Guia de contractació pública social de l’Ajuntament de Barcelona

Imatge principal a portada: 
La guia s'ha consensuat amb actors socials i empresarials. Font: Ajuntament de Barcelona
Autor/a: 
Eduardo Izquierdo
Resum: 

Per primera vegada, el consistori ha fet pública una guia de contractació social que les entitats han de conèixer. A continuació, repassem els punts més destacats.

Pioner a tot l’Estat Espanyol, l’Ajuntament de Barcelona va fer pública el 24 d’octubre de 2016 una guia de contractació que necessàriament hauran d’acomplir totes aquelles entitats i empreses que vulguin realitzar contractes amb aquesta administració.

Imatges secundàries: 
La guia s'ha consensuat amb actors socials i empresarials. Font: Ajuntament de Barcelona
Guia de contractació social de l’Ajuntament de Barcelona. Font. Ajuntament de Barcelona
Subtitols: 
Manteniment de les condicions de conveni
Estabilitat de la plantilla
Salaris justos
Igualtat de gènere
Conciliació responsable del temps
Continguts: 

L’Ajuntament exigeix que l’entitat amb la qual es realitzi la contractació acompleixi totes les condicions del conveni col·lectiu que estigui aplicant o, en el cas de no existir, de l’Estatut dels Treballadors. La guia fa especial menció dels salaris i les condicions laborals sectorials. Per tant, una entitat que estigui pagant salaris per sota del que estableix el seu conveni col·lectiu no podrà establir relacions de contractació amb l’Ajuntament de Barcelona.

Tot i dir que aquesta no és una condició excloent, la guia manifesta que en els criteris d’adjudicació de contractes es valorarà la política laboral i, en concret, la ràtio de contractes indefinits envers els contractes temporals.

En aquest cas es consideraran contractes indefinits els que considera el SEPE com a tal: contractes indefinits i contractes fixos discontinus.

Tanmateix, estableix com a dada bàsica per la ponderació el número de dies màxims treballats per la plantilla que l’entitat pugui justificar dins el període del contracte. D’aquesta forma, els contractes indefinits adquiriran un cert avantatge sobre els fixos discontinus.

Tot i que els salaris ja s’anomenen explícitament dins de la condició d’acompliment del conveni col·lectiu, hi ha un apartat exclusiu en la guia dedicat a aquests. Per tant, es valoraran millor aquelles entitats que millor paguin la seva plantilla, tot i que aquest tampoc serà un element excloent.

En aquest sentit, s’especifica el que es considera salari i s’estableix literalment que “el criteri d’adjudicació es pondera de manera aritmètica i atorga la màxima puntuació a l’empresa que plantegi un nivell superior en el salari base o el concepte salarial que es valori”.

És coneguda l’obligatorietat de l’existència d’un pla d’igualtat per aquelles entitats que superin els 250 treballadors o que el tinguin establert per conveni col·lectiu. Aquesta mesura, recollida a la Llei Orgànica 3/2007 per la igualtat efectiva d’homes i dones, s’amplia en aquesta guia establint aquesta obligatorietat a totes les entitats o, com a mínim, estableix la necessitat de tenir mesures registrades i documentades que afavoreixin la igualtat de gènere.

En aquest sentit, deixa una petita porta oberta a les entitats que no disposin de Pla d’Igualtat establint que “si l’empresa motiva les raons per no poder aportar les mesures d’igualtat en el termini atorgat, rebrà les indicacions, l’ajut i l’assessorament municipal i se li concedirà un termini nou perquè aporti la informació de les pràctiques requerides”. Per tant, serà l’Ajuntament de Barcelona qui ajudarà l’entitat a acomplir amb les seves obligacions en aquesta matèria.

Lligat amb el punt anterior, la guia permet que la concessió de contractes estableixi com a punt a valorar que l’entitat tingui establertes mesures de conciliació de la vida laboral i familiar, tot i que no estableix cap mínim.

El que sí queda recollida és la necessitat de poder demostrar documentalment l’assumpció i acompliment d’aquestes mesures.

field_vote: 

Què és una cooperativa d’iniciativa social i com funciona? (II)

Imatge principal a portada: 
Pensament col·laboratiu. Font: avantideas.com Font:
Autor/a: 
Montse Agudo
Resum: 

Entre les entitats sense afany de lucre trobem les cooperatives d’iniciativa social. A continuació veurem quins són els seus principals òrgans i el seu funcionament.

Les cooperatives d’iniciativa social, a nivell d’òrgans de govern funcionen igual que la resta de les cooperatives. A continuació veurem quins són aquests òrgans i les seves funcions principals.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Principals òrgans de les cooperatives
Altres òrgans de les cooperatives
Quins tipus de persones sòcies pot tenir la cooperativa de primer grau?
Principals drets de les persones sòcies de la cooperativa
Principals deures de les persones sòcies de la cooperativa
Continguts: 

Els òrgans obligatoris de les cooperatives són els següents:

  • L’Assemblea General: Es compon de totes les persones sòcies de la cooperativa i les seves funcions principals són les següents: es tracta del màxim òrgan de representació, fixa la línia general d’actuació, aprova la gestió i els comptes executats pel Consell Rector, i aprova el Pla de gestió de l’exercici següent.
  • El Consell Rector: Es compon d’un mínim de 3 persones: president/a, secretari/a i vocal, exceptuant les cooperatives de dos socis. Aquestes persones seran escollides per un màxim de 5 anys, tot i que poden ser reelegides.

Les seves funcions principals són les següents: és l’òrgan de govern i de representació de l’entitat, exerceix el control permanent i directe de la Direcció, i estableix les directrius generals d’actuació d’acord amb la política fixada per l’assemblea.

A les cooperatives poden existir altres òrgans opcionals, com poden ser els següents:

  • La Intervenció de Comptes: Es tracta d’un òrgan que fiscalitza, audita i avala la gestió econòmica de la cooperativa. El nombre de persones que el componen, sòcies o no, és opcional però sempre ha de ser senar.

Aquest càrrec és incompatible amb el de membre del Consell Rector, la Direcció, o la Gerència. El mandat dels mateixos no pot ser inferior a un any ni superior a cinc anys.

Les funcions principals d’aquest òrgan consisteixen en comprovar la documentació de la cooperativa i presentar a l’assemblea un informe sobre els comptes anuals i els documents comptables.

  • El Comitè de Recursos: Aquest òrgan ha d’estar integrat per un mínim de 3 membres que hi formen part durant un període de 2 anys, i que poden ser reelegits consecutivament una sola vegada. El nombre dels integrants sempre ha de ser senar.

La principal funció d’aquest òrgan és tramitar i resoldre els recursos interposats contra les sancions imposades als socis i sòcies per part del Consell Rector.

  • La Direcció o Gerència: La seva funció principal és gestionar de manera ordinària la cooperativa i és el Consell Rector qui nomena i destitueix a la persona que ocupa el càrrec.

Poden ser sòcies d’una cooperativa tant les persones físiques amb capacitat d’obrar com les persones jurídiques, públiques o privades.

Les cooperatives d’iniciativa social necessiten un mínim de 2 persones per constituir-se, tenint en compte que en el termini de 5 anys caldrà incorporar una tercera persona sòcia.

Dins d’una cooperativa podem trobar diferents tipus de socis, en destaquem els següents:

  • Soci/a comú o de treball: És el que duu a terme l’activitat cooperativitzada.
  • Soci/a col·laborador/a: Col·labora en la consecució de l’objecte social de la cooperativa, tot i que no duu a terme l’activitat cooperativitzada.
  • Soci/a temporal: No és una figura obligatòria, sinó que s’ha de regular als estatuts de la cooperativa. Són aquelles persones sòcies amb les quals s’estableix un vincle social de durada determinada, el qual no pot excedir als 5 anys. A més, el nombre de socis i sòcies temporals no pot ser superior a un terç del conjunt dels socis/es comuns.
  • Soci/a en situació d’excedència: Es tracta d’una persona sòcia a qui el Consell Rector ha autoritzat per deixar de dur a terme l’activitat cooperativitzada de manera temporal.

En aquest cas, tenen dret de veu però no de vot a l’assemblea.

Els principals drets de les persones sòcies de la cooperativa són els següents:

  • Participar en la realització de l’objecte social de la cooperativa.
  • Escollir i ser escollides per als càrrecs dels òrgans de l’entitat.
  • Participar amb veu i vot en l’adopció d’acords a l’Assemblea General.
  • Participar en els excedents, en cas d’haver-n’hi, segons el que s’estableixi als estatuts.
  • Sol·licitar informació sobre el funcionament de la cooperativa.
  • Percebre el reemborsament de llur aportació actualitzada en cas de baixa, liquidació o transformació de la cooperativa.

Els principals deures de les persones sòcies de la cooperativa són els següents:

  • Participar i dur a terme les activitats que constitueixen l’objecte de la cooperativa.
  • Complir amb les obligacions econòmiques que els corresponguin.
  • Assistir a les assemblees generals i altres reunions a les quals siguin convocats.
  • Acceptar els càrrecs socials, llevat de causa justificada.
  • Complir els acords adoptats pels òrgans de govern.
  • No dedicar-se a activitats que siguin una competència per a la cooperativa ni col·laborar amb qui en faci, a menys que es disposi d'autorització del Consell Rector.
  • Participar en les activitats de formació i intercooperació que promogui la cooperativa.
  • Deure de secret respecte a la informació pròpia de la cooperativa.
field_vote: 

Què és una cooperativa d’iniciativa social i com funciona? (I)

Imatge principal a portada: 
Persones fent un esforç conjunt. Font: Logo de l'any internacional de les cooperatives (2012)
Autor/a: 
Montse Agudo
Resum: 

Entre les entitats no lucratives, a banda de les associacions i fundacions, també existeixen les cooperatives d’iniciativa social, les quals tenen per finalitat l’atenció a les persones.

Una cooperativa d’iniciativa social sense ànim de lucre és aquella que té com a finalitat l’atenció de les persones i en la qual no es distribueixen els beneficis, sinó que es reinverteixen en la pròpia activitat.

A continuació explicarem les particularitats de les cooperatives, concretament de les d’iniciativa social, i el seu funcionament.

Imatges secundàries: 
Persones fent un esforç conjunt. Font: Logo de l'any internacional de les cooperatives (2012)
Mans unides. Font: FeCoRN
Subtitols: 
Què és una cooperativa d’iniciativa social i com es constitueix?
Quins són els avantatges del model cooperatiu?
Principis i valors del model cooperatiu
Capital Social de les cooperatives
Continguts: 

Les cooperatives, a casa nostra, es regulen mitjançant la Llei 12/2015, de 9 de juliol, de les Cooperatives de Catalunya.

Les cooperatives d’iniciativa social sense ànim de lucre tenen com a finalitats: la integració laboral, la plena inserció i la defensa de persones, col·lectius amb dificultats especials d’integració o afectats per qualsevol classe d’exclusió social o limitació de llurs drets socials, o bé la satisfacció de necessitats socials no ateses o ateses de manera insuficient.

Per assolir la seva finalitat social, les cooperatives habitualment realitzen serveis assistencials, terapèutics, sanitaris, residencials, d’atenció domiciliària, culturals, recreatius, o altres de naturalesa social.

Per constituir una cooperativa és necessari un mínim de 2 persones sòcies que aportin el seu treball a l’entitat, tenint en compte que en un termini màxim de 5 anys s’haurà d’incorporar una tercera persona sòcia. Per tant, finalment hi ha d’haver tres persones sòcies.

Per a dur a terme la constitució formal de la cooperativa s’hauran de complir els següents requisits:

  • Fer la sol·licitud de la denominació social.
  • Redactar els estatuts de la cooperativa.
  • Obrir un compte bancari on es diposita el capital social.
  • Elevar a públic l’acta de constitució de la cooperativa, els seus estatuts, el certificat de reserva de denominació i el certificat d’ingrés del dipòsit.
  • Presentar la documentació al Registre per a la seva inscripció.

Alguns dels principals avantatges de les cooperatives són els següents:

  • Possibilitat d’autoregulació: La relació dels socis és societària, per tant, existeix la llibertat per fixar el calendari laboral, els horaris, les retribucions, les vacances, etc.
  • Possibilitat d’escollir entre sotmetre’s al Règim General de la Seguretat Social o al Règim d’autònoms. S’ha de regular en els estatuts de l’entitat.
  • La responsabilitat de les persones sòcies és limitada a l’aportació efectuada.

Es tracta d’entitats que disposen d’autonomia organitzativa i que es troben sota l’empara dels següents principis:

  • Adhesió voluntària: Les cooperatives són organitzacions obertes a totes les persones sense discriminació per qualsevol motiu, on els seus socis i sòcies tenen plena llibertat per formar-ne part o per deixar membres.
  • Gestió democràtica: Les persones sòcies participen activament en la fixació de les polítiques d’actuació i en la presa de decisions, tenint cadascuna un vot. A més, totes les persones sòcies poden ser escollides per ocupar càrrecs socials de l’entitat.
  • Participació econòmica de les persones sòcies: Els socis i les sòcies contribueixen al capital de les cooperatives i el gestionen democràticament.
  • Autonomia i independència: Les cooperatives són organitzacions autònomes gestionades pels seus socis i sòcies.
  • Educació, formació i informació: Les cooperatives faciliten la formació dels socis, dels càrrecs electes i dels treballadors a fi que puguin contribuir de manera eficaç al desenvolupament de la cooperativa.
  • Cooperació entre cooperatives: Les cooperatives treballen conjuntament per enfortir el moviment cooperatiu.
  • Interès per la comunitat: Les cooperatives treballen per aconseguir el desenvolupament sostenible de les comunitats on estan implantades mitjançant polítiques aprovades pels seus socis.

Les cooperatives, en general, es fomenten sobre els valors d’autoajuda, autoresponsabilitat, democràcia, igualtat, equitat i solidaritat.

Al mateix temps, les persones sòcies han de seguir els valors de la honestedat, la transparència, la responsabilitat i la vocació social.

El capital social d’una cooperativa és el patrimoni que els socis i sòcies aporten a la cooperativa.

Als seus estatuts s’ha de recollir la obligació de participar del capital social i amb quin import per part de cada persona sòcia. En tot cas, en el moment de la constitució de la cooperativa hi ha d’haver desemborsat un capital mínim de 3.000€.

La forma de desemborsar l’aportació obligatòria per part de cada soci es fa lliurant com a mínim el 25% en el moment de l’ingrés a la cooperativa, i la resta de la quantitat es desemborsarà tal i com ho recullin els estatuts o ho estableixi l’assemblea.

Aquestes aportacions poden ser dineràries o no dineràries, consistents ens bens o drets patrimonials susceptibles de valoració econòmica.

Una qüestió important a tenir en compte és que la responsabilitat de les persones sòcies és limitada a la quantia de les seves aportacions socials.

Etiquetes: 
field_vote: 

Responsabilitat penal de les fundacions

Imatge principal a portada: 
Compliance. Font: gcarles.com Font:
Autor/a: 
Francisca Cardona
Resum: 

La responsabilitat penal de les fundacions pot limitar-se a la fundació o afectar els patrons.

La responsabilitat de les fundacions i dels seus patrons pot ser civil o penal. Aquesta última és més recent. Va ser la Llei Orgànica 10/95, del Codi Penal la primera en establir-la. Després, s’han introduït modificacions a través de la Llei Orgànica 5/2010 i la Llei Orgànica 1/2015, que han redactat de nou l’article 31 i següents, que fan responsables penals tant la fundació com els patrons.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Delictes que poden imputar-se a la fundació i als patrons
Delictes que poden imputar-se a les Fundacions
Quines sancions es poden imposar a les Fundacions?
Delictes que poden imputar-se als Patrons
Responsabilitat civil derivada d’il·lícit penal
Què és el Compliance?
Continguts: 

Els delictes que poden imputar-se tant a la fundació com als patrons són ben comuns, alguns exemples són els següents:

Les estafes, regulades a l’article 251 bis, les apropiacions indegudes, a l’article 253 o les insolvències punibles, recollides als articles 259-261 bis; els delictes contra la propietat intel·lectual, industrial, mercat i consumidors de l’article 288; o delictes contra hisenda pública i la Seguretat Social, que es tipifiquen a l’article 310 bis; també delictes contra recursos naturals i medi ambient, que es regulen als articles 327 i 328.

D’aquestes conductes n’hi ha algunes que es poden sancionar com a imprudents, com és el cas de les insolvències punibles o els delictes contra recursos naturals i el medi ambient.

Entre els delictes més habituals que poden imputar-se a les fundacions, trobem la prostitució i la corrupció de menors, recollits a l’article 189 bis; delictes contra la intimitat per descobriment i revelació de secrets, previstos a l’article 197 i 197 bis; el blanqueig, regulat a l’article 302.2; la falsificació de targetes de crèdit, tipificat a l’article 399 bis; o el suborn (article 427 bis) i el tràfic d’influències (article 430).

Hi ha d’altres delictes menys freqüents com per exemple, l’ obtenció o tràfic il·legal d’òrgans humans aliens o transplantament dels mateixos, el tràfic d’éssers humans, els danys informàtics, delictes contra drets dels ciutadans estrangers, delictes contra ordenació territorial i urbanisme, delictes que afecten l’energia nuclear i radiacions ionitzants, altres riscos provocats per explosius, substàncies inflamables o corrosives, tòxiques i asfixiants, delictes contra la salut pública per drogues, o la col·laboració amb organització terrorista.

D’aquestes conductes també n’hi ha algunes que es poden sancionar com a imprudents. Es el cas del blanqueig de capitals i la col·laboració amb organització terrorista.

Segons el Codi Penal, són sancions que poden imposar-se a entitats:

  • Multes.
  • Suspensió de les activitats per període no superior a 5 anys.
  • Clausura de locals o establiments per període no superior a 5 anys.
  • Prohibició de realitzar les activitats mitjançant les quals s’ha comès el delicte, que pot ser per període no superior a 5 anys o definitiva.
  • Intervenció judicial.
  • Inhabilitació per obtenir subvencions o ajuts públics.
  • Dissolució.

Finalment, segons el Codi Penal, els delictes que poden ser responsabilitat dels patrons i no són comuns als que poden imputar-se a les fundacions inclouen l’administració deslleial, recollida a l’article 252, els delictes societaris, dels articles 290 i següents o els delictes contra els treballadors, tipificats als articles 311 i següents.

En el cas que la responsabilitat penal no es pugui determinar contra una persona concreta, aquesta pot recaure en tots els patrons de forma solidaria, tal i com es preveu a l’article 31 del Codi Penal.

La responsabilitat civil, que resulti de responsabilitat penal, serà solidària entre l’entitat i els patrons, segons estableix l’article 116.3.

La responsabilitat civil és subsidiària de la fundació per danys i perjudicis comesos per les decisions preses pels patrons, segons l’ article 120.3.

L’article 31 bis.5 estableix la possibilitat d’evitar la responsabilitat penal derivada de l’actuació de l’òrgan directiu sempre i quan es tingui un model d’organització i gestió que reuneixi els requisits fixats per aquest article, és a dir:

  • Activitats que poden donar lloc a algun delicte.
  • Protocol de presa de decisions i execució.
  • Gestió de recursos financers.
  • Informar sobre riscs i incompliments.
  • Sistema disciplinari.
  • Verificació.
field_vote: 

El Registre dels grups d’interès

Imatge principal a portada: 
Persones entrelligades. Font: xarxanet Font:
Autor/a: 
Yaiza Cuevas
Resum: 

La Llei de transparència i concretament el Decret que crea el Registre de grups d’interès, preveu que s’hagin d’inscriure en aquest tota entitat catalogada com a tal. A continuació us expliquem les particularitats d’aquesta figura.

La Llei 19/2014 de Transparència va establir la necessitat de crear un Registre de grups d’interès que vetlli per la correcta inscripció i control d’aquests grups.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Què són els grups d’interès?
El Registre de grups d’interès
Procediment d’Inscripció al Registre dels grups d’interès
Continguts: 

Els grups d’interès són persones que realitzen activitats de participació en l’elaboració i l’aplicació de les polítiques públiques de l’Administració de la Generalitat, amb la finalitat d’influir en l’orientació d’aquestes polítiques, en defensa d’un interès propi, de tercers o general.

Es tracta, doncs, de persones que poden ser decisives en la configuració de polítiques públiques.

Poden ser grups d’interès tant persones físiques, com jurídiques, així com organitzacions sense personalitat jurídica, com és el cas de les plataformes i xarxes.

En aquest sentit, les associacions, fundacions o federacions també podran ser considerades grups d’interès, si amb la seva activitat pretenen canviar polítiques socials o de govern. Aquestes entitats s'haurien d’inscriure dins de la Categoria III, d’organitzacions no governamentals.

Altrament, també pot ser catalogada com a grup d’interès una persona física de manera individual.

En moltes ocasions ens podem trobar referits aquest col·lectiu amb altres apel·latius com grups de pressió, lobbies o stakeholders.

El Registre de grups d’interès té com a objectiu la inscripció i el control dels grups d’interès.

Amb la creació d’aquest registre es pretén donar publicitat a aquest col·lectiu i d’aquesta manera, tothom pugui saber qui té aquesta consideració.

A més, el Registre de grups d’interès adquireix rellevància en tant que atorga una sèrie de drets, que d’altra manera no es podria gaudir.

En aquest sentit, els grups d’interès que es trobin degudament inscrits tindran dret a:

  • Presentar-se davant dels càrrecs i autoritats públiques com a grup d’interès.
  • Formar part de les llistes de correu per rebre alertes automàtiques sobre tramitacions, actes i consultes públiques respecte de les activitats o les iniciatives de l’Administració. D’aquesta manera el grup d’interès estarà informat de qualsevol novetat administrativa que sorgeixi en l’àmbit de l’activitat del grup d’interès.
  • Fer constar la seva contribució en les consultes públiques en qualitat de grups d’interès.

Així doncs, d’acord amb l’establert, un grup d’interès no inscrit en el Registre com a norma general no podrà mantenir contacte amb alts càrrecs i autoritats públiques. No obstant, excepcionalment, aquest contacte es podrà donar, sempre que es formalitzi per mitjà del model normalitzat, el compromís a realitzar la inscripció dins dels 10 dies següents.

D’altra banda, la inscripció a aquest registre també comporta les següents obligacions:

  • Acceptar que la informació facilitada es faci pública.
  • Actualitzar periòdicament la informació declarada davant del Registre, mitjançant el tràmit d’esmenes.
  • Garantir que la informació proporcionada és completa, correcta i fidedigna.
  • Complir el codi de conducta, establert en el Decret 171/2015.
  • Acceptar l’aplicació del règim de control i fiscalització, així com les mesures sancionadores derivades de l’incompliment del codi de conducta o del que s’estableix a la Llei de Transparència i al Decret 171/2015.

El tràmit d’inscripció al Registre només es podrà fer telemàticament i per mitjà de signatura electrònica.

La sol·licitud d’inscripció l’haurà d’emplenar la persona física que ho demana o en cas de ser una persona jurídica o una organització sense personalitat jurídica, el seu representant. A aquests efectes, la signatura digital i la persona que fa la sol·licitud hauran de coincidir. En el cas de les associacions, correspondrà al president.

Tanmateix, es pot utilitzar la figura de mandatari per a que una tercera persona pugui ser la sol·licitant, tot i no ostentar la representació legal de l’entitat. A tal efecte, caldrà que s’indiqui aquest aspecte en l’apartat de càrrec.

El formulari és el mateix que el del tràmit d’esmenes i és per això que el primer pas per omplir la sol·licitud serà seleccionar quin és el tràmit que es vol realitzar si: inscripció o esmenes.

Des del Registre recomanen desar el formulari un cop emplenat i validat, però sense signatura digital, per poder-lo aprofitar en el cas que s’hagi de fer el tràmit d’esmenes.

Un cop triat entre inscripció o esmena, el tràmit continua amb la complementació de les dades de la persona sol·licitant, relatiu als noms, cognoms, DNI i direcció postal.

La següent pàgina és relativa a la informació general i bàsica del grup d’interès, que caldrà que correspongui amb les dades de la pròpia associació, fundació o federació.

En aquest apartat, cal fer menció a la casella relativa a la descripció de finalitats i objectius, que serà necessari que coincideixi amb el que s’hagi indicat als estatuts.

Pel que fa la categoria, les associacions, fundacions i federacions s’inclouran dins de la Categoria III, d’Organitzacions no governamentals i concretament a la subcategoria de fundacions i associacions.

En relació als àmbits d’interès, caldrà triar els àmbits materials en què el grup està interessat a influir, podent ser un o més d’un.

La sol·licitud segueix amb l’apartat d’activitats registrals que caldrà definir de manera clara i concreta.

Com a especificitat en aquest punt, cal destacar que en cas que es respongui afirmativament en el tema de les comunicacions i reunions, cal que s’indiqui:

  • Quin tipus contacte es tracta, si es tracta d’assessorament, reunions, audiències, informes, entre d’altres.
  • La forma en que es preveu que es donarà, si oral o escrita.
  • La forma en la que es realitzarà si directa o indirecta. Serà directa quan l’activitat de comunicació o contacte es dona entre el grup d’interès i l’administració pública. Serà indirecta si es dona per altres mitjans, com podria ser conferencies o actes socials.

El tràmit continua havent d’emplenar les dades financeres de l’entitat que caldrà complimentar de manera correcte i fidedigne, que mostri la situació econòmica real de l’entitat.

El formulari segueix demanant que s’indiqui una adreça electrònica i telèfon de contacte on poder fer les notificacions oportunes.

Al seu torn, el tràmit prossegueix amb l’acceptació i complementació, si escau, del codi de conducte comú, establert al Decret 171/2015. A aquests efectes, es podran afegir nous compromisos assumits per l’entitat.

Finalment, caldrà acceptar les condicions, validar, signar digitalment el formulari i enviar-lo a la bústia electrònica habilitada a l’efecte.

Per a més informació la generalitat ha publicat una guia d’ajuda per emplenar la sol·licitud.

field_vote: 

Obligacions de la LOPD: Com donar d’alta un fitxer pas a pas

Imatge principal a portada: 
Teclat d’ordinador i un dit teclejant. Font: web energidatos.com Font:
Autor/a: 
Yaiza Cuevas
Resum: 

Entre les obligacions que estableix la Llei de Protecció de dades, hi figura la de donar d’altar fitxers a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades. A continuació mostrarem les passes a seguir per fer-ho.

La Llei Orgànica 15/1999 de 13 de desembre, de Protecció de Dades de caràcter personal (LOPD), imposa a totes les persones jurídiques i professionals que tinguin accés a dades de terceres persones una sèrie d’obligacions respecte el tractament d’aquestes.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
 Font:
Subtitols: 
A on cal fer la Inscripció?
Inscripció amb Certificat Digital
Inscripció sense Certificat Digital
Altres notificacions que cal fer a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades
Continguts: 

Un cop identificades les diferents dades que es guarden a l’entitat, ja sigui en suport paper com en suport informàtic, s’han d’agrupar en fitxers, els quals caldrà notificar-los davant de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AGPD)

Aquesta notificació, es fa a través de la plana web de la AGPD i, concretament, a través de la seva seu electrònica.

Un cop a la seu electrònica, caldrà que es seleccioni l'opció: inscripció de fitxers, la qual ens redirigirà al Servei Electrònic de Notificació Telemàtica de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (NOTA). A continuació, s'ha de seleccionar la opció: Iniciar Nova Notificació.

Un cop arribat a aquest punt, haurem d’indicar l'opció de titularitat privada i la forma amb la qual farem el tràmit, depenent de si tenim o no certificat digital.

Per utilitzar aquesta opció caldrà tenir disponible un Certificat Digital. A Xarxanet, en recursos anteriors , vàrem explicar com podem aconseguir un certificat digital de la persona jurídica a través de l’Agència Tributària.

No obstant, existeixen altres maneres d’aconseguir el certificat, com per exemple a través del servei IDCAT que ofereix la Generalitat.

En cas que es faci amb el certificat digital, el tràmit serà més àgil, ja que no caldrà enviar la sol·licitud posteriorment per correu postal.

Per començar, serà necessari seleccionar l'opció: amb certificat. Un cop la plana comprovi que aquest està disponible i s’hagi introduït la clau corresponent, es podrà iniciar el tràmit.

Un cop s’inicia el tràmit, apareix una graella amb les dades que figuren al certificat digital. S’haurà d’emplenar el càrrec i l’adreça electrònica i postal on es vol que arribi la resolució, la qual pot ser diferent a la de la seu social.

Pel que fa al càrrec, s’aconsella que si el titular del certificat digital coincideix amb la persona responsable del fitxer, s’identifiqui com a tal o bé s'utilitzi la figura del mandatari.

Respecte el mitjà de notificació, es proposa fer us de la compareixença per seu electrònica, ja que els terminis són molt més breus.

Finalment s’ha de marcar la casella de coneixement dels deures del declarant.

Passada la primera plana, caldrà indicar les dades relatives al responsable del fitxer. El responsable del fitxer és l’entitat que decideix sobre la finalitat, contingut i ús del tractament de dades. Pot ser un professional autònom, empresa, administració pública, fundació o associació sense afany de lucre.

En aquest cas, la responsable del fitxer és l’entitat.

A la següent plana caldrà indicar l'opció: alta de fitxers. Es pot utilitzar el formulari tipus en cas que s’adeqüi al fitxer que volem inscriure. En un altre cas, s’ha d’utilitzar el formulari normal.

Les següents planes són relatives als drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició (Drets ARCO) i a l’encarregat del tractament, que en la majoria dels casos no serà necessari complimentar.

El tràmit continua amb la identificació i finalitat del fitxer. S’ha d’emplenar d’acord amb les característiques del fitxer que es pretengui inscriure, seleccionant així la finalitat que més s’adeqüi. En les següents imatges es pot veure un exemple d’alta del fitxer de socis, que tota entitat ha de tenir.

Finalment, caldrà complimentar les planes corresponents a l’origen i procedència de les dades, els tipus de dades, estructura i organització del fitxer, les mesures de seguretat, la cessió o comunicació de dades, i les transferències internacionals.

En aquests apartats, cal fer una sèrie de matisacions:

  • Pel que fa l’origen de les dades, en la majoria dels casos cal seleccionar l'opció: propi interessat o representant legal.
  • Respecte el sistema de tractament, fa referència a la forma d’emmagatzemar les dades. Si es fa únicament amb suport telemàtic serà automatitzat, i si es fa només amb suport paper serà manual. En cas que el tractament es faci en tots dos suports serà mixt.
  • Referent a les mesures de seguretat, hi ha certes dades que requereixen mesures de nivell alt de protecció, com les relatives a malalties o ideologia. En l’apartat 4 de l’anterior recurs, es va indicar quines dades comprenia cada nivell de seguretat.

Un cop finalitzat el tràmit, si s’ha triat l’opció de compareixença per seu electrònica, passats 4 o 5 dies hàbils, es rebrà un correu electrònic amb un enllaç a través del qual es podrà descarregar la resolució del fitxer inscrit, en el qual consta el seu número d’inscripció.

En cas que s’hagi optat per notificació per correu postal, aquesta podrà arribar a trigar fins a 1 mes.

La inscripció sense certificat digital és força similar a la que es tramita amb certificat digital. Es diferencia en el fet que s’haurà de remetre la sol·licitud d’inscripció del fitxer, degudament signada, per correu postal a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, situada a Madrid.

A l’Agència Espanyola de Protecció de Dades també caldrà notificar les modificacions i supressions dels fitxers.

Hi ha la obligació de modificar un fitxer quan aquest ja no reflecteixi la realitat existent de l’entitat, bé sigui per incloure més dades, o bé perquè es vulgui segregar la informació.

Altrament, caldrà suprimir aquells fitxers, les dades dels quals, ja no són tractades per l’entitat.

En tot cas, per fer aquestes operacions serà necessari tenir el número d’inscripció dels fitxers, que es pretenguin modificar o suprimir.

field_vote: 

Els tràmits en línia més usuals de les entitats (II)

Imatge principal a portada: 
Logo Cens d'entitats de voluntariat. Font: web gencat.cat Font:
Autor/a: 
Yaiza Cuevas
Resum: 

Com ja hem explicat al recurs anterior, l’Administració Pública permet fer molts dels seus tràmits en línia. A continuació us fem un recull d’altres tràmits que poden ser d’interès per a les entitats.

Seguint amb la comunicació entre les entitats i l'Administració Pública, trobem altres tràmits que es poden fer telemàticament a banda dels ja exposats en el recurs anterior.

A continuació us exposem els següents:

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
El Cens d’entitats de foment de la llengua catalana
El Cens d’entitats de voluntariat
Altres tràmits en línia
Continguts: 

Un dels portals que pot succitar interès per a les entitats pot ser el Cens d’entitats de foment de la llengua catalana, al qual es poden adherir totes les entitats que realitzin activitats que impulsin i promoguin l’ús de la llengua catalana.

Mitjançant aquest portal es tramitarà la seva inclusió o renovació, que s’haurà de fer anualment, durant el termini que va des de l’1 de gener fins el 30 d’abril de cada any.

Entre els avantatges que suposa estar inscrit en aquest cens, trobem les desgravacions en l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). Així doncs, totes les donacions fetes a favor de fundacions o associacions que figuren en el Cens es podran desgravar en l’IRPF.

Un altre dels portals que pot esdevenir particularment útil és el Cens d’entitats de voluntariat, en el que es poden inscriure totes les entitats que comptin amb persones voluntàries per dur a terme les seves activitats principals i que disposin d’un projecte de voluntariat adequat i que desenvolupin la seva actuació en un o més àmbits d’actuació, ja sigui de caire social, cultural, comunitari, internacional o socioeconòmic.

El portal permet que la seva inclusió, baixa o modificació de dades es facin telemàticament.

Entre els principals avantatges trobem la possibilitat de sol·licitar subvencions i ajudes destinades a aquestes, i la de presentar-se als Premis Voluntariat.

A l'hora de relacionar-se amb l'Administració Pública per part de les entitats, hi ha més portals que poden suscitar interès a les associacions, com per exemple els següents:

  • El Cens d’entitats juvenils: voluntàriament es podran inscriure, les entitats constituïdes per joves o que presten serveis a les persones joves de manera estable, seccions juvenils i consells locals de joventut. La inscripció en el Cens dóna a les entitats el dret a acollir-se a les convocatòries de subvencions i ajuts de la Direcció General de Joventut, entre d’altres.

  • El Registre d’entitats de Medi Ambient i Sostenibilitat: es podrà inscriure, de forma voluntària, qualsevol entitat que centri la seva activitat en l’àmbit de l’ecologia, de la sostenibilitat ambiental i aquelles relacionades amb la protecció i la millora del medi ambient. A més, incorpora un important avantatge fiscal, ja que les persones físiques que hagin realitzat una donació a associacions i fundacions inscrites en aquest Registre tenen dret a una deducció del 15% de la donació a la quota de l'IRPF.

field_vote: 

Els tràmits en línia més usuals de les entitats (I)

Imatge principal a portada: 
tramits. Font - lesborgesdelcamp.cat Font:
Autor/a: 
Yaiza Cuevas
Resum: 

Actualment molts tràmits que afecten a les entitats es poden fer en línia, cosa que fa més àgil i eficient la comunicació amb les Administracions Públiques. En el següent recurs recollim els tràmits més comuns.

Amb els avenços de les noves tecnologies, les comunicacions han anat canviant, i en aquest sentit, l’Administració Pública s’ha hagut d’adaptar. Per això, ha permès que molts dels seus tràmits es facin en línia, aconseguint així una major celeritat i eficiència en la comunicació.

A continuació us fem un recull dels tràmits més usuals:

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Registre d’Entitats
Agència Tributària
Registre de Delinqüents Sexuals
Continguts: 

El Registre d’Entitats esdevé el portal principal de comunicació entre les entitats i el Departament de Justícia de Catalunya.

En aquest Registre es fan tràmits en línia que van des de la constitució de la pròpia entitat, la modificació dels seus estatuts, el canvi de domicili, la renovació o modificació de l’òrgan de govern i fins i tot la dissolució d’aquesta.

Aquests tràmits es podran fer en línia sempre que es disposi de signatura digital. Per poder fer els tràmits s’ha d’omplir el document en format pdf pertinent, d’acord amb el tràmit que es desitgi realitzar, cal signar-lo i enviar-lo a una bústia habilitada a l’efecte. Finalment, s’haurà de procedir al pagament de la taxa corresponent, en cas que sigui necessari.

Un altre dels portals més utilitzats és el de l’Agència Tributària, on les entitats han de realitzar diversos tràmits relacionats amb la seva activitat econòmica.

A través d’aquesta plana es poden presentar els diferents impostos als que estan obligades les entitats i també les declaracions censals.

La declaració censal consisteix en comunicar a l’Agència Tributaria tota la informació important de l’entitat que afecta a la seva activitat econòmica, com pot ser l’inici de l’activitat econòmica o el canvi de domicili. Aquesta comunicació es fa a través del model 036.

Les entitats que tenen activitat econòmica hauran de presentar els següents impostos:

  • L’IVA: Cal que es facin presentacions trimestrals, corresponents amb el model 303, i anuals a través del model 390. A més, també cal que es comuniquin, durant el mes de febrer de cada any, totes les vendes, compres, ajudes o subvencions, els imports dels quals sigui major a 3005,06€ i que es realitzin amb un mateix subjecte. Aquesta declaració es farà mitjançant el model 347.

El Registre de Delinqüents Sexuals es va crear el passat 1 de març i s’encarrega d’expedir certificats en els que s’acredita si s’ha estat condemnat per algun delicte d’agressió sexual. Aquest certificat pot ser negatiu o bé incloure una relació detallada dels delictes sexuals pels que s’ha obtingut una condemna ferma.

Aquest Registre ha adquirit rellevància en els últims dies, com a conseqüència de la Llei 26/2015 de Modificació del Sistema de Protecció a la Infància i a l’Adolescència, la qual va imposar l’obligació d’acreditar no estar condemnat per cap delicte de llibertat i indemnitat sexual, a tothom que tingui contacte habitual amb menors en el marc de la seva activitat.

D’aquesta manera, tota entitat que realitzi activitat amb menors, té la obligació de requerir al seu personal o voluntariat l’esmentat certificat.

Aquesta plana ha esdevingut en els últims dies de vital importància per a moltes associacions, ja que per facilitar i agilitzar els tràmits, l’Administració Pública ha habilitat la possibilitat que les entitats demanin el certificat de forma agrupada per a tot el seu personal i/o voluntariat.

field_vote: 

Tot el que cal saber sobre el Registre de Delinqüents Sexuals

Imatge principal a portada: 
Joguines. Font: web lallardelspetitons.cat Font:
Autor/a: 
Yaiza Cuevas
Resum: 

En aquest recurs explicarem tot el que les entitats necessiten saber sobre el Registre de Delinqüents Sexuals, parant especial atenció en la forma de sol·licitar el certificat negatiu.

El passat 1 de març es va posar en marxa vigor el Registre Central de Delinqüents Sexuals el qual es regula mitjançant el Reial Decret 1110/2015.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Què és el Registre Central de Delinqüents Sexuals?
Qui pot sol·licitar el Certificat negatiu del Registre de Delinqüents sexuals?
Com es sol·licita?
Sol·licitud agrupada
Continguts: 

El Registre Central de Delinqüents Sexuals és un registre que s’integra en el Sistema de Registres Administratius de Suport a l’Administració de Justícia.

En aquest, s’inclouen totes les dades relatives a la identitat, perfil genètic (ADN), penes i mesures de seguretat imposades a les persones condemnades per sentència ferma per delictes contra la llibertat i indemnitat sexual i de trata de persones amb fins d’explotació sexual, inclosa la pornografia, amb independència de l’edat de la víctima.

Es tracta d’una base de dades que recopilarà informació, no només del Registre Central de Penats, sinó també del Registre Central de Sentencies de Responsabilitat Penal dels Menors, agrupant d’aquesta manera en un sol Registre tota la informació relativa a aquests delictes, ja siguin anteriors o posteriors al dia 1 de març.

El certificat el podrà sol·licitar tota persona física major d’edat i és obligatori per a les persones que tinguin contacte habitual amb menors.

Ara bé, aquesta obligació no només afecta a les persones treballadores, sinó que tal i com estableix la Llei estatal de voluntariat, aquest requisit també serà exigible a les persones voluntàries.

A més, en tant que els menors també poden treballar o realitzar tasques de voluntariat, aquests també hauran d'acreditar aquest requisit.

Tanmateix, els menors que pretenguin sol·licitar el certificat, caldrà que ho facin els seus representants legals, que en la majoria dels casos coincidirà amb els seus progenitors.

Altrament, si la persona sol·licitant no és espanyola, a banda d’aquest certificat, caldrà que demani un certificat del seu país de nacionalitat.

Es tracta d’un tràmit gratuït que es pot demanar via telemàtica amb el DNI Electrònic en el web del ministeri de justícia, a la secció Tràmits i gestions personals- Certificat de Delictes de Naturalesa Sexual.

Per a poder fer el tràmit, cal tenir habilitat el DNI Electrònic, el qual permet identificar a qui el vulgui sol·licitar. A més, també és necessari disposar d'un lector de certificats electrònics.

En cas de no tenir-ne, hi ha moltes biblioteques públiques que en disposen. El tràmit és senzill i només cal anar seguint les passes que es van indicant.

Altrament, també es pot demanar presencialment o enviar per correu postal a les Gerències Territorials o a la Oficina Central d’Atenció al Ciutadà, situada a Madrid, mitjançant una sol·licitud formalitzada que es pot trobar la pròpia plana web.

Si s’opta per aquesta via, caldrà que s’aporti un document que identifiqui a la persona sol·licitant, ja sigui el DNI, el passaport, o el carnet de conduir, entre d’altres. En cas que s’aporti una fotocòpia, aquesta haurà d’estar compulsada, cosa a tenir present en el cas que el tràmit es faci per correu postal.

Pel que fa a les persones amb declaració d'incapacitat o menors d'edat, el tràmit l’haurà de fer el representant legal i a aquests efectes caldrà que aporti original o fotocopia compulsada del document que identifiqui al representat. També caldrà que faciliti l'original o fotocopia compulsada del document que acrediti aquesta representació. En el cas dels menors, serà suficient amb el llibre de família.

Passats uns dies des de la sol·licitud, si ha estat demant presencialment o per correu postal, la persona interessada rebrà un SMS amb un enllaç a una plana web, des de la que es podrà descarregar el certificat.

L'expedició del certificat és automàtica si s'opta per la via telemàtica. L'últim pas del tràmit és la descarrega d'un document pdf corresponent al certificat.

Donada l’alta demanda que s’espera que tingui aquest tràmit, igual que va passar amb el certificat d’antecedents penals, s’ha habilitat la possibilitat de demanar aquest certificat de forma agrupada per part de les entitats per a tot el seu personal contractat i també per a les persones voluntàries, sempre que s’aporti presencialment o per correu postal la següent documentació:

  • Escrit demanant que es tramiti de forma agrupada tots els certificats.
  • Fotocopia acarada o compulsada o amb el segell de l’entitat del DNI, NIE, passaport o document d’identificació comunitària del personal contractat o de les persones voluntàries interessades.
  • Autorització de les persones interessades a la persona representant de l’entitat.
  • Document de compareixença de la persona representant de l’entitat.
  • Fitxer excel amb les dades de totes les persones sol·licitants. Aquesta informació s’haurà d’entregar en un CD o pendrive junt amb la documentació anterior, a fi d’obtenir una major agilitat i preferència en l’expedició.

Els certificats s'enviaran conjuntament en la direcció indicada en el document de compareixença.

field_vote: 

La Llei del protectorat pas a pas (part II)

Imatge principal a portada: 
Supervisisó Font:
Autor/a: 
Mireya Ponce Sastre
Resum: 

En aquest recurs analitzarem quines són les facultats del protectorat i de l’òrgan de supervisió de les associacions declarades d’utilitat pública, així com la potestat inspectora i règim sancionador.

El protagonisme que al llarg dels anys han anat adquirint les fundacions i les associacions declarades d’utilitat pública, com a entitats prestadores de serveis de tota naturalesa en favor dels ciutadans, ha posat de manifest la necessitat de dotar l’Administració dels instruments adequats per a garantir l’ús i la destinació correctes dels ajuts i subvencions públics que sovint perceben les entitats sense afany de lucre, i també dels fons procedents de la captació ciutadana i dels provinents del mecenatge privat.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
El protectorat
Supervisió de les associacions declarades d'utilitat pública
La funció inspectora
El procediment sancionador
Continguts: 

La Llei defineix el protectorat com l’òrgan encarregat de vetllar pel correcte compliment de les finalitat fundacionals, la normativa vigent, els estatuts de les fundacions i per tal que es respecte en tot moment la voluntat fundacional.

El protectorat tot i tractar-se d’un òrgan de control de les fundacions, sempre durà a terme la seva tasca respectant l’autonomia de gestió i el funcionament de les fundacions.

Les tasques o funcions que la llei atribueix al protectorat de fundacions són les que segueixen:

Funcions d’assessorament

El protectorat assessorarà en les consultes d’interès general que li puguin fer les persones que tinguin un interès legítim. És a dir, membres de les fundacions o afectats per alguna actuació de la fundació.

Funcions de registre

Dins les funcions de registre, el protectorat és l’òrgan encarregat de:

a) Resoldre les sol·licituds d’inscripció de les fundacions, dels fons especials i de les delegacions d’entitats regulades per altres lleis que s’hagin d’inscriure a Catalunya.

b) Qualificar el contingut dels actes inscriptibles.

c) Resoldre les sol·licituds de les modificacions d’estatuts, la fusió, l’escissió i la dissolució de les fundacions i de llurs fons especials.

d) Certificar i emetre notes simples informatives sobre els assentaments registrals.

e) Garantir l’accés efectiu a les dades del registre.

f) Els altres actes a què fa referència l’article 315-2 del Codi civil de Catalunya.

Funcions de supervisió

A més a més, el protectorat com òrgan encarregat de la supervisió i tutela de les fundacions està facultat per dur a terme les accions que segueixen:

a) Vetllar pel compliment efectiu de la voluntat fundacional, de les disposicions legals i dels estatuts, mitjançant la verificació dels comptes anuals i els altres instruments que estableixen les lleis.

b) Verificar que els recursos econòmics de la fundació han estat aplicats a les finalitats fundacionals.

c) Comprovar que les fundacions actuen amb criteris d’imparcialitat i no discriminació en la determinació de beneficiaris.

d) Autoritzar els actes per als quals el llibre tercer del Codi civil de Catalunya estableix aquesta modalitat de supervisió.

e) Rebre la informació dels actes amb transcendència econòmica que les fundacions han de comunicar d’acord amb el Codi civil de Catalunya.

f) Verificar la conformitat de les dades de les declaracions responsables.

g) Exercir l’acció de responsabilitat contra els patrons en els supòsits que estableix el Codi civil de Catalunya.

h) Exercir l’acció d’impugnació d’acords, decisions o actes contraris a la llei o als estatuts o que lesionin l’interès de la fundació o dels fons especials.

i) Exercir les funcions de suplència en els supòsits que estableix el Codi civil de Catalunya.

j) Emetre els requeriments per tal que el patronat adopti les mesures necessàries per a corregir les situacions d’incompliment a què fan referència les lleis.

k) Interpretar, suplir i integrar la voluntat fundacional, a petició de l’òrgan de govern de la fundació o d’ofici, en els supòsits que estableix el Codi civil de Catalunya.

l) Exercir les funcions d’inspecció.

m) Instar la intervenció temporal i exercir les accions judicials pertinents.

n) Exercir la potestat sancionadora en els termes que estableix aquesta llei.

o) Les altres que li atribueixin les lleis.

Funcions de suplència i nomenament de patrons:

La Llei reconeix com a facultat pròpia del protectorat la funció de suplència en el cas de poder cobrir les vacants de patrons que es puguin donar així com el nomenament de nous patrons en el cas que sigui necessari.

La Llei atribueix la funció de supervisió en matèria d’associacions declarades d’utilitat pública, a l’organisme competent en matèria d’associacions.

Aquest òrgan, tot i ser l’encarregat de supervisar el correcte compliment i manteniment del requisits que van donar lloc a la declaració d’utilitat pública de l’associació de que es tracti, ho haurà de fer respectant l’autonomia de la gestió i funcionament d’aquetes associacions declarades d’utilitat pública.

A més a més, s’encarregarà de promoure la creació d’òrgans i procediments concrets de control a nivell intern de cada entitat declarada d’utilitat pública.

Dins les funcions pròpies que li atribueix la llei destaquen les següents:

Funció d’assessorament i registre

Correspon a aquest òrgan de supervisió, l’assessorament en tots aquells aspectes legal que incideixen en el manteniment dels requisits que van donar lloc a la seva declaració d’utilitat pública.

A més a més, serà l’encarregat de registrar tot els actes relatius a les associacions declarades d’utilitat pública donat publicitat dels mateixos front a tercers i de fer públiques les obtencions de les declaracions d’utilitat pública que hagin estat sol·licitades i concedides.

Funció de supervisió

Destaquen dins les funcions de supervisisó d’aquest òrgan les que segueixen:

a) Requerir a l'associació que adopti les mesures pertinents per a solucionar les deficiències i corregir les situacions d’incompliment, abans d’exercir les altres potestats que estableix aquesta llei.

b) Revocar la declaració d’utilitat pública de l'associació, amb la instrucció prèvia del procediment corresponent, en els supòsits següents:

  • L’incompliment de la presentació dels comptes anuals.
  • El retiment de comptes efectuat sense respectar la normativa vigent.
  • La manca de presentació dels informes que li siguin requerits sobre les activitats que acompleix en compliment de les seves finalitats.
  • La destinació de recursos, segons els informes a què fa referència el supòsit 3r., a despeses clarament no relacionades amb les activitats que permeteren l’obtenció de la declaració d’utilitat pública.
  • L’indici d’irregularitats, deduït dels informes a què fa referència el supòsit 3r., respecte als ajuts, avals, préstecs o subvencions de caràcter públic percebuts.
  • La pèrdua de qualsevol dels requisits necessaris per a obtenir i mantenir vigent la declaració d’utilitat pública.

Per tal de dur a terme la seva funció, l’òrgan de supervisió de les associacions declarades d'utilitat pública podrá sol·litar la información i aclarimnets que consideri necessàris i s’encarregarà de la verificació dels comptes anuals i de les altres fonts d’informació al seu abast.

Correspon la facultat inspectora tant al protectorat, com a l’òrgan de supervisió de les associacions declarades d’utilitat pública.

Aquesta potestat inspectora s’exercirà amb la finalitat de de vetllar pel recte exercici del dret de fundació i pel manteniment dels requisits en què es fonamenta la declaració d’utilitat pública.

Les causes d’inspecció de fundacions i associacions declarades d'utilitat pública són:

a) No presentar els comptes anuals de les fundacions i de llurs entitats vinculades o de les associacions declarades d’utilitat pública i, quan correspongui, l’auditoria externa, en els terminis legalment establerts.

b) Fer operacions sense l’autorització prèvia en els casos en què aquesta sigui preceptiva, o fer operacions sens eemetre la declaración responsables.

c) Desatendre els requeriments del Protectorat i de l’òrgan de supervisió de les associacions declarades d’utilitat pública, o respondre-hi de manera notòriament insuficient.

d) Incomplir les condicions que han motivat l’atorgament d’ajuts, avals o subvencions o cometre altres irregularitats relacionades amb els dits actes.

e) No renovar els membres dels òrgans de govern de les entitats després de dos anys des del moment en què es produeix el venciment dels nomenaments dels òrgans de govern.

f) Incomplir el deure de cobrir les vacants que es produeixin en el patronat, de manera que es dificulti l'acompliment de les activitats fundacionals.

g) No respectar el règim d’incompatibilitats en els nomenaments de personal directiu o en la realització d’actes, contractes, prestacions i serveis de qualsevol mena que infringeixin les incompatibilitats personals que estableix la legislació aplicable.

h) No respondre, de manera reiterada, als requeriments del Protectorat, o presentar-hi una resposta notòriament insuficient.

i) Mantenir una inactivitat continuada durant almenys dos exercicis consecutius, tot i que l'entitat hagi estat requerida per a esmenar el defecte per l’òrgan competent.

j) No destinar el percentatge que estableix la llei al compliment de les finalitats de la fundació o l'associació, tot i haver estat requerida per a esmenar el defecte per l’òrgan competent.

k) Patir un deteriorament dels fons propis que incapaciti la fundació o l’associació per a complir les finalitats fundacionals o associatives, tot i haver estat requerida per a esmenar el defecte per l’òrgan competent.

l) Destinar recursos a despeses no relacionades directament amb l’objecte fundacional o associatiu, o desproporcionades respecte al volum d’ingressos.

m) Qualsevol actuació dels patronats o persones amb responsabilitats directives de la fundació o l’òrgan de govern de les associacions que posi de manifest una actuació contrària als interessos de l’entitat o a les seves finalitats.

Per tal de dur a terme aquets facultat inspectora, el protectorat i l’òrgan de supervisió de les associacions declarades d’utilitat pública podran accedir a les dades, registres i llibres de l’entitat, així com requerir la informació que es consideri necessària.

Pel que fa al procediment inspector es pot dur a terme d’ofici per la pròpia administració, o bé a instància d’una persona física o jurídica que ho sol·liciti de manera motivada.

L’inici del procediment d’inspecció es comunicarà al patronat o òrgan directiu que correspongui i s’aixecarà acta del mateix que s’haurà de lliurar a l’òrgan de direcció just quan finalitzi la inspecció i abans d’emetre la proposta de finalització.

Les actuacions d’inspecció han de concloure en el període màxim d’un any.

Tal i com s’explicava en el recurs anterior, tot i que la llei 21/2014 ja està en vigor el Capítol II del Títol V, relatiu al procediment sancionador, esta pendent de la seva entrada en vigor que es farà el proper 1 de gener de 2016. És a partir d’aquesta data que l’administració podrà aplicar les sancions que corresponguin en cada cas a les fundacions i associacions declarades d’utilitat publica que contravinguin allò estipulat en la llei.

La Llei preveu tres categories de sancions:

  • Molt greus
  • Greus i
  • Lleus

Les infraccions molt greus són sancionades amb multa de 4.000 fins a 20.000€, i amb la impossibilitat de rebre ajuts i subvencions de l’Administració de la Generalitat durant el període d’1 any.

Les greus són sancionades amb multa de 1.000€ fins a 4.000€. A més a més, les sancions greus que consisteixen en l’incompliment del deure de presentar els comptes, de renovació o d’elecció dels membres de l’òrgan de govern o de emetre les corresponents declaracions responsables suposaran la impossibilitat de rebre ajuts i subvencions de l’Administració de la Generalitat durant el període d’1 any.

Finalment les infraccions lleus són sancionades amb una amonestació.

Per tal d’imposar les sancions que corresponguin es tindrà en compte el criteri de proporcionalitat, atenent a la capacitat econòmica de l’entitat i a la gravetat de l’acció o l’omissió. També es tindran en compte la concurrència d’agreujant d’atenuants.

La Llei tipifica com a subjectes responsables els patrons o membres dels òrgans directius. Si la responsabilitat no es pot atribuir a un únic responsable, s’entendrà que responen tots els membres del patronat o de l’òrgan directiu, amb dues excepcions:

  • No respondran els que s’han oposat a l’acte que suposa la infracció, sol·licitant que llur oposició consti en acta
  • Ni aquells que no han participat en la presa de la decisió infractora , ni en la seva execució, posant tots els mitjans per reparar el dany

Les sancions juntament amb els motius que les van causar, quedaran inscrites a registre de dret i entitats jurídiques com a nota marginal. Es preveu la seva cancel·lació un cop transcorregut el mateix període que el previst per a la seva prescripció.

Des de registre es comunicarà l’anotació de la sanció i s’indicarà el període de prescripció de la mateixa.

field_vote: