de riquesa de cada país i de cada classe social.

És a dir, l’accés i el domini en l’ús de les noves tecnologies depenen de l’edat, el gènere, el nivell formatiu, la procedència o el context econòmic. Aquesta desigualtat és la bretxa digital, definida per l’OCDE com “la desigualtat entre individus, llars, negocis i àrees geogràfiques en diferents nivells socioeconòmics respecte a les seves oportunitats d’accedir a les TIC i a l’ús d’Internet en una àmplia varietat d’activitats”.

Aquesta desigualtat digital és una de les principals causes d’acceleració i ampliació de les desigualtats socials ja existents. Així ho constaten diversos estudis, entre els quals, l’informe que ha publicat M4Social aquest mes de juny.

La bretxa digital es troba en tres àmbits: en l’accés, en l’ús i en la qualitat d’ús.

La bretxa d’accés té a veure amb les desigualtats relacionades amb l’accés a una bona connexió a Internet i a dispositius com ordinadors, mòbils i tauletes.

Des de la vessant del tercer sector, les dades extretes de l’estudi ‘La bretxa digital en les persones ateses per entitats socials’, del projecte M4Social de la Taula del Tercer Sector, mostren que dels i les professionals del tercer sector que posen a disposició dels seus usuaris i usuàries dispositius amb accés a Internet, només en un 33% dels casos, els dispositius funcionen correctament.

A més, les dades apunten que hi ha una demanda elevada d’aquests serveis i que la necessitat no està coberta.

La bretxa d’ús fa referència al tipus de servei que cadascú utilitza des d’Internet. Segons el mateix estudi, les entitats no s’enfronten només a les necessitats derivades de les limitacions en l’accés a les TIC sinó també a les derivades de l’ús que en fan les persones usuàries.

Tot i que el 39% dels i les professionals que van participar a l’estudi desconeixen el nivell de capacitació digital dels seus usuaris/es, l’informe constata l’interès de la població al voltant de les TIC perquè el 66% de les persones participants pertanyen a una entitat des de la qual s’ofereixen formacions en TIC per a persones usuàries. Tenen molta demanda els cursos sobre eines ofimàtiques i de navegació bàsiques, i moltes tenen l’objectiu d’aplicar els coneixements a la recerca de feina.

La bretxa de qualitat d’ús és la que té a veure amb les habilitats digitals que serveixen per treure profit de les TIC. Aquests aprofitaments desiguals també es reflecteixen en les necessitats i demandes que les persones usuàries dirigeixen a les entitats socials.

Segons l’estudi mencionat abans, s’ha detectat una forta demanda de suport per part de les persones usuàries a l’hora de millorar les seves habilitats digitals. La demanda prové de persones que volen aplicar els coneixements digitals en l’àmbit laboral i en tràmits que requereixen la relació amb administracions públiques a través d’Internet.

La bretxa digital és una realitat que es va posar sobre la taula durant els 2000, amb la irrupció d’Internet. El 2001, l’OCDE ja va definir la fractura digital com a la “divisió entre individus, llars, àrees econòmiques i geogràfiques amb diferents nivells socioeconòmics amb relació tant a les seves oportunitats d’accés a les TIC, com a l’ús d’Internet per a una àmplia varietat d’activitats”.

El 2002, l’Associació per al Progrés de les Comunicacions va redactar la Carta sobre els drets a Internet, prenent com a referència diversos drets de la Declaració Universal dels Drets Humans i fent especial èmfasi en la llibertat d’expressió, l’accés al coneixement, al programari lliure, a la privacitat, la internet multilateral i la democràcia.

Un any més tard, al 2003, les Nacions Unides van celebrar l’anomenada Cimera Mundial de la Societat de la Informació. La conferència a Ginebra va derivar en una declaració en la qual s’especifica la importància del dret a la llibertat d’expressió en el marc de la “societat de la informació”.

Si bé al principi la bretxa digital es vinculava a la divisió entre persones riques i pobres per accedir a les tecnologies, el concepte s’ha anat ampliant. Ara que la disponibilitat de ‘smartphones’ i d’altres tecnologies s’ha fet més comuna entre la població, la bretxa digital reflecteix la necessitat que tothom pugui tenir les competències digitals necessàries per utilitzar amb criteri les noves tecnologies.

Així, les iniciatives més recents per lluitar contra la bretxa digital (com ara l’Agenda Digital Europea, del 2010, o l’Agenda digital per a Espanya, del 2013), destaquen també com a reptes digitals la millora de l’accés als serveis digitals, la promoció de la connectivitat i la inclusió, i la millora de l’administració electrònica i dels serveis públics digitals.

Des de llavors, han sorgit moltes iniciatives per promoure els drets digitals i per disminuir la bretxa digital. Per exemple, el 2018, Barcelona, Nova York i Amsterdam van crear la Coalició de les Ciutats pels Drets Digitals (Cities Coalition for Digital Rights), amb l’objectiu de protegir els drets humans a Internet des de l’àmbit local i global, i per promoure la creació de lleis, eines i recursos al voltant d’aquests cinc principis:

  • Accés universal i igualitari a Internet i a l’alfabetització digital.
  • Privacitat, protecció de dades i seguretat. Tothom hauria de tenir el control de les seves dades personals en l’àmbit virtual, per garantir la seva confidencialitat, seguretat, dignitat i anonimat. És a dir, cal que tothom sàpiga on aniran les seves dades personals col·locades a Internet i què es farà amb aquestes dades.
  • Transparència, rendició de comptes i no discriminació de dades, continguts i algoritmes. Tothom ha de poder entendre com funciona Internet, per tenir una visió crítica que permeti distingir circumstàncies injustes o discriminatòries.
  • Democràcia participativa, diversitat i inclusió. Tothom ha de poder-se sentir representat a Internet, tenint en compte que les infraestructures digitals són un bé comú que ha d’estar a l’accés de tothom.
  • Estàndards de servei digital oberts i ètics. Les noves tecnologies han de garantir aquests estàndards d’inclusió.
field_vote: 

Com és la nova llei de protecció de menors?

Imatge principal a portada: 
La nova normativa s’ha elaborat conjuntament amb els ministeris de Drets Socials, Interior i Justícia, però també amb Educació. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Dani Gallart
Resum: 

La normativa té l’objectiu d'implicar tota la ciutadania per prevenir la violència cap a infants i joves i traurà la pàtria potestat dels assassins masclistes.

El Govern espanyol ha aprovat l’avantprojecte de llei de protecció integral a la infància i l’adolescència per aturar aquest problema i que la societat sigui conscient de l’alt volum de violència vers la infància, que molts cops queda amagada perquè no es demana ajuda o el seu entorn la silencia. Aquesta nova legislació pionera a escala mundial marca un seguit de canvis legislatius per evitar el silenci i protegir l’infant.

Imatges secundàries: 
La nova normativa s’ha elaborat conjuntament amb els ministeris de Drets Socials, Interior i Justícia, però també amb Educació. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Un dels altres canvis és que els i les menors de 14 anys només hauran de declarar una vegada i ho faran acompanyats d’experts/es. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Amb la nova llei la prescripció del delicte prescriurà quan la víctima compleixi 30 anys. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Prescripció als 30 anys
Una sola vegada als jutjats
Pàtria potestat
Denúncies
Ciberassetjament i publicitat
El paper de les escoles i els espais extraescolars
Formació de professionals
Continguts: 

Un dels canvis més significatius és que el termini de prescripció del delicte s’allarga. Fins ara, un cop la víctima complia els 18 anys, el delicte prescrivia. Amb la nova llei els delictes greus contra menors començaran a prescriure quan la víctima compleixi 30 anys.

Aquest canvi s’adapta molt millor a les necessitats de la persona que ha estat abusada, ja que en moltes ocasions, la víctima triga dècades a reunir el valor per denunciar les agressions i abusos patits durant la infància.

Un dels altres canvis és que els i les menors de 14 anys només hauran de declarar una vegada i ho faran acompanyats d’experts/es, sempre propiciant un entorn còmode per a l’infant.

La nova mesura pretén evitar la por i angoixa que provoca el fet de testificar i passar pels jutjats, ja que això representa tornar a veure a la persona agressora i tot i que pugui arribar a perdonar-la, els danys psicològics causats perduren molt de temps en la víctima.

En la línia de l’àmbit judicial, també s’incidirà en els delictes de temptativa d’homicidi, lesions greus, maltractament habitual, contra la llibertat i indemnització sexual, que inclou les agressions i els abusos.

Abans, l’autoritat judicial havia de decidir la retirada de la pàtria potestat al pare o la mare, però ara serà automàtica en el cas dels i les penades per homicidi o assassinat d’una persona amb qui tingui fills/es en comú o dels propis fills/es. D’aquesta manera es pretén que no quedin espais d’impunitat per a les persones agressores que abans es podien quedar al marge de la llei.

Moltes vegades, davant d’un abús sexual infantil es defensa a la persona agressora dient que l’infant s’ho està inventant, que són coses de l’edat o simplement li treuen importància al que ha passat. Ara, la llei obliga els cònjuges i familiars a denunciar a la comissió de delictes greus i el fet el no denunciar pot arribar a comportar una sanció.

La nova norma recorda que s’ha d’apel·lar a la responsabilitat moral, establint el deure de comunicar a les autoritats els casos de violència contra els i les menors, encara que aparentment no semblin delictius. Per realitzar la denúncia, es pot fer a través de la policia o bé a través dels serveis socials.

Degut a la proliferació d’aquest tipus d’abús a les xarxes, la nova llei crearà un canal específic per denunciar aquests casos i s’articularan mecanismes que garanteixin una ràpida retirada d’Internet de continguts que afectin menors.

D’altra banda, es controlaran els continguts dirigits a menors que incitin a la violència, el racisme o qualsevol discriminació per gènere o tendència sexual. Aquesta mesura es focalitzarà a les xarxes socials.

La nova normativa s’ha elaborat conjuntament amb els ministeris de Drets Socials, Interior i Justícia, però també amb Educació. D’aquesta manera, es crea la figura de coordinador/a de benestar i protecció dels i les menors als centres escolars i als espais on es practiqui esport i oci. Les comunitats autònomes tindran la competència de decidir si han de ser docents o educadors/es socials els que donin resposta a possibles casos de violència com l’assetjament.

Un altre canvi serà la inversió en formació de professionals del sector. Amb una dotació anual d’uns 75 milions d’euros per a plans de formació l’objectiu és detectar immediatament qualsevol abús o agressió. D’altra banda, es prestarà especial atenció al passat i als antecedents de persones que treballin en l’àmbit de la infància per prevenir reincidències.

A més, la normativa preveu que les accions formatives que es realitzin a partir d’ara tinguin en compte premiar el bon tracte, la parentalitat positiva, l’adquisició de competències emocionals, de negociació i resolució de conflictes partint de la situació i necessitats dels i les progenitores, o, en el seu cas, de les persones tutores.

field_vote: 

Teletreball i protecció de dades: consells per complir amb la normativa

Imatge principal a portada: 
Cal disposar d'un protocol específic per complir amb la protecció de dades en cas de teletreball. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Resum: 

La generalització del treball a distància fa més necessari que mai estar al corrent de les implicacions que suposa en l'àmbit de la seguretat de les dades.

La declaració de l’estat d’alarma i el posterior confinament pel contagi de covid-19 ha obligat moltes associacions i fundacions a tancar les seves seus físiques i a treballar des de casa. A mesura que la desescalada avança d’una fase a l’altra, les entitats van tornant a la normalitat.

Imatges secundàries: 
Cal disposar d'un protocol específic per complir amb la protecció de dades en cas de teletreball. Font: Unsplash. Font: Unsplash
La llei de protecció de dades obliga a complir amb unes mesures de seguretat en funció del risc de les dades que tracti l'entitat. Font: Unsplash
Subtitols: 
Disposar d’una política de protecció de dades per a teletreball
Eines confiables i amb garantia
Mesures de seguretat
Altres consells per a la seguretat de les dades
Continguts: 

Si l’entitat té correctament implementada la normativa de protecció de dades a la seva entitat, és possible que a la seva política de protecció de dades i seguretat de la informació tingui definides les mesures a prendre pel que fa al treball a distància.

Si no és així, s’hauria de fer un exercici per calcular les necessitats i riscos de l’entitat en relació al teletreball i definir algunes qüestions importants com poden ser les següents:

  • Quines fórmules d’accés remot estan permeses.
  • Quin tipus de dispositiu es considera vàlid per accedir a la informació.
  • Determinar els perfils i nivells d’accés a la informació.
  • Definir la responsabilitat i obligacions del personal relatives a la protecció de dades en aquesta fórmula de treball.
  • Donar la informació suficient a les persones treballadores que tracten dades perquè puguin desenvolupar la seva tasca amb totes les garanties.

A més, sempre s’ha de tenir present el compromís de confidencialitat que han de complir totes les persones treballadores respecte a la informació adquirida a causa de la seva feina i, per tant, s’han d’aplicar les mesures i controls necessaris per garantir aquesta confidencialitat.

Durant la crisi sanitària per la Covid-19, a les entitats els ha tocat ser imaginatives i reinventar els seus sistemes i processos, adaptant-se a les necessitats que requereix el teletreball.

Per aquest motiu, les organitzacions estan utilitzant un gran nombre d’eines telemàtiques que els ajuden en el seu dia a dia, tant des d’un punt de vista de gestió i organització del treball com de comunicació entre equips i amb terceres persones.

Respecte a aquest creixement en la utilització d’eines que faciliten el treball a distància, les principals qüestions per complir a tenir en compte amb la protecció de dades són les següents:

  • Assegurar-se que les aplicacions i sistemes de teletreball utilitzats ofereixen les garanties suficients per no posar en risc l’exposició de dades personals. S’ha de prestar especial atenció als serveis de correu, missatgeria i eines col·laboratives.
  • Una qüestió important a tenir en compte és que si l'empresa proveïdora pot accedir a les dades personals, això el converteix en encarregada del tractament, per tant, s’hauria de signar un contracte que estableixi els paràmetres d’aquesta relació.

Respecte a les mesures de seguretat, és molt més senzill de tenir-ho tot previst si es tracta d’equips o dispositius corporatius.

En aquest cas, algunes de les principals recomanacions per complir amb la protecció de dades durant el teletreball serien les següents:

  • Establir perfils d’accés a la informació adequats, potser inclús de manera més restrictiva que els accessos habituals quan es treballa en xarxa, ja que es poden aplicar restriccions addicionals en funció del tipus de dispositiu utilitzat per accedir a la informació (equips personals, dispositius mòbils, etc.)
  • Configuració periòdica dels equips i dispositius des dels quals s’accedeix.
  • Revisió i actualització dels servidors d’accés remot per garantir el compliment de la política de protecció de dades.
  • Disposar d’una configuració amb els mateixos privilegis fixats pels serveis TIC que no pugui ser desactivada o modificada per les persones treballadores.
  • Instal·lació de les aplicacions autoritzades per l’organització.
  • Disposar d’un software antivirus o tallafocs.
  • Evitar la connexió dels dispositius en llocs públics, així com la connexió a xarxes WIFI obertes i no segures.

En cas de permetre la utilització de dispositius personals, s’haurà d’assumir un risc més gran, ja que no existeixen els mateixos controls que als equips corporatius.

Sobretot, algunes de les qüestions a tenir en compte en aquest cas és la possibilitat de monitoritzar els processos.

En cas que la monitorització també es vulgui utilitzar per verificar el compliment de les obligacions laborals, s’haurà d’informar amb caràcter previ i de manera clara i expressa al personal i a la representació dels treballadors/es, tal i com s’estableix a l’Estatut dels Treballadors.

Respecte a la monitorització via remota també s’ha de respectar el dret a la intimitat i el dret a la desconnexió digital regulat a la normativa, concretament a la LOPDGDD.

Tot i així, la configuració per accedir remotament ha de ser revisada periòdicament per garantir que no ha estat desactivada sense autorització.

La situació també serà diferent en funció de quina sigui la situació de cada entitat respecte a l’accés a la informació: si disposa d’un núvol, si disposa d’un servidor propi i tots els ordinadors estan en xarxa, si es volca tota la informació en un programari…

En relació amb aquest punt, també s’ha de prestar especial atenció a la possibilitat propagació de ‘malware’ per la xarxa corporativa i la utilització de recursos no autoritzats.

  • Ús d'email corporatiu: Aquest correu ha de ser per un ús estrictament professional i no es s’hauria d’utilitzar per a cap altre tipus de comunicacions.
  • Utilització de contrasenyes i bloquejos de pantalles: Respectar les contrasenyes i en el cas d'haver d'usar dispositius personals per a la realització del treball, que sigui en una sessió pròpia i diferenciada a la d'altres persones que també puguin utilitzar el mateix recurs.

També és oportú utilitzar bloquejos de pantalla amb la finalitat que no es pugui accedir a la informació quan no s’estigui davant de l’ordinador.

  • Xifrat: Xifrar la informació sensible tant per al seu emmagatzematge com per al seu enviament per reduir els riscos que es produeixin violacions de seguretat.
  • Còpies de seguretat: Realitzar còpies de seguretat de la mateixa manera que en la seu, guardant la informació en les carpetes de les quals es té constància que s'estan realitzant.
  • Trasllat de documentació: Prestar especial cura en el trasllat de documentació en paper i en suports electrònics, que estigui completa abans i després del trajecte.
  • Comunicació d'incidències que afectin la seguretat de les dades de caràcter personal: Comunicar a l’entitat qualsevol incidència de seguretat que tingui coneixement, sobretot si afecta dades personals.
field_vote: 

Aprofita l’assessorament jurídic gratuït per a entitats del tercer sector

Imatge principal a portada: 
Signe d'interrogant Font: Pixabay
Autor/a: 
Júlia Hinojo
Resum: 

La Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària (DGACC) ofereix a totes les organitzacions no lucratives un servei de consultes en línia.

Les associacions, fundacions i cooperatives sense ànim de lucre que tinguin dubtes referents a la gestió jurídica de les seves organitzacions, poden beneficiar-se des de l’1 de maig d’aquest servei públic, finançat per la DGACC, de la Generalitat, i gestionat per Suport Tercer Sector, el departament de

Imatges secundàries: 
El servei de Xarxanet d'assessorament jurídic es va reprendre l'1 de maig. Font: Pixabay. Font: Pixabay
El servei d'assessorament jurídic el gestiona Suport Tercer Sector-Fundesplai. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Subtitols: 
Servei eficient i de qualitat
Tipus de consultes freqüents
Com utilitzar el servei d’assessorament jurídic?
Recursos
Notícies
Continguts: 

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, a través de la DGACC, du a terme diversos programes que treballen per a la promoció de l’associacionisme i el voluntariat, entre d’altres, el Servei d’Assessorament gratuït per a entitats del tercer sector (voluntariat.gencat.cat) i el portal web xarxa associativa i de voluntariat de Catalunya, Xarxanet.org posat en marxa el 2003.

Les persones que s’encarreguen de respondre a les consultes de les entitats que accedeixen al servei d'assessorament són professionals amb una llarga experiència en l’àmbit de la gestió associativa i de fundacions. Suport Tercer Sector fa més de 30 anys que ofereix assessorament, eines de gestió, formació i consultoria a organitzacions del tercer sector.

El servei d’assessorament en matèria jurídica ofereix suport en matèries molt diverses. Les més freqüents són les següents:

  • Situacions jurídiques: regularitzacions de les situacions legals, documentals i registrals d’acord amb les normatives vigents.
  • Constitució, dissolució, fusió i transformació d’entitats
  • Funcionament d’assemblees, juntes directives i patronats
  • Conflictes d’interessos i declaracions responsables
  • Confecció, modificació o adaptació d’estatuts i reglaments interns.
  • Dret tributari i fiscal.
  • Assessorament legal relatiu al voluntariat de l’entitat.
  • Assessorament laboral relatiu als treballadors i treballadores de l’entitat.
  • Assegurances obligatòries per les entitats.
  • Declaració d’utilitat pública.
  • Normativa de protecció de dades personals.
  • Prevenció de delictes penals a les organitzacions (compliance penal)
  • Normativa i obligacions en matèria de transparència.

Alhora, a través d’aquest servei es vol fer un especial esforç per ajudar les organitzacions en el coneixement, comprensió i compliment de les obligacions derivades de normatives recents que incideixen directament en la gestió d’organitzacions del tercer sector.

Les entitats poden fer ús gratuïtament d’aquests serveis per realitzar consultes puntuals a l’hora de resoldre qüestions vinculades a aspectes jurídics. Les entitats poden fer arribar les seves consultes a través d’un breu formulari . Les consultes es resolen en línia, en cap cas de forma presencial. Un cop emplenat el formulari, l’entitat rep la resposta en un termini màxim de 72 hores.

A banda del servei d’assessorament, l’equip jurídic, juntament amb l’àrea de comunicació de Suport Tercer Sector, s’encarrega de nodrir de continguts el portal de recursos i notícies jurídiques de Xarxanet.

Al portal de recursos jurídics es poden trobar continguts didàctics i molt útils per al dia a dia d’una associació, fundació o cooperativa sense ànim de lucre. Quines obligacions legals tenen les juntes directives? Quines són les principals limitacions als drets de reunió pacífica i associació? Com s’elabora el model de riscos penals? Com es regula el canal de denúncies d’una entitat? Aquests són només alguns exemples de les temàtiques que aborda el portal de recursos jurídics de Xarxanet.

El portal també té un apartat dedicat a notícies jurídiques d’interès per al tercer sector. Al portal de notícies jurídiques es poden trobar continguts d’actualitat que afecten de manera directa o indirecta la gestió jurídica de les entitats. Per exemple, s’informa de les novetats legislatives que es van aprovant a Catalunya a través de notícies periodístiques, concises i entenedores perquè les entitats puguin estar al dia en matèria jurídica.

Al portal s’hi poden consultar continguts com aquests: ‘Decret Llei 19/2020: mesures complementàries en matèria social i sanitària contra el covid-19’. ‘4 punts clau de la nova llei de malbaratament alimentari’, ‘Com demanar la declaració d’utilitat pública’, o ‘Com constituir una associació’.

field_vote: 

Obligacions legals i responsabilitat de les juntes directives

Imatge principal a portada: 
Les obligacions registrals estan destinades a fer oficial i pública la informació comptable i documental de l'entitat. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Dani Gallart
Resum: 

El recurs recull un seguit de mesures extraordinàries i referents a la gestió interna de les entitats per donar resposta a les necessitats del moment.

Una situació sense precedents donada per l’actual crisi de la Covid-19 ha provocat un seguit de modificacions jurídiques per adaptar-se a la realitat de les organitzacions. El recurs aborda obligacions legals i la responsabilitat de les entitats, posant el focus en les seves juntes directives.

Imatges secundàries: 
Les obligacions registrals estan destinades a fer oficial i pública la informació comptable i documental de l'entitat. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Es pot realitzar una assemblea telemàtica, inclús no estant regulat als estatus i les votacions poden ser sense sessió. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Obligacions registrals
Gestió interna de l’entitat
Mesures extraordinàries en relació a la Covid-19
Responsabilitat dels membres de la junta
Continguts: 

Aquests tràmits estan destinats a fer oficial i pública la informació comptable i documental de l'entitat. D'una banda, mitjançant la legalització s'estableix la integritat i veracitat de la informació comptable, i de l'altra, el dipòsit en permet l'accés a qualsevol persona. Al registre d’associacions s’hauran de notificar tots els canvis referents a estatuts, junta o adreça de l’organització.

S’hauran de notificar altres registres i censos com el registre d’entitats municipals, entitats de voluntariat, el cens de la Secretaria de Política Lingüística i el Cens General de la Secretaria de Joventut. També s’hauran de notificar el registre de les entitats de medi ambient i sostenibilitat i el registre de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) i l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional pel Desenvolupament (AECID) per a ONGD.

Respecte la gestió interna de l’organització s’hauran de tenir en compte els llibres de l’entitat, les consideracions respecte les persones sòcies, consideracions en relació a l’assemblea de socis i sòcies i els conflictes d’interessos.

Llibres de l’entitat

Cal recordar que aquests documents són una obligació legal i una eina de gestió per garantir el dret d’informació de les persones sòcies i de terceres. També són una garantia per la junta i una eina per gestionar amb transparència. A més, serveixen com una eina per generar confiança i no cal registrar-los.

  • Llibre d’actes: Serveix per agrupar en un llibre les reunions dels òrgans col·legiats de forma autenticada. El seu contingut mínim consta de la data i el lloc, l’ordre del dia, les persones assistents, el resum d’assumptes tractats, els acords adoptats, els resultats de les votacions i majories i les intervencions realitzades.
  • Llibre de socis i sòcies: Consta de la relació actualitzada, la data d’alta, la data de baixa i el domicili de les notificacions.
  • Llibre de persones voluntàries: Consta de la relació actualitzada, la descripció mínima de la tasca que fan i la capacitat específica, en cas que la tinguin.

Consideracions de les persones sòcies

S’haurà de determinar la capacitat de les persones sòcies, així com la seva categoria i el seu procediment d’admissió. Entre els seus drets i deures consten d’un règim disciplinari, la resolució de conflictes i les causes de baixa.

Consideracions en relació a l’assemblea de persones sòcies

Es compta amb una assemblea ordinària per aprovar la gestió de la junta directiva, el pressupost i els comptes anuals i una assemblea extraordinària per la junta directiva o un mínim del 10% de les persones sòcies.

Les reunions estaran constituïdes pel nombre d’associats/des a la primera i segona convocatòria, comptant amb la presidència i la secretaria de les reunions. A l’ordre del dia consten doncs els temes principals (pressupostos, activitat) i la inclusió de nous temes. Només es pot fer si com a mínim un 10% de les persones sòcies ho demanen.

Respecte les votacions i les adopcions d’acords, cada persona sòcia tindrà un vot, excepte el vot ponderat. Hi haurà suspensió de vot en cas d’un incompliment amb les obligacions econòmiques.

Aquest vot es pot delegar per correu per mitjans telemàtics i, en cas d’empat, es realitzarà el vot diriment de la presidència. Les votacions constaran de majoria simple (els vots a favor superen vots en contra sense comptar-hi abstencions, nuls o en blanc) o qualificada (segons els estatuts) i serà secreta si ho sol·liciten un mínim del 10% dels i les membres.

Conflictes d’interessos

En el supòsit de donar-se un conflicte d’aquestes característiques s’analitzarà l’interès personal i si existeixen lligams d’afectivitat, parents de línia directa o col·lateral fins a tercer grau.

Davant d'aquesta situació s’haurà de comunicar el conflicte, directament o indirecta, s’haurà de proporcionar la informació rellevant, abstenir-se d’intervenir ni en la deliberació ni en la votació i el seu vot no es computarà per establir la majoria necessària per adoptar l’acord.

Donades les circumstàncies i l’actual situació de teletreball per la majoria del personal, es pot realitzar una assemblea telemàtica, inclús no estant regulat als estatus i les votacions poden ser sense sessió.

Respecte la convocatòria de l’assemblea, si hi havia una convocada abans de l’estat d’alarma aleshores es realitzarà un mes després de finalitzar aquest estat, però si no hi havia convocada l’assemblea s’aplica.

Durant la vigència de l'estat d'alarma actual, els terminis previstos legalment per a la reunió dels òrgans col·legiats de les persones jurídiques de dret privat subjectes a les disposicions del dret català, queden suspesos a partir de la data de declaració de l'estat d'alarma, i el seu còmput es reprèn a partir de la data de finalització de l'estat d'alarma o les seves pròrrogues.

D’altra banda, es suspèn el termini de presentació de comptes, amb la possibilitat de presentar-los fins 3 mesos després de finalitzar l’estat d’alarma.

Entitats esportives

Pel que fa a les entitats de caire esportiu, es suspenen les assemblees generals. La convocatòria és sense efecte i es tornarà a convocar un cop finalitzi l’estat d’alarma. També hi haurà una pròrroga automàtica del mandat de la junta, en un mes des de la finalització de l’estat d’alarma amb aprovació del calendari electoral.

  • Impugnació d’acords: Es podran impugnar acords als actes contraris de la llei (6 mesos), així com als actes contraris als estatus o lesius de l’interès de l’entitat (40 dies).
  • Pressupostos bàsics: Els pressupostos bàsics de la responsabilitat de les persones membres de la junta directiva s’impugnaran quan hi hagi un dany a l’associació o un incompliment de la llei, dels estatuts, dels actes o omissions negligents.
  • Criteri general: Les persones jurídiques responen pels danys que l'òrgan de govern, els membres d'aquest o altres representants causin a terceres persones, per acció o omissió, en el compliment de les funcions que tenen encomanades, sense perjudici de la responsabilitat directa i solidària, per fet propi de la persona o les persones causants del dany. L’entitat serà la responsable dels danys i no es limita la responsabilitat ni responen les persones sòcies.
  • Causes d’exoneració: Amb l’oposició a l’acord i sense intervenció en la seva execució. Tampoc intervindran en l’adopció ni en l’execució de l’acord sempre que s’hagi fet tot el possible per evitar el dany o almenys s’hagin oposat formalment en saber-ho.
  • Responsabilitats dels i les membres: Tindran una responsabilitat penal en la participació del fet delictiu, la possibilitat d’imputació formal de l’associació i els protocols interns d’actuació. Així mateix, hi ha eines per limitar la responsabilitat amb protocols interns com el 'compliance', transparència a la gestió, la llei de transparència i la normativa de blanqueig de capital i assegurança.
field_vote: 

Nous criteris per a l’organització del lleure educatiu aquest estiu

Imatge principal a portada: 
Es promourà l’ampliació de torns de les activitats en tota la temporada estival per garantir grups més petits, més participació i més seguretat sanitària. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Dani Gallart
Resum: 

La Generalitat ha presentat un seguit de mesures per fixar les línies comunes i generals de com s’han de desenvolupar les activitats durant les vacances davant de la situació provocada per la Covid-19.

L’objectiu del document presentat per la Generalitat és fixar un full de ruta per totes les entitats del lleure educatiu per establir els paràmetres comuns i generals de les activitats del lleure educatiu que es duguin a terme aquest estiu.

Imatges secundàries: 
Es promourà l’ampliació de torns de les activitats en tota la temporada estival per garantir grups més petits, més participació i més seguretat sanitària. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
També es realitzaran torns de matí o de tarda en els casals d’estiu i torns en dies alterns. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Presentació
La importància del lleure en el desenvolupament de la infància i adolescència
Consideracions comunes sobre les activitats
Mesures de protecció i prevenció generals
Consideracions específiques en l’organització dels diferents tipus d’activitats
Continguts: 

El document marc estableix uns requisits mínims amb diferents protocols detallats a partir d’unes premisses bàsiques. Primer de tot, flexibilitat, per adaptar-se a les noves circumstàncies, i imaginació, per replantejar noves activitats amb l’essència de l’educació en el lleure.

En segon lloc, progressivitat, ja que es desenvoluparan en funció de com s’avanci en les diferents fases de desconfinament, realitzant activitats d’una tipologia abans que d’altres i incrementant el nombre d’infants i joves quan no hi hagi incidència del virus. En tercer lloc, l’adaptabilitat territorial, ja que cada territori evoluciona de forma diferent i el pla de desconfinament avançarà a diferents ritmes.

El document remarca que les activitats del lleure es podran fer si es donen les condicions objectives des de l’àmbit de la salut pública perquè es desenvolupin amb seguretat pels infants i joves i la resta de la ciutadania. En aquest sentit, el text estableix uns criteris imprescindibles de seguretat i protecció per a la seva realització.

Davant la situació atípica que estan vivint tots els infants i joves, l’educació en el lleure es marca diferents objectius per donar resposta a les seves necessitats.

Es pretén que durant aquest temps de lleure hi hagi un aprenentatge en les noves rutines, especialment les que tenen a veure amb la higiene i la protecció. També s'apunta a una retrobada i contacte amb la natura i els espais oberts, així com la recuperació del sentit de comunitat, amb interaccions socials, el retrobament amb les amistats i el contacte amb referents adults més enllà del nucli familiar.

Des d’una vessant pedagògica, també es proposa incorporar en el disseny educatiu de les activitats l’acompanyament emocional, el treball del dol i la gestió de la incertesa i la por al desconegut, per enriquir aquestes activitats amb nous aprenentatges i experiències.

Pel que fa a la mida dels grups i els ràtios, hi haurà 1 dirigent per cada 10 participants, començant sempre amb un mínim de 2 persones dirigents per activitat.

Per participar a les activitats s’haurà de complir amb diversos requisits. Primer de tot, absència de malaltia i de simptomatologia de la Covid-19. Tampoc podran conviure amb persones afectades o tenir contacte estret amb persones positives confirmades o amb simptomatologia en els 14 dies anteriors.

S’haurà de complir amb un calendari vacunal actualitzat com a requisit per a la inscripció i els infants o adolescents amb patologies prèvies de base es valoraran pels serveis mèdics per analitzar si poden participar en determinats tipus d’activitats, pel fet que són població de major risc enfront a la Covid-19.

Respecte les activitats, preferentment s’hauran de desenvolupar a l’aire lliure sempre que sigui possible i es podran realitzar jocs tradicionals, activitats de natura i jocs i esports d’aigua a la piscina o al mar.

També es podran realitzar esports i activitats sense contacte físic i proximitat del tronc superior del cos i la cara, com dansa, música, teatre, ioga i altres arts escèniques i jocs amb pilota. El document recomana fer partícips a infants i joves a l’hora de dissenyar i repensar les activitats pròpies de l’educació en el lleure.

Es crearà una nova figura anomenada ‘responsable de seguretat i higiene’ que comptarà amb una formació i material orientatiu previ del Departament de Salut. Les activitats comptaran amb un responsable de seguretat i higiene com a mínim i des de Salut Pública es crearà un protocol de comunicació entre l’equip de dirigents i els serveis de salut on s’adscrigui el municipi que aculli l’activitat.

Pel que fa a protocols específics, cada activitat haurà de crear un document d’adaptació de mesures de seguretat i higiene, així com un protocol específic sobre manipulació d’aliments.

També es demanarà un protocol específic sobre ús i desinfecció dels espais, de l’utillatge propi de les activitats i de la gestió dels espais d’emmagatzematge i un protocol de seguretat que incorpori la possibilitat que en cas d’evacuació o allunyament per risc o emergència greu, no es podrà fer ús d’espais on no es garanteixi la distància de 2 metres o el seu ús serà el mínim possible fins a poder organitzar el retorn a l’origen.

Respecte els requisits generals, caldrà un ús sistemàtic de rentat de mans, l’ús de mascaretes i un llistat de comprovació de símptomes. Quant a la distància de seguretat, hi haurà un distanciament físic de 2 metres entre les persones que participin a les activitats i en el cas d’espais d’ús compartit es realitzaran torns i es farà una sectorialització de l’espai.

Les entrades i sortides de les activitats es faran de forma esglaonada i sempre mantenint la distància de seguretat, aprofitant els diferents accessos a les instal·lacions.

La roba de llit s’haurà de rentar a alta temperatura amb anterioritat i després de l’activitat. Les tovalloles s’hauran de portar de casa, prèviament rentades a alta temperatura.

En els espais d’allotjament la distància mínima serà de 2 metres, prioritzant l’ús d’habitacions amb baixa ocupació, acceptant mesures d’autoprotecció com mampares laterals. A les acampades es prioritzaran les tendes de campanya grans i instal·lacions que permetin una fàcil ventilació, garantint també les distàncies en acampades amb format bivac.

Els espais estaran delimitats per zones, com l’espai de cada grup de convivència, l’espai d’activitats, espais comuns i espais d’entrada i sortida. Es poden fer servir espais de forma compartida, si s’utilitzen en grups petits, sempre i quan es garanteixi la distància de seguretat.

En els espais d’acampada caldrà delimitar l’àrea de dormir, de menjador, de cuina i d’activitats. En instal·lacions compartides amb altres persones usuàries que no siguin d’activitats d’estiu, només es podrà fer ús amb uns horaris exclusius per a infants i joves.

Es promourà l’ampliació de torns de les activitats en tota la temporada estival per garantir grups més petits, més participació i més seguretat sanitària. També es realitzaran torns de matí o de tarda en els casals d’estiu i torns en dies alterns.

field_vote: 

Quina quantitat i quan cobraran la prestació del SEPE les persones incloses a un ERTO?

Imatge principal a portada: 
Una de les preguntes que més neguit causa als i les treballadores és quan cobraran la prestació. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Eduardo Izquierdo
Resum: 

El recurs dona a conèixer els diversos tipus d'Expedients de Regulació d'Ocupació i respon els neguits principals del personal treballador a través d’un exemple pràctic.

La realització d’Expedients de Regulació de l’Ocupació (ERTO) ha provocat una gran quantitat de preguntes per part de les persones treballadores sobre el cobrament de les quantitats que abona el Servei Públic d’Ocupació (SEPE). En qualsevol cas, el personal treballador no ha de fer cap tràmit, ja que l’entitat s’encarrega de tota la presentació de la documentació necessària per a les sol·licituds de la prestació.

Imatges secundàries: 
Una de les preguntes que més neguit causa als i les treballadores és quan cobraran la prestació. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Una altra de les preguntes més freqüents és quan es cobrarà aquesta prestació. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Quins tipus d’ERTO existeixen?
En quin moment es cobrarà?
Quina quantitat es cobrarà?
Un cas pràctic
Continguts: 

La inscripció al SEPE com a demandant d’ocupació és un dels requisits per accedir a la seva prestació, però les persones treballadores no han de fer cap tràmit, ja que es realitza de manera automàtica i col·lectiva quan l’entitat presenta la documentació requerida.

L’ERTO pot afectar les persones treballadores de dues formes diferents:

  • ERTO total: és el més habitual. En aquest cas, el contracte queda suspès i la persona rebrà del SEPE la prestació completa.
  • ERTO parcial: en aquest cas, el SEPE s’encarrega de pagar la part de jornada que la persona deixa de treballar.

Una de les preguntes que més neguit causa als i les treballadores és quan cobraran la prestació. El Govern ja va assegurar que al més d’abril, com a màxim, cobrarien el 20% dels i les afectades per ERTO.

Per tant, la resta del personal treballador cobrarà al següent pagament, que es realitzarà el 10 de maig. En aquest pagament es rebran els endarreriments del que no es va pagar a l’abril.

Una altra de les preguntes més freqüents és quina quantitat es cobrarà. En aquest cas, la normativa apunta que durant els sis primers mesos, es cobrarà el 70% de la base reguladora, i després es passarà a cobrar el 50%.

Però aquesta situació s’ha de matisar en funció de la situació familiar. El SEPE ha mostrat la seva preocupació per no tenir actualitzades les dades personals, sobretot pel que respecta a fills i filles a càrrec, fet que afecta els llindars de cobrament. En funció dels i les filles a càrrec es podrà cobrar una prestació o una altra.

Mínim:

  • Sense fills/es a càrrec: 501,98 euros mensuals.
  • Amb fills/es a càrrec: 671,040 euros mensuals.

Màxim:

  • Amb 0 fills/es a càrrec: 1098,09 euros mensuals.
  • Amb 1 fill/a a càrrec: 1254,96 euros mensuals.
  • Amb 2 o més fills/es a càrrec: 1411,83 euros mensuals.

El SEPE ha remarcat que considerarà les situacions que conegui, però que no pot garantir que el 10 de maig el pagament es realitzi de manera correcta, perquè considera que algunes d’aquestes dades poden no estar actualitzades.

Per aquest motiu, s’ha assegurat que el 10 de maig tothom rebrà un pagament, i que a aquelles persones que no tenen historial al SEPE o el tenen desactualitzat se’ls realitzarà un segon pagament després, tot i que no se n’ha especificat la data.

És recomanable que les entitats que decideixin complementar els sous del personal treballador al 100% ho facin segons les seves dades reals, i no segons el pagament del SEPE, ja que aquest realitzarà un segon pagament.

S’ha agafat com a exemple una persona amb un ERTO total que cobra habitualment 2.500 euros bruts mensuals i té dues filles a càrrec. El SEPE només coneix que tenia una filla i per aquest motiu, l’abonament de la prestació, que seria el 70% d’aquesta quantitat, està topada al màxim.

El SEPE hauria d’abonar 1.411,83 euros, però com només sap que té una filla a càrrec, en un primer moment li abonarà només 1.254,96 euros. En aquest cas, l’entitat l’haurà de pagar com a complement la diferència real entre els 2.500 euros i els 1.411, 83 euros, un total de 1.088,17 euros.

És probable que aquesta persona contacti amb l’entitat per saber per què només està cobrant en un primer moment la suma dels 1.088,17 i els 1.254,96, que fan 2.343.13 €. En aquest cas, el SEPE li farà un altre pagament per la diferència de 156,87 euros quan comprovi que té una altra filla a càrrec que no els hi constava.

field_vote: 

5 punts clau per gestionar una entitat esportiva

Imatge principal a portada: 
La durada dels mandats dels òrgans de govern de l’entitat esportiva no poden ser inferiors a quatre anys ni superiors a vuit anys. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Diana Pérez
Resum: 

Per gestionar una entitat esportiva és fonamental considerar algunes idees bàsiques, com la regulació de les juntes directives i la gratuïtat dels càrrecs dels òrgans de govern.

Les entitats esportives són associacions formades per la unió de manera lliure i voluntària de més de tres persones, sense ànim de lucre i amb la finalitat principal del foment i la pràctica de l’esport. És precisament per aquesta finalitat específica, que aquestes tenen normativa i registre propi.

Imatges secundàries: 
La durada dels mandats dels òrgans de govern de l’entitat esportiva no poden ser inferiors a quatre anys ni superiors a vuit anys. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
El reglament de règim intern i el reglament de règim disciplinari i de conducta són uns documents molt recomanables per les entitats. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
1. La regulació de les juntes directives
2. Gratuïtat dels càrrecs dels òrgans de govern
3. Duració dels mandats de la junta directiva
4. Reglament de règim intern i reglament de règim disciplinari
5. Règim econòmic de les entitats esportives
Continguts: 

Es distingeixen dues regulacions diferents de juntes directives a les entitats esportives, segons el seu nombre de persones associades. Aquestes dues regulacions són:

  • Els clubs de règim simplificat: per acollir-se a aquest règim, el nombre de persones associades ha de ser igual o inferior a 100. Aquests clubs no tenen junta directiva i la presidència assumeix el càrrec de representació i administració. L’assemblea general ha de designar una persona a càrrec del secretariat, que redacta i signa les actes de les reunions, conjuntament amb la presidència i es fa responsable de la custòdia i el manteniment dels llibres d’actes, persones sòcies i comptabilitat. La presidència i el secretariat l’han de portar persones diferents.
  • Els clubs de règim general: compten amb menys de 100 o més de 100 persones associades. Tenen una junta directiva que fa la funció d’òrgan de govern, de gestió, d’administració i de representació de l’entitat. Formada pels càrrecs de presidència, secretariat i tresoreria, també poden tenir vicepresidència i les persones que calguin o consideri l’entitat. Les atribucions de la junta són les de promoure, dirigir i executar les activitats esportives, així com gestionar el funcionament de l’entitat segons els acords de l’assemblea general.

Les responsabilitats dels òrgans directius estan regulades a la normativa vigent de les entitats esportives, és així al Decret 58/2010 d’entitats esportives de Catalunya.

Un càrrec a la junta directiva d’una associació esportiva a Catalunya és incompatible amb la prestació de serveis professionals sota relació laboral, civil o mercantil a la mateixa entitat esportiva o a qualsevol de les seves entitats instrumentals. Per tant, no és possible fer cap excepció, com en el cas de les altres tipologies d’associacions.

En tot cas, és important ressaltar que cap membre dels òrgans de govern podrà disposar d’un contracte laboral amb la mateixa entitat esportiva, ja sigui per realitzar tasques pròpies del seu càrrec, com per realitzar tasques diferents.

La durada dels mandats dels òrgans de govern de l’entitat esportiva no poden ser inferiors a quatre anys ni superiors a vuit anys. Això ha de quedar establert als estatuts del club esportiu.

De la mateixa manera, als estatuts dels clubs han d’establir si els càrrecs són reelegibles, i si ho són, si la re-elegibilitat es troba subjecta o no a una limitació temporal.

En qualsevol cas, si el club ha regulat la limitació de la re-elegibilitat, la presidència sortint que tingui limitada la presentació a un nou mandat no pot tornar a assumir-la en cap moment del nou mandat estatutari.

El reglament de règim intern i el reglament de règim disciplinari i de conducta són uns documents molt recomanables per les entitats. La principal funció del reglament de règim intern és desenvolupar matèries ja recollides als estatuts i per altra banda la funció del reglament de règim disciplinari és regular més l’activitat esportiva. Cap d’aquests dos documents és obligatori per normativa, tot i que són molt recomanables per millorar el bon funcionament de l’entitat i la gestió d’aquesta.

Concretament, el reglament de règim intern és un document propi de l’entitat que recull les especificitats de cada associació i són les persones membres les que poden decidir quines matèries s’hi regulen. Els estatuts i el reglament de règim intern es complementen i és el reglament el que s’adapta a allò que ja està prèviament regulat, tant pels estatuts com per la llei vigent.

En canvi, el règim disciplinari dels clubs i les entitats esportives té per objecte conèixer més amb relació a la jurisdicció esportiva i les normes de conducta associativa.

El finançament d’una entitat esportiva és un dels elements més importants en la gestió de les associacions esportives.

Cal destacar que els clubs i associacions esportives s’han de sotmetre al règim de pressupost i patrimoni propis, d’acord amb els principis de les entitats no lucratives.

Per facilitar la gestió econòmica del club, normalment les entitats esportives estableixen als seus propis estatuts la data del tancament econòmic que es regirà de manera general per la temporada esportiva i no per l’any natural, com succeeix en el cas d’altres tipologies d’entitats.

field_vote: